The end of scarcity? Water desalination as the new cornucopia for Mediterranean Spain

In this paper we explore the new orientation taken by Spanish water policy since the beginning of the 21st century and very specifically the shift towards desalination as an alternative to other water supply options such as river regulation or inter-basin water transfers. Desalination has been seen as the cure for everything that dams and inter-basin water transfers were unable to solve, including droughts, scarcities, social conflicts, environmental impacts, and political rivalries among the different Spanish regions. Desalination also means a new and powerful element in water planning and management that could provide water for the continuous expansion of the urban and tourist growth machine in Mediterranean Spain and thus relax possible water constraints on this growth. However, by 2012 most new desalination plants along the Mediterranean coast remained almost idle. Focusing on the case of the Mancomunidad de Canales del Taibillla in South-eastern Spain, our aim is to develop a critical, integrated and reflexive perspective on the use of desalination as a source of water for urban and regional growth

Transit Performance Measures in California

This research is the result of a California Department of Transportation (Caltrans) request to assess the most commonly available transit performance measures in California. Caltrans wanted to understand performance measures and data used by Metropolitan Planning Organizations (MPOs) and transit agencies to help it develop statewide measures. This report serves as a summary reference guide to help Caltrans understand the numerous and diverse performance measures used by MPOs and transit agencies in California. First, investigators review the available literature to identify a complete transit performance framework for the purposes of organizing agency measures, metrics, and data sources. Next, they review the latest transit performance measures documented in planning reports for the four largest MPOs in California (San Francisco Bay Area, Los Angeles, San Diego, and Sacramento). Researchers pay special attention to the transit performance measures used by these MPOs, because these measures are available for the majority of California’s population. Finally, investigators summarize 231 performance measures used by a total 26 local transit agencies in the State of California, based on transit planning documents available on the internet

Urban Water Management and Market Environmentalism: A Historical Perspective for Barcelona and Madrid

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quines són les divergències i les convergències en la governança urbana de l'aigua a Madrid i a Barcelona des d'una perspectiva històrica.Desgranant aquest objectiu principal se'ns presenten d'altres més concrets que donen forma als diferents capítols d'aquesta tesi. D'aquesta manera se'ns planteja per una banda reconstruir el procés històric d'urbanització de l'aigua en les mencionades àrees urbanes. Per urbanització de l'aigua entenem la mobilització dels recursos hídrics per tal de permetre el creixement urbà. La recerca es planteja també analitzar les configuracions canviants de poder al voltant del control dels recursos hídrics. En tercer lloc, es vol il·lustrar com els recurrents discursos d'escassetat i sequera, així com les canviants tecnologies d'obtenció de recursos hídrics donen forma a les polítiques de l'aigua en ambdues zones. Finalment, la investigació s'interroga sobre si el marc polític i econòmic neoliberal i d'ambientalisme de mercat estan produint respostes similars a nivell de gestió dels recursos hídrics en els dos casos d'estudi.La tesi té un marca caràcter teòric i utilitza l'Ecologia Política Urbana per tal de construir un marc teòric útil per l'anàlisi dels processos històrics i de la situació actual en ambdues àrees d'estudi. La investigació parteix del punt de vista que la història de les ciutats pot ser llegida com la història de l'aigua. En altres paraules, traçar i analitzar la circulació de l'aigua a través del teixit urbà ens permet conèixer el funcionament de les societats modernes en tota la seva complexitat.En un context d'hegemonia neoliberal, l'aigua no tan sols permet el funcionament de les ciutats sinó que també lubrica la circulació de capital a diferents escales. El medi ambient en general, i l'aigua en particular, estan subjectes a diferents processos com poden ser la mercantilització, la privatització o la comercialització. En els capítols teòrics de la tesi, es repassen tots aquests processos així com els debats teòrics que la Geografia Crítica exposa sobre el binomi Neoliberalisme i medi ambient. Al mateix temps, es posa èmfasis en els debats sobre la participació privada en la gestió de l'aigua, així com en els aspectes més tècnics sobre la gestió dels recursos hídrics i el canvi de gestió de l'oferta a gestió de la demanda.Per acomplir amb els objectius plantejat s'han utilitzat diferents metodologies, tant quantitatives com qualitatives: revisió de relats històrics, el treball en hemeroteca, les entrevistes, l'observació participant, o l'anàlisi estadístic.La tesi demostra les diferències en les trajectòries històriques de gestió de l'aigua en les dos grans ciutats de l'Estat i reflexa la dicotomia públic-privat existent ja des de mitjans del segle XIX en quant a serveis urbans bàsics. Es barreja la part discursiva amb la material, traçant l'evolució d'una infraestructura que cada vegada busca recursos més lluny de l'àmbit de consum, arribant a reconceptualitzar el cicle hidrològic, com passa a Barcelona amb la dessalació. Tot aquest canvi ve propulsat per una escassetat d'aigua amb components físics i socials, que es vista com una oportunitat per ampliar els mecanismes de mercat en la gestió dels recursos hídrics.L'anàlisi demostra que l'escala local, regional i global s'entrellacen, per donar forma a una governança de l'aigua multi-escalar. Tant en el cas de Barcelona com de Madrid s'observa que l'obtenció dels recursos, però sobretot la circulació de capital sobrepassa l'escala urbana. La tesi conclou identificant els nexes entre els dos casos d'estudi respecte la neoliberalització de la gestió de l'aigua, així com subratllant l'important paper que l'escassetat d'aigua ha tingut en configurar la política urbana en concret i la política hídrica en general.The main objective of this thesis is to analyse from a historical perspectives which are the divergences and the convergences in urban water management in Madrid and Barcelona.Beyond this general objective, the research aims to answer more specific questions, which constitute the different chapters of the thesis. First, it documents the historic process of urbanization of water in both areas. By urbanization of water I mean the mobilization of water resources to keep pace with urban growth. The research aims also to analyse the changing choreographies of power over the control of water. In the third place, it illustrates how recurrent water scarcity discourse and drought, as well as the changing technologies to obtain water shape water politics in both cases. Eventually, the investigation intends to understand whether and how the current political and economic neoliberal framework and market environmentalism are producing similar outcomes in the management of water resources in both urban areas.The thesis puts special emphasis on theory and uses Urban Political Ecology to build a theoretical framework to analyse the historical processes of urbanization of water and the current situation in Madrid and Barcelona. One of the premises of the research is that the history of cities can be read as the history of water. In other words, to trace the circulation of water through the urban fabric facilitates the understanding of the functioning of modern societies in all their complexity.In a context of neoliberal hegemony, water not only permits the functioning of the urban fabric but also lubricates the circulation of capital at different scales. The environment in general, and water in particular, are subjected to different processes such as mercantilization, privatisation or commercialization. In the theoretical chapters of the thesis, all these processes are presented as well as the theoretical debates that Critical Geography puts forward regarding the relationship between Neoliberalism and the environment. At the same time, emphasis is put on the debate around private participation in water management, as well as in the more technical aspects and the change from supply-side to demand-side management.To attain the research goals different methodologies, both qualitative and quantitative, have been used: historical accounts, newspaper library research, interviews, participant observation and statistical analysis.The thesis shows the different historical trajectories in what concerns water management in the two most important cities of Spain and the public-private dichotomy in basic urban services present since mid 19th century. The research combines both the material and the discursive, and traces the evolution of the ever-expanding water infrastructure that searches for water beyond the conventional sources, even to the point to reconceptualise the water cycle as it happens in Barcelona with desalination. This change is being legitimated by a social and physical scarcity of water, which is seen as an opportunity to expand the reach of market mechanisms in the management of water resource.The analysis shows how the local, regional and global scales are embroiled, and shape the multi-scalar water governance. Both in the case of Barcelona and Madrid we observe that the circulation of water, but also specially the circulation of capital go far beyond the urban scale. The thesis concludes by identifying the nexus between the two cases in what concerns the neoliberalization of water management. It also underscores the important paper that water scarcity has had in the configuration of urban and water politics and policies

