Eye movements in patients with post-COVID condition

Eye movement control is impaired in some neurological conditions, but the impact of COVID-19 on eye movements remains unknown. This study aims to investigate differences in oculomotor function and pupil response in individuals who suffer post-COVID-19 condition (PCC) with cognitive deficits. Saccades, smooth pursuit, fixation, vergence and pupillary response were recorded using an eye tracker. Eye movements and pupil response parameters were computed. Data from 16 controls, 38 COVID mild (home recovery) and 19 COVID severe (hospital admission) participants were analyzed. Saccadic latencies were shorter in controls (183¿±¿54 ms) than in COVID mild (236¿±¿83 ms) and COVID severe (227¿±¿42 ms) participants (p¿=¿0.017). Fixation stability was poorer in COVID mild participants (Bivariate Contour Ellipse Area of 0.80¿±¿1.61°2 vs 0.36¿±¿0.65 °2 for controls, p¿=¿0.019), while percentage of pupil area reduction/enlargement was reduced in COVID severe participants (39.7¿±¿12.7%/31.6¿±¿12.7% compared to 51.7¿±¿22.0%/49.1¿±¿20.7% in controls, p¿<¿0.015). The characteristics of oculomotor alterations found in PCC may be useful to understand different pathophysiologic mechanisms.Project PID2020-112527RB-I00 funded by MCIN/AEI/10.13039/501100011033; La Marató de TV3 Foundation (202111-30-31-32).Peer ReviewedPostprint (published version

Estudi de l'efecte de la potència de la lent i temps d’aplicació en la relaxació de l’acomodació durant el fogging

L’error refractiu és la primera causa al món d’afectació del sistema visual. La hipermetropia, l’astigmatisme i la miopia en són exemples, fins i tot aquesta última es considera pandèmia a causa del canvi d’hàbits dels últims anys en la població, amb un augment significatiu de tasques de visió propera (lectura, mòbils, etc.). Per quantificar aquest error refractiu i prescriure una solució, es fa l’examen visual, la part més important del qual és el procés refractiu. En aquesta prova és crítica la relaxació de l’acomodació (canvi diòptric de l’ull per enfocar objectes propers), per tal d’obtenir un resultat correcte que no estigui falsejat per l’acomodació. Per desactivar l’acomodació es fa servir el fogging o lents positives, l’ús de les quals és extens a la majoria de gabinets optomètrics. Tot i la seva popularitat no existeix un protocol establert d’utilització. L’objectiu principal d’aquest TFG és trobar quina lent relaxa més l’acomodació i durant quant de temps s’ha de fer servir per la relaxació òptima de l’acomodació. Per assolir l’objectiu principal s’ha realitzat una recerca bibliogràfica per fer un estudi clínic de 28 pacients amb 6 lents de diferents potències (+1.00 D, +1.50 D, +2.00 D, +2.50 D, +3.00 D i +4.00 D). Utilitzant un aparell de mesura basat en imatges de Hartmann-Shack s’han registrat més d’un milió de dades. Per obtenir els resultats mostrats al final del treball s’ha desenvolupat un software de processament de dades que retorna els resultats en forma de gràfiques i taules. Finalment s’ha arribat a la conclusió de que la lent i el temps d’aplicació afecta de manera diferent a cada pacient. Es conclou que la lent de +4.00 D és la que relaxa més l’acomodació i del temps d’aplicació existeixen diferències estadísticament significatives i els resultats són menys concloent