GTI-space : the space of generalized topological indices

A new extension of the generalized topological indices (GTI) approach is carried out torepresent 'simple' and 'composite' topological indices (TIs) in an unified way. Thisapproach defines a GTI-space from which both simple and composite TIs represent particular subspaces. Accordingly, simple TIs such as Wiener, Balaban, Zagreb, Harary and Randićconnectivity indices are expressed by means of the same GTI representation introduced for composite TIs such as hyper-Wiener, molecular topological index (MTI), Gutman index andreverse MTI. Using GTI-space approach we easily identify mathematical relations between some composite and simple indices, such as the relationship between hyper-Wiener and Wiener index and the relation between MTI and first Zagreb index. The relation of the GTI space with the sub-structural cluster expansion of property/activity is also analysed and some routes for the applications of this approach to QSPR/QSAR are also given

New records of suctorians (Ciliophora: Suctoria) as epibionts of aquatic true bugs (Hemiptera: Prosorrhyncha: Nepomorpha) from two regions: Mexico and Eastern Europe

Here, we provide new records of suctorians (Ciliophora: Suctoria), epibionts of aquatic true bugs (Hemiptera: Prosorrhyncha: Nepomorpha) collected in Ukraine, Belarus and Mexico. The worldwide distribution of the 16 species we found is updated, from which, 15 species are new records as epibionts of 15 species of aquatic true bugs. Only for the suctorian Discophrya gessneri Matthes, we confirm the previous record (epibiont of Aphelocheirus aestivalis Fabricius). We conclude that the relationship between the suctorians and aquatic true bugs is poorly studied and some suctorian genera (Discophrya Lachmann and Periacineta Collin) inhabit as nepomorphans as other aquatic insects (Coleoptera). However the high degree of specificity at the species level of these genera is evident, for which we provide some possible explanations according to the group of basibiont

Periacineta mexicana n. sp. (Ciliophora, Suctoria, Discophryida), Epizoic on Mexican Backswimmers of the Genus Buenoa (Insecta, Hemiptera, Notonectidae)

A new species of suctorian in the genus Periacineta, epibiotic on aquatic bugs (Hemiptera, Heteroptera, Nepomorpha), is described on the basis of morphological characteristics of the cell body, lorica, tentacular placement, and stalk, and its 18S rRNA partial sequence gene. Periacineta mexicana n. sp. is a loricate suctorian with elongate body and rounded apical region; tentacles are distributed randomly over apical region and not grouped into fascicles. Macronucleus in adult is elongate and located centrally. The suctorian usually forms closely aggregated pseudocolonies. We provide morphological data based on optical and scanning electron microscopy. A comparison with similar congeners, and emended diagnosis of the genus Periacineta also are provided. The ciliates were found attached to the first two pairs of legs of Mexican notonectids Buenoa pallens and Buenoa spp. (backswimmers)

