El metge Jaume Claver i Granell (+ Lleida, 1714)

Jaume Claver va ser un metge lleidatà que va destacar en el camp de la Medicina local, tant en la tasca assistencial pública i privada com en la docent en l’etapa  final de l’antiga Facultat de Medicina. També mostrà la seva ideologia política de signe borbònic. Exposem en l’article els aspectes més humans, familiars i científics que el caracteritzaren.Jaume Claver fue un médico leridano que destacó en el campo de la Medicina local, tanto en la vertiente assistencial pública y privada como en la docente en la etapa final de la antigua Facultad de Medicina. También mostró su ideologia política de  signo borbónico. Exponemos en el articulo los aspectos mas humanos, familiares i científicos que lo caracterizaron

L'apotecari de Lleida Josep Francès (+1665) i la seva apotecaria

Relatem algunes dades de la vida de l’apotecari de Lleida del segle XVII, Josep Francès, el qual tenia l’apotecaria en la cèntrica plaça de la Paeria. Tenint en compte la importància de la botiga com a ànima familiar, un cop mort l’apotecari la vídua la va continuar casant-se amb l’apotecari i amic de la família Antonio Contreras. Pel seu interès sanitari, descrivim també en forma d’apèndix documental tot el contingut de l’apotecaria, medecines i llibres.Describimos algunos aspectos de la vida del apotecario de Lleida del siglo XVII, Josep Francès, que tenía la apotecaria en la céntrica plaza de la Paeria. Teniendo en cuenta la importancia de la botica como alma familiar, después de la muerte del apotecario la viuda la continuó casándose con el apotecario i amigo de la familia, Antonio Contreres. Por su interés sanitario describimos también en apéndice documental el contenido de la apotecaria, medicinas y libros

Medicina popular a Lleida, segons el recull del Dr. Camps i Clemente

Aquest escrit és una part de la recopilació de totes aquelles pràctiques, dites i creences populars moltes d’elles relacionades amb la medicina, recollides del públic pel nostre pare i avi, Manuel Camps Clemente, en el decurs del temps.La seva afecció a la medicina popular era molt forta i va tenir ocasió en la seva llarga pràctica rural d’ampliar la relació metge malalt amb la recollida de coneixements autòctons, generalment del medi on exercia, o també d’altres zones geogràfiques, que li aportaven els malalts que visitava i coneixia. Aquest exercici tenia també la virtut d’enriquir l’esmentada relació i per tant de contribuir a la bona pràctica mèdica. La seva medicina era més que tècnica.El seu interès per aquests temes, així com per molts d’altres, va fer que anés adquirint i sedimentant a través de moltes hores de dedicació, criteris propis sobre molt diverses qüestions