10 research outputs found
Discovery of the quaternary vulcanism in the Garrotxa region: from pre-scientific observations to early geological surveys (16th-19th centuries)
Una revisió crítica dels escrits anteriors a 1830 sobre la regió volcànica de la Garrotxa permet fer algunes precisions sobre el procés del descobriment i les primeres investigacions del vulcanisme quaternari de la comarca. Ja des del segle XVI es parlava d'unes suposades erupcions relacionades amb el terratrèmol de 1427 i s'havien descrit els productes del vulcanisme i les seves peculiaritats, com els bufadors de Batet, que alguns qualificaren de volcans d'aire. La identificació del vulcanisme inactiu és alguns anys anterior a 1775; els primers estudis que podem qualificar de científics daten de 1796 i es deuen a una iniciativa del botànic Pourret, continuada després pel seu deixeble Francesc Bolós; no obstant això aquests primers estudis varen quedar inèdits durant molts anys. L'any 1808 el geòleg Maclure reconegué la regió i en publicà la primera comunicació científica. Després de les guerres napoleòniques, s'interessà pels volcans el rector Mirambell, l'arquitecte Celles i el químic Carbonell i Bravo, per decisió del qual es publicà la primera descripció de la zona volcànica, signada per Bolós (1820). Paral·lelament, Palassou publicà les antigues notes de Pourret (1823). Noves investigacions foren portades a terme pels homes del Mapa Geològic de França, de les que resultà una memòria signada per Debilly (1828), complementària de les anteriors.
Paraules clau: Història de la Ciència, segles XVI-XIX, Geologia, Quaternari, Vulcanisme, Regió volcànica d'Olot, Catalunya, Espanya.From a critical review of pre-1830 literature on the Garrotxa volcanic region, the discovery and early surveys on vulcanism in the area are discussed. In the 16th century, volcanic activity was assumed in relation to the 1427 earthquake; in the 17th century, several descriptions of volcanic rocks and bufadors (also called air volcanos) were published. Ancient vulcanism was identified a few years before 1775; early scientific surveys since 1796 were made by Pourret, a French botanist, and were continued by Francesc Bolós; these studies remained unpublished for years. In 1808 the geologist Maclure came to the region and published the first scientific paper in relation to the volcanos of the area. After the napoleonic wars, several Catalan scientists were interested in volcanic materials of Olot: Mirambell, a naturalist; Celles, an architect, and Carbonell i Bravo, a chemist who managed to publish the first monographic paper on this zone, signed by Bolós, in 1820. In France, in a book issued in 1823, Palassou included some of Pourret's notes, following the botanist's death. A new survey was made by geologists of the French Geological Map, from which a new monographic paper was written by Debilly (1828).
Key words: History of Science, 16th-19th centuries, Geology, Quaternary, Vulcanism, Volcanic Region of Olot, Catalonia, Spain
The Société Géologique de France in Catalonia (September - October 1898)
La primera i única reunió extraordinària que la Société Géologique de France ha tingut a Espanya al llarg dels seus 170 anys tingué lloc a Catalunya l'any 1898. A partir d'un suggeriment de M. Gaudry al Dr. Almera en una visita a Barcelona (octubre de 1895), els membres catalans de la Societat elaboraren una proposta d'excursions pels voltants de Barcelona que fou acceptada (gener de 1898) com a marc per a l'assemblea extraordinària de l'any. L'organització de l'esdeveniment fou un èxit personal del Dr. Almera. Des del punt de vista científic, l'obra del Dr. Almera rebé el vist-i-plau de la cúpula de la geologia europea. A més, L.M. Vidal dirigí excursions complementàries a la mina de sal de Cardona, a la zona volcànica d'Olot i a la serralada del Montsec. La trobada fou puntualment divulgada a la premsa a través de les cròniques escrites per Bofill al Diario de Barcelona. Altres resultats de la reunió foren la publicació de les actes (París, 1900; Madrid, 1903), que de fet constituien una primera guia geològica de Catalunya; la consolidació de les relacions internacionals entre els geòlegs catalans i els francesos, i l'obertura de nous camps en la investigació geològica de Catalunya.
