Evolució dels nitrats analitzats a l’aigua de trenta fonts situades en tres àrees geogràfiques de la comarca d’Osona

La comarca d’Osona ha disposat sempre d’aigua abundant i de bona qualitat, però en els darrers anys s’ha observat un increment del contingut de nitrats a les aigües subterrànies. Les aigües de les fonts són consumides habitualment per un gran nombre de persones, però, a causa de la seva contaminació per nitrats, moltes han quedat en desús, ja que en no poder fer ús de l’aigua, la població ja no va a la font i això ha provocat la pèrdua d’aquest espai natural, d’interès històric, arquitectònic, llegendari, biològic i fins i tot artístic. Des de l’any 1988 i fins a l’actualitat, es mostreja puntualment l’aigua d’algunes fonts de la comarca d’Osona i se n’analitzen els nitrats. En aquest estudi, i d’acord amb aquestes dades, s’analitzarà com ha evolucionat el contingut de nitrats d’aquestes fonts i en quin estat es troben actualment. S’estudien trenta fonts que es divideixen en tres àrees geogràfiques diferents de la comarca d’Osona i s’observarà que, a més altitud, menys concentració de nitrats, a causa de les diferències que hi ha de població, indústria, superfície de cultiu i forestal. La legislació actual limita la concentració de nitrats en el RD 140/2003 a 50 mg/l, ja que poden provocar problemes de salut a la població, sobretot en nadons, als quals els pot provocar metahemoglobinèmi

Desenvolupament d'una metodologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (II) Cereals d'hivern a les comarques de Barcelona i Girona

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.Several field experiments on nitrogen fertilisation for wheat under rainfed conditions were carried out at different sites within central Catalonia. Three different methods that are considered interesting for the improvement nitrogen fertilisation practices were tested. These were the nitrogen balance method, the mineral nitrogen method and the nitrate content at the base of the stem method (CNSBT). All the experiments were conducted on deep, well drained, non-saline and medium-textured soils and there was no limited for wheat crop development, with the only exception of one of the trials that was carried out on a moderately deep soil. So, these soils can be considered as having a medium-high production potential. This is also true from the point of view of chemical fertility. Under the conditons studied the nitrogen balance method has shown to be very powerful, on the studied conditions, for determining fertiliser needs. The mineral nitrogen method was also very effective for this purpose. On the other hand the CNSBT method was not useful on the sites studied, where rain-fall is usually a limiting factor for crop growth. Several factors which do not allow an adequate adjustment of nitrogen fertilisation, were identified. These were a poor estimation of the objective yield, the difficulty for predicting the available nitrogen from organic fertilisers, the difficulty of soil sampling for nitrate determination and the bottleneck for nitrogen fertilisation strategy that random distribution on time of water availability represents.Se realizó una serie de ensayos de abonado nitrogenado en diferentes comarcas de la Cataluña interior. En elconjunto de estos ensayos se comprobaron tres métodos diferentes que se consideró eran prometedores para la mejora de la fertilización nitrogenada. Los métodos ensayados eran el método del balance de nitrógeno, el del nitrógeno mineral y el del contenido de nitratos en el jugo de la base de los tallos (CNSBT). Los suelos donde se realizaron los ensayos no presentaban ninguna limitación especial para el cultivo del trigo y eran profundos, bien drenados, no salinos y de textura mediana; la única excepción era un ensayo sobre suelo moderadamente profundo. Por lo tanto, también por lo que respecta a su fertilidad química, los suelos deben considerarse de un potencial productivo mediano- alto. El método del balance de nitrógeno se ha mostrado como muy prometedor de cara a definir si hace falta la magnitud del abonado de cobertera para las condiciones estudiadas. El método de nitrógeno mineral también ha sido efectivo en este sentido, mientras que el del CNSBT se ha revelado como no aplicable en las condiciones ensayadas donde en muchos casos el agua es también un factor limitante. A lo largo de los ensayos se han identificado una serie de factores que impiden ajustar la fertilidad nitrogenada. Entre estos es preciso citar la mala estimación de la producción objetivo, la dificultad de predecir el N disponible a partir de los abonos orgánicos, dificultades de muestreo para el nitrógeno nítrico y el efecto crítico que tiene la errática disponibilidad de agua que complica mucho la estrategia de fertilización nitrogenada a adoptar

