Geologia de la Lluna

Ja des d’antic es coneix que la Lluna està formada per dos tipus de terrenys que tradicionalment s’han anomenat maria i terrae. Les mostres recollides per les missions Apol·lo, Luna i els meteorits d’origen lunar trobats a la Terra ens han permès conèixer la composició mineralògica i la petrologia de les roques lunars, així com la seva edat absoluta. Ara sabem que els maria estan formats per basalts (un tipus de roca volcànica), mentre que les terrae estan composts d’anortosita, que formà l’escorça lunar primitiva. Un dels descobriments més importants de les sondes Clementine i Lunar Prospector, que arribaren a la Lluna a finals del segle passat, fou la trobada d’aigua gelada a les zones que romanen en l’ombra permanent dels pols. La Lluna està dominada pels impactes que han configurat la seva morfologia i la seva estructura. A més, s’observen algunes estructures de possible origen volcànic, i d’altres relacionades amb el refredament i la subsidència de les laves. Les mostres duites per les diferents missions, així com les observacions dels trets superficials de la Lluna, ens han permès esbossar la seva història geològica. En primer lloc tenim la seva formació que es produí fa uns 4550 milions d’anys, sembla ser per un impacte que arrencà grans quantitats de materials de la Terra; en segon lloc va formar-se l’escorça lunar a partir d’un oceà de magma que ens deixà l’escorça anortosítica fa uns 4200 milions d’anys; en tercer lloc va venir un intens bombardeig asteroidal que formà nombrosos cràters i les conques d’impacte (abans de fa 3800 milions d’anys); després vengué l’ompliment de les conques amb les laves basàltiques dels maria. Una vegada s’acabà tota l’activitat volcànica (fa uns 1000 milions d’anys) la superfície de la Lluna només s’ha vista afectada per algun impacte ocasional, per l’efecte de la radiació solar i per la gravetat. Es pot dir que la Lluna és un astre geològicament mort, en què la major part dels seus materials tenen més de 3000 milions d’anys. L’estudi de la geologia lunar ha facilitat el coneixement geològic que es té d’altres cossos planetaris. Ha estat especialment rellevant en l’estudi de la Terra, ja que la Lluna ens revela com fou la història primigènia del nostre planeta; de Mercuri, ja que la seva superfície és molt semblant a la de la Lluna; de Mart, ja que la zona meridional del planeta s’ha vist que era molt similar a la superfície lunar; i de Venus, ja que l’estudi dels impactes sobre aquest planeta, feta amb els mateixos criteris que els emprats per a la geologia lunar, ens informa sobre la seva dinàmica.Since ancient times is known that the moon is made of two types of land traditionally called maria and terrae. The samples collected by the Apollo missions, Moon and meteorites of lunar origin found on Earth have allowed us to determine the mineralogical composition and petrology of lunar rocks, as well as its absolute age. Now we know that the maria are composed of basalt (a type of volcanic rock), while the terrae are composed of anorthosite, which formed the primitive lunar crust. One of the most important discoveries of the Clementine and Lunar Prospector probes that reached the moon by the end of last century, the meeting was ice water in areas that remain permanently in the shadow of dust. The Moon is dominated by impacts have shaped the morphology and structure. In addition, there are some possible volcanic structures, and other related cooling and subsidence of the lava. Samples for different missions, as well as observations of surface features of the moon allowed us to outline its geological history. Firstly we have the training that took place 4550 million years ago, seems to be an impact burst that large amounts of materials from Earth, and secondly to the crust formed from a lunar ocean magma that left the crust anorthositic 4200 million years ago, in third place came an intense bombardment that formed Asteroid numerous impact craters and basins (before 3800 million years ago), then sold the filling of basins with basaltic lavas of the maria. Once completed all the volcanic activity (about 1000 million years) surface of the Moon is only occasionally affected by any impact, the effect of solar radiation and gravity. You could say that the moon is geologically dead moon, where the bulk of their materials have more than 3000 million years. The study of lunar geology has provided geological knowledge that has other planetary bodies. It was particularly important in the study of Earth as the moon was the story reveals how our primitive planet Mercury, because its surface is very similar to the Moon, Mars, since the southern part of the world has seen that was very similar to the lunar surface, and Venus, as the study of impacts on this planet, made the same criteria as those used for lunar geology, report on its dynamics

Contribució al coneixement de les mines de coure situades en el permo-trias de Menorca

[cat] Les mineralitzacions de coure que es troben presents en materials del Permotrias de Menorca són conegudes des d'antic, i han estat aprofitades en diverses explotacions. Són mineralitzacions de tipus red-bed en les quals el mineral principal és la calcocita (Cu2S), i la malaquita (Cu2C03(OH)2) es troba com a mineral secundari. Es presenta la topografia de la mina Adela, localitzada al Pla de Mar (Ciutadella, Menorca), i també es discuteixen breument les condicions de formació dels dipòsits minerals de coure a Menorca, de la mina Adela i del Toro (es Mercadal, Menorca).[eng] The presence of copper ores in Minorca's Permo-Triasic units has been well-known from long ago and these ores have been mined at various exploitations. These deposits are of red- bed type, with chalcocite (Cu2S) being their principal mineral and malachite (Cu2C03(OH)2) their secondary mineral. In this present paper we present the survey of the Adela mine in the Pla de Mar, Ciutadella, Menorca, and we briefly discuss the formation environment of these copper ores on Menorca at the Adela mine and a mine at Toro, es Mercadal

Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears: el paper de l'Speleo Club Mallorca

