Disseny d’un bioreactor per a la producció de cel·lulosa bacteriana

L’objectiu principal d’aquest treball és el de dissenyar un bioreactor per a la producció de cel·lulosa bacteriana. Per assolir aquest objectiu ha estat necessària una introducció teòrica de quatre punts clau; els materials compostos, la cel·lulosa bacteriana, l’obtenció de la mateixa i els diferents tipus de fermentadors. En aquest primer bloc teòric explica doncs, resumidament, l’origen de la cel·lulosa bacteriana, una cel·lulosa produïda per alguns bacteris mitjançant la fermentació que consta d’unes propietats superiors a la cel·lulosa vegetal. Aquest fet la fa òptima per a compondre materials compostos, els quals són la principal aplicació de la cel·lulosa bacteriana. S’expliquen també els precedents històrics que es tenen de la mateixa i com influeixen una sèrie de factors en la seva producció; el carboni, el nitrogen, el pH, i la temperatura entre d’altres. Per altra banda es citen i s’expliquen els principals fermentadors; discontinus, alimentats, continus, tubulars i d’altres utilitzats anteriorment en la producció de cel·lulosa bacteriana. Arribat a aquest punt, l’estudi consta d’una base teòrica suficient per començar el disseny del bioreactor. En base a estudis d’altres autors, es recopilen els diferents valors de paràmetres com el subministrament d’oxigen, la temperatura, el pH, l’inòcul, l’esterilització del medi, el substrat, la durada del cicle, la producció i el rentat del producte per elegir el valor òptim pel reactor que es vol dissenyar; un reactor a nivell planta pilot amb una producció anual de 300 Kg. A continuació es mostren les condicions essencials d’operació del fermentador, els plànols, els rendiments i la seguretat. S’ha fet també un estudi econòmic, un estudi ambiental i una planificació del projecte. L’estudi conclou amb l’assoliment dels objectius; la viabilitat de realitzar el reactor que s’ha dissenyat, a escala planta pilot, tenint en compte que els càlculs de producció i rendiment són orientatius

Response of sea bream to handling

Understanding how gilthead sea bream, Sparus aurata L., an important Mediterranean Sea species for aquaculture, respond physiologically to stressors commonly encountered in intensive rearing is important for eiective production, as managing for stress is a major factor in maintaining healthy ¢sh stocks. Our objective was to determine whether holding juvenile gilthead sea bream at a high density (HD), as a chronic stressor, would aiect their physiological responses to a subsequent acute handling stressor. After acclimation at a low density (LD) of 6k g m 3 in 200-L circular tanks containing 33^ 36 g L 1 recirculating seawater at 191C under a normal photoperiod, juvenile 37-g gilthead sea bream were con¢ned for 14 days at a HD of 26 kg m 3 an

Mesures excepcionals d’optimització i alternatives als EPI en situació d’emergència de COVID-19

Equips de protecció individual; EPI; Mesures d'optimització; Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoVEquipos de protección individual; EPI; Medidas de optimización; Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoVPersonal protective equipment; EPI; Optimization measures; Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoVEl propòsit del present document és facilitar les recomanacions més segures possibles relacionades amb l’optimització dels equips de protecció individual (EPI) en el present context de pandèmia per COVID-19 i per actuar davant de possibles desabastiments d’aquests equipaments

Procediment d'higiene de mans

Higiene de mans; Mesures de prevenció; Antisèpsia de mans; InfeccionsHigiene de manos; Medidas de prevención; Antisepsia de manos; InfeccionesHand hygiene; Prevention measures; Hand antisepsis; InfectionsL’objectiu d'aquest document és fer un treball de revisió, actualització i consens de diversos documents sobre la higiene de mans en l'àmbit hospitalari i a l'atenció primària, per crear-ne un de sol que faciliti la informació i la consulta als professionals, amb la finalitat de millorar el seu compliment de la higiene de mans

Systematic Collaborative Reanalysis of Genomic Data Improves Diagnostic Yield in Neurologic Rare Diseases

Altres ajuts: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut; Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Coneixement i CERCA Program; Ministerio de Ciencia e Innovación; Instituto Nacional de Bioinformática; ELIXIR Implementation Studies (CNAG-CRG); Centro de Investigaciones Biomédicas en Red de Enfermedades Raras; Centro de Excelencia Severo Ochoa; European Regional Development Fund (FEDER).Many patients experiencing a rare disease remain undiagnosed even after genomic testing. Reanalysis of existing genomic data has shown to increase diagnostic yield, although there are few systematic and comprehensive reanalysis efforts that enable collaborative interpretation and future reinterpretation. The Undiagnosed Rare Disease Program of Catalonia project collated previously inconclusive good quality genomic data (panels, exomes, and genomes) and standardized phenotypic profiles from 323 families (543 individuals) with a neurologic rare disease. The data were reanalyzed systematically to identify relatedness, runs of homozygosity, consanguinity, single-nucleotide variants, insertions and deletions, and copy number variants. Data were shared and collaboratively interpreted within the consortium through a customized Genome-Phenome Analysis Platform, which also enables future data reinterpretation. Reanalysis of existing genomic data provided a diagnosis for 20.7% of the patients, including 1.8% diagnosed after the generation of additional genomic data to identify a second pathogenic heterozygous variant. Diagnostic rate was significantly higher for family-based exome/genome reanalysis compared with singleton panels. Most new diagnoses were attributable to recent gene-disease associations (50.8%), additional or improved bioinformatic analysis (19.7%), and standardized phenotyping data integrated within the Undiagnosed Rare Disease Program of Catalonia Genome-Phenome Analysis Platform functionalities (18%)

