Rol del sistema sensoriomotor en la estabilidad articular

Actualmente, en el ámbito de las ciencias de la actividad física y el deporte crea cierta controversia la expresión «sistema sensoriomotor», la cual ha sido mal llamada y simplificada frecuentemente con el término de «propiocepción». Este complejo sistema incorpora todos los componentes aferentes, el proceso de integración y procesamiento central y las respuestas eferentes, con el objetivo de mantener la estabilidad funcional de la articulación durante los movimientos del cuerpo. La presente revisión tiene como principal objetivo esclarecer los conceptos relacionados con el sistema sensoriomotor y entender así su importancia en el entrenamiento, la prevención y la readaptación a la competición deportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicado por Elsevier España, S.L. Todos los derechos reservados

Análisis de los factores de riesgo neuromusculares de las lesiones

La actividad física, y especialmente el deporte de competición, se encuentran continuamente bajo la influencia de una incidencia lesiva difícil de disminuir. Este artículo realiza una revisión bibliográfica sobre los diferentes factores de riesgo neuromuscular que predisponen a los deportistas a padecer una mayor incidencia lesiva, en especial en los deportes en los que predominan saltos, cambios de dirección y variaciones de velocidad (aceleraciones y desaceleraciones). La literatura científica actual destaca, entre otros, la fatiga muscular, la alteración de la magnitud y de los tiempos de activación muscular, la alteración de la capacidad de coactivación muscular, la estrategia de control de la extremidad inferior predominante en el plano frontal, los desequilibrios neuromusculares entre pierna dominante y no dominante, la inadecuada stiffness muscular, los déficits en el control postural, la disminución de la propiocepción, los déficits de core y la disminución en los mecanismos de anticipación. El análisis de estos factores de riesgo proporciona una guía práctica a la hora de diseñar tareas dentro de un plan de prevención adecuado a cada tipo de especialidad deportiva, y será útil tanto para entrenadores y preparadores físicos como para fisioterapeutas

Rol del sistema sensoriomotor en l’estabilitat articular durant

Actualment, en l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport hi ha una certa controvèrsia en l’expressió «sistema sensoriomotor», que ha estat sovint mal anomenat i simplificat amb la paraula «propiocepció». Aquest sistema complex incorpora tots els components aferents, el procés d’integració i processament central i les respostes eferents, amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat funcional de l’articulació durant els moviments del cos. Aquesta revisió té com a principal objectiu aclarir els conceptes relacionats amb el sistema sensoriomotor i comprendre’n la importància en l’entrenament, la prevenció i la readaptació a la competició esportiva. © 2012 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per Elsevier España, S.L. Tots els drets reservats

Anàlisi dels factors de risc neuromusculars de les lesions esportives

L’activitat física, i especialment l’esport de competició, es troben contínuament sota la influència d’una incidència lesiva difícil de disminuir. Aquest article fa una revisió bibliogràfica dels diferents factors de risc neuromuscular que predisposen els esportistes a patir una major incidència lesiva, especialment en els esports en els quals predominen salts, canvis de direcció i variacions de velocitat (acceleracions i desacceleracions). La literatura científica actual destaca, entre altres, la fatiga muscular, l’alteració de la magnitud i dels temps d’activació muscular, l’alteració de la capacitat de coactivació muscular, l’estratègia de control de l’extremitat inferior predominant en el pla frontal, els desequilibris neuromusculars entre la cama dominant i la no dominant, l’stiffness (rigidesa) muscular inadequada, els dèficits del control postural, la disminució de la propiocepció, els dèficits del core i la disminució dels mecanismes d’anticipació. L’anàlisi d’aquests factors de risc proporciona una guia pràctica a l’hora de dissenyar tasques dins d’un pla de prevenció adequat a cada tipus d’especialitat esportiva, i en conseqüència, és útil tant per a entrenadors i preparadors físics com per a fisioterapeutes

External Load Monitoring in Female Basketball: A Systematic Review

The primary aim of this systematic review was to summarize the current state of research in relation to external load monitoring in female basketball. The review was conducted according to the PRISMA-P® statement. Publications included in the review: 1) were original research, 2) evaluated healthy female basketball players, and 3) monitored basketball practice and competition. The STROBE scale was used to assess quality. A total of 40 publications were included. The external load was assessed during practice (n = 9), competition (n = 11) or both events (n = 8). Also, time- motion analysis was implemented in practice (n = 2), competition (n = 9), or both events (n = 1). Accelerometry (n = 28) and time-motion (n = 12) analysis were the most frequently used methods. However, a wide range in methods and variables were used to quantify the external load. Placement of devices on the upper back and measuring with a sampling frequency of 100 Hz were most common. Player Load (PL) values increased with the competitive level of players and were higher in competition compared to training. Small-sided games can be used to gradually increase loads in female basketball (PL 5v5: 34.8 ± 8, PL 3v3: 47.6 ± 7.4, TD 5v5: 209.2 ± 35.8 m, and TD 3v3: 249.3 ± 2.8 m). Tasks without defense seemed to be less demanding. More research is needed to reach a consensus on load control in women's basketball, on what data are important to collect, and how to use and transfer knowledge to stakeholders

