Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar

La Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada conjuntament per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona, treballa pel desenvolupament del territori a partir de la interacció entre els diferents agents socials i les universitats en aquells àmbits en què aquestes poden aportar expertesa. La Càtedra de l’Aigua té com a objectiu generar, difondre i transferir coneixement sobre el patrimoni natural de les Guilleries, amb la finalitat d’ajudar a desenvolupar un model de gestió territorial sostenible en el marc d’aquest espai natural. En aquest sentit, les línies de treball que s’hi desenvolupen s’emmarquen en la temàtica del patrimoni natural, treballant principalment amb l’aigua, el territori i la biodiversitat. En concret, s’hi distingeixen: 1) Promoure la recerca i la transferència, i col·laborar en la gestió sostenible del territori - Promoure l’estudi dels valors naturals i patrimonials de les Guilleries. - Crear unes beques de recerca centrades en les Guilleries. - Actuar com a òrgan consultiu en relació a les temàtiques d’aigua, de biodiversitat i de medi ambient. 2) Difondre i divulgar el coneixement - Formació - Promoure activitats formatives, que reforcin els valors patrimonials del territori, a l’entorn de temàtiques de l’aigua, territori i biodiversitat. - Actuar com a fòrum per incentivar i millorar la comunicació dels diferents actors del territori. - Promoure la participació ciutadana en la gestió i conservació del territori, especialment en l’àmbit de l’aigua. 3) Promoure i potenciar el turisme a través de la creació d’una nova marca - Crear i potenciar la marca Guilleries. - Promoure recursos que permetin activitats ambientalment respectuoses de lleure i turisme

Avaluació de l’estat de conservació de la població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) dels estanyols del Mas Margall, Avinyonet de Puigventós

S’ha estudiat la població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) dels estanyols del Mas Margall (Avinyonet de Puigventós) per tal d’avaluar el seu estat de conservació. A través de la utilització de nanses per la seva captura i del marcatge dels individus capturats s’ha estudiat l’estructura i dimensió de la població. En total es varen capturar 90 individus. Els models poblacionals estimen una població d’uns 126 individus (e.e. 23). L’anàlisi biomètrica de diferents variables (longitud total, alçada de la closca i pes) ens mostra un clar dimorfisme sexual pel que fa al pes i l’alçada de la closca. Diferents paràmetres analitzats, com la proporció de sexes, les longituds mitjanes i les màximes ens mostren un bon estat de conservació de la població.We studied the population of Mediterranean pond turtle (Mauremys leprosa) of the Mas Margall ponds (Avinyonet de Puigventós, Girona, Catalonia) to assess their conservation status. Fyke nets were used to capture the individuals. All captured individuals were marked in order to study the size and structure of the population. 90 individuals were captured in total. The population model estimated a population of 126 individuals (s.e. 23). Biometric analysis of different variables (total length, total weight and height of shell) showed a clear sexual dimorphism, specially referred to weight and height of shell. Obtained results of different parameters such as sex-ratio, mean and maximum lengths indicate a good conservation status of the population

First record of the common bream (Abramis brama) introduced to the Iberian Peninsula

This is the first record of the common bream, Abramis brama (Linnaeus, 1758), introduced into the Iberian Peninsula. Eight individuals of this cyprinid fish species were captured (of a total of 978 fish) in the Boadella Reservoir (Catalonia, Spain) on August 18, 2004. This reservoir is only 14 km away from France, where the bream is native, and contains several exotic freshwater fish that are still not widespread in Spain. The further introduction of species and the illegal translocation of the bream by anglers to other Iberian river basins should be controlled by the Spanish administration.Se da la primera cita de la brema, Abramis brama (Linnaeus, 1758), introducida en la Península Ibérica. Se capturaron ocho individuos de esta especie de ciprínido (de un total de 978 peces) en el embalse de Boadella (Cataluña, España) el 18 de agosto de 2004. Este embalse está a sólo 14 km de Francia, donde la brema es nativa, y contiene otras especies exóticas de peces, que aún no son frecuentes en la península. La introducción ilegal de otras especies y la translocación de la brema a otras cuencas ibéricas por parte de pescadores deportivos debería ser controlada por la administración española

On the spread of the European catfish (Silurus glanis) in the Iberian Peninsula : first record in the Llobregat river basin

The first record of the European catfish (Silurus glanis L. 1758) introduced to the Llobregat river basin (NE Spain) is reported. We captured one individual of this silurid fish species (of a total of 541 fish) in La Baells reservoir on 30 August 2006. Given the low catchability of this fish species, the popularity among some anglers, and old rumours on this introduction, we hypothesize that this species has been present in the reservoir since a few years ago, despite we did not capture it in two previous surveys. The illegal introduction of this and other exotic species to other Iberian river basins should be prevented by the Spanish administration.Se da la primera cita de siluro (Silurus glanis L. 1758) introducido en la cuenca del río Llobregat (Cataluña). Se capturó un individuo de esta especie de silúrido (de un total de 534 peces) en el embalse de La Baells el 30 de agosto de 2006. Dada la baja capturabilidad de este pez, su popularidad entre algunos pescadores deportivos, y viejos rumores de esta introducción, sugerimos que esta especie está presente desde hace algunos años, a pesar que no la detectamos en dos muestreos previos. La introducción ilegal de ésta y otras especies exóticas en otras cuencas ibéricas debería ser evitada por la administración española

El modelo de evaluación de centros en las Illes Balears

The paper presents the characteristics of the new model for evaluating schools that is being implemented in the autonomous community of Illes Balears. This model seeks to be comprehensive, encompassing all aspects related to the functioning of an educational centre, and focused especially on teaching-learning processes. Additionally, it seeks to give greater prominence to the school, promoting a process that begins with self-assessment and aims to have a direct impact on students as the main recipients of the continuous improvement process. The steps outlined in this model are detailed, which is divided into two phases: self-assessment and external validation by the Educational Inspection. The content of the tool developed for implementation is also described.Se exponen las características del nuevo modelo de evaluación de centros educativos que se está implementando en la Comunidad Autónoma de Balears. Este modelo busca ser integral, abarcando todos los aspectos relacionados con el funcionamiento de un centro educativo, y centrado especialmente en los procesos de enseñanza-aprendizaje. Asimismo, busca dar un mayor protagonismo al centro educativo, fomentando un proceso que se inicia con la autoevaluación y que pretende tener un impacto directo en el alumnado como principal destinatario del proceso de mejora continua. Se detallan los pasos que se contemplan en este modelo, el cual se divide en dos fases: una de autoevaluación y otra de validación externa por parte de la Inspección Educativa. También se describe el contenido de la herramienta que se ha desarrollado para su implementación

L'impacte ecològic dels peixos introduïts a Catalunya

We review the invasive fish species introduced to Catalonia (Spain) and their mechanisms of ecological impact. Catalonia has about 15 established foreign fish species along with many others that have been translocated. These fish species, which are identical to those that have been introduced worldwide (thereby contributing to biotic homogenization), include: common carp (Cyprinus carpio), largemouth bass (Micropterus salmoides), eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki) and many European cyprinids that are not native to the Iberian Peninsula. There are some well-documented repercussions to the native fauna, such as the impact of mosquitofish on endangered, endemic cyprinodonts. The illegal introduction by anglers continues to be one of the main culprits of this environmental problem, one that has been barely addressed by local and state authoritie