Arquitectures litorals pel bany: estudi i catalogació de les piscines oceàniques des del segle XIX fins a l'actualitat

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi, catalogació i caracterització de piscines oceàniques destinades a l'oci dels banyistes que s'insereixen en els fronts litorals i que basen el seu funcionament en l'intercanvi de les aigües amb les marees. A diferència d'altres estudis anteriors, que se centren en zones geogràfiques determinades, reunim arquitectures de tots els punts del món, procurant el major abast possible per a detectar tipologies globals des de l'anàlisi de solucions particulars. Es tracta d'una recerca qualitativa que pretén comparar aquestes arquitectures a través de l'establiment i anàlisi d'unes variables comunes. Per a això s'utilitza el mètode analític-sintètic consistent en la caracterització de les piscines oceàniques des de la seva contextualització històrica i geogràfica fins als paràmetres definitoris del seu disseny i el grau d'intervenció amb el qual modifiquen el paisatge. La selecció de casos d'estudi i el seu dibuix sota paràmetres comuns permet establir relacions comparatives i sistematitzar un mètode d'anàlisi cartogràfica pròpia. El coneixement de l'evolució del tipus arquitectònic, la formalització dels seus dissenys i la manera en què s'implanten en el territori defineixen una particular relació entre l'arquitectura i la mar l'estudi de la qual pot resultar útil en la re invenció dels fronts marítims. Resulta pertinent aprofundir en la diversitat d'estratègies aquí descrites, tenint en compte els nous paradigmes costaners que es deriven de l'actual context de canvi climàtic i les previsions d'ascens del nivell de la mar.The purpose behind this investigation is the study, profiling and listing of oceanic swimming pools designed to create leisure activities for swimmers that insert themselves along the coastline and bases its performance in the exchange of waters with the tide. Unlike other previous studies, that focus on specific geographic areas, we unite architecture from every corner of the world, ensuring the broadest possible scope to detect global typologies from the analysis of solutions. This is a qualitative investigation that intends on purchasing said architectures through the establishment and analysis of some common variables. For this we use the synthetic-analysis method consisting in the characterization of the oceanic swimming pools from its historic and geographical contextualization to the defining parameters of its design and the degree of intervention used to modify the landscape. The selection of study cases and their drawings under common parameters allows to establish comparative relationships and standardize a method of cartographic analysis of our own. The knowledge of the architectural evolution, the formalization of their designs and the way they are implanted in the area, define a specific relationship between architecture and the sea whose study may result useful in the reinvention of the water fronts. It deems relevant to further look into strategic diversity described here, keeping in mind the new seaside paradigms that derive from the current context of climate change and the rising sea level forecast.El objetivo de esta investigación es el estudio, catalogación y caracterización de piscinas oceánicas destinadas al ocio de los bañistas que se insertan en los frentes litorales y que basan su funcionamiento en el intercambio de las aguas con las mareas. A diferencia de otros estudios anteriores, que se centran en zonas geográficas determinadas, reunimos arquitecturas de todos los puntos del mundo, procurando el mayor alcance posible para detectar tipologías globales desde el análisis de soluciones particulares. Se trata de una investigación cualitativa que pretende comparar dichas arquitecturas a través del establecimiento y análisis de unas variables comunes. Para ello se utiliza el método analítico-sintético consistente en la caracterización de las piscinas oceánicas desde su contextualización histórica y geográfica hasta los parámetros definitorios de su diseño y el grado de intervención con el que modifican el paisaje. La selección de casos de estudio y su dibujo bajo parámetros comunes permite establecer relaciones comparativas y sistematizar un método de análisis cartográfico propio. El conocimiento de la evolución del tipo arquitectónico, la formalización de sus diseños y el modo en el que se implantan en el territorio definen una particular relación entre la arquitectura y el mar cuyo estudio puede resultar útil en la reinvención de los frentes marítimos. Resulta pertinente profundizar en la diversidad de estrategias aquí descritas, teniendo en cuenta los nuevos paradigmas costeros que se derivan del actual contexto de cambio climático y las previsiones de ascenso del nivel del mar.Agradecemos a María Antonia Toro García por su colaboración en la corrección de estilo de esta publicación.Peer Reviewe

