Restes, raó i sentits

RUINS, REASON AND SENSES The essay begins by explaining the nature of complexity of the temples that has been drawn from the experience of archaeological research in the ruins excavated (sacred spaces before being sanctified, sites located in the cosmos through geometry and rooted in the ground by the ditch, scars of ideologies, liturgical changes, the "Contrareforma" and "desamortització", etc.). Secondly presents knowledge and profession, reason and praxis of contemporary builders, with which he acts on these pre-existing complexes (the requirement of solidity, materiality, craft, and the device geometry, the architectural walk, light and darkness, coatings, and clima and acoustic comfort, air and odors, etc.). Finally, manifests critical of mainstream museology trends' ( theatrical lighting, sound environmental, monitors and screens, holograms and mannequins,...), and evokes emotions and sensations that he would like to experience in the areas of ruins restored, remembering as has been lived, severe happiness, in some contemporary churchesLa comunicació parteix d'exposar característiques de complexitat dels temples extretes de l'experiència de la recerca arqueològica en les ruïnes intervingudes (sagrats abans de ser santificats, llocs arrelats per la geometria en el cosmos i la rasa en la terra, cicatrius ideològiques dels canvis litúrgics, la contrareforma i la desamortització, etc.). En segon lloc presenta la pràctica i les raons, el saber i l'ofici de constructors contemporanis amb les que decideix actuar arquitectònicament sobre aquestes preexistències complexes ( l'exigència de solidesa, la materialitat i manualitat, la geometria i l'aparell, la passejada arquitectònica, la llum i la penombra, els revestiments, i el confort tèrmic i acústic, l'aire i les olors, etc). Finalment, d'una banda es posiciona críticament respecte els corrents exitosos de musealització intensa (monitors i pantalles, il·luminacions teatrals, sonorització ambiental, hologrames i maniquins...), i d'altra banda, evoca les emocions espacials i sensacions organolèptiques que voldria poder experimentar en els espais de les ruïnes restaurades com recorda haver viscut, severa felicitat, en determinats temples contemporanis.Peer Reviewe

Restes, raó i sentits

RUINS, REASON AND SENSES The essay begins by explaining the nature of complexity of the temples that has been drawn from the experience of archaeological research in the ruins excavated (sacred spaces before being sanctified, sites located in the cosmos through geometry and rooted in the ground by the ditch, scars of ideologies, liturgical changes, the "Contrareforma" and "desamortització", etc.). Secondly presents knowledge and profession, reason and praxis of contemporary builders, with which he acts on these pre-existing complexes (the requirement of solidity, materiality, craft, and the device geometry, the architectural walk, light and darkness, coatings, and clima and acoustic comfort, air and odors, etc.). Finally, manifests critical of mainstream museology trends' ( theatrical lighting, sound environmental, monitors and screens, holograms and mannequins,...), and evokes emotions and sensations that he would like to experience in the areas of ruins restored, remembering as has been lived, severe happiness, in some contemporary churchesLa comunicació parteix d'exposar característiques de complexitat dels temples extretes de l'experiència de la recerca arqueològica en les ruïnes intervingudes (sagrats abans de ser santificats, llocs arrelats per la geometria en el cosmos i la rasa en la terra, cicatrius ideològiques dels canvis litúrgics, la contrareforma i la desamortització, etc.). En segon lloc presenta la pràctica i les raons, el saber i l'ofici de constructors contemporanis amb les que decideix actuar arquitectònicament sobre aquestes preexistències complexes ( l'exigència de solidesa, la materialitat i manualitat, la geometria i l'aparell, la passejada arquitectònica, la llum i la penombra, els revestiments, i el confort tèrmic i acústic, l'aire i les olors, etc). Finalment, d'una banda es posiciona críticament respecte els corrents exitosos de musealització intensa (monitors i pantalles, il·luminacions teatrals, sonorització ambiental, hologrames i maniquins...), i d'altra banda, evoca les emocions espacials i sensacions organolèptiques que voldria poder experimentar en els espais de les ruïnes restaurades com recorda haver viscut, severa felicitat, en determinats temples contemporanis.Peer Reviewe