Present i futur de l'avifauna dels secans de caire estèpic de la plana de Lleida

La plana lleidatana acull encara una rica i variada comunitat d?ocells esteparis, de rellevància nacional i internacional. Aquestes aus són escasses a Europa i troben a la península Ibèrica el seu darrer refugi, sovint amb poblacions que engloben percentatges molt significatius del total mundial. En aquest context, la importància de les poblacions d?ocells esteparis de la plana de Lleida és, en determinats casos, numèrica. Aquest és el cas del sisó (Tetrax tetrax) o del gaig blau (Coracias garrulus), dels quals trobem els principals contingents de tot el nord-est de la península Ibèrica en els secans lleidatans, i en el primer cas superen els efectius de països com França o Itàlia. En altres casos, la importància és biogeogràfica. Efectivament, la plana lleidatana constitueix un dels límits de distribució mundial per a espècies com la xurra (Pterocles orientalis), l?alosa becuda (Chersophilus duponti), la terrerola rogenca (Calandrella rufescens) o la trenca (Lanius minor), en greu perill d?extinció a la península Ibèrica. Altres espècies destacables són la ganga (Pterocles alchata), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), la calàndria (Melanocorypha calandra), el torlit (Burhinus oedicnemus), l?esparver cendrós (Circus pygargus) i el xoriguer petit (Falco naumanni). Actualment, la majoria d?aquestes espècies presenten poblacions per sota del mínim nombre viable per subsistir, es troben fragmentades i desconnectades de les altres poblacions més properes i experimenten un procés de regressió alarmant. La transformació massiva dels secans en regadiu, que ja s?ha iniciat, així com la progressiva intensificació agrícola i la desaparició dels usos i activitats tradicionals en favor d?altres activitats industrials, agropecuàries o de serveis, són els principals factors que han conduït a aquesta situació i que amenacen de fer desaparèixer de casa nostra aquests ambients, oblidats fins ara per la política de conservació del patrimoni natural del nostre país. Cal unThe Lleida plain in western Catalonia gives refuge to a still rich and diverse assemblage of steppe birds, of national and international importance. These birds are rare in Europe and have their last refuge in the Iberian peninsula, which for some species contains a significant percentage of the world breeding population. Within this context, the steppe bird populations of the Lleida plain are in some cases numerically important. This is so for the Little Bustard (Tetrax tetrax) and the Roller (Coracias garrulus), the bulk of whose populations in north-eastern Iberia are found in the Lleida plain, with numbers for the Little Bustard even larger than the total population in France or Italy. In other cases, the importance is biogeographical. Indeed, the Lleida plain is the distribution limit of the Lesser Grey Shrike (Lanius minor) and Dupont?s Lark (Chersophilus duponti), both seriously endangered in the Iberian Peninsula. Other notable species still found in the area are the Black-bellied Sandgrouse (Pterocles orientalis) and the Pin-tailed Sandgrouse (Pterocles alchata), both seriously endangered in Catalonia, the Short-toed Lark (Calandrella brachydactyla) and Lesser Short-toed Lark (C. rufescens), the Calandra Lark (Melanocorypha calandra), the Stone Curlew (Burhinus oedicnemus), Montagu?s Harrier (Circus pygargus) and the Lesser Kestrel (Falco naumanni). At present, most of these species have breeding populations below the minimum viable threshold, fragmented and unconnected to other nearby populations, and are experiencing dramatic population declines. The massive transformation of traditional dry farming into irrigation farming, already started, as well as progressive agricultural intensification and the substitution of traditional activities and land use by other industrial, stock-rearing or service activities, is the main factor leading to this alarming situation, and threatens the disappearance of the steppe habitats, forgotten until now by conservation polLa llanura leridana acoge todavía una rica y variada comunidad de aves esteparias, de relevancia nacional e internacional. Se trata de aves escasas en Europa que hallan en la Península Ibérica su último refugio, a menudo con poblaciones que representan porcentajes muy significativos respecto al total mundial. En este contexto, la importancia de las poblaciones de aves esteparias de la llanura ilerdense es, en determinados casos, numérica. Este es el caso del sisón (Tetrax tetrax) o de la carraca (Coracias garrulus), que encuentran en los secanos de Lérida el principal contingente del nordeste de la Península Ibérica, superando, en el primero de los casos, los efectivos de países enteros como Francia o Italia. En otros casos, la importancia es biogeográfica. Efectivamente, la llanura leridana constituye uno de los límites de distribución mundial para especies como la ortega (Pterocles orientalis), la alondra de Dupont (Chersophilus duponti), la terrera marismeña (Calandrella rufescens) o alcaudón chico (Lanius minor), en grave peligro de extinción en la Península. Otras especies destacables son la ganga (Pterocles alchata), la terrera común (Calandrella brachydactyla), la calandria (Melanocorypha calandra), el alcaraván (Burhinus oedicnemus), el aguilucho cenizo (Circus pygargus) y el cernícalo primilla (Falco naumanni). Actualmente, la mayor parte de estas especies presentan en Cataluña poblaciones por debajo del mínimo viable para su subsistencia, se encuentran fragmentadas y desconectadas del resto de poblaciones más cercanas, y sufren un proceso de regresión alarmante. La transformación masiva de los secanos en regadío, que ya se ha iniciado, así como la progresiva intensificación agrícola y la desaparición de los usos y actividades tradicionales en favor de otras actividades industriales, agropecuarias o de servicios, son los principales factores que han conducido a esta situación y que amenazan con hacer desaparecer de Cataluña estos ambientes, olvidados hast

Notes sobre l'obra geogràfica i geobotànica d'Emili Huguet del Villar

Emili Huguet i Serrataco (Granollers, 1871-Rabat, 1951), who signed his works with the name Huguet del Villar, carried out a remarkable activity in several fields, specially geography, geobotany and edaphology. This paper presents a brief biographical summary and discusses some interesting aspects of the geographical and geobotanical contributions of Huguet del Villar. One of the most important geographical works of Huguet del Villar was the book, published in 1921, El valor geográfico de Espanya. Ensayo de Ecética («The geographical value of Spain. Essay on Ecetics»), in which he exposed interesting generalizations concerning the economical and political relationships between countries. In geobotany, Huguet del Villar introduced the modern view that the «steppic» areas of central Spain resulted generally from the degradation of the forest due to human intervention. In 1929 he published the treatise Geobotanica, in which he presented in a very concise and documented way the contemporaneous phytosociological theories and proposed many original ideas. Characteristics of the work of Huguet del Villar were his emphasis on logical structuration and generality. His writings reflected a strong personality and an extense cultural and scientific preparation. Another merit of Huguet del Villar, specially in the context of his epoch, was his interest on the consideration of phenomena from a dynamic point of view

Agricultura: alimentació o paisatge

Aquest article és una reflexió i una proposta de respostes sobre com resoldre el conflicte entre el món rural productor i el món urbà consumidor d'aliments i de paisatge; tot això, en un entorn desigual, condicionat per l'economia global, l'ús de l'energia barata, els mitjans de comunicació oberts i un sistema polític democràtic.Este artículo es una reflexión y una propuesta de respuestas sobre cómo resolver el conflicto entre el espacio rural productor y el mundo urbano, consumidor de alimentos y de paisaje, en un entorno desigual, condicionado por una economía global, el uso de energía barata, unos medios de comunicación abiertos y un sistema político democrático.This article provides some thoughts and a proposal to solve the conflict between rural producers and urban consumers (food and landscape) in a scenario of disequilibrium, conditioned by a global economy, low-cost energy use, open communication media and a democratic political system

Una mirada dins la PAH d'Osona

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és un moviment social pel dreta l’habitatge sorgit el febrer de 2009 a Barcelona i que actualment està present a tot l’Estat espanyol. Existeixen diferents seccions de la PAH arreu del territori, i una d’aquestes branques és la d’Osona. Per acostar-nos més a la seva tasca i conèixer el seu funcionament, hem fet una sèrie d’entrevistes i hem assistit a alguna de les seves reunions