La cova d'en Passol i altres cavitats litorals situades entre cala sa Nau i cala Mitjana

[cat] Presentam la topografia i la descripció de quatre cavitats del litoral de Felanitx. Aquestes formacions endocàrstiques es localitzen a la plataforma tabular postorogènica del Llevant. Tres són de la tipologia anomenada coves de la zona de mescla costanera i almenys les més grans estan relacionades genèticament entre sí. L'altra és una cavitat d'abrasió marina de tipus túnel, però amb la peculiaritat que una de les boques es va taponar per una antiga d’una, cosa que fa difícil destriar el seu origen. La cavitat més destacable del treball és la cova d'en Passol, amb 2176 m de recorregut. Presenta tres zones subaquàtiques que totalitzen un recorregut de 1579 m, separades per una gran sala terrestre, que és en realitat un col·lapse. Una d'aquestes zones, el sifó des Somnis adquireix un elevat interès per la gran abundancia i bellesa dels espeleotemes i pel volum de les sales. La fondària màxima sota l’aigua és de 25 m. Es poden observar diversos paleonivells freàtics pleistocènics enregistrats als espeleotemes de les galeries subaquàtiques. Aquests espeleotemes s'han trobat des de la cota -8 m fins a la cota -23.[eng] We present the description and surveys of four coastal caves within the municipality of Felanitx. These karstic caves are located in a tabular platform Laid down after the Llevant mountain system orogeny. Three of them have origins associated with the coastal ground water mixing zone. The fourth is apparently a marine abrasion cave in the form of a tunnel with the particularity of having one of its entrances block by fossil dune, making it difficult to determine its precise origins. The most notable cave in this paper is cave cova d'en Passol, with a total run of 2176 m. It has three subaquatic sections with a total run of 1579, these being separated by a large chamber, whose present day form is largely due to periodical roof-collapse. One of these subaquatic sections is great interest owing to its large abundance and beauty of its speleothems as well as the size of its chambers. The maximum (reach ed) dive-depth is 25 m. In the submerged galleries it is possible to observe speleothems indicating phreatic paleo-levels from the Pleistocene. These speleothems are at depths between minus 8 and 23 m

Morfologies de corrosió de la zona de mescla a les cavitats subaquàtiques de la franja litoral del Llevant i Migjorn de Mallorca