Resum de les activitats espeleològiques dutes a terme per l’Speleo Club Mallorca, durant la primera etapa (1967-1985) i des dels inicis de la segona etapa (2009) fins a l’actualitat. Per a cada any, es descriuen les tasques dels socis del club relacionades amb les exploracions espeleològiques i l’estudi del carst; també s’esmenta la relació amb la Federació Balear d’Espeleologia i amb els altres grups espeleològics. S’inclouen fotografies i 7 topografies inèdites que es trobaven dipositades a l’arxiu del club

Les exploracions espeleològiques a les Illes Balears: El paper de l'espeleo Club Mallorca

[cat] Resum de les activitats espeleològiques dutes a terme per l’Speleo Club Mallorca, durant la primera etapa (1967-1985) i des dels inicis de la segona etapa (2009) fins a l’actualitat. Per a cada any, es descriuen les tasques dels socis del club relacionades amb les exploracions espeleològiques i l’estudi del carst; també s’esmenta la relació amb la Federació Balear d’Espeleologia i amb els altres grups espeleològics. S’inclouen fotografies i 7 topografies inèdites que es trobaven dipositades a l’arxiu del club.[eng] Here we present a summary of the speleological activities undertaken by the Speleo Club Mallorca during its first stage (1967-1985) and since the beginning of its second stage (2009) to the present. For each year, we describe the different tasks carried out by the club members related to speleological explorations and study of karst; we also mention the relationship of the club with the Balearic Federation of Speleology and with other speleological clubs. We include photos and 7 unpublished topographic surveys curated at the archives of the club

L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 1. Estat actual del coneixement espeleogenètic, topogràfic, miner i de la tipologia d’espeleotemes

Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement espeleogenètic, topogràfic i miner de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). S’han topografiat més de 160 cavitats. Destaca pel seu recorregut l’avenc de l’Infern amb 827 m, la covota des Puig Gros de Bendinat amb 593 m, les coves del Pilar amb 531 m. Referent a la profunditat, destaquen l’avenc de l’Infern amb 132 m i l’Avenc de sa Soca amb 103 m de desnivell. L’espeleogènesi de les cavitats de la serra està lligada a la dissolució dels carbonats i guixos del Secundari. L’activitat minera per a l’obtenció de guix ha estat important a partir del s. XVIII. Les mines es presenten a cel obert o en galeries. Actualment moltes es troben abandonades

Steno i el seu temps: una visió dels inicis de la geologia

Steno ha estat considerat un dels pares de la geologia com a ciència. Les seves contribucions estan incloses en el camp de la cristal·lografia (llei de constància dels angles diedres), de la paleontologia (reconeixement dels fòssils com a parts d’organismes que visqueren en el passat), de l’estratigrafia (conceptes d’estrat i sediment, i tres principis bàsics de l’estratigrafia: principis de la superposició dels estrats, principi de l’horitzontalitat original dels estrats i principi de la continuïtat lateral dels estrats), de la geologia regional i de la geologia històrica (estableix les bases per a la datació relativa i per a la reconstrucció històrica d’un indret). A més, va fer importants contribucions en la ciència mèdica del seu temps: estudi de les glàndules i descobriment del conducte d’Steno de les glàndules paròtides, estudi dels músculs, del cervell, del cor i de l’aparell reproductor; i va demostrar la falsedat de les idees de Descartes sobre la interacció entre ànima i cos. A més, el seu estudi de l’aparell reproductor femení del tauró va assentar un precedent en el descobriment dels fol·licles ovàrics per Reinier de Graaf i en el naixement de la teoria ovista. La influència d’Steno en el camp de la geologia fou molt elevada, i especialment notable en les idees geològiques del filòsof i matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz, així com també entre els diluvistes anglesos (especialment John Woodward) i en el pare de la geologia italiana i un dels creadors de l’estratigrafia, Giovanni Arduino

L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 1. Estat actual del coneixement espeleogenètic, topogràfic, miner i de la tipologia d’espeleotemes

Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement espeleogenètic, topogràfic i miner de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). S’han topografiat més de 160 cavitats. Destaca pel seu recorregut l’avenc de l’Infern amb 827 m, la covota des Puig Gros de Bendinat amb 593 m, les coves del Pilar amb 531 m. Referent a la profunditat, destaquen l’avenc de l’Infern amb 132 m i l’Avenc de sa Soca amb 103 m de desnivell. L’espeleogènesi de les cavitats de la serra està lligada a la dissolució dels carbonats i guixos del Secundari. L’activitat minera per a l’obtenció de guix ha estat important a partir del s. XVIII. Les mines es presenten a cel obert o en galeries. Actualment moltes es troben abandonades.The state of the art about speleogenetic, topographic and mining knowledge of the Sierra Na Burguesa (Tramuntana, Majorca) are given. Over 160 cavities are topographied. The most important is l'avenc de l'Infern with 827 m of round, the covota des Puig Gros de Bendinat with 593 m, the coves del Pilar with 531 m. About the depth, l'avenc de l'Infern with 132 m and l'avenc de sa Soca with 103 m are the most important. The cavities speleogenesis of the mountains is linked to the dissolution of carbonates and gypsum in the Secondary rocks. The mining activity to obtain plaster has been important from XVIII century. The mines are presented in the open or in galleries. Today, a lot of then are abandoned

Aproximació al coneixement dels processos de sedimentació a l’embassament del Gorg Blau, Serra de Tramuntana (Mallorca)

Abstract not availabl