Cambios heterocrónicos en la evolución cerebral humana y su implicación en la enfermedad de alzheimer y otras enfermedades neurodegenerativas

La malatia d'Alzheimer és freqüent en els éssers humans i extremadament infreqüent en altres mamífers. Per tant, alguns dels canvis que van tenir lloc durant l'evolució cerebral humana podrien tenir relació amb aquesta malaltia. Durant l'evolució cerebral humana s'han produït canvis heterocrònics, consistents en la retenció de caràctes juvenils en l'edat adulta, com una elevada plasticitat sinàptica, en algunes árees cerebrals (neotènia neuronal). Les lesions pròpies de la malaltia d'Alzheimer coincideixen amb les àrees en que s'ha produït una neotènia neuronal. Aquestes àrees es caracteritzen per un elevat turn-over sinàptic. Les proteïnes que formen part de la via de senyalització de la reelina intervenen en la plasticitat sinàptica. Hem trobat tres gens que participen en aquesta via que presenten polimorfismes de nucleòtid únic que poden augmentar o disminuir significativament el risc de presentar Alzheimer o deteriorament cognitiu lleu. Aquests genotips són RELN (rs 528528 i rs 2299356), PLK2 (rs 15009 i rs 702723) i CAMK2A (rs 3756577 i rs 3822606). Tres dels genotips trobats són a la regió promotora del gen. Això suggereix que en la malaltia d'Alzheimer podrien intervenir canvis epigenètics que alterin l'expressió de determinats gens relacionats amb la plasticitat sinàptica.La enfermedad de Alzheimer es frecuente en los seres humanos y extremadamente infrecuente en otros mamíferos. Por lo tanto, algunos de los cambios ocurridos durante la evolución cerebral humana podrían tener relación con esta enfermedad. Durante la evolución cerebral humana se han producido cambios heterocrónicos, consistentes en la retención de caracteres juveniles en la edad adulta, como una elevada plasticidad sináptica, en algunas áreas cerebrales (neotenia neuronal). Las lesiones propias de la enfermedad de Alzheimer coinciden con las áreas en que se ha producido una neotenia neuronal. Dichas áreas se caracterizan por un elevado turn-over sináptico. Las proteínas que forman parte de la vía de señalización de la reelina intervienen en la plasticidad sináptica. Hemos encontrado tres genes que participan en dicha vía que presentan polimorfismos de nucleótido único que pueden aumentar o disminuir significativamente el riesgo de presentar Alzheimer o deterioro cognitivo leve. Dichos genotipos son RELN (rs 528528 y rs 2299356), PLK2 (rs 15009 y rs 702723) y CAMK2A (rs 3756577 y rs 3822606). Tres de los genotipos encontrados están en la región promotora del gen, lo que sugiere que en la enfermedad de Alzheimer podrían intervenir cambios epigenéticos que alteren la expresión de determinados genes relacionados con la plasticidad sináptica.Alzheimer's disease is very common in the humans and extremely rare in other mammals. Therefore, some of the changes that have occurred during human brain evolution may be related with this disease. During the human brain evolution heterocronic changes have occurred, consisting in the retention of juvenile characters in adulthood, as a high synaptic plasticity in some brain areas (neuronal neoteniy). The characteristic lesions of Alzheimer's disease coincide with the areas in which there has been a neuronal neoteny. These areas are characterized by a high synaptic turn-over . The proteins that form part of the reelin signaling pathway are involved in the synaptic plasticity.We found three genes that participate in the reelin signaling pathway that present single nucleotide polymorphisms that may increase or decrease significantly the risk of presenting Alzheimer or mild cognitive impairment. These genotypes are RELN (*rs 528528 and *rs 2299356), PLK2 (*rs 15009 and *rs 702723) and CAMK2To (*rs 3756577 and *rs 3822606). Three of the genotypes are found in the promoter region of the gene, which suggests that in Alzheimer's disease could intervene epigenetic changes that alter the expression of certain genes related with the synaptic plasticity