Presència i distribució espacial de concentracions anormals d'ió nitrat a les aigües subterrànies dels aqüífers del Baix Fluvià (Alt Empordà)

Presentem una caracterització de la distribució espacial de la contaminació per nitrats en els aqüífers de la plana del baix Fluvià. En concret, els valors de concentració més elevats s’han observat a l’aqüífer superficial, on sobrepassen, amb escreix, els límits de potabilitat aconsellats pel RD 1138/1990. L’àrea més afectada ocupa part dels termes municipals de Vilamacolum i Torroella de Fluvià, en els quals hi predominen concentracions que oscil·len entre 50 i 200 mg × L–1. Els focus de contaminació són de tipus puntual i difús. Documentada la presència anormal de nitrats en aquest aqüífer, es planteja el correcte maneig agrícola, en vistes a una doble finalitat: d’una banda, contribuir a la planificació d’unes bones pràctiques agrícoles tenint en compte la relació entre volums de reg i aportacions de nitrogen; d’altra banda, preveure una progressiva recuperació de la qualitat de l’aqüífer, a partir de l’ús de tecnologies que integrin la ubicació d’unes zones favorables on es pugui maximitzar l’extracció del recurs contaminat, i la ubicació d’uns sòls aptes per a l’aplicació d’aquest recurs, amb uns criteris agronòmics coherents.Presentamos una caracterización de la distribución espacial de la contaminación por nitratos en los acuíferos de la llanura del baix Fluvià. En concreto, los valores de concentración más elevados se han observado en el acuífero superficial, donde sobrepasan, con creces, los límites de potabilidad aconsejados por el RD 1138/1990. El área más afectada ocupa parte de los términos municipales de Vilamacolum y Torroella de Fluvià, en los cuales predominan concentraciones que oscilan entre 50 y 200 mg × L–1. Los focos de contaminación son de tipo puntual y difuso. Documentada la presencia anormal de nitratos en este acuífero, se plantea el correcto manejo agrícola, en vistas a una doble finalidad: por un lado, contribuir a la planificación de unas buenas prácticas agrícolas teniendo en cuenta la relación entre volúmenes de riego y aportaciones de nitrógeno; por otro lado, prever una progresiva recuperación de la calidad del acuífero, a partir de usar tecnologías que integren la ubicación de unas zonas favorables donde se pueda maximizar la extracción del recurso contaminado, y la ubicación de unos suelos aptos para la aplicación de este recurso, con unos criterios agronómicos coherentes.A characterisation of spatial distribution of the nitrate groundwater contamination in the baix Fluvià plain is presented. Specially, the highest values have been found in the upper aquifer, where the critical values specified by RD 1138/1990 for drinking water are clearly surpassed in some cases. The worse afeected areas are the municipalities of Vilamacolum and Torroella de Fluvià where concentrations between 50 and 200 meq × l–1 are dominant. The contamination comes from both point and non-point sources. After documenting the abnormal amounts of nitrate in such aquifer the next issue is good agricultural management. This has two aims. Firstly, to contribute to the planning of good agricultural practices taking the relationship between amount of irrigation water and inputs of nitrogen into account. Secondly, to try to recover the aquifer progressively using technologies capable of integrating the setting of favourable areas where the polluted resource could be withdranw and other spots where there are soils suitable for the application of such resource, all with coherent agronomic criteria

