Regenerating Barcelona: re-inhabiting the city and reusing its buildings

This communication is about the capacity that historical architectures have for housing new activities which are distinct to the original ones, maintaining their structural char- acteristics; while at the same time allowing, thanks to the diversity of uses, a greater public ac- cessibility to these entities. Barcelona possesses a few paradigmatic examples that demonstrate the regenerative potential of these strategies: historical complexes converted into tree-lined pas- sageways, cloisters used as arched squares, the interior area of residential blocks transformed into parks or markets used as transit zones. The need to come upon the right selection of activi- ties that these old buildings currently in disuse have to accommodate, maximizing a more po- rous relationship with the city, are necessary tactics in order to keep them standing and at the same time regenerate the indispensable bonds between architecture and urban space, offering in this manner new spheres of social relationship which contribute to their good functioning.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Barcelllona e il cibo : immagini inedite del XX secolo

La presenza del cibo nello spazio pubblico è ed è stata una costante nella città di Barcellona. Questo fatto rilevante ha suscitato l'interesse di pittori e fotografi che per decenni hanno proposto le loro visioni personali su forme, tempi, costumi o attività intorno al cibo e alla vita urbana. Questo articolo è il riassunto di una ricerca che ha raccolto più di 1.560 immagini dai principali archivi e musei della città, per la maggior parte inedite, realizzate nel corso del XX secolo. I disegni, le incisioni, i dipinti e le fotografie sono stati raggruppati diacronicamente in cinque gruppi tematici che vanno dal rapporto primario e dilatato del cibo alle strade e piazze della città, fino al più vicino e dettagliato rapporto del cibo con lo spazio domestico. In tutti si rileva che le attività relative al cibo sono sempre state presenti nel paesaggio urbano di Barcellona, modificandone temporaneamente o definitivamente l’aspetto. E si vede come alcune delle sue manifestazioni rimangano virtualmente intatte, altre abbiano subito grandi cambiamenti, e alcune siano scomparse del tuttoPeer ReviewedPostprint (author's final draft

Sobre el caràcter no arquetípic dels personatges del Tirant lo Blanch: el cas de Plaerdemavida

Comunicació presentada en el XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Valladolid, 15-19 de septiembre de 2009.En aquest article, es fa una reflexió sobre el caràcter no arquetípic dels personatges del Tirant lo Blanch i, prenent Plaerdemavida com a model, es demostra que, per a ser una novel·la cavalleresca del segle XV, Martorell usa personatges bastant perfilats, que van evolucionant al llarg de la novel·la i que poden desenvolupar més d’un rol.Aquest treball s'ha fet en el marc del projecte de recerca FFI2008-00826, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació del Govern d'Espanya, i s'ha beneficiat de l'ajuda complementària ACOMP/2009/162 de la Generalitat Valenciana

Calles interiores : entre la casa y la ciudad

Análisis de los pasos alternativos a las calles que se encuentran dentro o entre los edificios y que permiten conectar peatonalmente dos o más vías de tráfico rodado. Estos espacios intermedios y su particular situación, a caballo ‘entre la casa y la calle’, poseen algunas características que los identifican con una vía pública; pero, por otro lado, su singular atmósfera, generada por una particular espacialidad y una iluminación natural difusa, su desvinculación del bullicio urbano y su carácter reservado, permite encontrarnos al abrigo del exterior, sintiendo que estamos en la ciudad pero sin estar en ella. A lo largo del texto se analizan las calles interiores más singulares, las variadas tipologías que presentan, su trayectoria histórica, su situación actual y las posibles estrategias para su recuperación.Postprint (author's final draft

Architettura, cibo, città

Molte discipline – rispetto alle quali l’architettura è tangente – come la geografia, la sociologia e l’antropologia, hanno lungamente investigato il rapporto tra il cibo e lo spazio, producendo una vasta letteratura. L’architettura e l’urbanistica da non molto tempo hanno cominciato ad affrontare con crescente curiosità questo argomento, che ha certamente un grande impatto sull’organizzazione spaziale delle nostre vite. Questa influenza si estende ad ampio raggio: dalla scala degli oggetti, alla scala della casa e fino alla dimensione territoriale. Pertanto, questo atelier curato dal gruppo di ricerca HABITAR, della Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), vuole evidenziare alcuni aspetti del rapporto tra il cibo, l’ambiente domestico e lo spazio pubblico, delineando alcune idee utili per le ricerche future.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Barcelona menja

A Barcelona, les relacions entre el menjar i la ciutat han estat immortalitzades al llarg del segle XX per artistes i fotògrafs que han aconseguit reflectir el seu personal punt de vista sobre les formes, temps, costums o activitats al voltant del menjar i la vida urbana. Aquests autors han demostrat la seva capacitat per a transcendir la mera descripció escènica, transmetent una amplia gamma de situacions, emocions, atmosferes i percepcions que s’han anant produint al voltant de la producció, transport, comercialització, celebració o consum del menjar a Barcelona. Dibuixants i pintors com Opisso, Urgell, Nonell, Daura, Canals, Rosiñol o Cases, entre d’altres, o fotògrafs com Ballell, Merletti, Gaspar, Colom, Sagarra, Comas, Monteys, Pérez de Rozas, Català Roca, o Miserachs han captat amb extraordinària sensibilitat moments personals, familiars i col·lectius, però també situacions en establiments públics i atmosferes urbanes al voltant del menjar i la vida ciutadana.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Els episodis secundaris del Tirant lo Blanc i del Quijote: una aproximació comparativa

