Ecology of the marine cladoceran: Penilia avirostris

Memoria de tesis doctoral presentada por Dacha Atienza Ariznvarreta para optar al grado de Doctora por la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), realizada bajo la dirección del Dr. Albert Calvet Fabregat y del Dr. Enric Saiz Sendrós del Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).-- 170 pagesPeer Reviewe

Joc Medusa

Juego divulgativo.-- 98 pages, figures[ES] En los últimos años, la llegada de grandes enjambres de medusas a nuestras costas se ha convertido en un fenómeno habitual. Lejos de ser un evero típicamente de verano, la llegada de estos organismos se produce durante todo el año. Algunos episodios durante el invierno han traído más medusas a las playas catalanas que la mayoría de las llegadas que se producen durante el verano. La tendencia general es que, a pesar de que existen playas donde la llegada de medusas es más probable, la presencia de estos organismos en la costa es un fenómeno poco predecible. La especie que causa más problemas, Pelagia noctiluca, llega a las cosas desde mar abierto gracias al desplazamiento de masas de agua debido a la acción del viento. Las condiciones ambientales de la zona costera no tienen una gran importancia en lo que se refiere a las proliferaciones de medusas. Delante de esta situación no existe una solución a corto plazo para evitar la llegada de medusas pero si que se pueden desarrollar y plantear recomendaciones y protocolos de actuación que permitan minimizar las consecuencias de la presencia de medusas en las playas. Este ha sido y es una constante en el proyecto que se realiza desde la Agència Catalana de l'Aigua (ACA) y el Institut de Ciències del Mar-CSIC (ICM-CSIC).La estrategia del juego se centra en un conjunto de preguntas a las que hay que ir respondiendo para poder alcanzar la casilla final de un circuito. Para llegar al final y ganar el juego se tienen que acertar un número mínimo de preguntas. De las respuestas se conseguirá aprender más cosas sobre los océanos y de aquellas disciplinas que estás relacionadas con ellos. El juego consta de tres clases de preguntas para jóvenes y adultos. Dos son preguntas sobre cualquier tema relacionado con los océanos, pero de dificultad distinta. Otro grupo de preguntas se refieren aspectos relacionados con las medusas y otros organismos del plancton gelatinoso. Otro grupo de preguntas están dirigidas a niños se basan aspectos que surgen de la observación de fotografías con motivos muy variados y también relacionados con los mares y océanos y la vida que hay en ellos. Este juego surge en gran parte con motivo de la desaparición de nuestro amigo y compañero Francesc Pagès. Francesc fue uno de los grandes especialistas en plancton gelatinoso y medusas con un amplio reconocimiento internacional, tanto como científico como persona. Con su súbita desaparición dejó tras de si un enorme conocimiento sobre estos organismos, pero también amigos y familia. A esta última y muy especialmente a su hija Helena de cinco años va dirigida la dedicación de este juego como recuerdo del que fue su padre y un gran científico[CAT] Les proliferacions de meduses que s'estan produint en els últims anys han generat una alarma entre la societat degut a l’efecte negatiu que aquests eixams tenen per a banyistes, pescadors, etc. Però les meduses no són organismes que ataquen a les persones i les seves proliferacions són un fenomen natural. L'arribada de meduses solitàries i formant eixams no és un fenomen nou en les nostres costes. El problema és que la seva freqüència a augmentat en gran part degut que hem alterat molt les condicions naturals dels mars costaners. Les meduses en si són organismes bonics i molt interessants. Lluny de ser organismes perillosos per als humans són éssers molt ben adaptats al mitjà aquàtic on juguen un rol clau en el funcionament dels ecosistemes marins i en els quals hi son des de fa més de 500 milions d'anys. De les meduses es poden aprendre moltes coses. No tan sols d'elles mateixes sinó que d'una llarga llista d'organismes com elles que conformen el conegut com plàncton gelatinós. Aquests són organismes que suren en les masses d'aigua i el seu cos està compost en una gran proporció d'aigua. Degut en gran parta a suavitzar el concepte que tenim d'aquests organismes i com excusa perquè gràcies a ells aprenguem moltes coses dels mars i oceans, l'Institut de Ciències del Mar ha decidit conjuntament amb’l Agència Catalana de’l Aigua, desenvolupar un joc al que denominem Joc Medusa. El joc va dirigit a tota la societat i per a això s'ha preparat a dos nivells: un per a nens (pensat per a estudiants de primària) i altre per a joves i adults (pensat per a estudiants d'ESO i batxillerat)L'estratègia del joc es fonamenta en un conjunt de preguntes a les quals cal anar responent per a poder arribar a la casella final d'un circuit. Per a arribar al final i guanyar el joc s'han d'encertar un nombre mínim de preguntes. De les respostes s'aconseguirà aprendre més coses sobre els oceans i d'aquelles disciplines que estàs relacionades amb ells. El joc consta de tres classes de preguntes per a joves i adults. Dos són preguntes sobre qualsevol tema relacionat amb els oceans però de diferent dificultat. Un’ altre grup de preguntes es refereixen aspectes relacionats amb les meduses i els organismes del plàncton gelatinós. Un darrer grup de preguntes estan dirigides a nens es basen en aspectes que sorgeixen de l'observació de fotografies amb motius molt variats i també relacionats amb els mars i oceans i la vida que hi ha en ells. Aquest joc sorgeix en gran part amb motiu de la desaparició del nostre amic i company Francesc Pagès. Francesc va ser un dels grans especialistes en plàncton gelatinós i meduses amb una ampli reconeixement internacional tan com científic com persona. Amb la seva sobtada desaparició va deixar darrera seu un gran coneixement sobre aquests organismes però també amics i família. A aquesta última i molt especialment a la seva filla Helena de cinc anys va dirigit aquest joc com record del que va ser el seu pare i un gran científicN

