Organització i funcionament de la cirurgia major ambulatòria a Catalunya. Resultats del projecte europeu DAYSAFE

Cirurgia major ambulatòria; CMA; DAYSAFECirugía mayor ambulatoria; CMA; DAYSAFEOutpatient surgery; CMA; DAYSAFELa cirurgia major ambulatòria (CMA) ha mostrat que redueix les infeccions nosocomials i altres complicacions derivades de la cirurgia, així com el temps de recuperació. La CMA també ha mostrat que redueix els costos hospitalaris ja que no requereix, per definició, ingrés hospitalari ni consum de llits per part dels pacients. Així, l’any 1995 els membres fundadors de la International Association for Ambulatory Surgery van definir la CMA com “...una intervenció quirúrgica o diagnòstica, actualment realitzada amb hospitalització convencional, que es podria, en la majoria dels casos, realitzar amb total confiança sense una nit d’hospitalització [...]. La CMA moderna no és només una estada hospitalària reduïda o model arquitectònic. Més aviat, inclou un concepte complex que té en compte aspectes institucionals, organitzatius, mèdics, econòmics i qualitatius”.La cirugía mayor ambulatoria (CMA) ha mostrado que reduce las infecciones nosocomiales y otras complicaciones derivadas de la cirugía, así como el tiempo de recuperación. La CMA también ha mostrado que reduce los costes hospitalarios ya que no requiere, por definición, ingreso hospitalario ni consumo de camas por parte de los pacientes. Así, en 1995 los miembros fundadores de la International Association for Ambulatory Surgery definieron la CMA como "... una intervención quirúrgica o diagnóstica, actualmente realizada con hospitalización convencional, que se podría, en la mayoría de los casos, realizar con total confianza sin una noche de hospitalización [...]. La CMA moderna no es sólo una estancia hospitalaria reducida o modelo arquitectónico. Más bien, incluye un concepto complejo que tiene en cuenta aspectos institucionales, organizativos, médicos, económicos y cualitativos ".Outpatient surgery (CMA) has shown that it reduces nosocomial infections and other complications derived from the surgery, as well as recovery time. The CMA has also shown that it reduces hospital costs since it does not require, by definition, hospital admission or bedtime consumption by patients. Thus, in 1995, the founding members of the International Association for Ambulatory Surgery defined the CMA as "... a surgical or diagnostic intervention, currently performed with conventional hospitalization, which could, in most cases, be carried out with total Confidence without a night of hospitalization [...]. Modern CMA is not just a reduced hospital stay or architectural model. Rather, it includes a complex concept that takes into account institutional, organizational, medical, economic and qualitative aspects.

Estat de coneixement sobre l’atenció als serveis d’urgències hospitalàries dels afectats d’hipersensibilitat química múltiple

Hipersensibilitat química múltiple; Serveis d’urgències hospitalàriesHipersensibilidad química múltiple; Servicios de urgencias hospitalariasMultiple chemical hypersensitivity; Hospital emergency servicesAquest document s’ha elaborat a petició del CatSalut (Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials) amb l’objectiu de revisar l’abordatge dels pacients afectats d’HQM respecte a la seva atenció en els serveis d’urgències dels hospitals

Epidemiologia de les síndromes de sensibilització central a Catalunya: fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i síndrome de sensibilitat química múltiple

