Contexto escolar y desigualdad de género en el rendimiento de comprensión lectora

El objetivo de este articulo es presentar nuevas evidencias sobre las consecuencias educativas de las caracteristicas del entorno en la brecha de genero educativa. A partir de datos del Programa para la Evaluacion Internacional de Alumnos (PISA), se evalua en que medida la brecha de genero existente en las puntuaciones de comprension lectora esta condicionada por los diferentes contextos escolares y los niveles de igualdad de genero de cada pais. A partir del analisis multinivel observamos que la composicion social de la escuela y el comportamiento de sus integrantes tienen una influencia significativa en la brecha de genero, pero de forma diferenciada. La brecha educativa de genero aumenta cuando empeora el clima escolar y cuando menor es la concentracion de padres con niveles educativos bajos. En sociedades con niveles superiores de igualdad de genero las chicas incrementan los resultados de comprension lectora en mayor medida

Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre»

Mares sobrecarregades : factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre».Utilizando datos de una muestra de 1.926 familias formadas por ambos progenitores (padre y madre) y al menos un hijo, se ha examinado la relación que existe entre las características familiares (recursos, disponibilidad de tiempo, factores sociodemográficos, características de las parejas e individuales) y las cargas domésticas de las madres en Cataluña. Esta muestra se ha analizado mediante regresiones logísticas para encontrar los perfiles de las madres más propensas a dedicar una gran cantidad de horas a las tareas del hogar. A partir de investigaciones previas, se plantean diferentes elementos explicativos: la disponibilidad de tiempo, los recursos relativos, la situación profesional y la influencia de la participación doméstica de la pareja. Los resultados confirman una relación significativa entre los recursos relativos y la disponibilidad de tiempo de la madre en cuanto a su dedicación al hogar, lo que apoya las perspectivas económicas de la distribución de las tareas del hogar y de la ideología tradicional de los roles de género. Sin embargo, los resultados también muestran que la presencia de hombres cooperativos no solo no implica una reducción de la jornada doméstica de sus parejas, sino que también aumenta la probabilidad de una mayor dedicación de las madres. Esto es debido a que la distribución de las tareas domésticas en algunos hogares responde más a una estrategia parental común, basada en la inversión de tiempo en el hogar y en las relaciones intergeneracionales, que a una negociación basada en «lo que haga uno no es necesario que lo haga el otro».Using data from a sample of 1,926 two-parent families (father and mother) with at least one child, we examine the relationship between family characteristics (resources, time availability, socio-demographic factors, couple's and individual features) and mothers' domestic burden in Catalonia. The sample is analyzed using logistic regression in order to determine which profiles of mothers are more likely to spend a large amount of hours doing housework. In line with previous literature, we establish different explanatory factors such as time availability, relative resources, professional status and the influence of the partner's participation in household work. The results confirm a significant relationship between relative resources and mothers' time availability, thus supporting economic perspectives regarding the distribution of household chores and traditional gender ideology. However, the results also show that the presence of cooperative fathers does not lead to a reduction in mothers' domestic chores, but increases the likelihood of mothers dedicating even more time to these tasks. This is explained by the fact that the division of housework in some households is determined by a parenting strategy based on investment in household time and intergenerational relationships rather than negotiation based on "what one does need not be done by the other"

Las trayectorias educativas de hombres y mujeres jóvenes : una aproximación desde el análisis de secuencias

