Aula de infantil

La práctica de la adopción internacional en Cataluña ha experimentando un rápido crecimiento, por ello se realiza un estudio teórico para apoyar estas acciones. Se reflexiona acerca de lo que significa adoptar y las implicaciones inherentes a este acto, tanto para los niños y niñas, como para los padres y madres adoptivos. Hablar de adopción es hablar de retos, incertidumbres, pérdidas, deseos, frustraciones, carencias y afectos de niños y niñas en situación de privación afectiva o de abandono, ya que a todo niño o niña adoptado se le atribuyen unas variables indisociales de la condición de ser adoptado. Para ello en este estudio se pretenden aportar una serie de pautas que hagan más fácil este proceso tanto para las familias como para los niños o niñas adoptados.CataluñaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

L'elaboració del complex d'Èdip en nens adoptats: dols i vincles

La nostra investigació empírica s'emmarca, a nivell teòric, dins la teoria relacional pròpia de la psicoanàlisi.Objectius: l'objectiu principal d'aquesta tesi és conèixer com els nens adoptats elaboren el complex d'Èdip, tenint en compte que a tots ells els acompanyen dues variables indissociables d'aquesta condició d'ésser un nen adoptat:- Ser un nen abandonat pels pares biològics. - Tenir una doble parentalitat: pares biològics i pares adoptius. Amb aquesta recerca volem aprofundir -mitjançant el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961)- especialment en aquells aspectes que configuren la realitat interna de cada nen. Paral·lelament, hem volgut analitzar aquells aspectes de la realitat externa pre-adoptiva i post-adoptiva que s'erigeixen com a factors importants per al bon desenvolupament psicològic de l'infant.Metodologia: el nostre estudi s'ha realitzat amb nens d'adopció internacional, concretament amb 5 nens i 5 nenes del Nepal, amb edats compreses entre els 6 i els 12 anys. Tots ells han estat adoptats fa més de dos anys per famílies que no tenien fills biològics.Els instruments aplicats han estat diversos. Pels pares s'ha utilitzat l'entrevista semiestructurada elaborada per la investigadora i el CBLC -Qüestionari Infantil de Comportament 4/18-, de T. Achenbach (1991). Quan als nens, el test projectiu Pota Negra, de L. Corman (1961). Conclusions: el test projectiu Pota Negra ens ha permès conèixer les principals variables que articulen la realitat interna del nen adoptat, evidenciant la manca d'estructura triangular edípica, i per tant de la no elaboració de l'Èdip, en tots els subjectes de la nostra mostra. Les dificultats per a poder elaborar l'Èdip estan vinculades a la condició de ser un nen adoptat. S'ha pogut observar, entre d'altres, com aquets nens presenten simptomatologia post-adoptiva diversa, com indicador del seu malestar emocional per l'experiència viscuda.Nuestra investigación empírica se enmarca, a nivel teórico, en la teoría relacional propia del psicoanálisis.Objetivos: el objetivo principal de esta tesis es conocer como los niños adoptados elaboran el complejo de Edipo, teniendo en cuenta que a todos ellos les acompañan dos variables indisociables de esta condición de ser un niño adoptado:- ser un niño abandonado por los padres biológicos- tener una doble parentalidad: padres biológicos i padres adoptivosCon esta investigación queremos profundizar -mediante el test proyectivo Pata Negra, de L. Corman (1961)- especialmente en aquellos aspectos que configuran la realidad interna de cada niño. Paralelamente, hemos querido analizar aquellos aspectos de la realidad interna pre-adoptiva i post-adoptiva que se erigen como factores importantes para el buen desarrollo psicológico del niño.Metodología: nuestro estudio se ha realizado con niños de adopción internacional, concretamente con 5 niños y 5 niñas del Nepal, con edades comprendidas entre los 6 y los 12 años. Todos ellos han sido adoptados hace más de dos años por familias que no tenían hijos biológicos.Los instrumentos aplicados han sido diversos. Para los padres se ha utilizado la entrevista semiestructurada elaborada por la investigadora i el CBLC - Cuestionario Infantil de Comportamiento 4/18-, de T. Achenbach (1991). En cuanto a los niños, el test proyectivo Pata Negra, de L- Corman (1961).Conclusiones: el test proyectivo Pata Negra nos ha permitido conocer las principales variables que articulan la realidad interna del niño adoptado, evidenciando la falta de estructura triangular edípica. I por tanto la no elaboración del Edipo, en todos los sujetos de nuestra muestra. Las dificultades para elaborar el Edipo están vinculadas a la condición de ser un niño adoptado. Se ha podido observar, entre otros, como estos niños presentan sintomatología pots-adoptiva diversa, como indicador de su malestar emocional por la experiencia vivida.Our empirical investigation is framed, at theoretical level, in the own relational theory of the psychoanalysis.Objectives: the primary target of this thesis is to know as the adopted children elaborate the Oedipus Complex, considering that all of them have two inseparable variables due to their condition of being an adopted child: - to be a child abandoned by the biological parents- to have double parents: biological parents and adoptive parents With this investigation we want to deepen - by means of the projective test Corman’s Patte Noire (1961) - especially in those aspects that form the internal reality of each child. At the same time, we have wanted to analyze those aspects of post-adoptive and pre-adoptive of the external reality that are elevated like important factors for the good psychological development of the child.Methodology: our study has been made with children of international adoption, concretely with 5 boys and 5 girls from Nepal, with ages between the 6 and 12 years old. All of them have been adopted for more than two years by families who did not have biological children.The applied instruments have been diverse. For the parents, we have used a semi-structured interview elaborated by the investigator and the CBLC - Child Behavior Checklist 4/18-, Achenbach,T. (1991). For the children, we have applied the projective test Corman’s Patte Noire (1961).Conclusions: the projective test Black Leg has allowed us to know the main variables that articulate the internal reality of the adopted child, demonstrating the lack of Oedipus triangular structure and therefore the non-elaboration of the Oedipus, in all the subjects of our sample. The difficulties to elaborate the Oedipus are bound to the condition of being an adopted child. It has been possible to observe, among others, as these children have diverse pots-adoptive symptomatology, as indicator of its emotional malaise by the lived experience