Síndromes de sensibilització central; Epidemiologia; Estudi observacionalSíndromes de sensibilización central; Epidemiología; Estudio observacionalCentral sensitization syndromes; Epidemiology; Observational studyEl desembre de 2016 es va publicar el Pla operatiu d’atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central (SSC): fibromiàlgia (FM), síndrome de fatiga crònica (SFC) i síndrome de sensibilitat química múltiple (SSQM). Després d’aquests anys d’implementació, es fa necessari un procés d’avaluació per reconduir el Pla operatiu. Per contextualitzar aquesta avaluació, cal conèixer l’epidemiologia de les SSC i determinar a Catalunya quina és l’evolució de la prevalença i incidència de la FM, la SFC i la SSQM i saber quins són els subgrups poblacionals on les síndromes predominen per a poder millorar l’impacte de les activitats del Pla. S’ha realitzat un estudi observacional descriptiu per estimar la incidència i prevalença de les SSC a Catalunya durant un període de 10 anys (del 2012 al 2021). S’ha estimat que hi ha un 3% de la població afectada per alguna d’aquestes síndromes, sent la més prevalent la FM. Hem observat com el nombre de casos de les SSC ha anat augmentant al llarg dels últims 10 anys, sent més freqüents aquestes síndromes en dones que en homes, afecta més a les franges d’edat dels 35 als 65 anys, amb una distribució heterogènia per totes les regions sanitàries i presentant la majoria d’elles un gradient socioeconòmic decreixent, afectant més en els nivells més baixos de la població assegurada.En diciembre de 2016 se publicó el Plan operativo de atención en las personas afectadas por los síndromes de sensibilización central (SSC): fibromialgia (FM), síndrome de fatiga crónica (SFC) y síndrome de sensibilidad química múltiple (SSQM). Después de unos años de implementación, se hace necesario un proceso de evaluación para reconducir el Plan operativo. Para contextualizar esta evaluación, es necesario conocer la epidemiología de las SSC y determinar en Cataluña qué es la evolución de la prevalencia e incidencia de la FM, la SFC y la SSQM y saber cuáles son los subgrupos poblacionales donde los síndromes predominan para poder mejorar el impacto de las actividades del Plan. Se ha realizado un estudio observacional descriptivo para estimar la incidencia y prevalencia de las SSC en Cataluña durante un periodo de 10 años (del 2012 al 2021). Se ha estimado que un 3 % de la población està afectada por alguno de estos síndromes, siendo la más prevalente la FM. Hemos observado como el número de casos de las SSC ha aumentado a lo largo de los últimos 10 años, siendo más frecuentes estos síndromes en mujeres que en hombres, con una mayor afectación en las franjas de edad de los 35 a los 65 años, con una distribución heterogénea por todas las regiones sanitarias y presentando la mayoría de ellas un gradiente socioeconómico decreciente, afectando más en los niveles más bajos de la población aseguradaIn December 2016, the Catalan Operational Plan for the care of people affected by central sensitization syndromes (CSS): fibromyalgia (FM), chronic fatigue syndrome (CFS) and multiple chemical sensitivity syndrome (MCS) was published. After these years of implementation, an evaluation process is needed to refocus the Operational Plan. To give context to this evaluation, it is necessary to know the epidemiology of the SSCs and to determine in Catalonia the evolution of the prevalence and incidence of FM, CFS and SSQM and to know which are the population subgroups where the syndromes predominate to improve the impact of the Plan's activities. A descriptive observational study was conducted to estimate the incidence and prevalence of SSC in Catalonia over a 10-year period (2012 to 2021). It has been estimated that 3% of the population is affected by one of these syndromes, with FM being the most prevalent. We have observed how the number of cases of SSC has been increasing over the last 10 years, these syndromes are more frequent in women than in men, impacting more in the age groups from 35 to 65 years, with a heterogeneous distribution across all health regions and most of them presenting a decreasing socioeconomic gradient, impacting more in the lower levels of the insured population

L’ecografia clínica a l’atenció primària i comunitària

Ecografía clínica; Radiologia; Atenció primàriaEcografía clínica; Radiología; Atención primariaClinical ultrasound; Radiology; Primary careAquest document pretén sintetitzar l’evidència pel que fa a l’ecografia clínica com a suport en la pràctica assistencial en l’àmbit de l’APiC a Catalunya

Cribratge de lesions precursores del càncer anal amb citologia en homes que mantenen sexe amb homes i viuen amb el VIH

Càncer anal; Cribratge; Infectat pel VIHCáncer de ano; Cribado; Infectado por el VIHAnal cancer; Screening; HIV-infectedS’han identificat nou guies de pràctica clínica amb recomanacions pel cribratge de lesions precursores de càncer anal, no obstant no hi havia un consens amb l’ús exclusiu de la citologia, ni en la freqüència ni en la derivació. Els programes de cribratge de lesions precursores de càncer anal amb citologia poden reduir la incidència i prevalença d’aquest càncer en HSH que viuen amb VIH. No obstant això, no hi ha estudis de cost-efectivitat realitzats al nostre entorn. Els estudis detectats mostren resultats contradictoris i amb limitacions en la modelització i selecció de paràmetres. Pel que fa a les recomanacions no sembla haver-hi un consens i l’evidència és sustentada per opinions d’experts. Els estudis futurs haurien de ser poder avaluar íntegrament els programes de cribratge.Se han identificado nueve guías de práctica clínica con recomendaciones para el cribado de lesiones precursoras de cáncer anal, no obstante no había un consenso con el uso exclusivo de la citología, ni en la frecuencia ni en la derivación. Los programas de cribado de lesiones precursoras de cáncer anal con citología pueden reducir la incidencia y prevalencia de este cáncer en HSH que viven con VIH. No obstante, no hay estudios de coste-efectividad realizados en nuestro entorno. Los estudios detectados muestran resultados contradictorios y con limitaciones en la modelización y selección de parámetros. En cuanto a las recomendaciones no parece haber un consenso y la evidencia es sustentada por opiniones de expertos. Los estudios futuros deberían ser poder evaluar íntegramente los programas de cribado.Nine clinical practice guidelines have been identified with recommendations for screening precursor lesions of cancer, however there was no consensus on the exclusive use of cytology, neither in frequency nor referral. Screening programs for cancer precursor lesions with cytology can reduce the incidence and prevalence of this cancer in MSM living with HIV. However, there are no cost-effectiveness studies carried out in our environment. The studies detected show contradictory results, limitations in the modeling and selection of parameters. Regarding the recommendations, there seems to be no consensus and the evidence is supported by expert opinions. Future studies should be able to fully evaluate screening programs

