Localització d'emplaçaments per a noves estacions o canvi d'ubicació d'estacions existents en línies de ferrocarril

La xarxa ferroviària catalana està basada en un seguit d'infraestructures que tenen el seu origen a mitjans o finals del segle XIX, les quals han mantingut la seva configuració fins l'actualitat. El creixement urbanístic registrat dins la perifèria de la ciutat de Barcelona ha fet, però, que les necessitats de la població hagin variat, fent necessari un servei ràpid i de calitat que arribi al major nombre d'usuaris possible, el que fa plantejar l'aparició de nous punts d'accés a la xarxa. Així doncs, a partir de dades d'assentament de població, mobilitat i creixement urbanístic es podran buscar nous emplaçaments d'estacions o modificacions dels ja existents amb l'objectiu de millorar el servei ofert

Dibuixant amb l'Esquerra : els ninotaires de la premsa d'ERC durant la República

Sense resu

Interferència i préstec en la literatura popular

El contacte entre llengües pot tenir, per a l’estudiós de la literatura popular i tradicional, un valor afegit. L’aplicació dins l’àmbit de l’etnopoètica de criteris consensuats en l’àmbit de la sociolingüística permet estudiar la manera com el contacte entre literatures pot influir, més o menys, en la recepció i l’adopció d’una altra tradició, segons si es tracta de poesia o prosa, i segons, també, quins aspectes sociològics intervenen en el fenomen. La ciutat de l’Alguer, i la seva literatura tradicional, es demostra en aquest aspecte com un laboratori privilegiat per a l’estudi dels fenòmens escollits.Language contact can provide an added value for the researcher devoted to traditional and popular literature. Applying criteria originated in sociolinguistics to ethnopoetics allow us to study the way contact between literatures can influence reception and adoption of other traditions, which varies depending on whether it is poetry or prose or on the sociological aspects involved. The city of Alghero, and its literature, proved to be, in this sense, a privileged laboratory for studying the selected elements

OB stars at the lowest Local Group metallicity: GTC-OSIRIS observations of Sextans A

Our aim is to find and classify OB stars in Sextans A, to later determine accurate stellar parameters of these blue massive stars in this low metallicity region $(Z \sim 0.1 \rm Z_{\odot})$. Using UBV photometry, the reddening-free index Q and GALEX imaging, we built a list of blue massive star candidates in Sextans A. We obtained low resolution (R $\sim$ 1000) GTC-OSIRIS spectra for a fraction of them and carried out spectral classification. For the confirmed O-stars we derive preliminary stellar parameters. The target selection criteria and observations were successful and have produced the first spectroscopic atlas of OB-type stars in Sextans A. From the whole sample of 18 observed stars, 12 were classified as early OB-types, including 5 O-stars. The radial velocities of all target stars are in agreement with their Sextans A membership, although three of them show significant deviations. We determined the stellar parameters of the O-type stars using the stellar atmosphere code FASTWIND, and revisited the sub-SMC temperature scale. Two of the O-stars are consistent with relatively strong winds and enhanced helium abundances, although results are not conclusive. We discuss the position of the OB stars in the HRD. Initial stellar masses run from slightly below 20 up to 40 solar masses. The target selection method worked well for Sextans A, confirming the procedure developed in Garcia \& Herrero (2013). The stellar temperatures are consistent with findings in other galaxies. Some of the targets deserve follow-up spectroscopy because of indications of a runaway nature, an enhanced helium abundance or a relatively strong wind. We observe a correlation between HI and OB associations similar to the irregular galaxy IC1613, confirming the previous result that the most recent star formation of Sextans A is currently on-going near the rim of the H\,{\sc I} cavity

L’Alguer: frontera lingüística o cultural?

La ciutat de l’Alguer fou conquerida el 1354 per Pere el Cerimoniós, el qual la va voler repoblar amb elements fidels a la Corona. Al llarg de la guerra entre el Regne de Sardenya i el Judicat d’Arborea, Càller i l’Alguer arribaren a ser els dos únics enclavaments catalanoaragonesos a l’illa, tot esdevenint, per tant, territori de frontera. Malgrat tot, algunes formes pròpies de la cultura sarda es van anar introduint a la ciutat sardocatalana. La gran pesta de la fi del segle XVI, a més, va accelerar la immigració de sards en territori alguerès, on malgrat el recanvi ètnic no es va produir una substitució lingüística. Pel que fa a les formes de literatura popular, tres elements duran a terme una acció conservadora: l’Església, el municipi i la comunitat; en canvi, al redós de la família, el llegendari popular sard penetrà amb intensitat, tot esdevenint una força renovadora.The city of Alguer was conquered in 1354 by Peter IV of Aragon, who intended to colonise the city with subjects loyal to the Crown. During the war between the kingdom of Sardinia and the Judicature of Arborea, Cagliari and Alghero became the only two Catalan-Aragonese enclaves on the island and, hence, border territories. Despite all, some elements of Sardinian culture were introduced into the Sardinian-Catalan city. In addition, the great plague at the end of the sixteenth century accelerated the immigration of Sardinians to Alghero territory where, despite the ethnic interchange, no linguistic substitution occurred. As far as genres of popular literature are concerned, three elements functioned as conservative factors: the Church, the Municipality and the community. To the contrary, family tradition served as a shelter to popular Sardinian folklore which flared up intensively and became a renewing force