Algunas reflexiones sobre índices de calidad en productos marinos congelados

Peer Reviewe

Processos geoquímics en abocadors d'escombraries

In a densily populated industrialized country, waste disposal must be compatible with the requirements of the environment. This is one of the indispensable requirements to guarantee an effective protection of the environment. While in the past, waste disposal performance was more or less evaluated in terms of short-term costs, there is at present a reorientation in the direction of a science-based waste disposal industry. These new tendencies are taking into account ecological factors as well as the long-term consequences of waste disposal methods. This field confronts science with an urgent challenge and calls for close collaboration between many different specialized disciplines. In this light, an overview of the geochemical processes taking place in landfills is presented in this paper

Desenvolupament d'un sistema expert per a l'estudi de l'especiació química

És generalment acceptat que 1'especiació química consisteix en la determinació de les diferents formes físico-químiques d'un element, el conjunt de les quals ens dóna la concentració total d'aquest en un sistema particular. L'especiació química pot ésser estudiada mitjançant càlculs basats en els equilibris existents en el sistema. Han estat elaborats molts programes, amb llurs pròpies bases de dades, capaços de dur a terme aquests càlculs, encara que, en general, són d'aplicació més aviat restringida. La finalitat del present projecte es la de desenvolupar un sistema expert per a 1'estudi de 1'especiació química (Joint Expert Speciation System, JESS), és a dir, un conjunt de programes de càlcul que inclourà una base de dades i un ajut «expert» que ha de guiar sempre l'usuari.Speciation is now accepted as meaning the different physico-chemical forms of an element that make up its total concentration in a particular environment. One way of determining speciation is to perform equilibrium calculations. Many programs exist that do such calculations, each with their own databases and most with rather restricted applications. The aim of the project is to develop a joint Expert Speciation System (JESS), a general equilibrium calculation and database package that will include an «expert» facility which will guide the user at all times

Les papallones com a bioindicadores dels hàbitats a Catalunya: l'exemple dels prats de dall i le pastures del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

El Parque Natural de los Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) es uno de los espacios protegidos más conocidos y emblemáticos de Cataluña. Uno de sus hábitats más localizados y amenazados son las denominadas closes, prados de siega destinados a la producción de forraje, rodeados de canales de desagüe e inundados durante parte del invierno. Recientemente, se ha demostrado que la comunidad vegetal más típicamente asociada con estos prados es la más rica del Parque y la que alberga las especies más raras. En este trabajo se utilizan datos de mariposas diurnas (ropalóceros), obtenidos después de aplicar durante 17 años la metodología del Butterfly Monitoring Scheme, para evaluar el interés de conservación de los principales ambientes del PNAE. Las closes constituyen también para los ropalóceros el hábitat más valuoso. La coincidencia en los resultados obtenidos en dos grupos taxonómicos amplios y que ocupan niveles tróficos distintos, sumada a la alarmante regresión que han experimentado las closes en los últimos 50 años y a su singularidad en el área mediterránea, permiten considerarlas objetivamente como uno de los hábitats más amenazados del PNAE y del conjunto de Cataluña. En una segunda parte del trabajo, se analizan las respuestas de las mariposas frente al abandono de las closes y a su recuperación a partir de antiguos cultivos intensivos. Los cambios que experimentan las comunidades de mariposas pueden pasar del todo desapercibidos si los análisis se focalizan en indicadores generales (p. ej., riqueza específica y abundancia). Contrariamente, se demuestra que la respuesta de algunas especies potencialmente bioindicadoras puede ser muy acusada, si bien es necesario conocer su ecología para poder interpretarla correctamente. En concreto, se concluye que Plebejus argus representa la mejor especie bioindicadora de las peculiares condiciones ambientales propias de las closes: las poblaciones responden con descensos rapidísimos cuando estas condiciones se deterioran, y también con aumentos progresivos cuando el hábitat mejora. Además, se trata de una especie muy sedentaria que se estructura en forma de metapoblaciones, por lo cual el monitoreo de una población local refleja también las condiciones del paisaje de su entorno.Aiguamolls de l’Empordà Natural Park is one of the most important protected wetland areas on the Mediterranean coast. In this article, butterfly assemblages were used to characterize and evaluate the conservation value of the main habitat types in this protected area. Butterfly data were obtained from a number of transects walked as part of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme, which uses a standardized methodology for monitoring butterflies. Hay meadows flooded in winter (the so-called closes) appeared always as the highest ranked habitat in terms of conservation evaluation: they have more butterflies and a slight tendency to harbour more and generally rarer species. This conclusion coincides with that of previous investigations indicating that the most diverse and rare plant communities in the whole Natural Park are present in the closes, and highlights the importance of traditionally managed hay meadows for wildlife. However, these hay meadows are in alarming decline and have become one of the most threatened habitats in this area and the whole Mediterranean region. In a second part of the article, we analysed the responses of butterfly communities once the closes are abandonned or when they are recovered from former arable fields. Changes may be completely overlooked if the analyses are focussed on general patterns for the whole community (e.g. species richness and abundance). On the other hand, several individual species showed strong population trends and some of them may be considered as true bioindicators of the narrow environmental conditions associated with this kind of habitat. In particular, we suggest that Plebejus argus represents an excellent bioindicator of these traditionally managed hay meadows: its populations always showed dramatic decreases once the closes were abadonned, overgrazed or invaded by exotic weeds, and progressive increases once the quality of the meadows improved. Moreover, this highly sedentary species exists as metapopulations and, therefore, the wealth of local populations also reflects that of the surrounding landscape.El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE) és un dels espais protegits més coneguts i emblemàtics a Catalunya. Un dels seus hàbitats més localitzats i amenaçats són les anomenades closes, prats destinats a la producció de farratge, envoltats per canals de desguàs i bosc de ribera, inundats durant part de l'hivern i dallats periòdicament. Recentment s'ha demostrat que la comunitat vegetal més típica de les closes és la més rica del Parc i la que alberga les espècies més rares. En aquest treball s'utilitzen dades de papallones diürnes (ropalòcers), obtingudes després d'aplicar durant 17 anys la metodologia del Butterfly Monitoring Scheme, per avaluar l'interès de conservació dels principals ambients del PNAE. Les closes constitueixen l'hàbitat més valuós també per als ropalòcers. La coincidència dels resultats per a dos grups taxonòmics amplis que ocupen nivells tròfics diferents, sumada a l'alarmant regressió que han experimentat les closes en els darrers 50 anys i a la seva singularitat dins de l'àrea mediterrània, permeten considerar-les objectivament com un dels hàbitats més amenaçats del PNAE i de tot Catalunya. En una segona part del treball, s'analitzen les respostes de les papallones enfront de l'abandonament de les closes i de la seva recuperació a partir d'antics conreus intensius. Els canvis que experimenten les comunitats de ropalòcers poden passar del tot desapercebuts si les anàlisis es focalitzen en indicadors generals (p. ex., riquesa específica i abundància). Contràriament, es demostra que la resposta d'algunes espècies potencialment bioindicadores pot ser molt més acusada, encara que cal conèixer la seva ecologia per poder-la interpretar correctament. En concret, es conclou que Plebejus argus representa la millor espècie bioindicadora d'unes condicions ambientals pròpies de les closes empordaneses tradicionals: les poblacions responen amb descensos rapidíssims quan les condicions òptimes es deterioren, i també amb augments progressius quan l'hàbitat millora. A més, es tracta d'una espècie molt sedentària que s'estructura en forma de metapoblacions, per la qual cosa el monitoratge d'una població reflecteix també les condicions del paisatge del seu entorn