Paraules clau: Història de la ciència, segle XIX, societats científiques, geologia, Catalunya, Espanya.The only meeting held in Spain by the French Geological Society took place in Catalonia in the year 1898. Following a suggestion made by Dr. Gaudry which was communicated to Dr. Almera, the Catalonian members of the Society proposed an excursions program for the Barcelona area which was accepted by the bureau of the Society. The organisation was a personal success for Dr. Almera. From a scientific point of view, his geological work was shown on various sites, discussed and founded worthy of remark by the highest representatives of the European geology. Moreover, L.M. Vidal led up complementary excursions to Cardona salt mine, Olot volcanics, and Montsec mountains. The catalonian public had the opportunity to keep up to date with events through the writing of Bofill in the Diario de Barcelona. Finally, the first geological guide of Catalonia was issued in Paris (1900) and Madrid (1903). Other results of the meeting were the improvement in relations between Catalonian and French geologists, and the opening of new areas of geological research in Catalonia.
Key words: History of science, 19th century, scientific societies, geology, Catalonia, Spain
El mapa geològic i topogràfic de la província de Barcelona: de l'escala 1:100.000 a la 1:40.000 (1884-1891)
S'estudia la represa dels treballs del mapa geològic de la província de Barcelona, encomanada per la Diputació als Drs. Jaume Almera i Artur Bofill, i la seva evolució entre la realització i publicació del primer full (rodalia de Barcelona) a l'escala 1:100.000 i l'ampliació de la mateixa àrea a l'1:40.000, que en principi havia d'ésser un full únic. Això fou possible gràcies a l'augment de la subvenció anual a proposta d'Almera, cosa que permeté l'aixecament d'una base topogràfica nova d'un detall poc usual per a l'època i la revisió de la geologia ja publicada a escala més petita. El nou mapa, que representava un avenç de gran importància en el coneixement geològic d'aquesta part central de les serralades costaneres catalanes, fou molt ben rebut en cercles geològics. La consolidació de les aportacions econòmiques de la Diputació a partir de llavors va fer possible de seguir treballant a l'escala de detall, abandonant la del projecte primitiu.
Palabras clave: Historia de la ciència, s. XIX, geologia, cartografia, província de Barcelona.The renewing and evolution of Barcelona-province mapping between 1884 and 1891 is studied. A first survey of Barcelona's neighbourhood was done by Drs. Almera and Bofill at a 1:100.000 scale, and a first geological sheet was published in 1888 over a synthetic topographic base. Then, a proposal from the authors in order to enlarge this first sheet was accepted by the Diputacion, and a new topographic base at 1:40.000 scale was made and engraved by Brossa. A new geologic map was printed in 1891 on this basis: it was highly appraised between contemporary geologists, and today it is valuated as a milestone in the geological knowledge of the central Catalonian Ranges. After its publication, the survey of the province pursued at 1:40.000 scale, leaving the original project at 1:100.000 scale. This change was possible through in increase grant from the Diputation of Barcelona.
Key words: History of science, 19th century, geology, cartography, Barcelona province
Gaston Astre and the geology of the Cadí-Pedraforca area. History of an unpublished cartography compiled between 1922 and 1927?
Comme de nombreux laboratoires historiques, le Laboratoire de Géologie de l’Université Paul-Sabatier de Toulouse (France) renferme dans ses collections et ses archives des documents inédits ou oubliés qui, même s’ils ne présentent plus actuellement qu’un caractère anecdotique, n’en sont pas moins intéressants du point de vue de l’histoire et de l’évolution des idées scientifiques. C’est pourquoi, la découverte d’une cartographie géologique inédite de la région de
Cadí-Pedraforca, réalisée par Gaston Astre dans les années 1922-1927, nous a semblé mériter une publication posthume, ne serait-ce que pour rappeler qu’il fut le premier à reconnaître les relations autochtone - allochtone entre Sierra del Cadí et domaine de Pedraforca.
Mots-clés: Histoire de la Science, Geologie, s. XX, Pyrénées, Catalogne, Espagne, AstreAl igual que otros laboratorios históricos, el de Geología de la Universidad Paul Sabatier de Toulouse (Francia) contiene en sus colecciones y archivos documentos inéditos u olvidados que, si bien no son actualmente vigentes, no dejan de tener interés des del punto de vista de la historia y la evolución de las ideas científicas. Es por ello que el descubrimiento de un mapa geológico inédito de la región de Cadí-Pedraforca realizado por Gaston Astre entre 1922 y 1927 merece a nuestro entender una publicación póstuma, aunque sólo sea para reconocer que dicho autor fue el primero en reconocer las relaciones autóctono-alóctono entre la sierra del Cadí y el dominio del Pedraforca.
Palabras clave: Historia de la Ciencia, Geología, siglo XX, Pirineos, Cataluña, España, AstreLike other historic institutions, the Laboratory of Geology of Paul Sabatier University (Toulouse, France) keeps in its archives and collections several original and unknown documents which may have some interest for the history of scientific knowledge and its evolution. For this reason we present here a geological map of the Cadí-Pedraforca area (Catalonia), compiled by Gaston Astre between 1922 and 1927 and recently found in that Laboratory. His author was
the first to recognize the existence of thrust fault tectonics in this area of southern Pyrenees.
Key words: History of Science, Geology, 20th century, Pyrenees, Catalonia, Spain, Astr
Aurorae observed in the Iberian Peninsula and the Balearic and Canary Islands, during the XVIIIth Century
Se presenta un catálogo razonado de las auroras boreales observadas en un ámbito geográfico de latitudes relativamente bajas para el fenómeno considerado (28º-43º) y para un intervalo temporal poco explorado. Mediante la aportación de abundante información inédita en la literatura especializada y su tratamiento crítico, se han catalogado 80 auroras observadas, lo que incrementa sustancialmente el número de las conocidas hasta el presente. Todas ellas están comprendidas entre los años 1716 y 1792, período coincidente con el de gran actividad solar comprendido entre los mínimos de Maunder y Dalton, con un intermedio vacío entre 1737 y 1764 y con una desigual distribución entre los dos subperíodos. Las fluctuaciones del óvalo auroral pueden explicar tanto la desaparición de las auroras entre 1737 y 1764 cuanto las observaciones en Canarias entre 1770 y 1778. Se ha comprobado la buena correlación con los ciclos solares circadecenales y con la rotación solar circamensual; no se ha detectado por el contrario la periodicidad de Rieger. Las observaciones catalogadas son consistentes con las fases lunares y con los ciclos equinocciales bien conocidos. Los catálogos razonados presentan ciertas ventajas en los estudios de la actividad auroral, ya que: a) integran toda la información disponible; b) permiten subsanar errores y vacíos de información en los datos de partida; c) proporcionan una visión ajustada de la historia de la actividad auroral en el ámbito de estudio.
Palabras clave: Aurora boreal, siglo XVIII, España, Portugal.Se presenta un catálogo razonado de las auroras boreales observadas en un ámbito geográfico de latitudes relativamente bajas para el fenómeno considerado (28º-43º) y para un intervalo temporal poco explorado. Mediante la aportación de abundante información inédita en la literatura especializada y su tratamiento crítico, se han catalogado 80 auroras observadas, lo que incrementa sustancialmente el número de las conocidas hasta el presente. Todas ellas están comprendidas entre los años 1716 y 1792, período coincidente con el de gran actividad solar comprendido entre los mínimos de Maunder y Dalton, con un intermedio vacío entre 1737 y 1764 y con una desigual distribución entre los dos subperíodos. Las fluctuaciones del óvalo auroral pueden explicar tanto la desaparición de las auroras entre 1737 y 1764 cuanto las observaciones en Canarias entre 1770 y 1778. Se ha comprobado la buena correlación con los ciclos solares circadecenales y con la rotación solar circamensual; no se ha detectado por el contrario la periodicidad de Rieger. Las observaciones catalogadas son consistentes con las fases lunares y con los ciclos equinocciales bien conocidos. Los catálogos razonados presentan ciertas ventajas en los estudios de la actividad auroral, ya que: a) integran toda la información disponible; b) permiten subsanar errores y vacíos de información en los datos de partida; c) proporcionan una visión ajustada de la historia de la actividad auroral en el ámbito de estudio.
