Com (no) parlar sobre adopció a Espanya

A Espanya, que fins el 2008 va tenir un dels índexs de natalitat més baixos del món i un dels més alts en adopcions internacionals, és difícil parlar sobre adopció en l'àmbit de la família, com així també en l'àmbit de les diferents professions i de la investigació relacionada amb la mateixa. Aquestes dificultats de comunicació, com ha demostrat aquesta investigació qualitativa, s'originen en la coexistència de dos ideals competitius sobre la relació existent entre la creació i el suport a la família i la comunicació sobre la mateixa.En España, que hasta 2008 tuvo uno de los índices de natalidad más bajos del mundo y uno de los más altos en adopciones internacionales, es difícil hablar sobre adopción en el ámbito de la familia, como así también en el ámbito de las diferentes profesiones y de la investigación relacionada con la misma. Estas dificultades de comunicación, como ha demostrado esta investigación cualitativa, se originan en la coexistencia de dos ideales competitivos acerca de la relación existente entre la creación y el apoyo a la familia y la comunicación sobre la misma.Speaking about adoption in Spain, where until 2008 it was one of the countries with the lowest birth rate and an extremely high adoption rate,is difficult for parents, professionals, and researchers alike. Qualitative research has revealed that two competing, co-existing ideals about the relationship between family creation and support and how this is dealt with are at the root of these communicative difficulties

How (not) to talk about adoption : on communicative vigilance in Spain

This chapter was written with the support of the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness R+D Project “Adoptions and fosterages in Spain: tracing challenges, opportunities and problems in social and family lives of children and adolescents†(CSO2012-39593-C02-01), IP Diana MarreAdoptions and fosterages in Spain: tracing challenges, opportunities and problems in social and family lives of children and adolescents (2013-2015), Ministerio de Economía y Competitividad CSO2012-39593-C02-01. IP: Diana Marre.Transnational adoption is very difficult to talk about in Spain. For this reason, speakers use "communicative vigilance" to emphasize the appropriate ways to speak and particularly not to speak about it. Part of the difficulty, we demonstrate, is that adoption talk must mediate two contradictory understandings of talk and kinship: (1) a referentialist one in which adoption's undesirability must be first acknowledged and then masked and (2) a performative one in which talk can create a new world where transnational adoption is equivalent to and as valuable as traditional ways of creating families. Our findings have implications for both language-socialization studies and kinship studie

Contested Tongues: Language Politics and Cultural Correction in Ukraine by Laada Bilaniuk

Peer Reviewedhttps://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/136502/1/j.1548-1425.2008.01111_7.x.pd

Catalan that doesn't hurt the eyes: Linguistic display and linguistic regimentation in Barcelona.

The re-institutionalization of Catalan following the passage of the 1979 Catalan Statute of Autonomy has put the language on display in the public sphere. Because Catalan acts as an iconic and indexical sign of a Catalan nation, representations of Catalan are fraught, and linguistic regimentation is prevalent. This dissertation examines sites for the display and regimentation of Catalan. My work reveals, on the one hand, an increasing definition of Catalan as a public language and, on the other hand, the notion that the language has not attained full public status. According to this language ideology, Catalan is a monologic language that operates exclusively as a codified, normative standard and not as a language composed of multiple registers capable of indexing all social positions. Catalan's purported lack of registers is part of a language ideology that compares Catalan unfavorably to hegemonic national languages. According to this view, Catalan is not normal because it has failed to become the taken-for-granted language associated with a discrete political territory. The emphasis on linguistic normativity is revealed in public representations of Catalan and Catalan speakers. It indexes the successful re-incorporation of Catalan into formal institutions like schools and government---a major feat for a minoritized language. At the same time, this re-institutionalization has had unintended consequences. My analysis suggests that an emphasis on linguistic normativity is divesting some colloquial native Catalan speakers of authority over the language. It also reveals that Catalan is viewed as incompatible with sexuality and popular culture. These trends could disfavor the use of Catalan in the future, an ironic and potentially destructive side effect of language policy that has successfully returned the language to formal institutions. This research contributes to theoretical work on language in the public sphere. It illuminates the relationship between linguistic display, linguistic regimentation and linguistic authority. It also suggests that while the legitimation of political authority may be one role of linguistic circulation in the public sphere, it is not the only one. Institutional support for Catalan must also be taken as a straightforward attempt to encourage use of the language. Finally, this dissertation illuminates the ideologization of linguistic repertoires more generally, which makes public languages rankable according to their purported wealth or dearth of distinct registers.Ph.D.Cultural anthropologyLanguage, Literature and LinguisticsLinguisticsRomance literatureSocial SciencesUniversity of Michigan, Horace H. Rackham School of Graduate Studieshttp://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/126146/2/3237952.pd

Com afrontar les visites domiciliàries per a l'adopció a Espanya?

