431 research outputs found
Elaboració d'un sistema universal de priorització de pacients en llista d'espera
Priorització de pacients; Llistes d'esperaPriorización de pacientes; Listas de esperaPrioritization of patients; Waiting listsLa Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut planteja continuar el treball iniciat sobre l'abordatge de la llista d'espera de cirurgia electiva per canviar el seu model de gestió: es vol passar d'un sistema de priorització de procediments (es prioritza aquells procediments que tenen temps de garantia per davant dels que no en tenen) a un sistema de priorització de pacients de carà cter universal on la necessitat i el benefici esperat de la intervenció determinin l'ordre de la provisió del servei mitjançant criteris i pesos comuns.La Gerència de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut plantea continuar el trabajo iniciado sobre el abordaje de la lista de espera de cirugÃa efectiva para cambiar su modelo de gestión: se quiere pasar de un sistema de priorización de procedimientos ( se priorizan aquellos procedimientos que tienen tiempo de garantizar por delante de los que no tienen) a un sistema de priorización de pacientes de carácter universal donde la necesidad y el beneficio esperado de la intervención determine el orden de la provisión del servicio mediante criterios y pesos comunes
Revisió i proposta del model assistencial del peu diabètic a Catalunya
Model assistencial; Peu diabètic; Atenció primà riaModelo asistencial; Pie diabético; Atención primariaHealthcare model; Diabetic foot; Primary careEl peu diabètic és la causa més comú de complicacions i casos d’hospitalització entre els pacients amb diabetis, ja que un percentatge molt elevat d’aquesta població presenta almenys un factor de risc de desenvolupar aquesta patologia i s’estima que al voltant del 15% l’arribaran a patir. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquest informe és, en base a l’evidència disponible, proposar un conjunt de mesures que, per les seves caracterÃstiques, podrien ser implementades dins el SISCAT i contribuirien a millorar el funcionament i l’organització de l’atenció sanità ria rebuda pels pacients amb diabetis
Avaluació de la iridoplà stia cosmètica amb là ser: informe breu
Iridoplastia cosmética; Láser; Ojos; IrisIridoplà stia cosmètica; Là ser; Ulls; IrisCosmetic Iridoplasty; Laser; Eyes; IrisLa iridoplà stia cosmètica amb là ser (ICL) és una tècnica que redueix la densitat del
pigment marró de l’iris, obtenint-ne un to més verd o blau. A Catalunya, aquesta tècnica
es troba en una fase propera a la implantació i s’ha començat a aplicar amb la finalitat
cosmètica d’aclarir el color dels ulls o d’igualar-lo en persones que presenten
heterocromia. Tot i que es poden obtenir bons resultats mitjançant lents de contacte de
colors opacs, alguns oftalmòlegs indiquen que hi ha demanda d’opcions permanents.
En aquest informe, se sintetitza l’evidència sobre la ICL obtinguda mitjançant una revisió
sistemà tica de la literatura. No s’han identificat assajos clÃnics publicats ni registrats
sobre l’ús d’aquesta tècnica, per tant, es realitza un sÃntesi basada en 2 estudis
preclÃnics i 3 estudis observacionals (1 estudi de cohort, 1 sèrie de casos i 1 estudi de
cas). Cap d’aquests estudis realitza un seguiment superior als 2 anys.
Pel que fa a l’efectivitat de la tècnica, en tots els casos s’ha obtingut un aclariment del
color de l’iris després de 1-3 sessions i, habitualment, 1-2 sessions més amb l’objectiu
d’eliminar el pigment nou o residual. En l’actualitat, no es permet decidir el color resultant
i no es garanteix obtenir el color esperat. L’efecte advers més habitual és l’increment de
la pressió intraocular, que es tracta farmacològicament. També, s’ha reportat sensibilitat
a la llum en un 2% dels casos i d’altres complicacions autolimitades. El cost total de
sotmetre’s a aquesta tècnica és de 2.500-4.500€, depenent de si el color basal és clar
o més aviat fosc.
