El Sumoi, aspectes agronòmics

El sumoi, varietat autòctona catalana, va ser una de les varietats de raïm negre més esteses a Catalunya fins a mitjan segle XX, que s'arrenca massivament a partir de 1970 a causa de l'entrada de varietats foranes i a la demanda de raïm blanc per a elaborar xampany. Actualment el conreu està circumscrit a alguns municipis de les DO Conca de Barberà, Costers del Segre, Penedès, Pla de Bages i Tarragona. L'exemple del que ha passat amb aquesta varietat el veiem a la DO Tarragona, on en els darrers trenta anys s'ha arrencat el 90 % de les vinyes. Aquesta varietat és molt resistent a les elevades temperatures i a la manca d'aigua, amb una bona adaptabilitat a tot tipus de terreny. El seu cicle vegetatiu és una mica més curt que el de la carinyena, els raïms són de mida allargassada i compacitat mitjana, i les baies són de pell fina i de color blau, i donen un most d'elevada acidesa.El sumoi, variedad autóctona catalana, fue una de las variedades de uva negra mas extendida en Catalunya hasta mediados del siglo XX, que se arranca masivamente a partir de 1970 a causa de la entrada de variedades foráneas y a la demanda de uva blanca para elaborar champán. Actualmente el cultivo está circunscrito en algunos municipios de la DO Conca de Barberà, Costers del Segre, Penedès, Pla de Bages y Tarragona. El ejemplo de lo que ha pasado con esta variedad lo vemos en la DO Tarragona, donde en los últimos treinta años se han arrancado el 90 % de las viñas. Esta variedad es muy resistente a las elevadas temperaturas y a la falta de agua, con una buena adaptabilidad a todo tipo de terrenos. Su ciclo vegetativo es un poco más corto que el de la variedad cariñena, los racimos son alargados y de compactación media, las bayas son de piel fina y de color azul, lo que da un mosto de elevada acidez

Correlació entre territori i vins de garnatxa negra de la denominació d'origen Montsant i la denominació d'origen qualificada Priorat

El treball fa una introducció geogràfica de la DO Montsant i la DOQ Priorat, les subdivisions dels seus territoris i superfícies. L'objectiu és caracteritzar els tipus de sòls on hi ha garnatxa negra plantada i la metodologia utilitzada per a l'estudi, els resultats del qual no es consideren definitius.En la presentación se realiza una introducción geográfica de la DO Montsant y la DOC Priorat, de las subdivisiones de sus territorios y sus superficies. El objetivo es caracterizar los tipos de suelos donde se cultiva garnacha tinta y la metodología utilizada para su estudio, cuyos resultados no se consideran definitivos.This paper presents a geographical introduction to the DO (Designation of Origin) Montsant and the DOQ (Qualified Designation of Origin) Priorat and to the subdivisions of their territories and their extensions. The primary aim is to characterize the soils where Grenache Noir is planted and the methodology used to study this variety. These results presented here are not final

Caracterització dels vins monovarietals de sumoll de la DO Tarragona

Aquest article presenta els resultats obtinguts d'estudis de caracterització fenòlica realitzats per l'Estació de Viticultura i Enologia (EVE) de Reus (INCAVI), amb el suport i la col·laboració del Consell Rector de la DO Tarragona i de la Cooperativa de Rodonyà, sobre la varietat sumoll plantada al terme municipal de Rodonyà. Els resultats obtinguts, amb classificacions dels grups estudiats mitjançant funcions discriminants, permeten avançar una clara caracterització d'aquesta varietat respecte a d'altres vins elaborats dins la seva mateixa àrea geogràfica.Este artículo presenta los resultados obtenidos de estudios de caracterización fenólica realizados por la Estación de Viticultura y Enología (EVE) de Reus (INCAVI), con el soporte y la colaboración del Consejo Rector de la DO Tarragona y de la Cooperativa Agrícola de Rodonyà, sobre la variedad sumoll plantada en el término municipal de Rodonyà. Los resultados obtenidos, con clasificaciones de los grupos estudiados mediante funciones discriminantes, permiten avanzar una clara caracterización de esta variedad respecto a otros vinos elaborados dentro de su misma área geográfica

Recerca de llevats autòctons de garnatxa blanca

En el marc del pla estratègic de la garnatxa blanca impulsat pel Consell Regulador DO Terra Alta, a INCAVI es va plantejar un projecte amb la col·laboració del mateix Consell Regulador i l'empresa Laffort SA. La finalitat d'aquest és obtenir soques de llevats autòctones el més adaptades possible a les característiques dels mostos de garnatxa blanca de la Terra Alta, i que revelin i conservin al màxim les característiques varietals dels vins obtinguts amb aquests mostos. S'han fet aïllaments a partir de vins en fermentació alcohòlica espontània en tres cellers de la zona durant tres veremes. Les soques de llevat aïllades s'han tipificat mitjançant l'anàlisi del perfil de restricció del DNA mitocondrial. Les soques amb major percentatge d'implantació s'han conservat congelades per a una posterior selecció sobre la base, principalment, del seu potencial fermentatiu i qualitatiu.En el marco del plan estratégico de la garnacha blanca impulsado por el Consejo Regulador DO Terra Alta, en INCAVI se planteó un proyecto con la colaboración del mismo Consejo Regulador y la empresa Laffort SA. La finalidad de este proyecto es obtener cepas de levaduras autóctonas lo más adaptadas posible a las características de los mostos de garnacha blanca de la zona y que, además, conserven y revelen al máximo las características varietales de los vinos obtenidos a partir de estos mostos. Se han aislado cepas de levaduras a partir de vinos en fermentación alcohólica espontánea en tres bodegas de la zona durante tres vendimias. Las cepas aisladas han sido tipificadas mediante el análisis del perfil de restricción del DNA mitocondrial. Las cepas con mayor porcentaje de implantación se han congelado para una posterior selección en base, principalmente, a su potencial fermentativo y cualitativo

