Amputating, cropping cleansing and purifying: the purge of primary schoolteachers during the Franco Regime

[Resumo] A ditadura franquista, desexando deslexitimar as políticas educativas republicanas, converteu o maxisterio primario en obxectivo prioritario da súa acción represiva, para o que articulou unha tupida rede de mecanismos destinados a purgalo e esixir responsabilidades. A depuración, co seu duplo carácter punitivo e preventivo, tivo o seu inicio de xeito inmediato ao golpe militar e durou ata a finalización da ditadura. Na primeira parte do artigo trazaremos as liñas xerais dos fundamentos ideolóxicos e legais da depuración, e exporemos as súas fases e os mecanismos utilizados. Na segunda, tras unha revisión das publicacións máis recentes, tentaremos un balance do estado da cuestión, detallando as porcentaxes de persoas sancionadas das provincias analizadas e mais a incidencia das variables territoriais, de xénero e de renovación pedagóxica, así como algúns datos sobre o alcance da represión física do maxisterio. Concluímos reafirmando o carácter político e a arbitrariedade e indiscriminación do proceso depurativo[Abstract] In its effort to discredit the education policy established under the Republic, the Franco regime focussed on the primary teaching profession as the main target of its repressive actions. The regime designed a complex network of mechanisms to carry out the purge and demand accountability. The purge, whose purpose was twofold –punitive and preventive- began immediately after the military coup and lasted until the end of the dictatorship. The first part of the article offers a broad outline of the ideological principles and legal basis of the purge and describes the different stages and the mechanisms used. In the second part, after a review of the recent publications, the article takes stock of the issue, specifying the percentage of people who were sanctioned in the provinces under study as well as the effect of variables related to territory, gender, and pedagogical renewal. Data are also provided on the scope of the physical repression of schoolteachers. The conclusion confirms the political nature of the purge, which was carried out arbitrarily and indiscriminatel

Être et avoir: una mirada sobre l'escola rural francesa

[email protected]

Entre l’entusiasme i l’obstruccionisme : la realitat de l’escola valenciana durant la Segona República (1931-1939)

[email protected] mirada crítica respecte del debat teòric i de les pràctiques escolars a les comarques valencianes al llarg de la Segona República ens revela que els enfrontaments constants de caràcter polític que tingueren lloc entre els principals partits d’aquest àmbit territorial condicionaren, en bona mesura, la realitat de les polítiques educatives republicanes provinents dels organismes estatals. Els plantejaments oposats del Partit d’Unió Republicana Autonomista (republicà, laic, populista) i la Dreta Regional Valenciana (catòlica, de dretes, interclassista) en temes com l’escola unificada, el laïcisme o la coeducació, provocaren el retard en l’aplicació del Pla nacional de cultura, l’aplicació de mesures obstruccionistes al desenvolupament de l’escola pública, i el boicot a la materialització de pràctiques laiques i coeducatives. Tot plegat, la manca de consciència nacionalista de tots dos partits, afegida a la despreocupació pels temes identitaris dels partits estatals, va conduir al fet que no fructificaren els esforços d’importants sectors del magisteri per aconseguir una escola en valencià. L’escola valenciana, malgrat tot, va viure durant l’etapa republicana la seua època més lluminosa.Seventy-five years after the proclamation of the Second Republic, the studies that allow the knowledge of its education policy in a general field are numerous now. But, it’s necessary a micro-look that brings us near, in a more specific and detailed way, both to its carrying out and to the difficulties that came up and which, to a great extent, made them impossible. Reducing these studies to the Valencian comarcas (administrative divisions comprising a number of municipalities) allows the direction to a closer and critical look on the theoretical debate and on the school practices which took place in this area. They show the way in which the constant political confrontations which came up between the most important state parties and the local parties within this territorial field, conditioned, to a great extent, the materialization of the republican education policies. A fourth debate about the introduction of the Valencian language is added to the three big debates related to the conflict Church-State (unified school / freedom to teach; laicism / Catholicism, and coeducation / sex segregation). All of them acquire outstanding shades due to the introduction in the struggle between right-wing parties and left-wing parties, the particular conflict between the two Valencian political forces whose outstanding and influence are bigger: the Valencian republican Blasco party called Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA), (republican, secular, populist) and the Valencian right-wing party called Dreta Regional Valenciana (DRV), (catholic, right-wing, inter-class). While the laicism defences nearly exclusively the educative policy of the PURA, the freedom to teach, understood as the respect for the catholic initiative, will be the starting point of the DRV. Party interests, its successive alliances and confrontations and the hindering of the most conservative sector of the Department of Education (Magisteri), will cause the delay in the application of the National Culture Plan (Pla Nacional de Cultura), (PNC). The obstructionist measures in the development of the state school and the boycott of the secular and co-educative practices materialization impede the development of global or far-reaching educative projects and reduce the pedagogical renovation to isolated experiences. The addition of the lack of nationalist consciousness of both parties to the unconcern of the state parties in identity issues, explains the null fruition of the efforts made by sectors of the PNC to obtain a school in the Valencian language. Despite of the difficulties and limitations, the balance is rather positive: insufficient creation, but real, of state schools, construction of buildings respect for the teachers’ and pupils’ conscience, setting up of canteens and child summer camps, introduction of renewal pedagogical practices in rural and urban schools. All things considered, the Valencian school lived, during the republican phase, its more shining period

