La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa

Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l’anàlisi d’un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l’establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels "moviments", que regula l’organització textual; la dels "actes de discurs", que regula l’organització de l’acció; i la dels "continguts comunicats" i les seves parts, els subactes de "referència" i d’"adscripció", que regula l’organització de la informació. En l’activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l’adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d’un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència

La motivació pragmàtica de la cohesió en la conversa

Aquest treball pretén donar compte de la dimensió pragmàtica de la cohesió a través de l'anàlisi d'un text argumentatiu conversacional. El treball se situa en el marc teòric de la Gramàtica Discursiva Funcional («Functional Discourse Grammar», FDG, Hengeveld & Mackenzie 2008, 2009). Es mostra que la cohesió es formula en el nivell interpersonal (pragmàtic) de la gramàtica mitjançant l'establiment de diverses formes de coherència en cadascuna de les capes que la FDG situa en aquest nivell: la capa dels 'moviments', que regula l'organització textual; la dels 'actes de discurs', que regula l'organització de l'acció; i la dels 'continguts comunicats' i les seves parts, els subactes de 'referència' i d''adscripció', que regula l'organització de la informació. En l'activitat lingüística, la formulació de la coherència en el nivell interpersonal (pragmàtic) es combina amb la formulació de la coherència en el nivell representacional (semàntic) i amb l'adequació al context, que no són tractats en aquest treball. En la conversa, parlants diferents poden contribuir de manera conjunta a la construcció d'un text cohesiu que és, en part, el resultat de la formulació pragmàtica de la coherència. [ESP] El objetivo de este artículo es explicar la motivación pragmática de la cohesión mediante el análisis de un texto argumentativo conversacional. Se pretende explicar cómo se articula la cohesión cuando el texto es una construcción conjunta de los hablantes que participan en la interacción verbal. El análisis explora, además, las posibilidades y limitaciones del modelo Functional Discourse Grammar (Hengeveld y Mackenzie 2008). para dar cuenta de los mecanismos de cohesión en corpus de lengua espontánea. El análisis realizado muestra que la cohesión se formula en el nivel interpersonal (pragmático) de la gramática mediante el establecimiento de diversas formas de coherencia que actúan en distintas capas del nivel interpersonal (capa del Movimiento, capa del Acto de Discurso y capa del Contenido Comunicado). Se observa que la capa del Movimiento regula la organización textual, la de los Actos de Discurso regula la organización de la acción, y la de los Contenidos Comunicados y sus componentes (los Subactos de Referencia y Adscripción) la organización de la información. Se muestra, además, que, tal como se esperaba, distintos hablantes pueden contribuir de forma conjunta a la construcción de un texto cohesivo

La Gramática Discursivo-Funcional

La Gramática Discursivo-Funcional (GDF) es una teoría funcional del lenguaje de inspi-ración tipológica que presenta una organización descendente (top-down) con el objeto de alcanzar la adecuación psicológica y que toma el Acto Discursivo como unidad básica de análisis para lograr la adecuación pragmática. Aunque en términos estrictos se trata de un modelo de la gramática, la GDF interactúa con los componentes Conceptual, Contextual y de Salida para facilitar su compatibilidad con una teoría de la interacción verbal más amplia

Alinhamento interpessoal, representacional e morfossintático na Gramática Discursivo-Funcional

Este artigo se debruça sobre o mapeamento entre os Níveis Interpessoal, Representacional e Morfossintático da gramática, o chamado alinhamento, segundo o arcabouço da Gramática Discursivo-Funcional (GDF). Propõe uma tipologia das línguas baseada no que a sua organização morfossintática codifica: distinções pragmáticas (p.ex. em Tagalo), distinções semânticas (p.ex. em Achém), ou distinções inerentes à morfossintaxe (p.ex. em Inglês, Basco ou a língua Kham). A inclusão tanto do Sujeito como do Objeto e de línguas tanto acusativas como ergativas no tratamento do alinhamento morfossintático permitiu-nos abranger tipos tipologicamente mais variáveis e demonstrar o potencial da GDF para a análise contrastiva das línguas.<br>Within the framework of Functional Discourse Grammar (FDG), alignment concerns the relations between the Interpersonal, Representational and Morphosyntactic Levels of grammar. This article proposes a typology of languages based upon what we find to be encoded in their morphosyntactic organization: pragmatic distinctions (as in Tagalog), semantic distinctions (as in Acheh), or distinctions inherent to the morphosyntax (as in English, Basque and Kham). By including both subject and object, and both accusative and ergative languages in our treatment of morphosyntactic alignment, we provide a better coverage of typological variation and show the potential of FDG for cross-linguistic analysis

Waterstofwijk Plan voor waterstof in Hoogeveen

In dit publieke rapport wordt waterstof als een aanvullende mogelijkheid voor verduurzaming van de warmtevoorziening in woonwijken gepresenteerd. Het demonstratieproject Waterstofwijk Hoogeveen dient hierbij als rode draad. Voor andere wijken zal per geval bekeken moeten worden of de waterstofoptie echt past bij de betreffende wijk

Parts of speech systems as a basic typological parameter.

This paper argues that the word order possibilities of a language are partly determined by the parts-of-speech system of that language. In languages in which lexical items are specialized for certain functionally defined syntactic slots (e.g. the modifier slot within a noun phrase), the identifiability of these slots is ensured by the nature of the lexical items (e.g. adjectives) themselves. As a result, word order possibilities are relatively unrestricted in these languages. In languages in which lexical items are not specialized for certain syntactic slots, in that these items combine the functions of two or more of the traditional word classes, other strategies have to be invoked to enhance identifiability. In these languages word order constraints are used to make syntactic slots identifiable on the basis of their position within the clause or phrase. Hence the word order possibilities are rather restricted in these languages. Counterexamples to the latter claim all involve cases in which identifiability is ensured by morphological rather than syntactic means. This shows that there is a balanced trade-off between the syntactic, morphological, and lexical structure of a language