Sobre la base de la Encuesta a la Juventud de Cataluña 2012, en este artículo se define una tipología de trayectorias educativas de los jóvenes para discernir cuáles son los factores que determinan los itinerarios académicos y en qué medida existen desigualdades significativas de género. Mediante el estudio de secuencias y el análisis clúster, se determinan tres categorías de trayectorias educativas («voluntariosos», «exitosos» y «desertores») que plasman el papel configurador de los factores sociodemográficos analizados. Los resultados obtenidos indican que ser mujer reduce la probabilidad de pertenecer a un itinerario con un alto grado de abandono educativo temprano, y que este se produce más a menudo entre los autóctonos que entre los jóvenes de origen inmigrante. Las mujeres cuyos padres han conseguido grados académicos elevados permanecen en mayor medida en el sistema educativo que los chicos. Los niveles altos de apoyo parental constituyen una mayor garantía en cuanto a la continuidad en los estudios de los jóvenes que el apoyo que proporcionan profesores o tutores.This article defines a typology of youth educational trajectories to ascertain which factors determine the educational pathways and the extent of significant gender inequalities. With the Survey of Youth of Catalonia 2012 data, and using sequence and cluster analyses, we find three distinct categories («willful», «successful» and «deserter») which determine the shape and the role of socio-demographic factors. The reductive effect of being a woman on the probability to belong on a trajectory with a high level of early school dropout occurs to a greater extent in the native population, while the effect of gender in immigrants is lower. Women are positively influenced more than men by higher educational levels of their parents. We find a high level of parental support is the greatest guarantor of continuity in studies of young people than the support given by teachers or tutors.Sobre la base de l'Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012, en aquest article es defineix una tipologia de trajectòries educatives dels joves per discernir quins són els factors que determinen els itineraris acadèmics i en quina mesura existeixen desigualtats significatives de gènere. Mitjançant l'estudi de seqüències i l'anàlisi d'agrupaments, es determinen tres categories de trajectòries educatives («voluntariosos», «amb èxit» i «desertors») que plasmen el paper configurador dels factors sociodemogràfics analitzats. Els resultats obtinguts indiquen que ser dona redueix la probabilitat de pertànyer a un itinerari amb un alt grau d'abandonament educatiu primerenc, i que aquest es produeix més sovint entre els autòctons que no pas entre els joves d'origen immigrant. Les dones els pares de les quals han aconseguit graus acadèmics elevats romanen en major nombre en el sistema educatiu que els nois. Els nivells alts de suport parental constitueixen una garantia més gran quant a la continuïtat en els estudis dels joves que no pas el suport que proporcionen professors o tutors

Impact of Socioeconomic Environment on Home Social Care Service Demand and Dependant Users

An aging population and rising life expectancy lead to an increased demand for social services to care for dependent users, among other factors. In Barcelona, home social care (HSC) services are a key agent in meeting this demand. However, demand is not evenly distributed among neighborhoods, and we hypothesized that this can be explained by the user's social environment. In this work, we describe the user's environment at a macroscopic level by the socioeconomic features of the neighborhood. This research aimed to gain a deeper understanding of the dependent user's socioeconomic environment and service needs. We applied descriptive analytics techniques to explore possible patterns linking HSC demand and other features. These methods include principal components analysis (PCA) and hierarchical clustering. The main analysis was made from the obtained boxplots, after these techniques were applied. We found that economic and disability factors, through users' mean net rent and degree of disability features, are related to the demand for home social care services. This relation is even clearer for the home-based social care services. These findings can be useful to distribute the services among areas by considering more features than the volume of users/population. Moreover, it can become helpful in future steps to develop a management tool to optimize HSC scheduling and staff assignment to improve the cost and quality of service. For future research, we believe that additional and more precise characteristics could provide deeper insights into HSC service demand

Hombres o mujeres: ¿quién quiere hacer el trabajo doméstico?

El trabajo doméstico es visto por gran parte de la población como una serie de tareas u obligaciones que carecen de atractivo. Suelen ser consideradas como muy tediosas, especialmente para aquellas personas que están en el mercado de trabajo. Sin embargo, también lo son para la mayoría de personas inactivas

Influence of socio-economic profile of neighbourhoods on the selection of home care strategies for older dependants

Care strategies for older dependants are determined by not only individuals or network characteristics, but also contextual factors. The objective of this study is to determine whether urban contexts (neighbourhoods) are linked to the use of family care (informal), public services or private care at home (formal). We applied logistic regression analysis to data from the Survey of People in a Situation of Dependence 2018. The sample was composed of 530 older people (55 years old and over) living in two types of socio-economic groups of neighbourhoods in Barcelona, Spain. The type of neighbourhood is relevant in explaining the home care that older dependants receive. In neighbourhoods with a high socio-economic level, dependants are more likely to use private services and less likely to use informal care services and public services, even after controlling for household income, degree of dependency, sex, age and the number of people in the household. Understanding the factors that determine the use of public care services, private care services or family care-giving is important due to the increment in the number of older people in the population. Our results suggest that differences in urban socio-economic contexts determine some inequalities in the use of services even after controlling for socio-economic individual differences. The characteristics of neighbourhoods should be considered to adjust care policies for older dependants