Anàlisi de bones pràctiques de gestió energètica en edificis d’oficines

El canvi climàtic constitueix una de les majors amenaces ambientals d’aquest segle, un fet avui dia reconegut per governs, científics, empreses i organismes de tot tipus. Encara que la variació del clima constitueix un fenomen natural, la problemàtica que es presenta és que aquesta variació s’accelera com a conseqüència de l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle originades per l’activitat humana. Un dels principals focus d’emissions d’aquests gasos és conseqüència del creixent consum energètic de la societat, ja que una gran part de l’energia necessària per assolir les demandes actuals s’obté de la utilització de combustibles fòssils tals com carbó, gas natural o petroli. Una de les primeres mesures que es pot dur a terme per frenar aquesta tendència és posar en marxa urgentment actuacions dirigides a millorar l’eficiència dels edificis i aconseguir estalvis energètics reals i efectius, sobretot en el sector serveis, on la meitat de l’energia consumida es realitza en els edificis d’oficines. El consum energètic en una oficina es troba repartit majoritàriament entre els equips d’il·luminació, seguit dels sistemes de climatització, dedicant una petita part (al voltant del 5%) a la producció d’aigua calenta sanitària. Per tant, l’ús generalitzat dels sistemes de climatització i els sistemes d’il·luminació contribueixen significativament a augmentar el consum d’energia dels centres de treball. Aquests consums es veuran influenciats per factors de disseny, com el nivell d’eficiència energètica dels equips i de les pròpies característiques constructives de l’edifici; i per factors de gestió, com els hàbits de consum dels usuaris i la gestió centralitzada de l’edifici. Aquest projecte pretén realitzar una comparativa a nivell d’estalvi energètic (i el corresponent estalvi econòmic), quan en un edifici d’oficines es gestionen de manera eficient o ineficient els sistemes de climatització i il·luminació. Dins del marc del projecte, s’han analitzat les diferents tecnologies existents en ambdós àmbits, mitjançant l’estat de l’art de les pràctiques que es duen a terme actualment en aquests tipus d’edificis. De l’estat de l’art n’ha sortit una selecció de les alternatives que a priori són més eficients. A continuació, s’ha realitzat una modelització energètica d’un edifici d’oficines tipus utilitzant els sistemes candidats a ser els més eficients amb les següents eines complementàries: - modelització lumínica mitjançant el programa DIAlux 4.7 que permet simular sistemes d’il·luminació en interiors i exteriors d’edificis - modelització climàtica a través del programa eQUEST 2.55. que disposa d’una interfície gràfica per a la introducció de dades utilitzant com a motor de càlcul el DOE2. Els resultat obtinguts en la modelització energètica s’han utilitzat per crear una guia de bones pràctiques de gestió de l’energia en edificis d’oficines. Les línies mestres de la guia derivades de la modelització són les següents: - Com a proposta lumínica es presenta una distribució uniforme per planta de lluminàries d’alta eficiència, amb un sistema de gestió en funció de les hores de contribució de llum diürna que afavoreix positivament l’estalvi energètic i econòmic de tot l’edifici. - Com a proposta climàtica; pel cas del sistema de fred, es proposa una unitat central de producció de fred amb unitats emissores tipus fan coils; i pel cas del sistema de calor, una caldera amb unitats emissores tipus radiadors de fosa. Ambdós sistemes gestionats segons la normativa vigent indicada pel RITE de l’any 2009 que manté una política més restrictiva que la del RITE de l’any 2007, essent l’estalvi energètic i econòmic superior a l’anterior normativa. Aquesta guia de bones pràctiques de gestió energètica en edificis d’oficines només és un gra de sorra en la contribució de la millora energètica del model actual, ja que aquest model és un paradigma on la producció energètica es sustenta en una visió del món en la que el ésser humà és el dominador de la naturalesa i de l’entorn, en comptes de sentir-se part integrada del mateix. Per tant, encara queda molta feina a fer per poder aconseguir un món més sostenible

Anàlisi didàctic entre el currículum de matemàtiques de secundària i batxillerat amb el currículum de matemàtiques del primer any d’universitat

En el present Treball Final de Màster es presenta un anàlisi didàctic de la problemàtica existent entre el salt del currículum de matemàtiques dels cursos de secundària i batxillerat amb el currículum de matemàtiques que s’imparteix al primer curs d’universitat. La problemàtica existent entre l’adquisició del nivell bàsic de competència matemàtica entre l’educació secundària, i posteriorment la consolidació durant el batxillerat, és una de les incògnites més comentades entre els docents. Si bé és cert que el desnivell existent entre la finalització del batxillerat i el salt cap als primer cursos d’universitat esdevé important, són moltes les opinions i debats que han sorgit al respecte i no queda del tot clar quin és aquest canvi, i com el sistema actua davant del mateix. S’ha cregut convenient realitzar un estudi didàctic i una proposta de millores en referència al desnivell existent entre el currículum de matemàtiques de secundària i batxillerat amb el dels primers cursos d’universitat i, veure quina és l’opinió dels docents i quines poden ser les possibles solucions a dita problemàtica. Aquest anàlisi didàctic es realitza només de l’assignatura de matemàtiques perquè és l’especialitat que jo he escollit en aquest màster. Per tant, es fa referència a la competència matemàtica en tot moment. A través d’enquestes realitzades a docents de secundària i batxillerat i a professors de matemàtiques de la universitat es recull l’opinió popular sobre el tema. Mitjançant aquestes enquestes hom es capaç de veure quines són les mancances del sistema i quins són els seus punts forts. Finalment, amb tota aquesta informació podem obtenir una proposta d’actuacions que poden ajudar a millorar aquests possible desnivell i aportar noves conclusions a dita problemàtica

The Prescription of Mobile Apps by Primary Care Teams: A Pilot Project in Catalonia

Mobile apps; Apps; MHealth; Primary health care; Telemedicine; TelemonitoringAplicacions mòbils; Aplicacions; Salut; Atenció primària; Telemedicina; TelemonitoritzacióAplicaciones móviles; Aplicaciones; MSalud; Atención primaria; Telemedicina; TelemonitoreoIn Catalonia, the Fundació TIC Salut Social's mHealth Office created the AppSalut Site to showcase to mobile apps in the field of health and social services. Its primary objective was to encourage the public to look after their health. The catalogue allows primary health care doctors to prescribe certified, connected apps, which guarantees a safe and reliable environment for their use. The generated data can be consulted by health care professionals and included in the patient's clinical history. This document presents the intervention and the major findings following a five-month pilot project conducted in the Barcelona area.This study was conducted with the support of the Secretary of Universities and Research of the Department of Business and Knowledge at the Generalitat de Catalunya

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna