Generative Video Face Reenactment by AUs and Gaze Regularization

In this work, we propose an encoder-decoder-like architecture to perform face reenact- ment in image sequences. Our goal is to transfer the training subject identity to a given test subject, regularazing the generation with Action units and gaze vectors to generate more lifelike results

L'artista en el conflicte: mercenaris i compromesos en l'art crític de l'època moderna

La bibliografia dedicada al arte con una función crítica de la época moderna es escasa. Sin embargo, las obras críticas anteriores al siglo XVIII y su legitimación social son nucho más numerosas de lo que puede parecer en un principio. Es difícil conocer el papel de los artistas que las crearon entre el siglo XVI y mediados del XVIII, cuestión clave para el estudio de las condiciones de producción, difusión y recepción de las mismas. Conocer la identidad de los autores resulta ya muy interesante, dado el gran número de obras críticas anónimas, pero es necesario conocer también la actitud de estos artistas hacia la crítica expresada en sus obras, es decir, qué papel desempeñaba el artista. A pesar de que la mayoria de obras de arte de la época moderna eran por encargo, se trata de averiguar, en la medida de lo posible, qué actitud adopta el artista frente a 1os conflictos poiíticos, sociales o religiosos contemporáneos. Los márgenes dentro de los que el artista podia moverse en el contexto de este conflicto y su actitud hacia la crítica expresada en su obra son el objeto de análisis de este articulo, donde se muestran solamente algunos ejemplos significatives de la situación e ilustrativos para aportar más luz al tema

Presència de Proust en l'obra de Merleau-Ponty

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquest treball gira a l'entorn de la gestació i l'evolució de l'obra de Merleau-Ponty en base a la hipòtesi que l'obra de Proust ha tingut un paper molt important en la definició de la darrera ontologia del filòsof. L'objectiu és analitzar la presència velada de La Recerca amb vista a interpretar algunes de les intuïcions més enigmàtiques dels darrers escrits. Si bé l'obra de Merleau-Ponty es centra inicialment en la qüestió de la visió i en l'anàlisi del cos perceptiu, de seguida neix l'interès per la paraula com un procés derivat del món perceptiu que potencia l'instrument significant del cos. L'expressió corporal i lingüística definirà l'estructura ontològica que determina els vincles orgànics que el subjecte manté amb el món. L'experiència d'aquesta dependència mútua entre elements interns i externs, visibles i invisibles, dibuixa un Ésser de porositat. Aquest pas d'una fenomenologia de la percepció a una ontologia de la visió es realitza en bona part sobre la idea de quiasme (terme que pren de la retòrica). L'estil de Proust excel·leix precisament perquè descriu en detall els elements quiasmàtics que enllacen la vivència amb aquell invisible on es submergeix la mirada i dóna compte del rerefons latent que impregna tota experiència. La petita frase musical o el gust de la magdalena (Pel camí de Swann) no són idees provocades des del subjecte sinó que s'esdevenen en la vivència, sorgeixen naturalment, i per això Merleau-Ponty les anomena idees sensibles. En aquest tipus d'idees troba un punt de recolzament per vertebrar el sensible: són els indicis que el que hi ha és una fissió que fa néixer el visible i l'invisible alhora, l'un per l'altre, són l'expressió d'una idealitat que no és estrangera a la carn, sinó que, al contrari, li dóna els seus eixos, la seva profunditat i les seves dimensions. A partir d'un cert moment, el filòsof assumeix la necessitat d'haver d'abandonar un llenguatge eloqüent per passar a un llenguatge de significació indirecta que li permeti, seguint el camí traçat per Proust, aprofundir en la riquesa de la multiplicitat sensible (pensem en les descripcions de l'aigua de la piscina a L'Oeil et l'Esprit, del color vermell dels teixits, del desvetllament del matí, etc., a Le visible et l'invisible). El filòsof reprèn aquest estil orgànic per poder definir una ontologia del sensible que retroba en l'obra de Proust, especialment en les idees sensibles i en el rerefons de passivitat, uns puntals que cimenten la darrera formulació del quiasme. A la llum de l'estil proustià, l'experiència perceptiva que descriu Merleau-Ponty esdevé un mode específic de l'ésser i revela una definició del quiasme a partir de l'acte creatiu. El treball posa de manifest aquesta consonància estilística, confrontant els textos dels dos autors des de la forma, i sobretot, des del fons on tots dos es submergeixen. Més enllà de rastrejar el substrat filosòfic d'una obra de ficció, s'indaga en allò que la literatura i la filosofia es poden llegar l'una a l'altra.This thesis revolves around the way Merleau-Ponty's work has evolved and is based on the hypothesis that Proust's work has played a very important role in shaping the philosopher's later ontology. Its objective is to study the veiled influence of In Search of Lost Time with a view to interpreting some of the most enigmatic intuitions of the later writings. Although Merleau-Ponty's work initially focuses on the notion of seeing and an analysis of the perceptive body, an interest soon arises for the word as a process derived from the perceived world which enhances the instrument of signification of the body. Bodily and linguistic expression define the ontological structure which determines the organic links that the subject maintains with the world. The experience of this mutual dependence between internal and external, visible and invisible elements makes up a Porous being. This step from a phenomenology of perception towards an ontology of seeing is largely formulated around the idea of the chiasm (a term that he borrows from rhetoric). Proust's style excels precisely for its detailed description of chiasmic elements which link living experience with the invisible whereby our seeing is immersed into and becomes aware of the latent backdrop which impregnates all experience. The small phrase of the musical piece or the taste of the piece of cake (Swann's Way) are not ideas provoked by the subject but arise from experience. They spring up naturally, and that's why Merleau-Ponty calls them ideas of sensation. He finds a point of support in this type of ideas with which to vertebrate the sensible: they are indications that there is a fissure which gives birth to the visible and the invisible at the same time. Both the former and the latter are the expression of an ideality which is not alien to the flesh, but on the contrary, gives it its axis, its depth and its dimensions. From a certain moment on, the philosopher recognises the need to give up an eloquent language in order to proceed towards a language of indirect signification which will enable him, following the path marked out by Proust, to delve in depth into the wealth of sensible multiplicity (for example, the descriptions of pool water in «Eye and Mind, of the red colour of fabrics, of the coming of dawn, etc., in The visible and the invisible). The philosopher takes up this organic style once again in order to define an ontology of the sensible which he rediscovers in Proust's work, especially in the sensible ideas and the backdrops of passivity, pillars on which rests the later formulation of the chiasm. In the light of the Proustian style, perceptive experience described by Merleau-Ponty becomes a specific mode of being which reveals a definition of the chiasm through the creative act. The thesis deals with this stylistic consonance, approaching the texts by the two authors from the point of view of form, and above all, from the depth where both of them are immersed. More than tracing the philosophical substratum of a work of fiction, it delves into the realm where literature and philosophy can be linked to one another

Imatge d'atac i estratègies de persuasió en l'art dels segles XVI i XVII

El arte de propaganda ha recibido la atención de numerosos especialistas. En cambio, el estudio del arte con una función crítica en la época moderna es escaso. Uno de los principios de este arte que glorifica y legitima el poder ha sido la persuasión. Este artículo pretende examinar cuáles fueron las estrategias utilizadas por los artistas que realizaron imágenes que criticaban y ridiculizaban una persona, una institución o una situación, la mayoría de las veces hechas a raíz de un conflicto social, político o religioso. Como en el arte de propaganda, el contenido y el mensaje de estas imágenes son esenciales, y por lo tanto las técnicas de persuasión pueden ser estudiadas teniendo en cuenta diversos conflictos de la época y las obras que suscitaron. El análisis de la retórica de la imagen crítica es el objetivo de este artículo, en el cual se muestran algunos significativos ejemplos que lo ilustran.The art of propaganda has been studied in detail by several scholars. However, the study of art with a critical function on the Early Modern period is not abundant. One of the most important rhetorical principles of this art that tends to glorify and legitimate power has been persuasion. This article aims to examine which strategies the artists used in the images that they pretended to criticize and sometimes including ridicule of a person, an institution or a situation, (most of the time as a manifestation of social, religious or political conflicts). As the art of propaganda, the content and the message of these images are essential to study of the techniques of persuasion regarding different conflicts during the sixteenth and the seventeenth centuries in Europe. The analysis of the rhetoric of the critical image is the subject of this paper, which includes, meaningful examples, which help to shed light upon the topic

Hand gestures recognition using 3D-CNN

Since the emerge of informatic systems, one of the aspects that have helped to the rise of its popularity has been the simplification of the User-Computer communication, commonly known as user interface. Nowadays, the vanguard in this field are the techniques called touchless which, as its name indicates, consist of a kind of communication which do not imply touching any sort of hardware, by means of audio or video. This project involves the recognition of dynamic hand gestures performed with hands using RGB-D (Color and Depth) sequences recorded with a Kinect sensor. In order to do so I have used a technique which combines computer vision and deep learning known as 3D Convolutional Neural Network. My solution is inspired in the one proposed by Molchanov et al in their work [1] where some spatial and temporal data augmentation techniques have been used. In my case I have worked with two different datasets. The first one is a prepared dataset. With it, an accuracy of nearly 65% has been obtained. The second one (which will be named as Telepresence Dataset) has been self-made. With it, I did not get positive results.Desde la aparición de los sistemas informáticos, uno de los aspectos que han ayudado más al aumento de su popularidad ha sido la simplificación de la comunicación Usuario-Ordenador, también conocida como interfaz de usuario. Actualmente la vanguardia de este campo se encuentra en las técnicas conocidas como touchless que, tal y como su nombre indica, consisten en una comunicación que no implique tocar ningún hardware, ya sea mediante audio o video. En este proyecto trabajo el reconocimiento de gestos dinámicos hechos con las manos usando secuencias RGB-D grabadas con un sensor Kinect. Para llevar eso a cabo he usado una técnica que combina computer vision y deep learning conocida como Red Neuronal Convolucional 3D. Mi solución está inspirada en la propuesta por Molchanov et al en su trabajo [1] donde son usadas técnicas de "data augmentation" tanto temporal como espacial. En mi caso he trabajado con dos datasets distintos. El primero estaba preparado. Con él, he conseguido un acierto de casi 65% El segundo (Al cual me referiré como Telepresence Dataset) ha sido creado por mí. Con él, no he obtenido resultados positivos.Des de l’aparició dels sistemes informàtics, un dels aspectes que han ajudat a l’augment de la seva popularitat ha estat la simplificació de la comunicació Usuari-Ordinador, altrament coneguda com interfície d’usuari. Actualment l’avantguarda d’aquest camp es troba en les tècniques conegudes com a touchless que, tal i com el seu nom indica, consisteixen en una comunicació que no impliqui tocar cap hardware, ja sigui mitjançant àudio o vídeo. En aquest projecte treballo el reconeixement de gestos dinàmics fets amb les mans utilitzant seqüències RGB-D gravades amb un sensor Kinect. Per dur a terme això he utilitzat una tècnica que combina computer vision i deep learning coneguda com a Xarxa Neuronal Convolucional 3D. La meva solució està inspirada en la que proposen Molchanov et al en el seu treball [1] on s’utilitzen tècniques de data augmentation tant temporal com espacialment. En el meu cas he treballat amb dos datasets diferents. El primer estava preparat. Amb ell, s’ha aconseguit un encert de quasi 65%. El segon (Al qual em referiré com a Telepresence Dataset) ha estat creat per mi. Amb ell, no he obtingut resultats positius

La Disputa Einstein - Bergson

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaAquesta tesi pretén obrir un nou focus de discussió amb relació al problema entre els marges de la ciència i la filosofia. Hem centrat aquesta discussió, però, en el debat entre Einstein i Bergson sobre el temps. La nostra tesi parteix de la convicció que la definició de temps no s'entén si no ens aproximem a l'obra d'un autor des de la dimensió específicament discursiva, atès que creiem que, en filosofia, la constitució de sentit depèn d'un procés discursiu i que és possible aprehendre una part important dels suports lingüístics d'aquesta activitat especulativa. Volem, doncs, comprendre quines operacions lingüístiques fan que es desenvolupi l'escriptura bergsoniana. També pretenem provar que els detractors de Bergson no han entès el marc discursiu que el text proposava i que la seva perspectiva era la d'un altre camp ideològic, el de la ciència, amb un univers lingüístic propi. Bergson critica el concepte de temps de la ciència, que la relativitat completa i culmina, perquè es contraposa a la duració segons la qual l'autor ens demana que pensem. En la ciència, el temps és posat al nivell de l'espai com una quarta dimensió de l'espai. El mètode científic falseja, segons Bergson, el real perquè només s'interessa per allò que pot ser traduït en conceptes. Per això, el nostre treball mostra com la ciència avança gràcies als conceptes més que no pas a les teories. Des d'aquesta visió epistemològica, podrem entendre quina és la «metafísica implícita» d'aquests conceptes. Per exemplificar-ho, ens fixarem en el concepte de simultaneïtat i veurem com el mètode científic pressuposa una realitat divisible en moments estables i autònoms. La nostra conclusió és que la discussió entre Einstein i Bergson cal entendre-la com una discussió entre posicions ontològiques i epistemològiques divergents. Einstein deixa de fer ciència quan utilitza el llenguatge verbal i prescindeix dels símbols. Ara bé, des del moment en què Einstein s'endinsa en aquest nou àmbit, els conceptes científics perden tota la garantia que tenien en el terreny dels símbols científics. Aleshores, la discussió sobre el temps passa a ser una discussió filosòfica. Per tant, Bergson s'equivoca quan pretén fer dir a Einstein el que Einstein no diu i quan discuteix qüestions científiques. Einstein l'erra en no voler admetre que fa filosofia i que, per tant, la seva definició de temps ha adquirit una nova perspectiva.This thesis tries to open a new focus of discussion around the limits of science and philosophy. But we have centred this problem in the controversy between Einstein and Bergson about time. Our thesis maintains that a study from a discursive dimension it's necessary if we want to understand this controversy. We think that the constitution of sense depends of a discursive process in philosophy. Also, we think that it's possible to apprehend an important part of the linguistics supports of this speculative activity. We want to understand the linguistics operations that permit the development of the bergsonian writing and we try to prove that the Bergson's detractors don't understand the discursive background proposed by the text. Their perspective is the perspective of another ideological ambit: the science's ambit, whit an own linguistic universe. Bergson criticizes the science's concept of time, the theory of relativity represents the culmination of this conception and it's opposed to the Bergson's duration. The science's time is placed at the same level that the space like a fourth dimension of space. The scientific method adulterates, according to Bergson, the reality because it is interested in something that can be expressed by concepts. That's why this thesis explains that the science progresses thanks to the concepts more than to the theories. From this epistemological perspective, we can understand the «implicit metaphysic» of these concepts. In order to illustrate our thesis, we pay on attention to the concept of simultaneity and to the scientific method that presupposes a reality divisible in stable and autonomous moments. The conclusion is that it's necessary to understand the controversy between Einstein and Bergson like a debate between ontological and epistemological postures completely divergents. Einstein leaves the scientific ambit when he uses the verbal language and dispenses with the symbols. Nevertheless, when he utilizes the verbal language, the scientific concepts lose the guaranty that they had in the ambit of scientific ambit. Then, the controversy about time becomes a philosophical controversy

L'artista en el conflicte: mercenaris i compromesos en l'art crític de l'època moderna

-

Imatges d'atac i estratègies de persuasió en l'art dels segles XVI i XVII

El arte de propaganda ha recibido la atención de numerosos especialistas. En cambio, el estudio del arte con una función crítica en la época moderna es escaso. Uno de los principios de este arte que glorifica y legitima el poder ha sido la persuasión. Este artículo pretende examinar cuáles fueron las estrategias utilizadas por los artistas que realizaron imágenes que criticaban y ridiculizaban una persona, una institución o una situación, la mayoría de las veces hechas a raíz de un conflicto social, político o religioso. Como en el arte de propaganda, el contenido y el mensaje de estas imágenes son esenciales, y por lo tanto las técnicas de persuasión pueden ser estudiadas teniendo en cuenta diversos conflictos de la época y las obras que suscitaron. El análisis de la retórica de la imagen crítica es el objetivo de este artículo, en el cual se muestran algunos significativos ejemplos que lo ilustran