La Cooperació territorial de les regions. L'experiència de Catalunya

L'EPM s'inscriu en el context de les estratègies de la cooperació interterritorial impulsades a Catalunya des de l'adhesió d'Espanya a la UE. L'activisme europeu de les institucions catalanes va començar a manifestar-se cap a finals dels anys vuitanta, arran de la posada en marxa del Mercat Únic de 1993, amb un conjunt d'iniciatives tendents a fomentar fórmules innovadores de cooperació transregional - és a dir, desproveïdes de continuïtat territorial - i transfronterera amb altres comunitats regionals i locals. Els Quatre Motors per a Europa i Eurociutats corresponen al primer model, mentre que l'antiga Euroregió Mediterrània formada per Catalunya, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, i la Comunitat de Treball dels Pirineus encarnen el segon. La xarxa C-6 i les dues experiències més actuals, l'Arc Llatí i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, combinen elements d'ambdós models

Los retos de la cooperación transfronteriza en la Unión Europea (2014-2020)

Todo parece indicar que el objetivo de la Cooperación Territorial tendrá una mayor relevancia a lo largo del próximo el periodo 2014-2020 de la Política de Cohesión europea. Sin embargo, para ser realmente efectiva, la CT necesita afrontar una serie de retos importantes que se han ido poniendo de manifiesto a lo largo de los últimos 20 años. Se trata de cuestiones relacionadas con la voluntad política, la dificultad de gestionar las asimetrías institucionales, los medios financieros o la integración de los actores clave de la sociedad, imprescindibles para dotar de contenido y continuidad a las distintas experiencias. Los casos más exitosos se producen cuando dichos actores participan de forma activa, junto a los representantes institucionales, en la definición de los objetivos y su puesta en práctica. El presente artículo se centra especialmente en los métodos de gobernanza, los instrumentos jurídicos y los medios financieros de la cooperación transfronteriza

Unión Europea, administraciones públicas y mercado interno

Al igual que en otros momentos de su corta historia, la Comunidad Europea atraviesa un período de crisis. El debate posterior a Maastricht ha reavivado el tradicional enfrentamiento entre partidarios y adversarios del proceso de integración. A pesar de las recientes reformas institucionales, el talón de Aquiles de la Comunidad sigue siendo el déficit democrático. Por ello, según la expresión acuñada por el anterior Presidente de la Comisión, Jacques Delors, ésta constituye todavía "un objeto político no identificado", un sistema híbrido que oscila entre la confederación y la federación (WALLACE, 1983; SCHMITTER, 1991)

Turquía y la UE : trazando el camino a seguir. Conclusiones

En sus conclusiones al tema general "Turquía y la UE: trazando el camino a seguir", el autor apunta los principales retos a los que deberán enfrentarse Turquía y la UE en su largo recorrido hacia la integración y manifiesta la importancia de construir puentes utilizando todos los recursos políticos disponibles, así como sacando partido de uno de los principales recursos de la gobernanza europea: las redes

Euroregions i integració europea

Aquest treball analitza breument l'evolució de la cooperació transfronterera a Europa, en particular pel que fa a les euroregions, per centrar-se, a continuació, en els requisits institucionals necessaris per gestionar processos de cooperació d'aquest tipus des de la perspectiva de la governança multinivell. La nostra hipòtesi és que aquests requisits -de tipus polític, organitzatiu, tècnic, informatiu i participatiu- hauran de tenir en compte tant l'adequació i l'articulació de les capacitats existents en els diferents nivells implicats, com la creació de noves capacitats adaptades a les especificitats de cada espai euroregional. Aquesta hipòtesi es confirma pel que fa a l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Les conclusions subratllen les implicacions que es deriven d'aquest plantejament.El presente estudio analiza brevemente la evolución de la cooperación transfronteriza en Europa, en particular en lo que se refiere a las eurorregiones, para centrarse después en los requisitos institucionales necesarios para gestionar procesos de cooperación de este tipo desde la perspectiva de la gobernanza multinivel. Nuestra hipótesis sostiene que dichos requisitos -políticos, organizativos, técnicos, informativos y participativos- habrán de tener en cuenta tanto la adecuación y la articulación de las capacidades existentes en los distintos niveles territoriales, como la creación de nuevas capacidades adaptadas a las especificidades de cada espacio euroregional. Dicha hipótesis se confirma en el caso de la Eurorregión Pirineos-Mediterráneo. Las conclusiones subrayan las implicaciones que se derivan de este planteamiento.L'article analyse brièvement l'évolution de la coopération transfrontalière en Europe, en particulier à travers des eurorégions. En faisant appel à l'institutionnalisme sociologique, il met en exergue les exigences fonctionnelles requises pour gérer ce type de coopération dans un contexte de gouvernance à niveaux multiples. Ces exigences -politiques, organisationnelles, techniques, informatives et participatives- doivent tenir compte de l'adaptation et l'articulation des capacités existantes, mais aussi de la création de nouvelles capacités adaptées aux contraintes de chaque espace eurorégional. Cette hypothèse est appliquée de manière empirique à l'Eurorégion Pyrénées-Méditerranée.The paper briefly analyses the evolution of cross-border cooperation in Europe, especially through the Euroregions. Drawing on sociological institutionalism, it points out the institutional pre-requisites that are needed to manage this kind of cooperation within a context of multi-level governance. In our view these functional pre-requisites -political, organizational, technical, informative and participative- should take on board the adaptation and articulation of the existing capacities at the several levels, as well as the creation of new abilities to face the specific requirements of each euroregional space. This hypothesis is tested empirically in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion

Europeización y gobierno local : la iniciativa EQUAL

Partnership has become a key element in European Union model for economic and social cohesion. It was created in 1988 when structural funds were modified; it searches the complete integration of different levels of government and public and non-public actors in policies’ definition and application. European Commission plays a dynamic role while promoting partnership, but she has no means to impose any measure in order to enhance institutional change. So problems arise when we need to determine if State’s way of doing can be modified through cooperative governance. This article focuses on this problem in analyzing how the Elionor Project –within Equal initiative’s frame– translates the EU partnership’s model, stressing the novelties but also the difficulties and challenges it implies.El principio del partenariado constituye uno de los elementos clave del modelo de gobernanza que impulsa la Comisión Europea en el ámbito de la cohesión económica y social (Brunazzo 2004). Éste se inspira en el consenso sobre la necesidad de generar las condiciones de una estrecha cooperación entre los distintos actores públicos, los sectores económicos y los agentes sociales mediante la creación de redes de políticas públicas. Introducido por primera vez en la reforma de los Fondos Estructurales de 1988 y reformulado posteriormente en 1993 y 1999, el partenariado persigue un doble objetivo vertical y horizontal: la integración de los distintos niveles de gobierno, y de los actores públicos y privados en la elaboración y la implementación de las políticas contempladas. Desde el punto normativo, el partenariado se configura como una fuente de interdependencias, ya que preconiza la conexión en red del conjunto de los actores con el objetivo de mancomunar las ideas, los intereses, las competencias y los recursos financieros necesarios para la definición de los problemas y para su solución efectiva

Els Actors de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives

Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l'Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d'implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s'adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l'hora de definir una estratègia de cooperació d'aquestes característiques. L'objectiu d'aquest document és explicar els resultats de l'enquesta duta a terme amb un miler d'actors públics i privats de l'EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s'insereix el projecte, així com informació rellevant per definir estratègies d'actuació que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organització complexa com aquesta. L'estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d'anàlisi: 1r) el present de l'Euroregió; 2n) El posicionament respecte l'EPM i 3r) El futur de l'EP