[eng] In Mallorca Island, the genesis of caves and solutional morphologies that characterize the eogenetic endokarst of the littoral fringe attain particular intensity within the Upper Miocene carbonate rocks. Dissolution processes occur preferentially in the mixing zone between freshwater –of meteoric origin– and marine waters, all along the coastal areas. The submerged passages and chambers, existing in the caves of Migjorn and Llevant regions of the island, show a high diversity of solutional features that are categorized into four groups according to their dimensions, the forms they present and the genetic processes involved. The resulting morphologies are conditioned by the existence of significant lithological differences, of textural character, within the Upper Miocene calcarenites where caves develop, due to environmental variations between the reef front facies and those corresponding to lagoon facies. The difficulties encountered when cataloguing and systematizing the primary morphologies should be, so often, attributed to the difficulty in ascribing solutional features to a certain typology, as there are juxtapositions of different classes, with intermediate forms and different degrees of intensity in the process of dissolution. At the same time, variations in the size of solutional morphologies also increase their difficulty of classification. The inventory of forms has been structured into 4 different categories: megaforms (organization of the cave systems), macroforms (morphologies from hectometric to decametric order), mesoforms (morphologies from decametric to metric order) and microforms (morphologies from metric by centimetric order). Some of the morphologies can be found simultaneously in two different categories.[cat] La gènesi de les cavitats i de les morfologies de corrosió, que presenta l’endocarst eogenètic de la franja litoral de Mallorca, es produeix amb especial intensitat dintre dels materials del Miocè superior. Els processos de dissolució es donen preferentment a la zona de mescla entre les aigües dolces, de procedència meteòrica, i les aigües marines a l’anomenada zona de mescla costanera (coastal mixing zone). Les galeries i sales submergides de les cavitats del llevant i migjorn de l’illa presenten una gran variabilitat de formes de corrosió que són catalogades en quatre grans grups en funció de les seves dimensions, les formes que presenten i els processos genètics implicats. Aquestes morfologies venen condicionades per l’existència d’importants diferències litològiques de caràcter textural dins les calcarenites del Miocè superior a on es desenvolupen les cavitats, degudes a la variació ambiental entre les fàcies de front d’escull i de lagoon. Les dificultats per catalogar i sistematitzar les morfologies primàries rau, molt sovint, en la dificultat d’atribuir les morfologies de corrosió a una determinada tipologia, ja que es presenten juxtaposicions de diferents classes, amb formes intermèdies i diferents gradacions d’intensitat en el procés de la dissolució. També les variacions de mida de les morfologies suposa un increment en la dificultat de classificació. El catàleg de formes s’ha estructurat en 4 categories diferents: megaformes (organització de les xarxes endocàrstiques), macroformes (morfologies d’ordre hectomètric a decamètric), mesoformes (morfologies d’ordre decamètric a mètric) i microformes (morfologies d’ordre mètric a centimètric). Algunes de les morfologies es poden trobar a la vegada en dues categories diferents.[spa] La génesis de las cavidades y de las morfologías de corrosión, que presenta el endokarst eogenético de la franja litoral de Mallorca, se produce con especial intensidad dentro de los materiales del Mioceno superior. Los procesos de disolución se dan preferentemente en la zona de mezcla entre las aguas dulces, de procedencia meteórica, y las aguas marinas en la llamada zona de mezcla costera (coastal mixing zone). Las galerías y salas sumergidas de las cavidades del Llevant y Migjorn de la isla presentan una gran variabilidad de formas de corrosión que son catalogadas en cuatro grandes grupos en función de sus dimensiones, las formas que presentan y los procesos genéticos implicados. Las morfologías resultantes vienen condicionadas por la existencia de importantes diferencias litológicas de carácter textural dentro de las calcarenitas del Mioceno superior en donde se desarrollan las cavidades, debidas a la variación ambiental entre las facies de frente arrecifal y las de lagoon. Las dificultades para catalogar y sistematizar las morfologías primarias se deben, muy a menudo, a la dificultad de atribuir las morfologías de corrosión a una determinada tipología, puesto que se presentan yuxtaposiciones de diferentes clases, con formas intermedias y diferentes gradaciones de intensidad en el proceso de la disolución. También las variaciones de dimensiones de las morfologías supone un incremento de la dificultad de clasificación. El catálogo de formas se ha estructurado en 4 categorías diferentes: megaformas (organización de las redes endokársticas), macroformas (morfologías de orden hectométrico a decamétrico), mesoformas (morfologías de orden decamétrico a métrico) y microformas (morfologías de orden métrico a centimétrico). Algunas de las morfologías se pueden encontrar a la vez en dos categorías diferentes

Les coves de cala Varques

[cat] En aquest treball exposam l’estudi i la topografia de dues cavitats del litoral de Manacor, encara que fins ara constaven com a quatre cavitats independents conegudes des d'antic. Les recerques subaquàtiques han permès connectar tres de les coves, mentre que l’altra ha vist incrementades considerablement les dimensions. La proximitat en que es troben i les característiques de les galeries properes d'ambdues coves, indueixen a pensar que formarien part d'un mateix sistema, però els processos clàstics d'esfondrament de les voltes n'han tallat la comunicació directa. La cova de Cala Varques B presenta galeries en molt diferents estadis evolutius: així n'hi ha algunes on les morfologies de corrosió són predominants i els blocs són gairebé absents, i s'hi veu com galeries veïnes s'uneixen i els envans separadors es dissolen o cauen. En altres indrets predominen els esfondraments, formant caos de blocs i d'espeleotemes trencats. La màxima fondària sota l’aigua és de 30,5 m, cota que és, fins ara, la més fonda de coves conegudes dins els terrenys neògens postorogènics de Mallorca. La cova de Cala Varques ACD té unes característiques del tot clàstiques, amb esfondraments de sòtils i parets que han desdibuixat els indicis de la formació freàtica de la cavitat.[eng] In this paper we present the study and topographical survey of two caves on the coast of the Manacor municipality , which were until now considered as being four independent caves. The underwater exploration of these caves has linked three of them up into one and the fourth has seen a considerable increase in its previously known dimensions. The proximity of the two systems and the characteristics of their galleries leads one to believe that they are part of a single and possibly a more extensive system where roof collapse has closed any direct link between them. The galleries of the Cala Varques cave B show many different stages of evolution where solutional morphologies are predominant and loose blocks are almost absent, and one can see where neighbouring galleries have merged and where partition walls have been dissolved or have collapsed. In other places breakdown processes are predominant, forming confused masses of blocks and broken speleothems. The maximum depth reached was -30.5 m, which currently constitutes the maximum of known caves on postorogenetic Neogene terrains on Mallorca. The Cala Varques cave ACD shows some of the characteristics of complete breakdown where roof falls and wall cave-ins have obliterated any evidence of its phreatic origins

El sistema de cavitats Gleda - Camp des Pou (Manacor, Mallorca)