The emotional experience of being internationally adopted: A qualitative study with Nepalese children adopted in Spain

Research in inter-country adoption is usually focused on being able to determine whether adopted children have more or fewer behavioral problems than non-adopted children. However, there is not enough to enable us to understand the feelings and bonds of the often complex life situations of being an internationally adopted child. This qualitative study with Nepalese child adoptees in Spain explores their inner world with projective methods. The results show that assessment with projective methods reveals dynamics and feelings experienced by adopted children. This can be a useful tool to better understand their psychological needs and properly design professional interventions

Adopción internacional: un estudio con el test proyectivo Pata Negra

En España, y especialmente en Cataluña, la primera década del siglo XXI ha estado marcada por un incremento excepcional de las adopciones internacionales, configurando así un nuevo modelo de familia y una nueva realidad social. Desde la perspectiva de la salud mental, se inicia ahora una etapa post-adoptiva muy necesitada de investigaciones teóricas y empíricas. Con este trabajo, queremos acercarnos a la realidad interna del niño adoptado utilizando el test proyectivo Pata Negra (Corman 1961) y conocer así las repercusiones que tiene en su desarrollo emocional el hecho de ser un niño adoptado. El estudio se realiza con una muestra de 10 niños (5 niñas y 5 niños) de edades comprendidas entre los 6 y los 12 años, que forman parte del grupo de niños de adopción internacional de España (país de origen: Nepal). Los criterios de inclusión para los niños, además de la edad y el país ya citados, es el de hacer más de dos años que se haya realizado la adopción. El criterio de inclusión para las familias es no tener hijos biológicos, es decir, sólo tener hijos adoptivos. Los resultados muestran que las variables afectivas propias de la adopción dificultan el desarrollo emocional. Pero al igual que en los otros ámbitos, el niño adoptado necesitará más tiempo y posiblement

L'adopció internacional amb nens de Nepal: estudi amb el test projectiu Pota Negra

A Espanya i, especialment a Catalunya, la primera dècada del segle xxi ha estat marcada per un increment excepcional de les adopcions internacionals, configurant així un nou model de famílies i una nova realitat social. Des de la perspectiva de salut mental, s’inicia ara una etapa postadoptiva molt necessitada d’investigacions teòriques i empíriques. Amb aquest treball, volem apropar-nos a la realitat interna del nen adoptat, utilitzant el Test Projectiu temàtic Pota Negra (Corman 1961) i conèixer així les repercussions que té, en el seu desenvolupament emocional, el fet d’ésser un nen adoptat. L’estudi es realitza amb una mostra de 10 nens (5 nenes i 5 nens) d’edats compreses entre 6 i 12 anys, que formen part del grup de nens d’adopció internacional d’Espanya (país d’origen: Nepal). En els criteris d’inclusió per als nens, a més de l’edat i el país ja citats, hi ha també el de fer més de dos anys que s’hagi realitzat l’adopció. El criteri d’inclusió, per a les famílies, és no tenir fills biològics, és a dir, només tenir fills adoptius. Els resultats mostren que les variables afectives pròpies de l’adopció dificulten el desenvolupament emocional. Però, igual que en els altres àmbits, el nen adoptat necessitarà més temps, i possiblement suports específics, per a culminar la seva evolució. D’altra banda, es constata que l’ús de Tècniques Projectives facilita el coneixement del món intern del nen adoptat, possibilitant així una anàlisi holística i global de la persona