Es cierto que tenemos que ser prudentes a la hora de establecer hipotéticas dependencias o afinidades entre dos clásicos como el Tirant lo Blanc y el Quijote porque hay también muchas diferencias que los separan. Pero en este estudio nos gustaría fijarnos en un vaso comunicante que los pone en relación: el hecho de que ambas novelas interpolan episodios autónomos o semiautónomos dentro de la trama principal. Nuestro objetivo consiste en, a partir del análisis de los episodios secundarios que identificaremos en cada obra, hacer una tipología con el fin de averiguar qué función y qué sentido tienen dentro de cada una de éstas.It is true that it is necessary to be careful at the time of establishing hypothetical dependencies or affinities between two classics like Tirant lo Blanc and Quijote because there are also many differences that separate them. But, in this study, we would like to talk about one go communicating that it puts them in relation: the fact that both novels interpolate autonomous episodes or semiautonomous in the main plot. Our aim consists in, from the analysis of the secondary episodes that will identify to each work, do a typology with the purpose of find out which function and which sense have each of them

La reparació dinàmica del patrimoni sacre

L’arquitectura sacre representa, a nivell europeu, més del 70% del patrimoni catalogat. Paradoxalment, la manera de viure de part de la societat actual ha deixat d’utilitzar molts d’aquests espais litúrgics per atendre les seves necessitats espirituals. Minorada la relació entre els temples i els ciutadans, però abundant aquests primers d’una manera inqüestionable, la societat ha de ser capaç de recuperar-los tot mantenint el seu simbolisme, tan rellevant en la imatge de la ciutat. La present comunicació versa sobre l’estudi d’aquesta arquitectura sacre amb un ús minvant i de les possibilitats d’omplir-la d’altres activitats. Es proposa aconseguir canvis en els espais amb la simple alteració i convivència dels usos, afectant al mínim l’estructura formal. Ja no es tracta de ‘construir’, ni tan sols de ‘reformar’, sinó de ‘re-usar’ tot pensant en aquelles activitats que s’adapten millor i que conviuen més fàcilment amb les funcions litúrgiques. El discurs rescata alguns dels casos més interessants del panorama nacional i internacional per descobrir com poden aplicar-se a les nostres ciutats. En realitat, aquesta manera d’operar adquireix una rellevància notable i un pragmatisme necessari en uns moments de crisi com els actuals i, al mateix temps, recolza l’aplicació d’una estratègia d’austeritat ja present als evangelisPeer Reviewe

Utopia i cavalleria en el Tirant i en el Quijote

Tant el 'Tirant' com el 'Quijote' formulen sengles utopies, per bé que aquestes es resolen de manera ben diferent en cadascuna d’elles. En el 'Tirant', la vella aspiració utòpica de l’alliberament de l’imperi cristià d’Orient de l’amenaça turca arriba a assolir-se favorablement per via de la ficció literària, set anys després que la història l’haguera resolt en termes radicalment contraris. En el 'Quijote' la magna utopia humana de canviar el tomb d’una realitat injusta només sembla aconseguir-se a través de la bogeria del protagonista; quan aquest recobra la raó poc abans de morir, mor també aqueixa utopia, com explica molt bé don Quijote a Sancho davant la il·lusió de l’escuder de persistir-hi. L’única connexió evident entre totes dues obres rau en la constatació que les magnes utopies positives resulten impossibles ja que només s’aconsegueixen mitjançant els estadis de ficció ideal que, al capdavall, ofereixen tant la literatura com la bogeria

Learning by comparing

The subject Comparative Architecture, carried out in the MBArch Master of the ETSAB (UPC), proposes the comparison of 10 pairs of images as a methodology for learning architecture. Throughout the course, students elaborate 10 texts in which the multiple relationships established between two architectural or artistic works emerge; highlighting those aspects of both images that otherwise would not have arisen. In this matter, the choice of comparable examples, as well as the historical, stylistic or disciplinary mainstreaming of the works is essential, since they allow establishing relationships that go beyond typological, spatial or temporal patterns and allow very different discourses depending on the chosen 'opponent'. The paper will explain, based on 10 arguments, the teaching methodology implemented during 10 courses taught in Comparative Architecture (2010-2020). A learning system that is, at the same time, an instrument of analysis and a project tool, which aims to sharpen the gaze and the critical sense of the student. From the necessary 'archaeological survey' of disassembling the apparent forms to reassembling them through the comparisons made, concepts such as: version, analogy, contradiction, deformation, transformation, extension, reference, paradox, reminiscent or hyperbole, arise. Terms that are found in the connections that are established between the images and that grant a unitary argument to the personal recomposition that the comparative process entails. As an example, we will explain, among others, the master lines that arise from the mutual enlightening of works such Giuseppe Terragni’s Casa del Fascio in Como (1936) and the Rafael Moneo’s Murcia City Council (1998); the AEG by Peter Behrens (1913) and the Fronleichnamskirche in Aquisgran by Rudolf Schwarz (1930); or the Rotating House drawing by Paul Klee (1921) and the Kal’at Sim’ân Monastery plant in Syria (450-470). Works whose comparison show the mysterious qualities that brought them together.Peer ReviewedPostprint (published version