Effect of continued and regulated deficit irrigation on the productivity of four vegetable crops in open-field conditions in the Mediterranean area

Tesis por compendio[ES] La escasez de agua se está convirtiendo en un problema en zonas áridas y semiáridas del mundo, donde se localiza parte de la producción de los principales cultivos hortícolas, como en el área mediterránea. La sequía es uno de los principales factores limitantes en la agricultura y está afectando gravemente a la producción de cultivos hortícolas. La mejora de la productividad del agua en la agricultura puede lograrse mediante la utilización de determinadas estrategias. El riego deficitario consiste en el aporte de agua por debajo de las necesidades de riego (NR) de los cultivos, de manera que se produce una reducción de la evapotranspiración. Puede realizarse de manera continua o sostenida (RDS) o controlada (RDC). Con el riego deficitario se puede mejorar la eficiencia del uso del agua de riego, manteniendo el rendimiento, e incluso en ocasiones, podría mejorarse la calidad de la cosecha. En este estudio, realizado en el Centro Experimental Cajamar de Paiporta (Valencia) se evalúa el efecto del riego deficitario en cuatro de los principales cultivos hortícolas cultivados al aire libre, en el área mediterránea: coliflor, cebolla, pimiento y sandía. En la evaluación se ha analizado: crecimiento y estado hídrico de las plantas, rendimiento, eficiencia del uso del agua de riego, calidad de la producción y rentabilidad de los cultivos. En la primera campaña se ensayó el RDS, lo que permitió establecer las diferentes etapas de crecimiento de cada cultivo, que se utilizaron en las siguientes campañas en el RDC. En los cuatro cultivos, las plantas control (100% NR) han mostrado un adecuado estado hídrico, tanto en el contenido relativo de agua como en el índice de estabilidad de la membrana, mientras que las sometidas a un RDS severo, han mostrado los menores valores de ambos índices. El efecto negativo del riego deficitario sobre el rendimiento ha resultado menos importante en los cultivos de otoño-invierno que en los cultivos de primavera-verano, especialmente en la coliflor. El RDS del 50% NR ha reducido drásticamente el rendimiento comercial y, consecuentemente, los ingresos brutos, aunque haya supuesto una mejora en la eficiencia del uso del agua de riego para los cultivos de otoño-invierno. Del análisis individual de los cultivos se deduce que el rendimiento en pellas de coliflor obtenidas con RDS al 75% NR o RDC al 50% NR durante la fase juvenil, se ha mantenido en niveles similares al control, mejorando la eficiencia del uso del agua de riego. En cebolla, en caso de restricción hídrica severa, sería aconsejable aplicar RDS con el 75% NR o RDC al 50% NR durante la maduración del bulbo, ya que estas estrategias han disminuido ligeramente el rendimiento, mejorando la eficiencia del uso del agua de riego. En condiciones menos restrictivas, RDC al 75% NR durante la maduración del bulbo ha dado lugar a un rendimiento satisfactorio, con un aumento de la eficiencia del uso del agua de riego. En pimiento dulce italiano, la aplicación de RDC al 75% NR durante la recolección ha dado lugar a una reducción considerable del rendimiento, y por tanto, de los ingresos brutos, aunque con importantes ahorros de agua y con un incremento en el contenido de sólidos solubles y de compuestos fenólicos de los frutos. Acortando el ciclo de cultivo hasta principios de septiembre, cuando ya se ha cosechado la mayor parte del rendimiento comercial, se conseguiría un importante ahorro de agua y permitiría utilizar la parcela en otros cultivos. El RDS al 75% y al 50% NR, o RDC al 50% NR durante la cosecha han dado lugar a una alta incidencia de frutos afectados por blossom-end rot. En sandía puede recomendarse la aplicación de RDC, tanto al 75% como al 50% NR durante la maduración del fruto, ya que ha conducido a rendimientos comerciales aceptables. De manera general se puede afirmar que la aplicación de RDS y de RDC en los cuatro cultivos, no ha afectado de manera importante a la calidad de la producción,[CA] Resum L'escassesa d'aigua s'està convertint en un problema en zones àrides i semiàrides del món, on es localitza part de la producció dels principals cultius hortícoles, com és el cas de l'àrea mediterrània. La sequera és un dels principals factors limitants en l'agricultura i està afectant greument a la producció de cultius hortícoles. La millora de la productivitat de l'aigua en l'agricultura en general, i en l'horticultura en particular, es pot aconseguir mitjançant la utilització de determinades