9,235 research outputs found
Properties of holographic dark energy at the Hubble length
We consider holographic cosmological models of dark energy in which the
infrared cutoff is set by the Hubble's radius. We show that any interacting
dark energy model, regardless of its detailed form, can be recast as a non
interacting model in which the holographic parameter evolves slowly
with time. Two specific cases are analyzed. We constrain the parameters of both
models with observational data, and show that they can be told apart at the
perturbative level.Comment: 4 pages, 6 figures. Contribution to the Proceedings ERE201
Anomalous resonant production of the fourth family up type quarks at the LHC
Considering the present limits on the masses of fourth family quarks from the
Tevatron experiments, the fourth family quarks are expected to have mass larger
than the top quark. Due to their expected large mass they could have different
dynamics than the quarks of three families of the Standard Model. The resonant
production of the fourth family up type quark t' has been studied via anomalous
production subprocess gq_i-->t' (where q_i=u,c) at the LHC with the center of
mass energy 10 TeV and 14 TeV. The signatures of such process are discussed
within the SM decay modes. The sensitivity to anomalous coupling
\kappa/\Lambda=0.1 TeV^(-1) can be reached at \sqrt{s}=10 TeV and L_int=100
pb^(-1).Comment: 14 pages, 13 figures, 7 table
Hexaaquazinc(II) dinitrate bis[5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide]
Indexación: Scopus.Funding for this research was provided by: Fondecyt Regular (award No. 1151527); Proyecto REDES ETAPA INICIAL, Convocatoria 2017 (award No. REDI170423); Millennium Institute for Research in Optics (MIRO); Basal USA (award No. 1799).Hexaaquazinc(II) dinitrate 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide, [Zn(H2 O)6](NO 3)2 ·2C6H5 N 5, crystallizes in the space group P. The asymmetric unit contains one zwitterionic 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide molecule, one NO3-anion and one half of a [Zn(H2 O)6]2+ cation (symmetry). The pyridinium and tetrazolide rings in the zwitterion are nearly coplanar, with a dihedral angle of 5.4 (2)°. Several O-H..N and N-H..O hydrogen-bonding interactions exist between the [Zn(H2 O)6]2+ cation and the N atoms of the tetrazolide ring, and between the nitrate anions and the N-H groups of the pyridinium ring, respectively, giving rise to a three-dimensional network. The 5-(pyridinium-3-yl)tetrazol-1-ide molecules show parallel-displaced π-π stacking interactions; the centroid-centroid distance between adjacent tetrazolide rings is 3.6298 (6) Å and that between the pyridinium and tetrazolide rings is 3.6120 (5) Å. © 2018 Chi-Duran et al.http://journals.iucr.org/e/issues/2018/09/00/cq2025/index.htm
L'Origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya : una aproximació des de l'arqueologia
En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans
han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orÃgens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat
a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al PaÃs Valencià , centrarem l'atenció en aquesta temà tica, que
a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La
majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta.
Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització
que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romanorepublicana amb la
fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tà rraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso,
Gerunda i l'Empúries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentà ries però ja molt significatives, que ens
permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les caracterÃstiques del seu primer desenvolupament en relació
amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els
primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinà mics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt
probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu
urbanisme regular, que desenvolupa retÃcules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar
aquà els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la penÃnsula Ità lica,
i juntament amb la construcció de la xarxa vià ria posaren les bases de l'estructura del paÃs, que marcaria ja tota l'època
romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui
- …