Caracterización molecular de los tumores del sistema nervioso central por secuenciación masiva (next generation sequencing, NGS): evaluación de la utilidad diagnóstica, pronóstica y consideraciones de implementación

Tumors; Sistema nerviós central; Seqüenciació massivaTumores; Sistema nervioso central; Secuenciación masivaTumors; Central nervous system; Next generation sequencing (NGS)Els tumors cerebrals inclouen una gran varietat de neoplàsies que es formen al sistema nerviós central (SNC) o provenen de metàstasis d’altres càncers. Segons Redecan, a Espanya el 2023 es van diagnosticar 4.072 nous casos, amb una lleugera prevalença en homes (2.271) en comparació amb dones (1.801). La prevalença de tumors cerebrals és de 7,3 per cada 100.000 habitants en població pediàtrica i 33,1 en adults. A Espanya es diagnostiquen uns 1.100 casos anuals de càncer en menors de 14 anys, augmentant fins a 1.600 si incloem adolescents. Els tumors cerebrals primaris en adults són majoritàriament meningiomes i tumors glials, sent el glioblastoma el més comú i agressiu, amb una supervivència del 6-9% en pacients de 45-64 anys. Els tumors metastàtics al cervell es tornen més freqüents a partir dels 30-40 anys. En infants, els tumors del SNC són la segona neoplàsia més comuna, després dels càncers hematològics, i la primera causa de mort per càncer. La cinquena edició de la classificació de tumors del SNC de l’OMS (2021) incorpora avenços en diagnòstics moleculars, com els biomarcadors IDH1 i IDH2 en gliomes. Aquesta edició posa èmfasi en diagnòstics integrats, basats en alteracions genètiques i característiques morfològiques.Los tumores cerebrales incluyen una gran variedad de neoplasias que se forman en el sistema nervioso central (SNC) o provienen de metástasis de otros cánceres. Según Redecan, en España en 2023 se diagnosticaron 4.072 nuevos casos, con una leve prevalencia en hombres (2.271) en comparación con mujeres (1.801). La prevalencia de tumores cerebrales es de 7,3 por cada 100.000 habitantes en población pediátrica y 33,1 en adultos. En España se diagnostican unos 1.100 casos anuales de cáncer en menores de 14 años, aumentando hasta 1.600 si se incluyen adolescentes. Los tumores cerebrales primarios en adultos son mayoritariamente meningiomas y tumores gliales, siendo el glioblastoma el más común y agresivo, con una supervivencia del 6-9% en pacientes de 45-64 años. Los tumores metastásicos en el cerebro se vuelven más frecuentes a partir de los 30-40 años. En niños, los tumores del SNC son la segunda neoplasia más común, después de los cánceres hematológicos, y la primera causa de muerte por cáncer. La quinta edición de la clasificación de tumores del SNC de la OMS (2021) incorpora avances en diagnósticos moleculares, como los biomarcadores IDH1 e IDH2 en gliomas. Esta edición enfatiza en diagnósticos integrados, basados en alteraciones genéticas y características morfológicas.Brain tumors include a wide variety of neoplasms that form in the central nervous system (CNS) or originate from metastases of other cancers. According to Redecan, in Spain, 4,072 new cases were diagnosed in 2023, with a slight prevalence in men (2,271) compared to women (1,801). The prevalence of brain tumors is 7.3 per 100,000 inhabitants in the pediatric population and 33.1 in adults. In Spain, around 1,100 cases of cancer are diagnosed annually in children under 14, rising to 1,600 when adolescents are included. Primary brain tumors in adults are mainly meningiomas and glial tumors, with glioblastoma being the most common and aggressive, with a survival rate of 6-9% in patients aged 45-64. Metastatic brain tumors become more frequent after the age of 30-40. In children, CNS tumors are the second most common neoplasm, after hematological cancers, and the leading cause of cancer-related death. The fifth edition of the WHO CNS tumor classification (2021) incorporates advances in molecular diagnostics, such as IDH1 and IDH2 biomarkers in gliomas. This edition emphasizes integrated diagnostics, based on genetic alterations and morphological characteristics