Efectes d'un entrenament propioceptiu sobre l'extremitat inferior en joves esportistes jugadors de voleibol

Introducció i objectius: Estudi longitudinal d'intervenció amb una durada de 6 mesos, de grup únic amb avaluació abans-després, que pretén avaluar l'eficàcia d'un programa propioceptiu com a mètode de prevenció de lesions d'extremitat inferior en joves esportistes. Mètodes: La mostra d'estudi van ser 28 jugadors de voleibol d'ambdós sexes (15-18 anys). Es van prendre dades durant un primer trimestre sense intervenció i durant el següent trimestre amb entrenament. L'entrenament propioceptiu utilitzat es va fer mitjançant el mètode teràpia reequilibradora de l'aparell locomotor (TRAL). Es va mesurar setmanalment el dolor mitjançant l'escala analògica del dolor i la incidència de lesions d'extremitat inferior en la temporada d'estudi i les mateixes dates de la temporada anterior. Resultats: Durant el període d'entrenament propioceptiu es produeix una reducció significant del dolor de turmell en ambdós sexes, en el cas del dolor de genoll només en noies, i una tendència a la disminució de la incidència de lesions esportives d'extremitat inferior en ambdós sexes, especialment de turmell. Conclusions: L'entrenament propioceptiu disminueix la presència i la intensitat de dolor de genoll en el cas de les noies, amb tendència a la millora en els nois; millora la presència i intensitat de dolor de turmell en ambdós sexes; i en el cas de la incidència de lesions esportives, hi ha una clara tendència a la disminució de lesions de turmell

Diferències de l'estabilitat postural estàtica i dinàmica segons sexe i cama dominant

Introducció i objectius: L’objectiu principal d’aquest estudi va ser comparar les dades estabilomètriques de l’equilibri unipodal entre el sexe de l’individu i la cama dominant/no dominant de forma estàtica i dinàmica.Participants: La mostra d’estudi van ser 20 subjectes, 10 dones i 10 homes físicament actius de 22,56 ± 5,7 anys. Mètodes: Es va mesurar l’amplitud de la desviació del centre de pressions (CP) mitjançant una plataforma optomètrica utilitzant tres tests unipodals de dificultat progressiva: ulls oberts (UO), ulls tancats (UT) i salt (S).Resultats: En l’equilibri UO no es van trobar diferències significatives en la desviació del CP en cap de les variables. En la prova UT es van mostrar diferències significatives entre homes i dones en l’eix lateral i anteroposterior de la cama no dominant (p < 0,029 i p < 0,035, respectivament). Per últim, en el cas del salt es van trobar diferències significatives entre la cama dominant i no dominant només en l’eix lateral (p < 0,011 i p < 0,002, respectivament). No van haver-hi diferències significatives entre cama dominant i no dominant; encara que al analitzar per separat ambdós sexes es van trobar diferències en els dos eixos del salt de les dones i l’eix anteroposterior dels homes en el test unipodal d’ulls oberts.Conclusions: Les dones van tendir a mostrar més equilibri (menor desviació del CP) en els tests més dinàmics (UT i S) en comparació amb els homes. Malgrat no trobar diferències entre cama dominant/no dominant en el total del grup, sí es va trobar que les dones mostraven més desviació del CP en la cama no dominant en la recepció del salt

Monitoring Internal Load in Women’s Basketball via Subjective and Device-Based Methods: A Systematic Review

The monitoring of internal load in basketball can be used to understand the effects and potential physiological adaptations caused by external load. The main aim of this systematic review was to identify the methods and variables used to quantify internal load in female basketball. The studies included different populations and events: youth athletes, elite, and amateur players. Subjective methods included using the rating of perceived exertion (RPE) method, and sensor-based methods included monitoring the cardiac response to exercise, using heart rate (HR) as the primary metric. The results showed that the HRAvg exhibited a wider range of values during training than during competition, and different metrics were used to evaluate internal load, such as HRMax, HRmin, %HRMax, total time and % of time spent in different HR zones (2–8 zones), Banister’s TRIMP, and summated HR zones. RPE and HR metrics were the most commonly used methods. However, the use of multiple metrics with little standardization resulted in significant heterogeneity among studies, limiting meaningful comparisons. The review provides a reference for current research on female basketball. Future research could address this limitation by adopting more consistent measurement protocols standardizing the use of metrics.J.E-L. was a predoctoral researcher supported by a grant within the field of physical education, physical activity, and sports and its applied sciences given to the National Institute of Physical Education of Catalonia (INEFC), University of Barcelona (UB) (2020 PINEFC 00012). The funders had no role in the study design, data collection and analysis, decision to publish, or preparation of the manuscript