Palabras clave: Aurora boreal, siglo XVIII, España, Portugal.A reasoned catalogue of aurorae borealis is shown in the present paper. They were observed in geographical latitudes relatively low for the phenomena (28º-43º) and for a lapse of time scarcely explored. The 80 observed aurorae have been collected by means of abundant unpublished information found in specialised literature and their critical treatment, increasing considerably their number up to now. All aurorae borealis took place between the years 1716 and 1792, a period of time that coincides with the great solar activity displayed between the Maunder and Dalton minimums. There was a void interval between 1737 and 1764 being uneven the distribution between the two subperiods. The fluctuations of the auroral oval can explain the disappearance of aurorae between 1737 and 1764 and also the observations in the Canary Islands between 1770 and 1778. The good correlation with the circadecennials solar cycles and the circamonthy solar rotation has been proved, however the Rieger periodicity has not been detected. The catalogued observations are coherent with the lunar phases and the well-known equinoctial cycles. Reasoned catalogues show some advantages in the studies of auroral activity, because: a) integrates all the information available; b) allow to correct errors and voids of information in the initial data; and c) provide a fitted view of the history of the auroral activity in the studied area.
Key words: Aurora Borealis, XVIIIth century, Spain, Portugal
El Mapa Geológico de Catalunya entre el XIV Congreso Internacional y la guerra civil (1926-1936)
S’estudia l’evolució de la cartografia geològica sistemàtica de Catalunya en el període que va des de la desaparició del Servei del Mapa Geològic de la Mancomunitat fins a la guerra civil. Període que es caracteritza per l’aparició i desenvolupament
inicial d’un nou projecte estatal de cartografia, el primer a una escala detallada, i per la impossibilitat, malgrat els intents, de recuperar l’antic Servei des de les institucions catalanes. La Dictadura nascuda del pronunciament del general Primo de Rivera el setembre de 1923 va donar un notable impuls als projectes cartogràfics estatals: d’una banda accelerà la realització del mapa topogràfic a l’escala 1:50.000 que l’Instituto Geográfico anava aixecant parsimoniosament (en mig segle tan sols s’havia publicat el 8% dels fulls de Catalunya), i de l’altra decidí substituir l’antic mapa geològic a l’1:400.000 per un de molt més detall, aprofitant com a base el topogràfic a l’1:50.000. La celebració a Espanya del XIV Congrés Geològic Internacional (1926) fou providencial per donar protagonisme i prestigi a l’organisme organitzador, l’Instituto Geológico de España, que seria potenciat, reorganitzat i dotat amb recursos per tal de posar en marxa el nou projecte. La nova cartografia, dirigida des de Madrid a través d’un delegat territorial, comptà amb la participació catalana d’un efímer Instituto Geológico Provincial (1927-1930), que heretà el patrimoni de l’antic Servei del Mapa, i del Dr. Bataller en qualitat d’agregat a l’IGME. En el moment que va esclatar la guerra, s’havien publicat 8 fulls del nou mapa, quedant-ne altres quatre en premsa, els quals veurien la llum durant els primers anys de postguerra. Quan la dictadura es va enfonsar (1930), les institucions catalanes es plantejaren la recuperació de l’antic Servei del Mapa, encomanant-ne els estudis a l’Institut d’Estudis Catalans, que en tot moment va comptar amb la col·laboració de l’antic director, Marià Faura i Sans. Malgrat que Faura va ésser nomenat altre cop director i que com a tal va fer algunes actuacions per tal de recuperar el patrimoni del Servei, aquest no va arribar a existir com a tal. Mentre les institucions (la Generalitat republicana i l’IEC) debatien sobre la conveniència de continuar la cartografia geològica a l’1:100.000 o de col·laborar amb el nou projecte de l’IGME, el 6 d’octubre de 1934 s’entrà en un període d’inestabilitat política que seria ja irreversible i del que el règim autonòmic va ser la primera víctima. Faura va ser objecte de fortes campanyes de desprestigi; en acabar la guerra (1939) fou apartat dels seus càrrecs de funcionari i morí poc després, mentre les institucions tornaven a la situació anterior a 1930 i l’Estat reprenia l’aixecament del mapa geològic de detall.
