Estudio prospectivo de maduración, desarrollo e incidencia lesional en balonmano formativo de élite. ¿Puede el estado madurativo ser un factor determinante de la incidencia lesional en balonmano?

El objetivo de este estudio es describir la relación entre incidencia lesional (IL) y estado madurativo de jugadores varones de balonmano formativo (BmF) de alto nivel competicional. Se analizan durante 2 temporadas la incidencia de lesión deportiva de forma prospectiva en 133 jugadores, los criterios de maduración biológica y la carga física de exposición. Se siguieron los criterios para estudios de epidemiología lesional según el consenso UEFA. Las variables utilizadas para analizar el estado madurativo son los estadios de Tanner, la pubertad, el pico de velocidad de crecimiento, el volumen testicular y la edad ósea. Se registraron 190 lesiones para un total de 34.222 h de exposición. La IL total media de todas las categorías fue de 5,6 lesiones/1.000 h de exposición. En competición, el valor fue de 21,8 lesiones/1.000 h, y en entrenamiento, de 3,1 lesiones/1.000 h. No se encontraron diferencias estadísticamente significativas entre IL, la edad cronológica y los diferentes estados madurativos por ANOVA. El análisis estadístico multivariante registra cierta tendencia entre las asociaciones de IL en competición para categoría (p = 0,07), y en la IL en entrenamientos para Tanner (p = 0,091) y pubertad (p = 0,021). En conclusión, si bien no se detectaron diferencias significativas en la IL por edades en jugadores de BmF, sí se aprecia una tendencia real en determinados estadios madurativos mediante el análisis multivariante. Esto deberá tenerse en cuenta para planificación entrenamientos y estrategias de prevención de la lesión deportiva en el contexto del BmF

Estudi prospectiu de maduració, desenvolupament i incidència lesional en l’handbol formatiu d’elit. L’estadi maduratiu pot ser un factor determinant d’incidència lesional a l’handbol?

L’objectiu d’aquest estudi és descriure la relació entre incidència lesional (IL) i estat maduratiu de jugadors homes d’handbol formatiu (HbF) d’alt nivell competitiu. Durant 2 temporades s’analitza la incidència de la lesió esportiva de forma prospectiva, els criteris de maduració biològica i la càrrega física d’exposició, de 133 jugadors. Se seguiren els criteris del consens UEFA sobre estudis d’epidemiologia lesional. Les variables utilitzades per analitzar l’estat maduratiu foren els estadis de Tanner, la pubertat, el pic de velocitat de creixement, el volum testicular i l’edat òssia. Es registraren 190 lesions en un total de 34.222 h d’exposició. La IL total mitjana de totes las categories fou de 5,6 lesions/1.000 h d’exposició. Durant la competició, el valor fou de 21,8 lesions/1.000 h, i en l’entrenament de 3,1 lesions/1.000 h. No es trobaren diferències estadísticament significatives entre IL, edat cronològica i els diferents estadis maduratius en l’ANOVA. L’anàlisi estadística multivariant registrà una certa tendència a associar la IL en la categoria competició (p = 0,07), i la IL en entrenament en Tanner (p = 0,091) i pubertat (p = 0,021). En conclusió, tot i que no es detectaren diferències significatives en la IL per edat en jugadors d’HbF, s’aprecia una tendència real en determinats estadis maduratius mitjançant l’anàlisi multivariant, cosa que caldria que es tingués en compte per planificar entrenaments i estratègies de prevenció de lesions esportives en el context de l’HbF