Les bases de la neurociència cognitiva aplicades a l'ensenyament de la FP

La neuroeducació és una disciplina transversal que ha guanyat força durant els darrers anys. Basada en evidències científiques, posa de manifest la importància de la motivació com a mecanisme innat en els alumnes per tal que es desenvolupi la seva necessitat de coneixements. En un moment en el qual els estímuls externs són cada cop més elevats i que generen dependència en els adolescents, el model actual d'ensenyament necessita un nou paradigma educatiu. Aquest estudi revisa els components biològics responsables de la motivació, així com les diferents propostes metodològiques que poden interactuar amb aquests nuclis fisiològics. Les funcions executives, els processos cognitius més immadurs en arribar l'adolescència, tenen un paper fonamental durant aquesta etapa. L'anàlisi d'aquest marc teòric, així com la seva aplicació dins l'aula de formació professional, confirmen la relació entre la motivació dels alumnes amb els seus resultats acadèmics i mostren una via pels docents que pot millorar el clima a l'aula. Finalment, es proposa analitzar altres factors que poden influir en la motivació dels alumnes, i per tant, en el seu aprenentatge. L'arquitectura i distribució del mobiliari, la llum, l'alimentació i l'activitat física, les necessitats d'aprenentatge específiques, l'entorn socioeconòmic de l'alumne o el seu gènere són agents a tenir en compte en futurs estudis

Les bases de la neurociència cognitiva aplicades a l'ensenyament de la FP

La neuroeducació és una disciplina transversal que ha guanyat força durant els darrers anys. Basada en evidències científiques, posa de manifest la importància de la motivació com a mecanisme innat en els alumnes per tal que es desenvolupi la seva necessitat de coneixements. En un moment en el qual els estímuls externs són cada cop més elevats i que generen dependència en els adolescents, el model actual d'ensenyament necessita un nou paradigma educatiu. Aquest estudi revisa els components biològics responsables de la motivació, així com les diferents propostes metodològiques que poden interactuar amb aquests nuclis fisiològics. Les funcions executives, els processos cognitius més immadurs en arribar l'adolescència, tenen un paper fonamental durant aquesta etapa. L'anàlisi d'aquest marc teòric, així com la seva aplicació dins l'aula de formació professional, confirmen la relació entre la motivació dels alumnes amb els seus resultats acadèmics i mostren una via pels docents que pot millorar el clima a l'aula. Finalment, es proposa analitzar altres factors que poden influir en la motivació dels alumnes, i per tant, en el seu aprenentatge. L'arquitectura i distribució del mobiliari, la llum, l'alimentació i l'activitat física, les necessitats d'aprenentatge específiques, l'entorn socioeconòmic de l'alumne o el seu gènere són agents a tenir en compte en futurs estudis