Paraules clau: Història de la ciència, segle XX, Geologia, Cartografia, Espanya, Catalunya.The development of systematic geological cartography in Catalonia is studied from the time when the Geological Map Service of the Catalonia Council disappeared until the Spanish Civil War. The period was characterised by the beginning of a governmental project on geological cartography of Spain, the first on a detailed scale, and the failure of the new Catalan authority to re-establish the anterior Map Service. The dictatorial regime under General Primo de Rivera (1923) boosted the cartographic projects of Spain. The Topographic map at 1:50.000 scale was hurried along; this was much needed as the Geographic Institute had only published before 8% of Catalonia sheets since 1875. Also it was decided to substitute the old 1:400.000 scale geological map for a much more detailed map, based on the 1:50.000 scale topographic version. The 14th International Geological Congress, held in Spain in 1926, provided the organising institution, the Spanish Geological Institute, with prominence and prestige. It underwent considerable development and reorganisation and received the economic resources necessary to launch the new project of map. The new cartography was directed from Madrid through a territorial delegate, together with the collaboration of the shortlasting Provincial Geological Institute (1927-1930) that took over the heritage of late Geological Map Service of Catalonia, and the participation of Dr. Bataller as attaché to the Spanish Geological Institute. When the Civil War broke out in 1936, eight sheets of the new map had been published; four others that were in press did not come out until after the war. When the dictatorship ended in 1930, the new Catalan institutions discussed the convenience of re-establishing the old Map Service, entrusting the studies to the Institute of Catalan Studies. From the start they counted on the collaboration of the former director, Marià Faura i Sans. Although Faura was renamed director and as such carried out some steps to recover his heritage, he was unable to re-establish the Service. While the institutions (the republican Generalitat and the Institute of Catalan Studies) debated over the convenience of continuing the former Geological Map of Catalonia at a scale of 1:100.000 or collaborating with the Spanish project, on the 6th of October 1934 a period of political instablity set in. This was irreversible and the first victim was the self-governing institution in Catalonia, the Generalitat. Faura fell prey to a ruthless campaign that damaged his reputation and at the end of the war, in 1939, he was removed from his post as a civil servant. He died soon afterwards. Meanwhile, the ancient institutions returned and the geological map was continued in the same way as prior to 1930.
Key words: History of Science, 20th century, Geology, Cartography, Spain, Catalonia.Se estudia la evolución de la cartografía geológica sistemática de Cataluña en el período comprendido entre la desaparición del Servei del Mapa Geològic de la Mancomunidad y la guerra civil. Período caracterizado por la aparición y desarrollo inicial de un nuevo proyecto estatal de cartografía geológica, el primero a escala detallada, así como por los intentos fallidos de recuperar el antiguo Servei desde las instituciones catalanas. El régimen dictatorial surgido del pronunciamiento del general Primo de Rivera (1923) dio un impulso notable a los proyectos cartográficos estatales: por una parte decidió acelerar la realización del mapa 1:50.000, que el Instituto Geográfico iba levantando con gran parsimonia desde 1875 (en medio siglo sólo se había publicado el 8% de las hojas de Cataluña), y por otra decidió sustituir el antiguo mapa geológico a 1:400.000 por un nuevo mapa mucho más detallado, aprovechando como base el topográfico a 1:50.000. La celebración en España del XIV Congreso Geológico Internacional en 1926 resultó providencial para dar protagonismo y prestigio a la institución organizadora: el Instituto Geológico de España, que resultaría potenciado, reorganizado y dotado con recursos para poner en marcha el nuevo proyecto. La nueva cartografía, dirigida desde Madrid a través de un delegado