Entre la retòrica i la realitat : Juventudes de la Sección Femenina. València (1945-1975)

La Sección Femenina, associació política dedicada durant quaranta anys a l’educació de les dones espanyoles, resta avui en l’oblit en el conjunt de la societat. La constatació d’aquest fet ens ha dut a esbrinar les causes del que considerem que és el seu fracàs en la socialització de les dones en el model falangista. És per això que, prenent com a objecte d’estudi les joventuts de la Sección Femenina a la província de València, descobrim les contradiccions inherents al seu discurs teòric (la retòrica) i entre aquest i les seues pràctiques educatives. Seran els records que en resten en les dones sobre les quals exerciren la seua influència (la realitat), els que ens facen presents aquestes incoherències que apuntem com a principals causes del seu desencert.The Sección Femenina, political association devoted during forty years to the education of Spanish women, is today forgotten by the society. This fact has taken us to inquire into the reasons for what we consider the failure of the Falangist model in the socialisation of women. For this reason, and through the study of the youth of the Seccion Femenina in the province of Valencia, we discover the inherent contradictions between its theoretical discourse (the rhetoric) and its educational practices. Through the memories of those women where its influence was exerted (the reality) we show the incoherencies that we pinpoint as the main reasons for its [email protected]

Llengua, educació, vida : Jordi Monés i el català a l’escola

[email protected]

Possibilitats i riscs de les fonts orals en la investigació historicoeducativa = Possibilities and risks of oral sources in historic and educational research

Les fonts orals se'ns presenten com una metodologia particularment adequada per donar la paraula a grups socials tradicionalment exclosos de la història oficial. Les seues tècniques, entre les quals destacaríem el mètode biogràfic, les històries de vida i els relats de la vida escolar, es poden utilitzar en el doble vessant de la investigació historicoeducativa i com a instrument de treball dins de l'aula. La seua principal aportació, la possibilitat de reconstruir la memòria escolar recuperant els fets amb el valor afegit de la subjectivitat de les persones que els relaten, és el seu risc més important, que es pot contrarestar mitjançant la rigorosa aplicació dels criteris de verificació que la metodologia científica exigeix a totes les fonts.Oral sources are a particularly suitable methodology for allowing social groups traditionally excluded from official history to voice their concerns. Their techniques, which particularly include the biographical method, stories about life and the accounts of school life, may be used in the twofold sense of historical and educational research and as an in-class tool. Their main contribution, the possibility of reconstructing school memory by recovering facts with the added value of the subjectivity of the people involved, is also their main risk, which may be offset by means of the rigorous application of the verification criteria that scientific methodology demands of all sources

