La química. S'està adaptant als nous EEES?

L’objectiu d’aquesta ponència és comparar diferents maneres de plantejar l’assignatura de QUÍMICA en els nous plans d’estudis de graus a partir de l’experiència realitzada per professorat pertanyent a dues escoles de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Per una banda, interessa reflexionar sobre la riquesa que pot aportar el fet de que una mateixa assignatura sigui impartida entre professorat diferent d’un mateix centre, per altra, el fet de que la mateixa assignatura sigui impartida en centres diferents. A part dels condicionants anteriors, caldria afegir la variable de l’alumnat: més o menys nombrós, canviant any rere any, amb diferents coneixements previs de l’assignatura i amb distints interessos en funció de la titulació que estan estudiant... Tot plegat pot conduir a una feina complexa però emocionant amb l’objectiu d’aportar dades, treure algunes conclusions, aprendre... , en definitiva, col·laborar una mica amb l’ajut de les nostres experiències en aquesta tasca tan extraordinària que tenim entre mans i que pertany a l’ensenyament-aprenentatge de la química en l’espai europeu de l’ensenyament, és a dir, en l’EEES.Peer Reviewe

Innovació i investigació docent per millorar l’enginy i la creativitat dels alumnes d’Enginyeria i Arquitectura

El nou marc de l’EEES i l’experiència docent en las àrees de l’Enginyeria i l’Arquitectura, indueix a pensar en la introducció de noves metodologies docents motivades per la necessitat d’adaptar, en la mesura del possible, els coneixements que l’alumne adquireix a la Universidad al món professional de les empreses. L’ensenyament a Enginyeria i Arquitectura, s’ha ha basat, tradicionalment, en l’aplicació de models matemàtics. Així, els exercicis plantejats als alumnes es redueixen, la majoria de vegades, a aplicar aquest models matemàtics. La realitat professional és ben diferent, l’arquitecte i/o enginyer no tindrà sovint temps de fer anàlisis tant detallats com els que realitzava com alumne; és per això que sembla aconsellable variar el model d’ensenyança / aprenentatge.Peer Reviewe

Model for predicting early and late-onset postoperative pulmonary complications in perioperative patients receiving neuromuscular blockade: a secondary analysis

Pulmonary complications continue to be the most common adverse event after surgery. The main objective was to carry out two independent predictive models, both for early pulmonary complications in the Post-Anesthesia Care Unit and late-onset pulmonary complications after 30 postoperative days. The secondary objective was to determine whether presenting early complications subsequently causes patients to have other late-onset events. This is a secondary analysis of a cohort study. 714 patients were divided into four groups depending on the neuromuscular blocking agent, and spontaneous or pharmacological reversal. Incidence of late-onset complications if we have not previously had any early complications was 4.96%. If the patient has previously had early complications the incidence of late-onset complications was 22.02%. If airway obstruction occurs, the risk of atelectasis increased from 6.88 to 22.58% (p = 0.002). If hypoxemia occurs, the incidence increased from 5.82 to 21.79% (p < 0.001). Based on our predictive models, we conclude that diabetes mellitus and preoperative anemia are two risk factors for early and late-onset postoperative pulmonary complications, respectively. Hypoxemia and airway obstruction in Post-Anesthesia Care Unit increased four times the risk of the development of pneumonia and atelectasis at 30 postoperative days

La química. S'està adaptant als nous EEES?

L’objectiu d’aquesta ponència és comparar diferents maneres de plantejar l’assignatura de QUÍMICA en els nous plans d’estudis de graus a partir de l’experiència realitzada per professorat pertanyent a dues escoles de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Per una banda, interessa reflexionar sobre la riquesa que pot aportar el fet de que una mateixa assignatura sigui impartida entre professorat diferent d’un mateix centre, per altra, el fet de que la mateixa assignatura sigui impartida en centres diferents. A part dels condicionants anteriors, caldria afegir la variable de l’alumnat: més o menys nombrós, canviant any rere any, amb diferents coneixements previs de l’assignatura i amb distints interessos en funció de la titulació que estan estudiant... Tot plegat pot conduir a una feina complexa però emocionant amb l’objectiu d’aportar dades, treure algunes conclusions, aprendre... , en definitiva, col·laborar una mica amb l’ajut de les nostres experiències en aquesta tasca tan extraordinària que tenim entre mans i que pertany a l’ensenyament-aprenentatge de la química en l’espai europeu de l’ensenyament, és a dir, en l’EEES.Peer Reviewe

Any Internacional de la Química 2011

Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011. A càrrec de Miquel Bernadó i Emilia Papiol, professors de Química i Química Sostenible de l'EPSEVG.Conferència duta a terme dins el marc de la Setmana de la Ciència 2011. A càrrec de Miquel Bernadó i Emilia Papiol, professors de Química i Química Sostenible de l'EPSEVG