L'antropòloga de la UAB Diana Marre, en col·laboració amb les investigadores Jessica Leinaweaver, de la Universitat de Brown i la investigadora independent Susan Frekko, han publicat un estudi sobre la importància assignada al llar en els procés de valoració d'idoneïtat de les famílies espanyoles per a l'adopció i sobre com es construeixen aquests criteris d'idoneïtat no escrits, els quals, en moltes ocasions no reflecteixen l'ús quotidià de les llars a Espanya.La antropóloga de la UAB Diana Marre, en colaboración con las investigadoras Jessica Leinaweaver de la Universidad Brown y la investigadora independiente Susan Frekko, han publicado un estudio sobre la importancia asignada a la casa en los procesos de valoración de la idoneidad de las familias españolas para la adopción y sobre cómo se construyen estos criterios de idoneidad no escritos, los cuales, en muchas ocasiones no reflejan el uso cotidiano de los hogares en España.UAB anthropologist Diana Marre, in collaboration with Brown University anthropologist Jessaca Leinaweaver and independent scholar Susan Frekko, has published a study on how Spanish adoptive families prepare their homes for the home study associated with international adoption, finding that the expectations they perceive for the home study are contrary to the daily use of domestic space in Spain

Com (no) parlar sobre adopció a Espanya

A Espanya, que fins el 2008 va tenir un dels índexs de natalitat més baixos del món i un dels més alts en adopcions internacionals, és difícil parlar sobre adopció en l'àmbit de la família, com així també en l'àmbit de les diferents professions i de la investigació relacionada amb la mateixa. Aquestes dificultats de comunicació, com ha demostrat aquesta investigació qualitativa, s'originen en la coexistència de dos ideals competitius sobre la relació existent entre la creació i el suport a la família i la comunicació sobre la mateixa.En España, que hasta 2008 tuvo uno de los índices de natalidad más bajos del mundo y uno de los más altos en adopciones internacionales, es difícil hablar sobre adopción en el ámbito de la familia, como así también en el ámbito de las diferentes profesiones y de la investigación relacionada con la misma. Estas dificultades de comunicación, como ha demostrado esta investigación cualitativa, se originan en la coexistencia de dos ideales competitivos acerca de la relación existente entre la creación y el apoyo a la familia y la comunicación sobre la misma.Speaking about adoption in Spain, where until 2008 it was one of the countries with the lowest birth rate and an extremely high adoption rate,is difficult for parents, professionals, and researchers alike. Qualitative research has revealed that two competing, co-existing ideals about the relationship between family creation and support and how this is dealt with are at the root of these communicative difficulties

Com afrontar les visites domiciliàries per a l'adopció a Espanya?

L'antropòloga de la UAB Diana Marre, en col·laboració amb les investigadores Jessica Leinaweaver, de la Universitat de Brown i la investigadora independent Susan Frekko, han publicat un estudi sobre la importància assignada al llar en els procés de valoració d'idoneïtat de les famílies espanyoles per a l'adopció i sobre com es construeixen aquests criteris d'idoneïtat no escrits, els quals, en moltes ocasions no reflecteixen l'ús quotidià de les llars a Espanya.La antropóloga de la UAB Diana Marre, en colaboración con las investigadoras Jessica Leinaweaver de la Universidad Brown y la investigadora independiente Susan Frekko, han publicado un estudio sobre la importancia asignada a la casa en los procesos de valoración de la idoneidad de las familias españolas para la adopción y sobre cómo se construyen estos criterios de idoneidad no escritos, los cuales, en muchas ocasiones no reflejan el uso cotidiano de los hogares en España.UAB anthropologist Diana Marre, in collaboration with Brown University anthropologist Jessaca Leinaweaver and independent scholar Susan Frekko, has published a study on how Spanish adoptive families prepare their homes for the home study associated with international adoption, finding that the expectations they perceive for the home study are contrary to the daily use of domestic space in Spain