Nuevos riesgos sociales y vulnerabilidad educativa de chicos y chicas en España = New social risks and educational vulnerability of boys and girls in Spain

En los últimos años las sociedades postindustriales han experimentado cambios en las estructuras familiares y en su composición demográfica que potencialmente pueden abrir nuevos espacios de exclusión social en la infancia. El creciente número de rupturas matrimoniales y recomposiciones familiares, el aumento de los flujos migratorios y la creciente precariedad laboral contribuyen a reconfigurar el panorama de los riesgos sociales que afectan a los individuos durante la infancia y la adolescencia. El objetivo principal de este estudio es evaluar el logro educativo de chicos y chicas en España, e identificar factores que expliquen variaciones entre ellos. En este artículo analizamos en qué medida la aparición de estos nuevos riesgos sociales, definidos principalmente como proceder de una estructura familiar no biparental, el origen (primera o segunda generación de inmigrante) y la participación o no de la madre en el mercado laboral, puede aumentar las desigualdades educativas entre chicos y chicas. Metodología: De acuerdo con este objetivo, analizamos la distribución de las puntuaciones de PISA 2009 en matemáticas, ciencia y comprensión lectora para España mediante una serie de modelos de regresión lineal multivariante. Contamos con una muestra de 25.887 estudiantes de secundaria (50,8% chicos y 49,2% chicas). Resultados: Observamos que los chicos son más vulnerables que las chicas cuando se exponen a situaciones de 'nuevo riesgo social'. Los chicos de origen inmigrante tienen mayor riesgo de obtener peores puntuaciones en las pruebas PISA que las chicas de origen inmigrante. Esta situación se repite en el caso de los chicos que viven en estructuras familiares no biparentales. Asimismo, las chicas se benefician en mayor medida que los chicos de tener una madre con un nivel educativo superior o que esté participando en el mercado de trabajo. Conclusión: Estos resultados plantean la necesidad de tomar en consideración factores no-cognitivos que intensifican la brecha de género en la planificación de estrategias educativas para corregir desigualdades emergente

El projecte B-MINCOME. Innovació municipal en rendes mínimes garantides i polítiques socials actives

Els darrers anys està emergint, en diferents països i ciutats, un interès més gran per implementar polítiques públiques més efectives per millorar les condicions de vida de la ciutadania en situació de vulnerabilitat. Per dissenyar i implementar aquestes polítiques cal basarse en evidències que facilitin decisions ben informades. Fruit d'aquesta necessitat sorgeix el B-MINCOME, un projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigualtat en zones desafavorides de la ciutat, desenvolupat per l'Ajuntament de Barcelona. A diferència d'altres projectes similars basats en transferències monetàries (com a Finlàndia o als Països Baixos), el projecte B-MINCOME consisteix a testar l'eficàcia i l'eficiència de combinar una prestació econòmica (suport municipal d'inclusió) amb polítiques actives d'inclusió sociolaboral a l'àrea de l'Eix Besòs. Per portar a terme l'estudi s'han seleccionat 1.000 llars distribuïdes en diferents grups de tractament, i 1.000 llars com a grup control. El projecte, iniciat a finals del 2017, està previst que duri dos anys i, un cop acabat, es contrastaran els resultats dels diversos grups de tractament amb els del grup control. Les conclusions han d'aportar informació sobre quines són les polítiques més efectives per aconseguir que la població en situació de vulnerabilitat i d'exclusió econòmica millori la seva situació (econòmica, educativa, emocional, anímica, de salut, etcètera) i arribi a cobrir les seves necessitats bàsiques, guanyant en autonomia i reduint la dependència d'altres ajudes

La percepción subjetiva de la crisis: una aproximación alternativa a procesos de empobrecimiento y amenaza de desclasamiento

Muchos son los trabajos que han rastreado los efectos socioeconómicos de la crisis, apoyándose en indicadores objetivos de renta, gasto o situación laboral. En este artículo se explora cómo ha afectado la crisis a estados subjetivos de las personas en función de su ubicación objetiva en esquemas de clase. Con este fin, se examinan evolutivamente indicadores extraídos de distintas encuestas realizadas en España durante ese período