En resum, l’ús estètic i no reconstructiu d’aquesta tècnica genera controvèrsia i algunes
entitats d’oftalmòlegs han manifestat dubtes sobre el seu balanç risc-benefici. Això és
perquè els riscs a mig i llarg termini d’aquest procediment són incerts i es tracta d’un
procediment potencialment irreversible. Quant a la seva efectivitat, destaca que una de
cada dues persones que se sotmeten a aquesta intervenció no queden totalment
satisfetes. Per això, no es recomana sotmetre’s a ICL per aclarir el color dels ulls, amb
excepció d’aquelles investigacions clÃniques en curs i aprovades per un comitè ètic
Reordenació de la cirurgia ortopèdica i traumatologia d’alta especialització a Catalunya: segon informe 2016-2020
Reordenació de serveis d'alta especialització; Grau de compliment; Artoplà stiesReordenación de servicios de alta especialización; Grado de cumplimiento; ArtoplastiasReorganization of highly specialized services; Degree of compliance; ArtoplastiesAquest informe té com a objectiu presentar el nombre d’intervencions d’artroplà sties primà ries, revisions i revisions
complexes o sèptiques realitzades als centres hospitalaris catalans, en el perÃode 2016-2020 i
descriure el grau de compliment per part dels centres públics catalans de la reordenació sanità ria definida per la Instrucció 02/2015 del CatSalut.Este informe tiene como objetivo presentar el número de intervenciones de artroplastias primarias, revisiones y revisiones complejas o sépticas realizadas en los centros hospitalarios catalanes en el periodo
2016-2020 y describir el grado de cumplimiento por parte de los centros públicos catalanes de
la reordenación sanitaria definida por la instrucción 02/2015 del CatSalut.The objective of this report is to present the number of primary arthroplasty procedures, revisions, and complex
or septic revisions performed in Catalan hospitals from 2016 to 2020 and to describe the level
of compliance of the Catalan public centres with the healthcare reorganisation defined by the
CatSalut instruction 02/2015
CirugÃa de catarata asistida con láser de femtosegundo (FLACS): análisis de la efectividad, seguridad y eficiencia
Catarata; Láser de femtosegundo; FacoemulsificaciónCatarac; Femtosecond laser; PhacoemulsificationCataracta; Là ser de femtosegon; FacoemulsificacióLa cataracta és un trastorn crònic que afecta un 4 % d’homes i un 6,3 % de
dones de 15 anys o més. Més del 80 % de les cataractes estan relacionades
amb l’edat i són la causa principal de discapacitat visual al món. Els tres
passos principals habituals de la cirurgia de cataracta són la incisió corneal,
la capsulorrexis i la fragmentació del nucli del cristal·là amb ultrasons. A
aquests tres passos els segueix una aspiració manual del cristal·là i la implantació de la lent intraocular. El là ser de femtosegon es planteja com a
una innovació en el maneig de la cirurgia complexa de cataracta per edat
avançada, en concret en les tres fases prèviament mencionades, i suposa una
alternativa al mètode actual: la facoemulsificació. L’objectiu d’aquest informe és comparar l’efectivitat, seguretat i cost-utilitat de l’ús del là ser i la facoemulsificació tradicional per ultrasons.Cataract is a chronic disorder that affects a 4 % of men and a 6.3 % of women of 15 years old or more. More than 80 % of the cataracts are related
to age and are the main cause of visual impairment in the world. The three
main steps of the common cataract surgery are corneal incision, capsulorhexis and crystalline lens nucleus fragmentation with ultrasounds. After that,
a manual vacuum aspiration of the crystalline is performed and the intraocular lens is implanted. The femtosecond laser is seen as an innovation in the
management of the cataract complex surgery due to old age, in particular
in the three stages previously mentioned, and is an alternative to the current method: phacoemulsification. The aim of this report is to compare the
effectiveness, safety and cost-utility of using the laser and the conventional
ultrasound phacoemulsification.La catarata es un trastorno crónico que afecta a un 4 % de hombres y un
6,3 % de mujeres de 15 años o más. Más del 80 % de las cataratas están
relacionadas con la edad y son la principal causa de discapacidad visual en
el mundo. Los tres pasos principales de la cirugÃa de catarata habitual son la
incisión corneal, la capsulorrexis y la fragmentación del núcleo del cristalino
con ultrasonidos. Estos son seguidos de una aspiración manual del cristalino
e implantación de la lente intraocular. El láser de femtosegundo se plantea
como una innovación en el manejo de la cirugÃa compleja de catarata por
edad avanzada, en concreto en las tres fases antes mencionadas, y supone
una alternativa al método actual: la facoemulsificación. El objetivo de este
informe es comparar la efectividad, seguridad y coste-utilidad de la utilización del láser y la facoemulsificación tradicional por ultrasonidos
Organització i avaluació de dià legs polÃtics per al disseny de polÃtiques públiques en cronicitat: el cas de CHRODIS PLUS
PolÃtiques públiques; Malalties cròniques; CHRODIS PLUSPolÃticas públicas; Enfermedades crónicas; CHRODIS PLUSPublic policies; Chronic diseases; CHRODIS PLUSL’objectiu d’aquest article és presentar la metodologia
d’organització i avaluació dels dià legs polÃtics, presentarne els resultats i extraure’n lliçons apreses que puguin
servir per a un futur ús dels dià legs polÃtics com a eina
amb potencial en la definició de polÃtiques en salut
Incorporación de pacientes, cuidadores y población en general en la evaluación de tecnologÃas sanitarias (ETS): experiencias de agencias y unidades de ETS en España