UNA NUEVA ESPECIE DE ANFIPODO DEL GÉNERO TIBURONELLA (CRUSTÁCEA, AMPHIPODA, PLATYISCHNOPIDAE) DE VENEZUELA

Se presenta la descripción de una nueva especie de anfípodo (Gammaridea, Platyischnopidae) del género Tiburonella. El material en que se ha basado el trabajo proviene de colectas realizadas sobre Thalassia testudinum (Monocotyledoneae, Helobiae, Hydrocharitaceae), en profundidades que oscilaron entre 1 y 2 m en el Parque Nacional Morrocoy (Edo. Falcón, Venezuela). Tiburonella morrocoyensis nueva especie, es la segunda especie de este género que se conoce, siendo además el primer registro de la familia, el género y la especie para las aguas del Caribe Oriental. También se presentan las diferencias de esta nueva especie con T. viscana (Barnard 1964)

Els verins de les meduses i altres animals marins perillosos

18 pages, 12 figures, 1 table.The poisons of jellyfish and oTher dangerous marine animals. – This article reviews the dangers related to marine animal envenomations. Though the scope of the paper is mainly confined to the Mediterranean Sea, it also discusses animals of other areas often visited during the tourist season. Venomous marine animals exhibit diverse mechanisms of injury and toxicity. Information regarding the morphology, behaviour, and health hazards of these dangerous organisms, both invertebrates and vertebrates, is presented with the aim of helping medical personnel recognize, diagnose, and treat marine envenomations. The main focus is on jellyfish, but other stinging invertebrate animals, including coelenterates (hydroids, corals, and sea anemones), sponges, fireworms, echinoderms (sea urchins, starfish and sea cucumbers), and molluscs (cone shells and octopi), as well as a variety of fishes including stingrays, catfish, scorpionfish, etc., are also addressed. For each group, various first aid recommendations are also provided.Peer reviewe

Feeding ecology of the marine cladoceran Penilia avirostris: natural diet, prey selectivity and daily ration

10 pages, 4 figures, 4 tablesPenilia avirostris is an important component of the mesozooplankton of shelf waters during the stratification period. This study investigates the feeding ecology of P. avirostris under natural dietary conditions in the NW Mediterranean during their summer appearance. The results indicate that P. avirostris feeds on particles in a wide size range, mostly on nanoplankton (2 to 20 μm), including larger prey such as dinoflagellates and ciliates. Autotrophic and heterotrophic bacteria were not grazed on, but picoflagellates (<2 μm) were significant contributors to diet, indicating a narrow threshold of lower prey size. Ciliates were cleared at low rates which, at times, were not significant, probably because of their ability to escape feeding currents. Although this marine cladoceran is considered to behave like a filter feeder, our results indicate that it can display variable selectivity patterns that do not only depend on prey size. During the strict oligotrophic conditions that were present in summer NW Mediterranean waters, daily rations of P. avirostris averaged 82 % body C d-1 (range: 26 to 157 %). Such feeding rates seem to be an adaptation to allow them to succeed under low food conditions and outcompete other components of the marine zooplankton, such as copepods. © Inter-Research 2006This work was supported by a PhD fellowship from the Spanish Government to D.A., by the Spanish CICYT Projects REN2001-1693 and CTM2004-02575/MAR, and by the Ramón y Cajal Program of the Ministry of Education and Science of SpainPeer Reviewe