territorial, contó con la participación catalana de un efímero Instituto Geológico Provincial (1927-1930), heredero del patrimonio del antiguo Servei del Mapa Geològic; así como la del Dr. Bataller como agregado al IGME. En el momento en que estalló la guerra (1936) se habían publicado 8 hojas del nuevo mapa geológico, quedando otras cuatro en prensa que no verían la luz hasta después del final de la contienda. Por otra parte, a raíz del hundimiento de la Dictadura (1930), las instituciones catalanas se plantearon la conveniencia de recuperar el antiguo Servei del Mapa, encomendando los estudios al Institut d’Estudis Catalans, el cual contó desde el primer momento con la colaboración del antiguo director, Marià Faura i Sans. A pesar de que Faura fue nombrado nuevamente director y que, como tal, llegó a realizar algunas gestiones tendentes a recuperar su patrimonio, el Servei no alcanzó a existir como tal. Mientras las instituciones (la Generalitat republicana y el IEC) debatían sobre la conveniencia de continuar la antigua cartografía geológica a escala 1:100.000 o de colaborar con el nuevo proyecto del IGME, el 6 d’octubre de 1934 se entró en un período de inestabilidad política que seria irreversible y cuya primera víctima fue la institución autonómica. Faura fue víctima de virulentas campañas de desprestigio; al final de la guerra (1939) fue apartado de sus cargos de funcionario y murió poco después, mientras que institucionalmente el país volvía a la situación anterior a 1930 y se reemprendía el mapa geológico de detalle.
Palabras clave: Historia de la ciencia, siglo XX, Geología, Cartografía, España, Cataluña
El mapa geológicoy topográfico de la província de Barcelona: la serie 1:40.000 (1888-1914)
S'estudia l'aixecament topogràfic i geològic de la província de Barcelona a l'escala 1:40.000, dut a terme per Jaume Almera i Eduard Brossa gràcies a les subvencions de la Diputació provincial. L'obra, iniciada sense projecte a partir de l'ampliació del full primer, que inicialment havia de ser únic a aquella escala, es va anar definint a mesura que anava progressant: el format dels fulls es va definir cap a 1895, mentre que la distribució definitiva no va quedar perfilada fins 1905. El 1914, havent publicat cinc fulls del Mapa, Almera renuncià a continuar, proposant Faura com a successor, i la Diputació aprofità per traspassar la gestió a l'Institut d'Estudis Catalans, òrgan depenent de l'acabada de crear Mancomunitat de Catalunya.
Amb un detall excepcional per a l'època, un format inusual i magníficament executat per Brossa, el Mapa rebé elogis unànimes des del primer moment. La part geològica, deguda a Almera, és de gran qualitat gràcies a un rigorós treball estratigràfic i petrològic que comptà amb el suport de destacats especialistes europeus, i també a un minuciós seguiment de camp dels afloraments. La cartografia de base, tot i acomplir amb escreix el paper de suport de la geologia, és només aproximada, perquè no es basa en un replantejament topogràfic previ ni en un procediment regular per al traçat de corbes de nivell. La Diputació donà per bones totes les decisions d'Almera, si més no fins a 1899, quan es començaren a sentir veus discrepants entre els diputats. Cap a 1909, coincidint amb un moment de canvi polític i social, minvà el suport institucional a l'obra i les subvencions es varen reduir dràsticament, retardant la publicació dels dos darrers fulls.
L'obra del Mapa es pot considerar responsabilitat exclusiva del Dr. Almera; Bofill, teòric codirector davant la Diputació, no va actuar mai com a tal i la seva participació es va limitar a començar un full del Vallès que no prosperà. Brossa depenia directament del Dr. Almera, a qui facturava els treballs de camp. La intervenció de Font i Faura fou molt marginal, gairebé anecdòtica. Un Font i Sagué estudiant intervingué inicialment com a dibuixant de fòssils (1890-92) i en algunes sortides de camp (1899-1900); després tan sols en algunes extraccions de vertebrats (1901, 1905). Faura sortí al camp esporàdicament entre 1907 i 1911. Des de 1909, estant a Madrid com a estudiant, revisà la petrologia, així com les faunes del Paleozoic català, treball que va llegir com a tesi doctoral 1912 a la universitat central (1912).
El desenvolupament de l'obra no parteix d'un planejament inicial, sinó que es va anar definint a mesura que avançava sense cap previsió de temps; d'aquí que Almera afirmés, a requeriment de la Diputació, que no era possible fer pressupost ni fixar terminis. El treball no va passar de les primeres fases: uns 2.500 Km2 corresponents a les comarques més properes a la costa. No ha d'estranyar que Almera comencés pels terrenys més immediats, ben comunicats i ben coneguts des del punt de vista topogràfic, i deixés per als seus successors la resta de la província, per a la qual, no sembla que hagués fet cap pla de treball.
L'obra del Mapa influencià en el futur de la geologia catalana, la història de la qual seria probablement ben diferent sense aquell precedent. D'una banda, constituí una base sòlida per al coneixement del que avui en diem Eix Metropolità, tinguda molt en compte en totes les cartografies geològiques posteriors. De l'altra, inicià la tradició d'incorporar els estudis geològics en el si de les administracions catalanes. Finalment, de manera indirecta, contribuí a fer del Museu Martorell i del Museu Geològic del Seminari els dos centres museístics i d'investigació geològica de gran tradició que avui coneixem.
Paraules clau: Història de la ciència, Segles XIX-XX, Geologia, Cartografia, Espanya, Catalunya, Barcelona, Almera.Topographic and geologic mapping of the province of Barcelona is studied. This cartography was carried out by Jaume Almera, geologist, and Eduard Brossa, engraver and topographer, thanks to subsidies from the regional council. Made with exceptional detail for its time and presented in an unusual, magnificent lay out, the map was unanimously praised from the onset. The geological part, by Almera, is of high quality due to the rigorous stratigraphic and petrologic work which was supported by several European specialists, and also to the thorough follow-up of the outcrops in the field. Although it more than fulfils its objective as a support to geology, the topography is only approximate because it was based on only a few geodetic points; it lacked both a previous revision and a standard procedure for drawing level curves.
The map management can be exclusively credited to Almera. Bofill was the theoretical co-director on behalf of the council, but he never acted as such; his participation was limited to beginning a sheet of the map but this progressed no further. The council approved all Almera's decisions until 1899 when some discrepant voices were first heard. Around 1909, coinciding with a moment of politic and social change, institutional support for the work dwindled and both work and subventions decreased dramatically. This meant the publication of the last two map sheets was drastically delayed. Brossa depended directly on Almera who he billed for his work. Other collaborations were marginal, though two students should be mentioned: Norbert Font i Sagué, who drew fossils to illustrate some of Almera's papers and excavated a pair of fossil vertebrates; and Marià Faura i Sans, who revised the Palaeozoic fauna and the petrology of rocks. Moreover, both of them made a few field trips, but only occasionally accompanied Almera.
The work did not develop from an initial plan but from a single sheet which was an enlargement of a previous map on a scale of 1:100.000. The project was defined over time; the sheets of the map were formatted around 1895, and its definitive distribution did not take shape until 1905. For this reason, Almera stated, on request from the council, that it was not possible to create a budget or fix terms. The Map went no further than the initial stages. In 1914, after publishing five sheets of the map, Almera decided not to continue and proposed Faura i Sans as successor. The council then decided to transfer administration of the project to the Institut d'Estudis Catalans, the research centre of the new regional government. The mapped surface was around 2,500 Km2, almost 1/3 of the surface of the province, corresponding to the coast and areas close to Barcelona. It is no surprise that Almera began with the nearest, best communicated and better known localities from a topographic point of view. These areas were also the most interesting because of their geology and the fossils contained therein. Almera does not appear to have had a plan to continue the map to the NW either in the continental Paleogene or in the pre-Pyrenean Mesozoic.
Almera and Brossa's Map influenced the future of Catalan geology, whose history would probably have differed considerably without this precedent. At the same time, it constitutes a solid base for what we refer to today as the Metropolitan Area of Barcelona, taken into account in all later geological mapping. Furthermore, it established a tradition of geological studies within the Catalan administrative institutions which continues today.
