La Història de la joguina: estat de la qüestió d'una reconstrucció disciplinària

Durant les últimes dècades, la història de la joguina ha estat objecte d'un procés de reconstrucció disciplinària que fa entroncar les noves tendències historiogràfiques amb les primeres publicacions sobre aquest tema, que van veure la llum a la fi del segle xix. Al llarg d'aquestes línies presentem un recorregut succint a través de la historiografia de la joguina, tot fent esment de la repercussió a Catalunya i a la resta de l'Estat de les diferents orientacions i tendències que han perfilat la particularitat de l'àmbit.In recent decades, the history of toy has been a rebuilding process that connects the new historiographical trends with the first publications of the area published in the late nineteenth century. This paper exposing a brief approach to the historiography of the toy and analyzing the impact of its different approaches in Catalonia and the rest of Spain.Durante las últimas décadas, la historia del juguete ha sido objeto de un proceso de reconstrucción disciplinar que enlaza las nuevas tendencias historiográficas con las primeras publicaciones sobre el área que vieron la luz a finales del siglo xix. A lo largo de estas líneas, presentamos un sucinto recorrido a través de la historiografía del juguete, prestando un especial interés a la repercusión en Cataluña y en el resto del Estado de las diferentes orientaciones y tendencias que definen la particularidad de este campo

El terme ‘joguina’: algunes consideracions

Actualment, la història de la joguina es perfila com una àrea amb entitat pròpia, en la qual l’estudi lexical esdevé peremptori. Partint de l’estudi de cas de la llengua catalana, analitzem l’extensió del camp semàntic del terme ‘joguina’, des de les primeres documentacions fins a la seva més gran transformació de sentit, en l’era de les revolucions burgeses

Muñecos de apego: apuntes para la historia del juguete textil en España

The Aesthetic and psychoeducational context of the modern era led to the trend of toys made of fabric, which reached Spain during World War I. From then until the end of the century, these transitional objects became an efficient visual support for transmitting social imaginaries. With the objective of diversifying the fields of history of education, from school culture to the culture of childhood in all of its plurality, this article constitutes the first approximation to the history of fabric toys in Spain.  El marco estético y psicopedagógico de la modernidad incitó la puesta en valor de los juguetes textiles, cuya renovación en España se inició durante la Primera Guerra Mundial. Desde entonces hasta el fin de siglo, estos muñecos de apego, cálidos e irrompibles, configuraron una de las ramas principales de la industria juguetera estatal. De un modo especial, los juguetes textiles se afirmaron como un efectivo canal de transmisión de imaginarios, en donde anclaron o colidieron los valores de la acción educativa de un siglo harto cambiante. Con el afán de ampliar el campo de interés de la historia de la educación desde la cultura escolar hacia la cultura infantil con toda su pluralidad y extensión, el presente artículo constituye la primera aproximación con carácter de síntesis a la historia del juguete textil en España

Doll Industry in Spain through his Inventions, 1883-1914

In recent decades, the history of doll making has become a topic of recent research, both from the history of education and from the industrial history. This paper is a first historical approach to doll making in Spain through its inventions and patents before the First World War. The exhaustive emptying of doll patents conserved at the Historical Archives of the Oficina Española de Patentes y Marcas has been completed with the visit of 20 specialized collections.Durante las últimas décadas, la historia de la muñeca se ha convertido en un tema de interés reciente en el mundo académico, tanto desde la historia de la educación como desde la historia industrial y del diseño. El presente artículo es una primera aproximación histórica a la industria de la muñeca a través de las invenciones patentadas en España antes de la Primera Guerra Mundial. El vaciado exhaustivo de los expedientes conservados en el Archivo Histórico de la Oficina Española de Patentes y Marcas se ha completado con la identificación de los inventores en las fuentes propias de la historia del juguete y con la documentación de buena parte de los modelos patentados tras la consulta de 20 colecciones especializadas

Barcelona, destinació artística : creadors de les Illes Balears a les exposicions d'art, 1848-1888