Water flows, capital flows: water supply and management systems in Madrid and Barcelona

El agua es un elemento clave para el sustento del metabolismo de las ciudades. Sin embargo, los orígenes, métodos de «producción», y modelos de gestión del flujo de urbano de agua pueden variar geográficamente. En este artículo se comparan los sistemas de abastecimiento y gestión de agua potable en las dos principales regiones metropolitanas del Estado: Barcelona y Madrid. En Barcelona, el agua procede de distintas fuentes entre las cuales destaca la desalación, vigente desde el verano de 2009. En Madrid, el sistema de abastecimiento depende fuertemente de las aguas superficiales procedentes de diversos ríos que atraviesan la Comunidad. Por lo que respeta a la gestión de estos sistemas el presente trabajo hace hincapié sobre las importantes diferencias que giran entorno al distinto balance entre participación pública y privada en el ciclo del agua en ambas áreas. Finalmente el artículo reflexiona sobre los puntos de convergencia y divergencia entre ambos modelos de abastecimiento así como sus perspectivas de futuro.Water is a key element to sustain the metabolism of cities. However, the sources, the methods of water «production» as well as the management models of the urban water flow could differ widely. In this paper we compare the urban water supply systems of the two most important metropolitan regions of Spain: Barcelona and Madrid. In Barcelona, water comes from different sources, with an important role of desalination since the summer of 2009. In Madrid, water supply depends heavily on the surface waters of different rivers flowing through the region. In what concerns the management of these systems, the paper points out the important differences on the governance of the water cycle, and the relationships between public and private interests. To conclude, the article reflects on the convergence and divergence between both water governance models and attempts to offer some insights regarding future prospects

Planificació de l'espai turístic, setembre 2013

Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"

The smart city and other ICT-led techno-imaginaries: Any room for dialogue with degrowth?

The 21st century has been hailed as the urban century and one in which ICT-led transformations will shape urban responses to global environmental change. The Smart City encapsulates all the desires and prospects on the transformative and disruptive role technology will have in solving urban issues both in Global North and Global South cities. Critical scholarship has pointed out that private capital, with the blessing of technocratic elites, has found a techno-environmental fix to both reshuffle economic growth and prevent other alternative politico-ecological transitions to take root in urban systems. Against this bleak outlook, the paper argues that these technological assemblages might be compatible with alternative post-capitalist urban transformations aligned with Degrowth. Through a cross-reading of research on Smart Cities with theoretical perspectives drawn from the literature on Degrowth, I suggest that Degrowth should not refrain from engaging with urban technological imaginaries in a critical and selective way. As the paper shows through alternative uses of Smart technologies and digital open-source fabrication, the question is not so much around technology per se but around the wider politico-economic context into which these technological assemblages are embedded

Planificació de l'espai turístic, setembre 2013

Recurs d'aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya.Recurso de aprendizaje de la "Universitat Oberta de Catalunya".Learning material of the "Universitat Oberta de Catalunya"