Avaluació de les característiques fenòliques i cromàtiques de la varietat trepat

Entre les característiques que defineixen un vi de qualitat, el color i més concretament la composició fenòlica constitueixen un factor determinant a tenir en compte en el moment de qualificar un vi. Els compostos fenòlics confereixen al vi una especificitat que està relacionada no tan sols amb les seves característiques cromàtiques, sinó també amb les seves característiques organolèptiques i la composició química. A l'INCAVI i en col·laboració amb diferents consells reguladors de denominacions d'origen (DO) catalanes, entre ells el de la DO Conca de Barberà, s'està duent a terme un projecte per tal de caracteritzar i tipificar des d'un punt de vista fenòlic els vins de cada zona. En aquesta comunicació es presenten alguns dels resultats obtinguts per als vins rosats de la Conca de Barberà elaborats amb la varietat trepat.Entre las características que definen un vino de calidad, el color y más concretamente la composición fenólica constituyen un factor determinante a tener en cuenta en el momento de la calificación de los vinos. Los compuestos fenólicos confieren al vino una especificidad que está relacionada no sólo con sus características cromáticas, sino también con sus características organolépticas y la composición química. En el INCAVI y en colaboración con diversos consejos reguladores de denominaciones de origen catalanas, entre ellos el de la DO Conca de Barberà, se está llevando a cabo un proyecto con la finalidad de caracterizar y tipificar desde un punto de vista fenólico los vinos de cada zona. En esta comunicación se resentan algunos de los resultados obtenidos para los vinos rosados de la Conca de Barberà elaborados con la variedad trepat

Control digital de la disponibilidad hídrica de la viña Digital control of the water availability of the vine

Resumen El progresivo incremento de las condiciones de aridez en la agricultura son evidentes y la capacidad de obtener la máxima información de su evolución, se ha convertido en una necesidad fundamental para el viticultor. Es necesario el control de las reservas de agua en el suelo, como apoyo en la toma de decisiones en el cultivo de la vid. Se presentan resultados de dos trabajos iniciados el 2018. El proyecto Hidrovinya se realizó en la zona del Penedès, creándose una red de sensores para el control meteorológico y de la humedad del suelo en viñedos de secano, valorando el desarrollo vegetativo y productivo de las plantas, para interpretar agronómicamente los datos obtenidos. Regvallcorb, se realiza en la DOP Costers del Segre y se plantea como un apoyo digitalizado en el riego de la vid. Se crea una red de sensores meteorológicos y de humedad del suelo en diferentes estrategias de riego. Con los datos obtenidos se redacta un boletín informativo, recomendando la oportunidad y el volumen de riego. El conjunto de datos obtenidos en estos proyectos, ha permitido determinar relaciones entre la humedad del suelo y el potencial hídrico de la planta como base para una gradual digitalización de la viticultura

Análisis sensorial de vinos elaborados con variedades minoritarias recuperadas en España

Proyecto Valorización de variedades minoritarias de vid por su potencial para la diversificación vitivinícola y de resiliencia al cambio climático (MINORVIN), RTI2018-101085-R-C31, 32 y 33 financiado por MCIN/AEI/10.13039/501100011033 y por FEDER – Una manera de hacer Europainfo:eu-repo/semantics/publishedVersio

Biocontrol of grapevine diseases

In 2018, work began on the project: Alternative protection of interregional plant production in the Pyrenees (PALVIP). A project whose main objective was the study of compounds of biological origin for the control of pests and diseases in vineyards and fruit trees. Participants in the project: Chambre d'agriculture Pyrénées orientales, INCAVI, University of Girona, Autonomous University of Barcelona, University of Perpinyà, and the companies Akinao and Futureco Bioscience. INCAVI focused on efficacy studies in the control of powdery mildew and downy mildew in field applications. Work has been done with microorganisms (bacteria) and plant extracts that have a biocidal or competitive action on the parasitic fungus and/or the ability to stimulate natural defenses. Interesting results have been obtained in the complementary use of the materials studied with those of reference: they allow to reduce the copper doses in the control of downy mildew or obtain good efficacy in the control of powdery mildew. PALVIP represents a further step in the progress towards organic growing vines with respect for the environment, improvement of working conditions and improvement of wines, basic objectives of current viticulture

Resumen

Resume

Multifactorial analysis of disease pressure and pesticide use in viticulture: reduction possibilities in South-western Europe

The indicators used in this study allow the evaluation of the pest pressure and pesticide use in a complex system in three regions. In 2017 we were able to see different patterns in pest type and pressure and in pesticide use in the different regions, significant relationships between pests and treatments. The variability in the relationships pest/treatments offers options for the reduction in pesticide use from the basis of the current practices. There is complexity in the factors that affect not only to wine quality, but also to yield. A new multipathogen approach in the field vs wine quality is tested. The multifactorial analysis will allow to evaluate the reduction in pesticide use in relation with the cost analysis and consumer preferences. 2018 has been a rainy spring and a rainy and hot summer, with a very different preliminary AIDB and IFT, which will provide a different range of results