[cat] La connexió entre la cova de sa Gleda i l’avenc des Camp de Pou ha permés afegir un nou sistema al llevant de Mallorca, el sistema Gleda-Camp des Pou, de 13.500 m de recorregut, que situa aquesta cavitat litoral com la de major recorregut subaquàtic d’Europa dins d’aquesta situació i espeleogènesi. Es comenten les principals fites de l’exploració del sistema i els aspectes tècnics per poder realitzar les tasques exploratòries a la cavitat. Es fa la descripció tant dels nous sectors descoberts com de les contribucions novedoses dels sectors ja coneguts. L’estudi de l’estructura de la cavitat, amb la superposició de la topografia a la superfície del terreny, les sales d’esfondrament i els condicionants litològics ajuden a comprendre millor la gènesi i evolució de la cavitat. Un aspecte a destacar és el contrast entre els sectors més occidentals, profusament decorats per espeleotemes, amb els sectors orientals a on són gairebé absents. Se citen un total de 12 espècies de crustacis a les aigües subterrànies de la cavitat, capturades especialment a les proximitats de la boca, ja que bona part del sistema presenta densitats poblacionals molt baixes per tractar-se d’un hàbitat molt oligotròfic.[eng] The connection established between Cova de sa Gleda and Avenc des Camp des Pou has allowed to add a new extensive cave system to the great speleological potential of eastern Mallorca coastal karst area: with a development of 13,500 m, this system is the longest underwater littoral cave known up to now in Europe. The main benchmarks in its exploration are exposed, as well as the technical aspects of the diving tasks developed in the cave. The description of the recently discovered extensions is presented in this paper together with new observations on the previously known sectors of the system. The study of the cave pattern –using the superimposition of the survey on the map of the area– and the disposition of collapse chambers linked to clear lithological conditionings, contribute to a better understanding of its genesis and evolution. An aspect that must be highlighted is the sharp contrast existing between the western sectors, very well-decorated with speleothems, and the eastern ones where the speleothems are almost practically absent. A total of 12 crustacean species have been cited in the cave waters, collected especially near the cave entrance because the population densities are very low due to the oligotrophic character of this habitat

La cova Negra

[cat] Presentam la descripció i topografia d'una important cavitat submarina situada al cap de Catalunya (península de Formentor, Pollença). Es tracta d'una cova d'abrasió marina de 200 m de longitud i 24 m de fondària màxima, que conté al seu interior dunes fòssils que conformen bona part de les parets i sòtil de la gruta. Les eolianites devien de reblir quasi per complet la cova al llarg d'un cicle climàtic fred, en el qual la mar havia sofert un procés de regressió i les platges acumulaven importants dipòsits que s'adossaven als penya-segats. Una posterior transgressió marina erosionaria bona part dels dipòsits eòlico-marins.[eng] We present the description and survey of an important submarine cave located at the Cap de Catalunya (Península de Formentor, Pollença). It is a marine abrasion cave, 200 m in length and with 24 m maximum depth, which has in its interior fossil dunes which make up the larger part of its walls and roof. The eolianites almost completely filled the cave during a cold climatic cycle, when the sea-level must have suffered a regression and the beaches accumulated important deposits of sand which banked up against the cliffs. A posterior marine transgression eroded a good part of these eolian-marine deposits

Cavitats costaneres de les Balears generades a la zona de mescla, amb importants continuacions subaquàtiques

En el present treball es pretén donar una visió de conjunt de les principals cavitats amb continuacions subaquàtiques, que són també les coves de major recorregut de les liles Balears. Es tracta cie cavitats freàtiques litorals generades a la zona de mescla costanera, localitzades principalrnent en els materials carbonatats postorogènics del Miocè superior. L'exploració amb tècniques d'immersió espeleològica d'aquests sistemes càrstics, parcialment o totalment anegats sota el present nivell de la mar, es va iniciar l'any 1954, encara que no va ésser fins a finals dels 80 quan es van començar a efectuar troballes importants. Les exploracions i recerques dutes a terme fins ara han contribuït a incrementar el coneixement i la valoració de I'endocarst i també han suposat importants aportacions a la coneixença científica.The present work gives an overall view of the main caves of the Balearic Islands with underwater passages, which represent the longest cavities known in the Archipelago. They comprise littoral phreatic caves excavated in postorogenic carbonate deposits of Upper Miocene age by dissolution in the coastal mixing zone. Exploration of these below-the-sea-level systems using specialised cave-diving techniques started in 1954, but important discoveries took place only since the 80's. All the research and exploration made until now have represented a great increase both in the scientific knowledge of the endocarst and of its appraisal