Possibilitats i riscs de les fonts orals en la investigació historicoeducativa

[email protected] fonts orals se’ns presenten com una metodologia particularment adequada per donar la paraula a grups socials tradicionalment exclosos de la història oficial. Les seues tècniques, entre les quals destacaríem el mètode biogràfic, les històries de vida i els relats de la vida escolar, es poden utilitzar en el doble vessant de la investigació historicoeducativa i com a instrument de treball dins de l’aula. La seua principal aportació, la possibilitat de reconstruir la memòria escolar recuperant els fets amb el valor afegit de la subjectivitat de les persones que els relaten, és el seu risc més important, que es pot contrarestar mitjançant la rigorosa aplicació dels criteris de verificació que la metodologia científica exigeix a totes les fonts.Oral sources are a particularly suitable methodology for allowing social groups traditionally excluded from official history to voice their concerns. Their techniques, which particularly include the biographical method, stories about life and the accounts of school life, may be used in the twofold sense of historical and educational research and as an in-class tool. Their main contribution, the possibility of reconstructing school memory by recovering facts with the added value of the subjectivity of the people involved, is also their main risk, which may be offset by means of the rigorous application of the verification criteria that scientific methodology demands of all sources

Escola pública, laica i innovadora: actualitat de les propostes educatives republicanes al País Valencià

Aproximació a l'actualitat de les propostes educatives republicane

L'escola que volem la concebem democràtica. Escoles democràtiques valencianes durant la transició.

Les primeres experiències de democràcia en les escoles, dutes a terme en terres valencianes durant la transició,ho foren en centres de titularitat privada, en cooperatives d¿ensenyament, que, per la seua pròpia identitat, facilitaren una organització assembleària i l¿adaptació del currículum al medi social i cultural. De manera simultània, els estils democràtics i la valencianització dels projectes educatius, anirien aplicant-se gradualment en la xarxa pública. Les assemblees, les comissions mixtes, la direcció col·legiada, els consells de centre, la introducció del valencià com a llengua vehicular i d¿ensenyament, serien algunes de les pràctiques utilitzades. En aquest projecte de nova escola democràtica i valenciana, el protagonisme va recaure en la participació activa de la comunitat educativa, reflex de la força dels col·lectius socials, trobant-se, en la seua base, les propostes formulades des dels moviments de renovació pedagògica, en especial, de l¿ACIES (moviment Freinet), i el Seminario de Pedagogía del Colegio de Doctores y Licenciados de Ciencias y Letras de València. The firsts experiences of democratic practices at schools in Valencia during the transition to democracy were developed in private centres, educational cooperatives which, due to their own identity, made easy an organization in assembly and the adaptation of the curriculum to the social and cultural environment. At the same time, the democratic stiles and the ¿valencianización¿ of the educational projects, would be applied in a gradual mode in the public net. Some of the experiences developed the assemblies, the mixt commissions, the collegialleadership, the School Councils and the adoption of the valencian language at the administration as well as during the lessons. In this project of a new, democratic and valencian school, the focus was on the active participation of the educative community, reflection of the social collectives¿ strength. We can find the roots of this project on the propositions formulate by the movements of pedagogical renewal, particularly, the ACIES (Freinet movement), and the Seminario de Pedagogía del Colegio de Doctores y Licenciados de Ciencias y Letras de Valencia (Education Seminary of the Association of Doctors and Graduates of Sciences and Letters of Valencia). Las primeras experiencias de democracia en las escuelas que se desarrrollaron durante la transición, en tierras valencianas, lo fueron en centros de titularidad privada, en cooperativas de enseñanza, que, por su propia identidad, facilitaban una organización asamblearia y la adaptación del currículum al medio social y cultural. De manera simultánea, los estilos democráticos y la valencianización de los proyectos educativos, se fueron aplicando gradualmente en la red pública. Las asambleas, las comisiones mixtas, la dirección colegiada, los consejos de centro, la introducción del valenciano como lengua vehicular y de enseñanza, serían algunas de las prácticas utilizadas. En este proyecto de nueva escuelademocràtica y valenciana, el protagonismo recayó en la participación activa de toda la comunidad educativa, reflejo de la fuerza de los colectivos sociales, encontrándose, en su base, las propuestas formuladas desde los movimientos de renovación pedagógica, en especial, de l¿ACIES (movimientoFreinet), y el Seminario de Pedagogíadel Colegio de Doctores y Licenciados de Ciencias y Letras de Valencia

Orígenes, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967)

Historia de la formación de las maestras valencianas en la Escuela Normal durante 100 años, desde su inauguración en 1867 hasta 1967. Incluye nombres y biografías de profesoras y alumnas destacadas, así como un recorrido histórico y pedagógico sobre las vicisitudes ocurridas, así como los diferentes planes de estudio, datos sobre matrícula..