A la fi del segle XIX, les Illes Balears van acollir una veritable colònia artística de creadors continentals que provenien especialment de Catalunya. Molts anys abans, però, els artistes illencs havien descobert a Barcelona un mercat de l'art que maldava per consolidar-se, així com noves formes d'organització professional. A través de la consulta de la premsa i dels catàlegs d'exposició, l'article explora la participació d'artistes de les Illes Balears a les mostres d'art celebrades a Barcelona al llarg d'un període cronològic que abraça els quaranta anys anteriors a l'Exposició Universal. La presència a Barcelona de noms capdavanters de la plàstica insular del moment com Antoni Ribas, Joan Bauzà, Gaspar Terrassa o Antoni Fuster esdevé reiterada. Tot plegat permet de plantejar diversos interrogants. Realment, els creadors continentals que van recalar a les Balears van trobar-hi un ambient artístic en estat de letargia? Si hagués estat així, aquest ambient diferia del que caracteritzava la resta del país?At the end of 19th century, the Balearic Islands were home to a veritable colony of continental artists, especially from Catalonia. Many years earlier, however, the Balearic artists had discovered an art market in Barcelona that was striving to consolidate itself and establish new forms of professional organization. Through an examination of the press and exhibition catalogues, this article explores the participation of Balearic artists in the art exhibitions held in Barcelona over a period spanning from the Romantic era to the 1888 Universal Exposition. The analysis reveals the recurring presence in Barcelona of leading names in the Balearic art of the time such as Antoni Ribas, Joan Bauzà, Gaspar Terrassa or Antoni Fuster. All this leads us to pose several questions. Did the continental artists who went to the Balearic Islands really find there an artistic environment in a state of lethargy? If so, was this environment very different from the rest of the country?A finales del siglo XIX, las Islas Baleares acogieron a una verdadera colonia artística de creadores continentales que provenían especialmente de Cataluña. Sin embargo, muchos años antes los artistas isleños habían descubierto en Barcelona un mercado del arte que se afanaba por consolidarse, así como nuevas formas de organización profesional. A través de la consulta de la prensa y de los catálogos de exposición, el artículo explora la participación de artistas de las Islas Baleares en las muestras de arte celebradas en Barcelona a lo largo de un período cronológico que abarca los cuarenta años anteriores a la Exposición Universal. La presencia en Barcelona de nombres abanderados de la plástica insular del momento como Antoni Ribas, Joan Bauzà, Gaspar Terrassa o Antoni Fuster es reiterada. Todo ello permite plantear diversos interrogantes. Realmente, ¿los creadores continentales que recalaron en las Baleares encontraron ahí un ambiente artístico en estado de letargia? De ser así, ¿este ambiente difería del que caracterizaba el resto del país

El prat de Marcel : aproximació a una pintura de Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918)

El Retrat de Marcel de Montoliu, infant, de la pintora Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876 - 1918), es presenta com un testimoni fefaent de la revaloració de l'infant i el seu joc que s'esdevingué, a les acaballes del segle XIX, arreu del món occidental. Estructurat en set apartats, l'article situa l'obra en el marc de les representacions de la infantesa del període i, a partir d'aquest testimoni en concret, insisteix en determinades actituds de la pintora alhora que descobreix, per primer cop, la biografia del seu model.The Portrait of Marcel de Montoliu as a child by the painter Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876-1918) offers compelling evidence of the re-evaluation of children's play that took place at the end of the 19th century throughout the West. The article, structured in seven sections, locates the portrait against the context of representations of childhood of the period. In addition, it uses this work to analyse aspects of the artist's personality, and traces for the first time the biography of the boy who posed for her.El Retrato de Marcel de Montoliu, niño, de la pintora Lluïsa Vidal (Barcelona, 1876 - 1918), se presenta como un testigo fehaciente de la revalorización del niño y su juego que tuvo lugar, a finales del siglo XIX, en todo el mundo occidental. Estructurado en siete apartados, el artículo sitúa la obra en el marco de las representaciones de la niñez del periodo y, a partir de este testigo en concreto, insiste en determinadas actitudes de la pintora al mismo tiempo que descubre, por primera vez, la biografía de su modelo

Les joguines de la viuda Virenque: fotografia i joc simbòlic a la Palma del 1900

[cat]El present estudi explora la presència de les joguines en els retrats infantils d’un dels gabinets fotogràfics de més fama a la Mallorca de la darreria del segle XIX: la casa Viuda de Virenque. Gràcies a la consulta d’un fons de 2.606 negatius de vidre, propietat de la Societat Arqueològica Lul·liana, les fotografies permeten il·luminar un repertori variat de joguines de l’època. Al seu torn, les joguines s’erigeixen com un interessant instrument d’observació que permet revelar aspectes desatesos de la manera de treballar de qui fou, probablement, la primera fotògrafa de l’illa: Francesca Simó, viuda de Virenque.[eng]The present study explores the representation of toys in children’s portraits of one of the most celebrated photographic studios from Mallorca in the 19th Century: Viuda Virenque. Owing to the study of a collection of 2.606 glass negatives owned by the Societat Arqueol·lògica Lul·liana, this paper presents a compendium of toys from the 1900s. Additionally, these toys are an important source of the work of Mallorca’s first professional female photographer: Francesca Simó, who signed with the name Viuda Virenque

Considering and interpreting leisure: pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900

Coordinació: Teresa-M. SalaIn the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme