158 research outputs found

    L'Avenc Fonda (Pollença, Mallorca)

    Get PDF

    Joan Pons Moyà (1955-2003)

    Get PDF

    Proposta d'una nova classificació morfogenètica de les cavitats càrstiques de l'illa de Mallorca

    Get PDF
    [spa] Las importantes exploraciones y descubrimientos, especialmente los realizados durante los últimos quince años en el subsuelo de Mallorca, ponen de manifiesto una complejidad creciente en lo que respecta a los mecanismos genéticos responsables de la formación de las cavidades kársticas de la isla. Estos hechos hacen necesaria la reelaboración de una clasificación morfogenética que actualice los conocimientos que eran válidos hace algunas décadas –concretamente la sistematización propuesta por GINÉS (1995)– y que sea capaz de dar cuenta de la gran variedad de ambientes representados en el mundo subterráneo mallorquín. La clasificación que aquí se propone mantiene, en líneas generales, las cuatro grandes categorías establecidas con anterioridad, las cuales resultan enunciadas de la siguiente manera: 1) simas de la zona vadosa, 2) cuevas de la zona vadosa, 3) cuevas freáticas no litorales, y 4) cuevas de la franja litoral. Dentro de estas categorías se distinguen hasta catorce modalidades genéticas diferenciadas, aportando en cada caso ejemplos significativos que las ilustren convenientemente. Las principales novedades de esta clasificación consisten, por una parte, en el reconocimiento del papel de la disolución de yesos subyacentes en la génesis de algunas cuevas de hundimiento de la Serra de Tramuntana; por otra parte, queda en la actualidad suficientemente documentada la existencia de procesos de espeleogénesis hipogénica, de carácter geotermal, que en algunos casos han actuado conjuntamente con los mecanismos de disolución ligados a la zona de mezcla litoral.[eng] During the last fifteen years, the important explorations and discoveries performed in Mallorcan caves put forward an increasing complexity regarding the mechanisms involved in the genesis of the endokarst phenomena in the island. Those recent contributions strongly claimed for the re-elaboration of a morphogenetic classification of caves in our geographical area, which updates the former existing knowledge –particularly, the systematization proposed by GINÉS (1995)– being able as well to give account for the great diversity of underground environments represented in Mallorca. The classification proposed in this paper distinguishes, in general terms, the four wide hydrogeological categories previously established: 1) vertical shafts of the vadose zone, 2) caves of the vadose zone, 3) inland phreatic caves, and 4) caves of the littoral fringe. Within these categories, up to fourteen genetic typologies are differentiated, supplying at the same time significant examples that conveniently illustrate each case. The most important novelties of the present classification are, on one hand, the recognition about the role of subjacent gypsum dissolution in the genesis of some breakdown caves in Serra de Tramuntana region. On the other hand, nowadays it appears today sufficiently documented the existence of hypogene speleogenesis phenomena, of a geothermal character, that in some cases have acted together with the solutional mechanisms linked to the coastal mixing zone

    El modelat càrstic de sa Mitjania (Escorca, Mallorca)

    Get PDF

    Avenc des Cocons.

    Get PDF
    Abstract not availabl

    Les coves turístiques de les illes Balears:

    Get PDF
    [eng] Nowadays the Balearic archipelago hosts a total of 8 caves conditioned for tourist visits, 5 of them located in Mallorca whereas the other minor islands (Menorca, Eivissa and Formentera) have only one show cave in each case. Coves d’Artà (Capdepera) and Coves del Drac (Manacor), in Mallorca Island, are the most outstanding caves in terms of beauty and magnificence. Both sites account for a long history of more or less organized visits, from the middle XIXth century till present times. Moreover, another 8 caves exist in the Balearics which have suffered some conditioning works, or even continued tourist visits, but are closed to public now. From the beginning of mass tourism to the Balearic Islands –in the first decades of XXth century– the visit to karst caves became a relevant part of the attractions that are offered to the tourists. Today, this facet of our geological heritage is fully integrated in the tourism tours, being registered figures as high as 1,500,000 annual visitors to the different show caves of the archipelago. It is worth to remark that all the show caves in the Balearic Islands are private properties, fact that decisively affects the kind of management in the tourist caves. This particularity also causes a noticeable lack of interest on environmental problems in the vast majority of the cave owners. On the other hand, and related to the same fact, the cultural or scientific programs linked to the tourist activity in Balearic caves are almost inexistent.[cat] A les Illes Balears hi ha actualment un total de 8 coves habilitades per a la visita turística, de les quals 5 es troben a Mallorca, mentre que cadascuna de les illes menors (Menorca, Eivissa i Formentera) disposen de tan sols una cavitat explotada turísticament. Les coves més destacables, tant per la seva espectacularitat com per les dimensions, són les Coves d’Artà (Capdepera) i les Coves del Drac (Manacor), situades ambdues en Mallorca; aquestes cavitats compten amb una llarga història de visites organitzades, des de mitjans del segle XIX. Així mateix, existeixen al manco 8 coves més que varen ser condicionades per a la seva visita, encara que no es troben obertes actualment. Des del començament de l’afluència turística a les Balears, durant les primeres dècades del segle XX, la visita de coves càrstiques ha constituït una part rellevant dels atractius oferts al viatger. Avui en dia, aquest vessant del nostre patrimoni geològic està del tot integrat dins els circuits del turisme de masses, arribant a xifres properes als 1.500.000 visitants anuals, per al conjunt de coves turístiques de l’arxipèlag. És important destacar que la totalitat de les coves habilitades per al turisme a les Balears són de titularitat privada, fet que influeix de manera decisiva en el tipus d’explotació turística efectuada, així com en les escasses preocupacions mediambientals de la majoria d’empreses explotadores. A més a més, i com a conseqüència lògica del fet anterior, les iniciatives de caire cultural o científic que van lligades a l’explotació turística de les nostres coves són gairebé inexistents.[spa] En las islas Baleares hay actualmente un total de 8 cuevas habilitadas para la visita turística; 5 de ellas están ubicadas en Mallorca, mientras que cada una de las islas menores (Menorca, Eivissa y Formentera) alberga una sola cavidad explotada turísticamente. Las cuevas más destacables, tanto por su espectacularidad como por sus dimensiones, son las Coves d’Artà (Capdepera) y las Coves del Drac (Manacor), situadas ambas en Mallorca; dichas cavidades cuentan con una larga historia de visitas organizadas, desde mediados del siglo XIX. Asimismo, existen al menos 8 cuevas más que fueron acondicionadas para su visita, aunque no se encuentran abiertas en la actualidad. Desde el comienzo de la afluencia turística a las Baleares, en las primeras décadas del siglo XX, la visita de cuevas kársticas ha constituido una parte relevante de los atractivos ofrecidos al viajero. Hoy en día, esta vertiente de nuestro patrimonio geológico está totalmente integrada en los circuitos del turismo de masas, registrándose cifras de visitantes cercanas a las 1.500.000 personas anuales, para el conjunto de cuevas turísticas del archipiélago. Es importante destacar que la totalidad de las cuevas habilitadas para el turismo en las Baleares son de titularidad privada, hecho que influye de forma decisiva en el tipo de explotación turística efectuada y en las escasas preocupaciones de índole medio-ambiental de la mayoría de empresas explotadoras. Además, y como consecuencia lógica de lo anterior, las iniciativas de carácter cultural o científico que van ligadas a la explotación turística de nuestras cuevas son prácticamente inexistentes
    corecore