Key considerations for the use of rankings by higher education institutions

Les classements universitaires sont devenus une réalité de la vie (universitaire). Depuis leur émergence il y a plusieurs décennies, ils occupent une place importante, et souvent de façon controversée, dans les discussions sur la démonstration de l’université, la performance et la mesure de la qualité et de l’excellence dans l’enseignement supérieur. Les classements ont sans doute amené les établissements à mettre davantage l’accent sur la collecte et l’analyse de données le long de plusieurs indicateurs et un cadre comparatif, contribuant ainsi à bâtir leur réputation et en augmentant leur visibilité internationale

A closer look at Open Access to research publications in European universities Follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey

Ce rapport présente les conclusions de l’enquête sur la science ouverte 2020-2021 menée par l’EUA sur la thématique du libre accès. Comment les universités surveillent-elles les activités de libre accès ? Comment les universités se préparent-elles à la mise en œuvre du Plan S, qui s\u27appliquera à tous les bénéficiaires des financements Horizon Europe ? Quelles mesures majeures les universités ont-elles récemment prises pour favoriser la mise en œuvre du libre accès ? Ce rapport de l\u27EUA aborde ces questions et d\u27autres, fournissant un aperçu supplémentaire des expériences de libre accès des universités européennes (et donc françaises)

Avaluació institucional de l'European University Association

El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) està impulsant l'avaluació institucional de les universitats catalanes amb la metodologia europea de l'European University Association (EUA), hereva de l'antiga Conferència de Rectors Europeus (CRE). La Universitat Autònoma de Barcelona es presenta a la primera fase d'aquestes avaluacions, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili, i la Universitat Oberta de Catalunya. La UAB ja havia estat avaluada per la CRE l'any 1996, i l'any 1998 tenia lloc el follow up d'aquesta primera avaluació. És per aquest motiu que es vol aprofitar aquesta nova avaluació, que es planteja amb la mateixa metodologia que l'anterior, per anar més enllà i incidir de manera especial en els temes que ara més preocupen la Universitat. Aquest informe, doncs, s'organitza en dues parts. En la primera part se segueix el protocol d'avaluació de l'EUA per a fer una breu síntesi dels canvis més importants que han tingut lloc a la UAB des de l'any 1998. En la segona part, a la qual es dóna més importància en aquest informe, s'analitza de manera especial la reorientació centrada en l'estudiant que es du a terme en la nostra universitat. Aquest és un plantejament que s'ha d'entendre en el marc dels canvis que s'estan preparant per a la integració de les universitats en l'espai europeu d'educació euperior (EEES), una de les grans orientacions estratègiques actuals de la nostra universitat

University autonomy, agenda setting and the construction of agency: The case of the European university association in the European higher education area

This article analyses the ways in which a policy actor constructs its agency through the production of knowledge. Taking the example of the concept of 'autonomy' as constructed in the discourse of the European University Association (EUA), the article draws on the theory of discursive framing and agenda setting, as well as on Meyer and Jepperson's heuristic of agentic actors, to show how the practice of knowledge production can shape the European higher education policy. The article offers a contribution to the debate aiming to develop a more critical perspective on the development of the European Higher Education Area, which sees the process as constituted through the activities of, and the negotiations between, different political actors.peerReviewe