La Compressió amb pèrdua en imatges destinades a la generació de cartografia temàtica: nous resultats

La compressió d'imatge amb pèrdua (e.g., JPEG i JPEG2000) permet elevades compressions (fins i tot reduint la imatge a menys d'un 10% de la seva grandària original) tot mantenint una qualitat notable. Tanmateix, hi ha hagut poques anàlisis quantitatives de les implicacions d'aquestes compressions quan s'utilitza classificació digital d'imatges per a generar cartografia temàtica. A fi d'avaluar i reflexionar sobre les implicacions de la compressió, s'han cartografiat dues àrees amb diferents nivells de fragmentació espacial i dos tipus de paisatge principals: conreus i zones forestals. Cada una d'aquestes àrees s'ha analitzat utilitzant quatre escenes d'imatges Landsat i algunes variables topo-climàtiques. Els resultats mostren la influència de la compressió en la qualitat de la cartografia temàtica generada usant paràmetres quantitatius habituals (encert global i àrea classificada), així com consideracions visuals (modificació de l'efecte sal i pebre en la cartografia resultant)

La propuesta de la Unión Europea relativa a un impuesto sobre el carbono en frontera y su compatibilidad con las normas de la Organización Mundial del Comercio

La Comisión Europea, en su reciente Comunicación sobre el Pacto Verde Europeo, vinculado estrechamente a la consecución de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de las Naciones Unidas, contempla un ambicioso plan para que la Unión Europea (UE) lidere efectivamente la lucha contra el cambio climático a escala mundial. Entre las múltiples medidas previstas en el Pacto Verde Europeo, éste programa una drástica reducción de las emisiones de carbono y otros gases de efecto invernadero dentro de la UE e incluye una propuesta para establecer un impuesto o mecanismo de ajuste sobre el carbono en frontera. Esta contribución se dedica a dicha concreta propuesta. Examina su finalidad, tendente a disminuir el riesgo de una fuga de carbono desde la UE por el traslado de empresas o el incremento de importaciones de terceros países menos comprometidos con la reducción de emisiones, y analiza su compatibilidad con las normas de la Organización Mundial del Comercio (OMC), teniendo en cuenta sus principios básicos, excepciones y, particularmente, su regulación sobre ajustes fiscales en frontera

La incompatibilidad con el Derecho de la Unión Europea del arbitraje inversor-Estado previsto en tratados bilaterales de inversión entre Estados miembros. Comentario a la sentencia del TJUE sobre el asunto Achmea, su contexto y sus implicaciones.

Durante años han subsistido numerosos tratados bilaterales de inversión (TBI) entre Estados miembros de la UE, dando lugar, en virtud de sus cláusulas sobre arbitraje inversor-Estado, a que diversos litigios de inversores de la UE contra un Estado miembro hayan sido sustanciados ante tribunales arbitrales. La Comisión Europea y algunos Estados miembros han venido sosteniendo que tales TBI intra-UE y sus arbitrajes son incompatibles con el Derecho de la UE, pero los tribunales arbitrales rechazaron sus argumentos. Con su reciente sentencia en el asunto Achmea, el TJUE concluye, en contraposición a las conclusiones del Abogado General, que los arbitrajes inversor-Estado previstos en los TBI intra-UE son incompatibles con el Derecho de la UE, pues sustraen controversias relativas a la interpretación o aplicación del ordenamiento jurídico de la Unión del sistema jurisdiccional de la UE. Las implicaciones que la sentencia Achmea puede tener para los mecanismos de solución de diferencias inversor-Estado previstos en otros tipos de tratados son controvertidas. Esta publicación analiza el contexto y los antecedentes del caso Achmea, sus fundamentos jurídicos y sus múltiples implicaciones.</p

En recuerdo de la Dra. Marta Ortega Gómez

Necrológica de la Dra. Marta Ortega Góme

CETA on investment: the definitive surrender of EU Law to GATS and NAFTA/BITs

Provisions on investment in the Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA) between Canada and the EU, both on substance and on dispute settlement procedures, culminate a long process of replacement of the original EECT/ECT approach to establishment by the approaches followed by the World Trade Organization (WTO) General Agreement on Trade in Services (GATS), the North American Free Trade Agreement (NAFTA) and Bilateral Investment Treaties (BITs). The article analyzes this process; it focuses in particular the law of external relations but takes into account the evolution of the law of the internal market and can also be read from this perspective as, in the authors’ opinion, the evolution in the former throws light on the latter. The article intends to leave the legal facts to speak by themselves. By unveiling their rationale, it also gives rise to political concerns regarding the evolution of the law. As CETA limits the ability of the EU to legislate and erodes the European Court of Justice’s role, the article leads to the conclusion that the underlying rationale for the evolution, both in the internal and the external areas, has not been that of promoting integration but that of deregulation

Combinació de dades ràster-vector mitjançant l'enriquiment d'una base SIGPAC amb teledetecció

Un dels principals requeriments en la cartografia actual és la integració d'informació ràster amb informació vectorial. Aquesta combinació permet integrar a les bases de dades vectorials, d'administracions públiques per exemple, les dades provinents d'un mapa ràster, continu o categòric. L'objectiu de la comunicació és sintetitzar la metodologia emprada en la combinació de dades ràster, obtingudes amb teledetecció, i de dades vectorials. La metodologia s'ha aplicat a una base vectorial del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) de sis comarques catalanes, enriquida amb un mapa de conreus ràster elaborat a partir d'una classificació automàtica de set imatges Landsat-5 TM del 2004. La classificació aplicada permet obtenir mapes de conreus amb una elevada fiabilitat gràcies a l'aplicació de diferents paràmetres, especialment dos, la fidelitat i la representativitat. Un cop el mapa de conreus s'ha obtingut, el següent pas és l'enriquiment pròpiament dit, que consisteix en la superposició de la capa SIGPAC amb el mapa de conreus i el posterior càlcul de la moda, o sigui, dels píxels amb el valor més repetit dins de cada parcel·la. Aquest fet permet incorporar per a cada parcel·la un camp amb el conreu discriminat amb teledetecció sense modificar-ne els límits. Els resultats mostren que el producte final obtingut és d'un elevat grau de fiabilitat i d'utilitat