Relationship between aerobic and anaerobic power, and Special Judo Fitness Test (SJFT) in elite Iranian male judokas

Introduction The purpose of this study was to assess the relationship between aerobic and anaerobic power, and special judo fitness test in elite male judokas. Method Nineteen elite Judokas [age 24.3 (3.1) yr, height 1.78 (.06) m, body mass 76.4 (11.2) kg, body mass index 20.2 (3.6) kg·m−2 and body fat 11.0 (1.8)%] performed a graded exercise test in treadmill, the Wingate anaerobic test for arms and the special judo fitness test. The graded exercise test in treadmill estimated maximal oxygen uptake (VO2max) and the Wingate anaerobic test assessed peak and mean power, descriptors of short-term power output and local muscular endurance respectively. Results The index of special judo fitness test was in inverse direct relationship with VO2max (r = -.87, p < .01), peak power (r = -.74, p < .01) and mean power (r = -.62, p < .05). Discussion Based on these findings, it was showed that the special judo fitness test is a field test that describes chiefly aerobic power, and in a lesser degree short-term power output and local muscular fatigue. Therefore, its further use from judo coaches and fitness trainers as a measure to monitor aerobic power is recommended, and the need for a field test that will describe anaerobic power is highlighted

Relació entre potència aeròbica i anaeròbica i l’Special Judo Fitness Test (SJFT) en judokes iranians d’elit

Introducció L’objectiu d’aquest estudi fou valorar la relació entre potència aeròbica i anaeròbica, i el test específic per al judo, Special Judo Fitness Test (SJFT), en judokes iranians d’elit. Mètode Dinou judokes d’elit (edat 24,3 [3,1] anys, alçada 1,78 [0,06] m, massa corporal 76,4 [11,2] kg, índex de massa corporal 20,2 [3,6] kg/m2 i greix corporal 11,0 [1,8] %) realitzaren una prova d’esforç en una cinta ergomètrica, el test anaeròbic de Wingate amb acció de braços i l’SJFT. Amb la prova d’esforç a la cinta es calculà el consum màxim d’oxigen (VO2 max) i amb el test anaeròbic de Wingate s’avaluà la potència màxima i mitjana, que descriuen el rendiment a curt termini i la resistència muscular local, respectivament. Resultats L’índex de l’SJFT estava en relació inversa amb el VO2 max (r = −0,87, p < 0,01), la potència màxima (r = −0,74, p < 0,01) i la potència mitjana (r = −0,62, p < 0,05). Discussió D’acord amb aquestes troballes, s’ha demostrat que l’SJFT és una prova de camp que descriu principalment la potència aeròbica, i en menor grau el rendiment a curt termini i la fatiga muscular local. Per tant, se’n recomana l’ús a entrenadors i preparadors físics com a mesura de supervisió de la potència aeròbica i s’insisteix que cal un test de camp per descriure la potència anaeròbica

Relación entre potencia aeròbica y anaeròbica y el Special Judo Fitness Test (SJFT) en judocas masculinos iraníes de élite

Introducción El objetivo de estudio fue la evaluación de la relación entre las potencias aeróbica y anaeróbica, así como la prueba especial de aptitud física para el judo en los judokas masculinos de élite. Método Diecinueve judokas de élite—edad 24,3 (3,1) años, altura 1,78 (0,06) m, masa corporal 76,4 (11,2) kg, índice de masa corporal 20,2 (3,6) kg·m2 y grasa corporal 11,0 (1,8)%—realizaron una prueba de esfuerzo en cinta, la prueba anaeróbica de Wingate para brazos, y la prueba especial de aptitud física para el judo. La prueba de esfuerzo en cinta calculó la captación máxima de oxígeno (VO2max) y la prueba anaeróbica de Wingate evaluó la potencia máxima y media, que describen el rendimiento a corto plazo y la resistencia muscular local, respectivamente. Resultados El índice de la prueba especial de aptitud física para el judo guardó una relación directa inversa al índice VO2max (r = −0,87, p < 0,01), potencia máxima (r = −0,74, p < 0,01) y potencia media (r = −0,62, p < 0,05). Discusión Basándonos en estos hallazgos se ha demostrado que la prueba especial de aptitud física para el judo es una prueba de campo que describe principalmente la potencia aeróbica, y en menor grado el rendimiento a corto plazo y la fatiga muscular local. Por tanto, se recomienda su uso a los entrenadores de judo y a los monitores de entrenamiento físico como medida de supervisión de la potencia aeróbica, resaltando la necesidad de una prueba de campo que describa la potencia anaeróbica