Los valores naturales de la unidad ecológica de ses Salines d'Eivissa i Formentera

Ses salines d’Eivissa i Formentera constitueixen una unitat ecològica de valor incalculable. La gran diversitat d’ambients i ecosistemes, com ara zones humides, sistemes dunars i platges, illots i penyals marins, boscos i camps de conreu, fa que ens trobem amb una de les àrees que presenta la més gran diversitat biològica de les Balears. Així mateix, la presència d’espècies de flora i fauna endèmica de gran valor biogeogràfic, a més d’una gran població d’ocells aquàtics migratoris, ha fet que es catalogàs com a zona d’importància internacional

Densitats primaverals d'ocells al sudoest de l'illa d'Eivissa

Densitats primaverals d’ocells al sudoest de l’illa d’Eivissa. Es presenten les densitats primaverals d’ocells observades a 4 ambients (conreus de secà, garriga i medi forestal d’orientació nord i d’orientació sud) de l’àntic Parc Natural de cala d’Hort, al sudoest de l’illa d’Eivissa. La major part de les 33 espècies detectades són reproductores i un grup important de 12 espècies són comunes als 4 hàbitats. La major diversitat específica i major densitat d’ocells han estat trobades als conreus que també presenten el major nombre d’espècies detectades a un únic ambient. Les densitats observades a garriga i medis forestals són semblants, si bé la garriga presenta unes dades lleugerament superiors i la densitat més baixa es dóna als boscos orientats a tramuntana. L’índex de biodiversitat de Shannon indica una major diversitat en el cas dels conreus, seguits dels pinars, on en el cas del d’orientació nord dóna un valor molt similar al dels conreus.Amb les nostres dades el menys divers seria la garriga. Després de resumir les dades per hàbitats es comenta l’informació referent a les espècies més representades a la zona d’estudi. En general, d’acord amb els principis de la biogeografia insular s’han observat densitats elevades per diverses espècies i en alguns casos a medis que en principi no són els més adients, el que seria conseqüència de l’aliviament ecològic o l’expansió dels nínxols, fenòmens típics a faunas insulars.Spring densities of birds in the south-west of the island of Ibiza. The spring densities of birds observed in four environments (cereal cultivations, garrigue, north-facing and south-facing woodland) are presented for the former Parc Natural de cala d’Hort, in the south-west of Ibiza. The majority of the 33 species detected are breeders and an important group of 12 species are common in all four habitats. The highest species diversity and density of birds were found in the cultivations, which also held the highest number of species detected in any habitat. The densities recorded in the garrigue and woodland environments were similar, although the results for the garrigue were slightly higher and the lowest density was in the eastern parts of the north-facing woodland. The Shannon biodiversity index indicated a highest diversity in the cultivations followed by the pinewoods, with a very similar value for the north-facing woodland as the cultivations. The least diverse from our data was the garrigue. Following presentation of the results per habitat, information is presented regarding the most representative species of the study area. In general, in keeping with the principles of island biogeography high densities were recorded for a number of species, in some cases in environments which in were apparently inadequate for such densities. This will be the consequence of reduced ecological competition and wider niche availability – typical phenomena of insular faunas

Nidificación del Tadorna tadorna en Ibiza

Abstract not availabl

Dades preliminars del projecte pilot de control de serps a l’illa d’Eivissa

El Consell Insular d’Eivissa va iniciar a 2014 un programa pilot per avaluar la distribució, l’estat de les poblacions, conèixer aspectes sobre la seva biologia i controlar les poblacions d’ofidis a Eivissa. Les dades preliminars indiquen que dos espècies introduïdes a l’illa d’Eivissa estan naturalitzades i que són abundants a l’entorn de Santa Eulària des Riu, Sant Llorenç de Balàfia i Santa Gertrudis de Fruitera; predomina Hemorrhois hippocrepis i és més escassa Rhinechis scalaris; tanmateix, no hi ha dades de Malpolon monspessulanus des de 2010. Les dos espècies presents en l’actualitat realitzen festejos i còpules al mateix període que a les regions on són natives. Almenys H. hippocrepis realitza postes amb ous viables. La presència de nadons de les dos espècies en dates d’eclosió per la Península Ibèrica pareix constatar la reproducció efectiva. Almenys en H. hippocrepis, s’ha constatat la predació sobre Podarcis pityusensis. Des de la seua introducció en 2003, H. hippocrepis ha mostrat una resposta funcional cap al gigantisme, amb exemplars que mostraven el 213% de la biomassa màxima registrada a la seua àrea nativa de la península Ibèrica. La utilització de trampes pareix efectiva, sempre que el seu número sigui elevat. L’elecció del tipus de trampa, esquer i lloc de col·locació condiciona els resultats obtinguts. Tanmateix, la continuïtat d’aquest estudi al llarg de l’any 2015 es fa imprescindible per augmentar la mida de mostra. El proper any es pretén la utilització de nous mètodes de captura i especialment, la col·locació d’un major número de trampes tipus caixa

Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS 2019): informe de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts

Calor elevada; Mesures de prevenció; ResultatsHigh heat; Preventive measures; ResultsCalor elevada; Medidas de prevención; ResultadosEl Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) a Catalunya és un pla estacional que s'activa anualment de l'1 de juny fins al 30 de setembre. Està coordinat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i el Servei Català de la Salut i compta amb la participació de més d'una quinzena d'entitats. L’informe presenta les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts en relació al pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) durant l'estiu de l'any 201

Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS 2018): informe de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts

Calor elevada; Mesures de prevenció; ResultatsCalor elevada; Medidas de prevención; ResultadosHigh heat; Preventive measures; ResultsInforme de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts en relació al pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) durant l'estiu de l'any 201

Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS 2020): informe de les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts

Calor elevada; Mesures de prevenció; ResultatsCalor elevada; Medidas de prevención; ResultadosHigh heat; Preventive measures; ResultsEl Pla d'actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) a Catalunya és un pla estacional que s'activa anualment de l'1 de juny fins al 30 de setembre. Està coordinat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i el Servei Català de la Salut i compta amb la participació de més d'una quinzena d'entitats. L’informe presenta les actuacions realitzades i dels resultats obtinguts en relació al pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) durant l'estiu de l'any 2020