Evaluación de la relación volumen-resultado en la atención especializada del cáncer pediátrico

Càncer pediàtric; Assistència sanitària especialitzada; AvaluacióCáncer pediátrico; Atención sanitaria especializada; Evaluación:esPediatric cancer; Specialized healthcare; EvaluationEl tractament del càncer pediàtric sol desenvolupar-se en el context de protocols terapèutics internacionals i en forma d’assajos clínics en fase III o IV, i engloba la cirurgia oncològica, la radioteràpia i la quimioteràpia pediàtriques. L’objectiu de l'estudi ha estat avaluar la relació existent entre el volum assistencial i els resultats en salut en l’atenció del càncer pediàtric en els centres d’atenció especialitzada en oncologia pediàtrica del SNS d’Espanya. S’han definit tres objectius específics. El primer ha estat descriure les característiques dels pacients pediàtrics atesos en centres del SNS. El segon, analitzar la relació entre el volum de cirurgies oncològiques i els resultats en salut (mortalitat intrahospitalària) i identificar el nombre mínim d’intervencions anuals recomanable per centre. El tercer objectiu ha estat avaluar la relació entre el volum d’intervencions de quimioteràpia i radioteràpia i els resultats en salut (toxicitat) i identificar el nombre mínim d’intervencions anuals recomanable per centre.El tratamiento del cáncer pediátrico se desarrollará en el contexto de protocolos terapéuticos internacionales y en forma de ensayos clínicos en fase III o IV, y engloba la cirugía oncológica, la radioterapia y la quimioterapia pediátricas. El objetivo del estudio ha sido evaluar la relación existente entre el volumen asistencial y los resultados en salud en la atención del cáncer pediátrico en los centros de atención especializada en oncología pediátrica del SNS de España. Se han definido tres objetivos específicos. El primero ha sido describir las características de los pacientes pediátricos atendidos en centros del SNS. El segundo, analizar la relación entre el volumen de cirujanos oncológicos y los resultados en salud (mortalidad intrahospitalaria) e identificar el número mínimo de intervenciones anuales recomendable por centro. El tercer objetivo ha sido evaluar la relación entre el volumen de intervenciones de quimioterapia y radioterapia y los resultados en salud (toxicidad) e identificar el número mínimo de intervenciones anuales recomendable por centro.The treatment of paediatric cancer is usually developed in the context of international therapeutic protocols and in the form of phase III or IV clinical trials, and encompasses oncological surgery, radiotherapy and paediatric chemotherapy. The overall objective was to assess the relationship between volume of care and health outcomes in paediatric cancer care in specialized paediatric oncology care centres in the Spanish NHS. Three specific objectives were defined. The first was to describe the characteristics of paediatric patients treated in NHS centres. The second is to analyse the relationship between the volume of oncological surgeries and health outcomes (in-hospital mortality) and identify the recommended minimum number of annual interventions per centre. The third objective was to evaluate the relationship between the volume of chemotherapy and radiotherapy interventions and health outcomes (toxicity) and identify the minimum number of recommended annual interventions per centre

Contextualització a Catalunya de l’avaluació dels programes d'intervenció precoç en psicosi dirigits a adolescents i adults joves

Psicosis; Atenció sanitària; JovesPsicosis; Atención sanitaria; JóvenesPsychosis; Health care; YoungEls programes d’intervenció precoç en psicosi (IPP) es van originar a la dècada de 1990 i tenen com a objectiu impossibilitar o limitar el potencial deteriorament funcional dels pacients afectats des que debuta el trastorn psicòtic. A l'estudi s'ha avaluat l’efectivitat clínica, l’impacte econòmic, social i organitzatiu dels programes d’IPP i la seva contextualització a Catalunya.Los programas de intervención precoz en psicosis (IPP) se originaron en la década de 1990 y tienen como objetivo imposibilitar o limitar el potencial deterioro funcional de los pacientes afectados desde que debuta el trastorno psicótico. En el estudio se ha evaluado la efectividad clínica, el impacto económico, social y organizativo de los programas de IPP y su contextualización en Cataluña.Early intervention in psychosis (EIP) programmes originated in the 1990s and aim to prevent or limit the potential functional impairment of affected patients since the debut of the psychotic disorder. The study evaluated the clinical effectiveness, economic, social and organizational impact of IPP programs and their contextualization in Catalonia