estratègies. El reg deficitari consisteix en l'aportació d'aigua per sota de les necessitats de reg (NR) dels cultius, de manera que es produeix una reducció de l'evapotranspiració. Es pot fer de manera contínua o sostinguda (RDS) o controlada (RDC). Amb el reg deficitari es pot millorar l'eficiència de l'ús de l'aigua de reg, mantenint el rendiment, i fins i tot de vegades, podria conduir a una millora de la qualitat de la collita. En aquest estudi, realitzat al Centre Experimental Cajamar de Paiporta (València, Espanya) s'avalua l'efecte del reg deficitari en quatre dels principals cultius hortícoles conreats a l'aire lliure, a l'àrea mediterrània: dos de cultiu de tardor-hivern (coliflor i ceba) i dues de cultiu primaveral-estival (pimentó i meló d'Alger). En l'avaluació s'han analitzat els següents paràmetres: creixement i estat hídric de les plantes, rendiment, eficiència de l'ús de l'aigua de reg, qualitat de la producció i rendibilitat dels cultius. A la primera campanya es va assajar el RDS, el que va permetre establir les diferents etapes de creixement de cada cultiu, que es van utilitzar en les següents campanyes en el RDC. En els quatre cultius, les plantes control (100% NR) han mostrat un adequat estat hídric, tant en el contingut relatiu d'aigua com en l'índex d'estabilitat de la membrana, mentre que les sotmeses a un RDS sever, han mostrat els menors valors d'ambdós índexs. L'efecte negatiu del reg deficitari sobre el rendiment ha resultat menys important en els cultius de tardor-hivern que en els cultius de primavera-estiu, especialment en la coliflor. El RDS del 50% NR ha reduït dràsticament el rendiment comercial i, conseqüentment, els ingressos bruts, encara que hagi suposat una millora en l'eficiència de l'ús de l'aigua de reg per als cultius de tardor-hivern. De l'anàlisi individual dels cultius es dedueix que el rendiment de coliflors obtingudes amb RDS al 75% NR o RDC al 50% NR durant la fase juvenil, s'ha mantingut en nivells similars al control, millorant l'eficiència de l'ús de l'aigua de reg. En ceba, en cas de restricció hídrica severa, seria aconsellable aplicar RDS amb el 75% NR o RDC al 50% NR durant la maduració del bulb, ja que aquestes estratègies han disminuït lleugerament el rendiment, millorant l'eficiència de l'ús de l'aigua de reg . En condicions menys restrictives, RDC al 75% NR durant la maduració del bulb ha donat lloc a un rendiment satisfactori, amb un augment de l'eficiència de l'ús de l'aigua de reg. En pimentó dolç italià, l'aplicació de RDC al 75% NR durant la recol·lecció ha donat lloc a una reducció considerable del rendiment, i per tant, dels ingressos bruts, encara que amb importants estalvis d'aigua i amb un increment en el contingut de sòlids solubles i de compostos fenòlics dels fruits. Retallant el cicle de cultiu fins a principis de setembre, quan ja s'ha collit la major part del rendiment comercial, s'aconseguiria un important estalvi d'aigua i permetria utilitzar la parcel·la en altres cultius. El RDS al 75% i al 50% NR, o RDC al 50% NR durant la collita han donat lloc a una alta incidència de fruits afectats per blossom-end rot. En meló d'Alger es pot recomanar l'aplicació de RDC, tant al 75% com al 50% NR durant la maduració del fruit, ja que ha conduït a rendiments comercials acceptables. De manera general es pot afirmar que l'aplicació de RDS i de RDC en els quatre cultius, no ha afectat de maner[EN] Water scarcity is becoming a critical problem in arid and semi-arid areas of the world, where part of the production of the main horticultural crops is located, as is the case of the Mediterranean area. Drought is one of the main limiting factors in agriculture and it is seriously affecting the production of horticultural crops. The improvement of water productivity in agriculture in general, and in horticulture in particular, can be achieved through the use of certain strategies. Deficit irrigation consists of the supply of water below the irrigation water requirements (IWR), so that there is a reduction in evapotranspiration. It can be done continuously (CDI) or regulated (RDI). With deficit irrigation, the irrigation water use efficiency can be improved, maintaining yield, and it could even lead to an improvement in the quality of the harvest. This study, carried out at the Cajamar in Paiporta Experimental Center (Valencia, Spain), analyzes the effect of deficit irrigation on four of the main cultivated horticultural crops, open field cultivated in the Mediterranean area: two of autumnal-winter crops (cauliflower and onion) and two spring-summer crops (pepper and watermelon). In the