Key words: History of science, 19th-20th Centuries, Geology, Cartography, Spain, Catalonia, Barcelona, Almera.Se estudia el proceso de cartografía topográfica y geológica de la provincia de Barcelona a escala 1:40.000, realizado por el geólogo Jaume Almera y el artista grabador Eduard Brossa gracias a las subvenciones de la Diputación provincial. Con un detalle excepcional para la época, presentado en un formato inusual y magníficamente ejecutado por el grabador Brossa, el Mapa fue unánimemente elogiado desde la aparición de la primera hoja. La parte geológica, obra personal de Almera, es de gran calidad gracias a un riguroso trabajo estratigráfico y petrológico llevado a cabo con ayuda de destacados especialistas europeos, así como a un minucioso control en el campo de los afloramientos por parte de Almera y sus ayudantes. La topografía de base, si bien cumplió con creces su papel como soporte de la geología, es tan sólo aproximada, puesto que se basa en los pocos vértices existentes en la época, carece de replanteo previo y adolece de falta de un procedimiento regular para el trazado de las curvas de nivel.
La dirección de la obra se debe considerar exclusiva del Dr. Almera. Bofill, teórico codirector ante la Diputación, nunca actuó como tal y su participación se limitó a empezar una hoja que abandonó poco después. La Diputación aceptó todas las decisiones de Almera, al menos hasta 1899, momento en que empezaron a surgir voces discrepantes entre los diputados; hacia 1909, momento de cambios políticos y sociales, disminuyó el soporte institucional a la obra del Mapa y las subvenciones quedaron drásticamente reducidas, cosa que retrasó la publicación de las dos últimas hojas. El litógrafo (y topógrafo en funciones) Brossa dependía directamente del Dr. Almera, a quien facturaba sus trabajos de campo y gabinete. Otras intervenciones deben considerarse como meramente marginales: Norbert Font i Sagué dibujó láminas de fósiles para las publicaciones de Almera alrededor de 1892; realizó algunas salidas al campo hacia 1900 y excavó un par de vertebrados fósiles (1901, 1905). Mayor fue la implicación de Marià Faura i Sans: tras salir esporádicamente al campo entre 1907 i 1911 revisó las faunas paleozoicas y la petrología ígnea y metamórfica en su etapa de estudiante en Madrid (1909-1912).
La obra, iniciada sin proyecto a partir de la ampliación de la primera y única hoja publicada a 1:100.000, fue tomando forma a medida que avanzaba: el formato de las hojas quedó definido hacia 1895, mientras que su definitiva distribución no se consolidó antes de 1905; de ahí que Almera contestara a los requerimientos de la Diputación que era de todo punto imposible fijar unos plazos y aventurar un presupuesto. El mapa no pasó de los primeros estadios: en 1914, después de dar cinco hojas a la imprenta, Almera renunció a continuar, proponiendo entonces a Marià Faura i Sans como sucesor; en este punto la Diputación optó por traspasar la gestión de la obra al Institut d'Estudis Catalans, organismo dependiente de la recién creada Mancomunitat de Catalunya. En total se cartografiaron unos 2.500 Km(un tercio, aproximadamente de la superficie provincial), que corresponden a las comarcas costeras de los alrededores de la capital. Resulta comprensible que Almera empezara por las zonas más próximas, mejor comunicadas y más conocidas, que también resultaron ser las más variadas geológicamente y las más interesantes desde el punto de vista de las faunas fósiles. No parece en cambio que hubiera planificado la continuación del mapa en terrenos del Paleógeno continental que ocupan el centro de la provincia, ni tampoco en el Mesozoico prepirenaico que constituye su parte más septentrional (...).
Palabras clave: Historia de la ciencia, Siglos XIX-XX, Geología, Cartografía, España, Cataluña, Barcelona, Almera
Els cursos de Geologia de Norbert Font i Sagué (1904-1910)
Publicació original disponible a http://ce-terrassa.cat/wp-content/uploads/2021/03/ARXIV%206%20(2019-2020)%20PDF.pd