La mediació com a via cap a l'autogestió personal: guia d'estratègies i recursos docents per a infants de 3-6 anys

Aquest article pretén fer una aproximació a un mètode de resolució de conflictes com és la mediació escolar aplicada als infants de 3 a 6 anys. En aquesta direcció, hem volgut donar resposta als nostres tres objectius: analitzar les fortaleses i les mancances de la mediació del docent com a mètode de resolució de conflictes en el segon cicle d’Educació Infantil; descriure les habilitats socials i emocionals més rellevants dels infants per dur a terme la mediació i poder esdevenir autònoms; i, proposar una guia pel mestre per a la gestió de conflictes a l’aula a partir de la mediació escolar. D’aquesta manera, hem dissenyat un estudi descriptiu i qualitatiu a través d’entrevistes estructurades a dos experts i sis mestres d’aquest cicle. Els resultats obtinguts ens mostren que la mediació és un bon mètode perquè té efectes positius gràcies al diàleg, ajuda en el creixement personal i dóna estratègies pel futur. Però també té algunes limitacions com el moment d’intervenir o l’equip de mediació, ja que no és necessari perquè els mestres l’apliquen diàriament. Per altra banda, és molt important assentar unes bases en els infants, és a dir, desenvolupar la conversa, l’escolta, el respecte, la identificació i expressió d’emocions, etc. per tal de poder resoldre els conflictes de manera autònoma.This article aims to make an approach to a method of conflict resolution such as school mediation applied to children between 3 and 6 years old. In this direction, we wanted to respond to our three goals: to analyze the advantages and disadvantages of teacher mediation as a method of conflict resolution in the second cycle of Childhood Education; describe the most relevant social and emotional skills of children to carry out mediation and to become autonomous; and, propose a guide for teachers to manage conflicts in the classroom from school mediation. In this way, we have designed a descriptive and qualitative study through structured interviews with two experts and six teachers of this cycle. The results obtained show that mediation is a good method because it has positive effects through the conversations, helps in personal growth and provides strategies for the future. But, it has some limitations as the intervention moment or the mediation team because it is not necessary and the teachers are using it daily. On the other hand, it is very important to establish a basic foundation in children like developing conversation, listening, respect, identification and expression of emotions in order to resolve conflicts independently

Disseny d’un bioreactor per a la producció de cel·lulosa bacteriana

L’objectiu principal d’aquest treball és el de dissenyar un bioreactor per a la producció de cel·lulosa bacteriana. Per assolir aquest objectiu ha estat necessària una introducció teòrica de quatre punts clau; els materials compostos, la cel·lulosa bacteriana, l’obtenció de la mateixa i els diferents tipus de fermentadors. En aquest primer bloc teòric explica doncs, resumidament, l’origen de la cel·lulosa bacteriana, una cel·lulosa produïda per alguns bacteris mitjançant la fermentació que consta d’unes propietats superiors a la cel·lulosa vegetal. Aquest fet la fa òptima per a compondre materials compostos, els quals són la principal aplicació de la cel·lulosa bacteriana. S’expliquen també els precedents històrics que es tenen de la mateixa i com influeixen una sèrie de factors en la seva producció; el carboni, el nitrogen, el pH, i la temperatura entre d’altres. Per altra banda es citen i s’expliquen els principals fermentadors; discontinus, alimentats, continus, tubulars i d’altres utilitzats anteriorment en la producció de cel·lulosa bacteriana. Arribat a aquest punt, l’estudi consta d’una base teòrica suficient per començar el disseny del bioreactor. En base a estudis d’altres autors, es recopilen els diferents valors de paràmetres com el subministrament d’oxigen, la temperatura, el pH, l’inòcul, l’esterilització del medi, el substrat, la durada del cicle, la producció i el rentat del producte per elegir el valor òptim pel reactor que es vol dissenyar; un reactor a nivell planta pilot amb una producció anual de 300 Kg. A continuació es mostren les condicions essencials d’operació del fermentador, els plànols, els rendiments i la seguretat. S’ha fet també un estudi econòmic, un estudi ambiental i una planificació del projecte. L’estudi conclou amb l’assoliment dels objectius; la viabilitat de realitzar el reactor que s’ha dissenyat, a escala planta pilot, tenint en compte que els càlculs de producció i rendiment són orientatius

Estudio estructural y rehabilitación de la biblioteca pública de Molina

Outgoin

Estudio estructural y rehabilitación de la biblioteca pública de Molina

Outgoin