evaluation, the following parameters have been analyzed: plant growth and water status, yield, irrigation water use efficiency, quality of production and crop profitability. In the first season the CDI was tested, which allowed to establish the different growth stages for each crop, which were used in the following season for the RDI. In the four crops, the control plants (100% IWR) have shown an adequate water status, in terms of both relative water content and membrane stability index, while those subjected to a severe CDI, have shown the lowest values of both indexes. The negative effect of deficit irrigation on yield has been less important in autumn-winter crops than in spring-summer crops, especially in cauliflower. The CDI at 50% IWR has drastically reduced the marketable yield and, consequently, the gross revenue, although it has supposed an improvement in the irrigation water use efficiency for the autumn-winter crops. From the individual analysis of the crops, it can be stated that cauliflower yield obtained with CDI at 75% IWR or RDI at 50% IWR during the juvenile phase, has remained at levels similar to the control, improving the irrigation water use efficiency. In relation to onion, in case of severe water restriction, it would be advisable to apply CDI with 75% IWR or RDI at 50% IWR during bulb ripening, since these strategies have slightly decreased yield, improving the irrigation water use efficiency. In less restrictive conditions, RDI at 75% IWR during the bulb maturation has led to a satisfactory yield, with an increase in the irrigation water use efficiency. In Italian sweet pepper, the application of RDI to 75% IWR during the harvesting has resulted in a considerable reduction of the yield, and therefore, of the gross income, although with important water savings and increasing the fruit soluble solids and phenolic compounds content. By shortening the cultivation cycle until the beginning of September, when most of the marketable yield has already been harvested, significant water savings would be achieved, and the land could be used in other crops. CDI at 75% IWR and 50% IWR, or RDI at 50% IWR at harvesting have resulted in a high incidence of fruit affected by blossom-end rot. In watermelon the RDI application can be recommended, both 75% and 50% IWR, during the fruit ripening, since it has led to acceptable marketable yields. In general terms, it can be affirmed that the application of CDI and RDI in the four crops has not significantly affected the product quality, in terms of the analyzed parameters.My grateful thanks to the Cultural Affairs and Mission Sector, Egyptian Ministry of Higher Education for supporting me with a scholarship.Abdelkhalik, AGA. (2019). Effect of continued and regulated deficit irrigation on the productivity of four vegetable crops in open-field conditions in the Mediterranean area [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129868Compendi

Foliar Application of Zinc Oxide Nanoparticles Promotes Drought Stress Tolerance in Eggplant (Solanum melongena L.)

Water shortage and salinity are major challenges for sustaining global food security. Using nutrients in the nano-scale formulation including zinc oxide nanoparticles (ZnO NP) is a novel fertilization strategy for crops. In this study, two field-based trials were conducted during 2018 and 2019 to examine the influence of three ZnO NP concentrations (0, 50, and 100 ppm) in eggplant grown under full irrigation (100 of crop evapotranspiration; ETc) and drought stress (60% of ETc). Plant growth, yield, water productivity (WP), physiology, biochemistry, and anatomy responses were evaluated. Drought stress significantly decreased membrane stability index (MSI), relative water content (RWC), and photosynthetic efficiency, thus hampered eggplant growth and yield. In contrast, exogenous ZnO NP to water-stressed eggplant resulted in increased RWC and MSI associated with improved stem and leaf anatomical structures and enhanced photosynthetic efficiency. Under drought stress, supplementation of 50 and 100 ppm ZnO NP improved growth characteristics and increased fruit yield by 12.2% and 22.6%, respectively, compared with fully irrigated plants and nonapplied ZnO NP. The highest water productivity (WP) was obtained when eggplant was irrigated with 60% ETc and foliarly treated with 50 or 100 ppm of ZnO NP, which led to 50.8–66.1% increases in WP when compared with nontreated fully irrigated plants. Collectively, these findings demonstrated that foliar spraying ZnO NP gives the utility for alleviating drought stress effects on eggplant cultivated in saline soil