Avaluació de tecnologies sanità ries; Pacients; Cuidadors; Biomedical Technology Assessment; Patients; Caregivers; Evaluación de tecnologÃas sanitarias; Pacientes; CuidadoresExiste acuerdo a nivel internacional sobre la necesidad e importancia de considerar las expectativas de los usuarios e incorporar sus puntos de vista y perspectivas en la evaluación de tecnologÃas sanitarias (ETS). Sin embargo, son pocos los trabajos publicados que incluyen a usuarios en este proceso y, además, lo hacen con poca rigurosidad metodológica. Actualmente las unidades y agencias de ETS españolas (AUnETS) abordan la información y la participación de los usuarios en sus productos de evaluación de forma diferente utilizando diversas estrategias. A pesar de que en España hace años que se reconoció la importancia de este tema, conocer mejor la situación actual puede ayudar a afrontar mejor los retos que se presentan. En primer lugar, se describen las diferentes experiencias de las AUnETS españolas en el proceso de incorporación de pacientes, cuidadores y población en general (usuarios) en la ETS. En segundo, se presentan las barreras y los facilitadores de este proceso, asà como los retos para el futuro
Ortesi de genoll postreconstrucció del lligament creuat anterior
Ortesi; Genollera; reforços; Genoll, Lligament creuat anterior; reconstrucció d’LCA; Os-tendó-os; Tendons isquiotibials; Autoempelt de tendó de la ròtulaKnee brace; Knee; Anterior cruciate ligament; ACL reconstruction; Bone-tendon-bone; Hamstrings; Patellar tendon autograftOrtosis; Rodillera; Refuerzos; Rodilla; Ligamento cruzado anterior; Reconstrucción de LCA; Hueso-tendón-hueso; Tendones isquiotibiales; Autoinjerto de tendón de la rótulaIntroducció: el lligament creuat anterior (LCA) és el lligament més freqüentment afectat en les lesions de genoll i la seva ruptura afecta significativament la funcionalitat de l'articulació del genoll, el que pot provocar també canvis degeneratius i gonartrosi. Actualment les tècniques
quirúrgiques d'elecció són dues: la de l’os-tendó-os (OTO) i la dels tendons isquiotibials. AixÃ
mateix diversos estudis recomanen la utilització d'ortesi de genoll durant les primeres sis setmanes postoperatòries. Tanmateix, existeixen incògnites sobre la utilitat de l'ortesi de genoll posterior a la reconstrucció de l’LCA i dels costos addicionals.
Objectiu: determinar l'eficà cia, l'efectivitat, la seguretat i els costos de les ortesis per al control de la inestabilitat de l'articulació del genoll després de la reconstrucció de l’LCA.
Metodologia: s'ha realitzat una revisió sistemà tica de l'evidència cientÃfica. És per això que s'han consultat les principals bases de dades bibliogrà fiques, pà gines web i portals de les agències
d'avaluació de tecnologies sanità ries fins al juliol de 2011, mitjançant estratègies de cerca
especÃfiques i aplicant-hi criteris de selecció definits a priori. La valoració de la qualitat
metodològica de les publicacions identificades va ser realitzada per dos revisors mitjançant els criteris i nivells d'evidència de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN).
L'extracció de les dades es va realitzar a través de taules d'evidència i finalment es va dur a terme una sÃntesi qualitativa.Introduction: the anterior cruciate ligament (ACL) is the ligament most frequently affected in knee injuries. If ruptured, it significantly affects the functionality of the knee joint, and may lead to
significant degenerative changes or osteoarthritis. There are currently 2 surgical techniques
of choice: one using bone-tendon-bone (BTB) and the other using hamstrings. Several studies recommend the use of knee braces for the first 6 weeks after surgery. However, there are doubts about the usefulness of a knee brace after ACL reconstruction and the additional costs involved.
Objective: to determine the efficacy, effectiveness, safety and cost of knee braces for the control of
knee joint stability after ACL reconstruction.
Method: a Systematic review of the scientific evidence consulting main bibliographic databases, web pages and portals of health technology assessment agencies to July 2011 was done.
Specific search strategies and selection criteria for this were established beforehand and applied. The methodological quality of the identified publications was assessed by two reviewers using the Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) criteria and levels of evidence. The data was extracted via evidence tables and a qualitative synthesis was conducted.Introducción: el ligamento cruzado anterior (LCA) es el ligamento más frecuentemente afectado en las lesiones de rodilla y su ruptura afecta significativamente la funcionalidad de la articulación de la rodilla, lo que puede provocar también cambios degenerativos y gonartrosis. Actualmente las técnicas quirúrgicas de elección son dos: la del hueso-tendón-hueso (OTO) y la de los tendones isquiotibiales. Asà mismo diversos estudios recomiendan la utilización de ortesis de rodilla durante las primeras seis semanas postoperatorias. Sin embargo, existen incógnitas sobre la utilidad de la ortesis de rodilla posterior a la reconstrucción del LCA y los costes adicionales.
Objetivo: determinar la eficacia, la efectividad, la seguridad y los costes de las ortesis para el control de la inestabilidad de la articulación de la rodilla después de la reconstrucción del LCA.
MetodologÃa: se ha realizado una revisión sistemática de la evidencia cientÃfica. Es por ello que se han consultado las principales bases de datos bibliográficas, páginas web y portales de las agencias de evaluación de tecnologÃas sanitarias hasta julio de 2011, mediante estrategias de búsqueda especÃficas y aplicando criterios de selección definidos a priori. La valoración de la calidad metodológica de las publicaciones identificadas fue realizada por dos revisores mediante los criterios y niveles de evidencia de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN).
La extracción de los datos se realizó a través de tablas de evidencia y finalmente se llevó a cabo una sÃntesis cualitativa
- …