Arquitectures del bany davant de la pujada de la cota zero

La gran transformación de los paisajes litorales previsible en las próximas décadas, intensificada por los efectos del llamado cambio climático, constituye un ámbito de estudio de creciente interés por parte de la arquitectura. Más allá de los graves impactos que pueden producirse en el medio urbanizado, este fenómeno establece una oportunidad para repensar la relación de las ciudades litorales con su ribera marítima. Esta investigación se centra en la capacidad de respuesta de la arquitectura ante la transformación del medio litoral como consecuencia de la subida del nivel del mar a partir de una tipología concreta: los espacios públicos asociados al baño (arquitecturas, infraestructuras o instalaciones destinadas al ocio de bañistas). Para ello, se describen y catalogan las principales estrategias que inciden sobre esta problemática a fin de poder establecer, desde la globalidad, estrategias de actuación para casos particulares.Este estudio se estructura a través de una secuencia metodológica basada en la búsqueda, recopilación y análisis de documentación e información sobre intervenciones de espacios públicos vinculados al baño en frentes marítimos. Cada ejemplo es estudiado, catalogado y valorado mediante la consideración de una serie de parámetros que influyen en la particular relación entre el medio urbano y las zonas inundables. De este modo, puede elaborarse una tabla conceptual que identifica y organiza distintos proyectos arquitectónicos afectados por la subida del nivel del mar a través de la parametrización de conceptos aplicados a su diseño. Los resultados extraídos definen estrategias extrapolables que pueden ayudar a la reinvención del frente marítimo ante a los nuevos paradigmas costeros que se prevén por el cambio climático y la consiguiente subida del nivel del mar.La gran transformació dels paisatges litorals previsible en les pròximes dècades, intensificada pels efectes de l'anomenat canvi climàtic, constitueix un àmbit d'estudi de creixent interès per part de l'arquitectura. Més enllà dels greus impactes que poden produir-se en el medi urbanitzat, aquest fenomen estableix una oportunitat per repensar la relació de les ciutats litorals amb la seva ribera marítima. Aquesta investigació se centra en la capacitat de resposta de l'arquitectura davant la transformació del medi litoral com a conseqüència de la pujada del nivell de la mar a partir d'una tipologia concreta: els espais públics associats al bany (arquitectures, infraestructures o instal·lacions destinades a l'oci de banyistes). Per a això, es descriuen i cataloguen les principals estratègies que incideixen sobre aquesta problemàtica per tal de poder establir, des de la globalitat, estratègies d'actuació per a casos particulars.Aquest estudi s'estructura a través d'una seqüència metodològica basada en la recerca, recopilació i anàlisi de documentació i informació sobre intervencions d'espais públics vinculats al bany en fronts marítims. Cada exemple és estudiat, catalogat i valorat mitjançant la consideració d'una sèrie de paràmetres que influeixen en la particular relació entre el medi urbà i les zones inundables. D'aquesta manera, pot elaborar una taula conceptual que identifica i organitza diferents projectes arquitectònics afectats per la pujada del nivell de la mar a través de la parametrització de conceptes aplicats al seu disseny. Els resultats extrets defineixen estratègies extrapolables que poden ajudar a la reinvenció de la façana marítima davant els nous paradigmes costaners que es preveuen pel canvi climàtic i la consegüent pujada del nivell de la mar.The great transformation of the coastal landscapes foreseeable in the coming decades, intensified by the effects of the so-called climate change, constitutes a field of study of growing interest for architecture. Beyond the serious impacts that may occur in the urbanized environment, this phenomenon offers an opportunity to rethink the relationship of coastal cities with their seafronts. This research focuses on the capacity of architecture to respond to the transformation of the coastal environment as a result of the rise in sea level for a specific type of resource: public spaces associated with seaside recreation (architectures, infrastructure or facilities for leisure bathers). The main strategies that influence this problem are described and catalogued in order to establish, from a global perspective, action strategies for particular cases.This study is structured through a methodological sequence based on the search, collection and analysis of documentation and information on interventions in public spaces linked to seaside leisure. Each example is studied, redrawn and valued considering a series of parameters that affect the relationship between the urban environment and areas at risk of flooding. In this way, a conceptual framework can be developed that identifies and organizes different architectural projects affected by sea level rise through the parameterization of concepts applied to their design. The results extracted define extrapolated strategies that can help to redesign the seafront in the face of the new coastal paradigms that are predicted by climate change and the consequent rise in sea levelPeer Reviewe