Balanç de nitrogen i anàlisi del consum d'aigua al Baix Empordà

El present treball pretén avaluar l'impacte de les activitats agràries sobre les aigües subterrànies, al Baix Empordà. La ramaderia intensiva genera uns residus que l'agricultura no és capaç d'assumir. Els excedents generats s'infiltren al subsòl, generalment en forma de nitrats (NO3-), provocant la contaminació de les aigües subterrànies. Aquesta pot provocar greus problemes ecològics en els sistemes aquàtics, i afectar a la salut humana. S'ha realitzat un balanç de nitrogen per a les zones agrícoles de l'àrea d'estudi, avaluant els diversos processos que incorporen o extreuen nitrogen al sòl. Paral·lelament, s'ha estudiat el consum d'aigua provocat pel diversos sectors presents a la zona d'estudi, per tal d'avaluar quantitativament la pressió que provoquen sobre els aqüífers. Els resultats obtinguts mostren que la majoria de municipis estudiats generen excedents de nitrogen, justificant la presència de nitrats al subsòl.El presente trabajo pretende evaluar el impacto de las actividades agrarias sobre las aguas subterráneas, en el Baix Empordà. La ganadería intensiva genera unos residuos que la agricultura no es capaz de asimilar. Los excedentes generados se infiltran en el subsuelo, generalmente en forma de nitratos (NO3-), provocando la contaminación de las aguas subterráneas. Esta puede provocar graves problemas ecológicos en los sistemas acuáticos, y afectar a la salud humana. Se ha realizado un balance de nitrógeno para las zonas agrícolas del área de estudio. Evaluando los distintos procesos que incorporan o extraen nitrógeno del suelo. Paralelamente, se ha estudiado el consumo de agua provocado por los diversos sectores presentes en la zona de estudio, para evaluar cuantitativamente la presión que provocan sobre los acuíferos. Los resultados obtenidos muestran que la mayoría de los municipios estudiados generan excedentes de nitrógeno, justificando la presencia de nitratos en el subsuelo.The current work evaluates the agriculture activities impact over the groundwater in the Baix Empordà area. Intensive stockbreeding generates many remains that agriculture is not able to assume. The waste will be filtered through the subsoil, generally taking a nitrate shape (NO3-), leading to the groundwater pollution. This can lead to great ecological damage into the aquatic system, and can affect the human health. A nitrogen balance has been done for the farming areas in the study field, evaluating different processes that incorporate or take nitrogen off the ground. Comparably, a water consume study caused by the different sectors being in the study area has been also done, so the pressure performed into the aquifers can be quantitatively evaluated. The ultimate results show that most of the studied towns generate nitrogen waste, justifying the presence of nitrates into the groundwater

La contaminació per purins : detecció i tractament dels nitrats

Aquest article repassa les tècniques i les metodologies que s'estan emprant actualment per a la detecció i tractament dels purins, i en particular dels nitrats, la principal font de contaminació del mediambient provinent dels fems dels porcs. Les autores reclamen el treball conjunt de tots els sectors per cercar solucions a la problemàtica que es dóna a Catalunya.Este artículo repasa las técnicas y metodologías que se están empleando actualmente para la detección y tratamiento de los purines, y en particular de los nitratos, la principal fuente de contaminación del medioambiente proveniente de los excrementos de los cerdos. Las autoras reclaman el trabajo conjunto de todos los sectores para buscar soluciones a la problemática que se da en Cataluña.This article reviews the techniques and methodologies currently used for the detection and treatment of pig slurry, and specifically of nitrates, which are the main source of environmental contamination caused by pig manure. The authors demand joint efforts from all sectors in finding solutions to this problem in Catalonia

Desenvolupament d'una tecnologia per a la millora de les recomanacions en la fertilització nitrogenada dels cereals d'hivern. (I) Cereals d'hivern a la Catalunya interior

Es va realitzar una sèrie d'assaigs d'adobat nitrogenat en diferents comarques de la Catalunya interior. En el conjunt d'aquests assaigs es varen comprovar tres mètodes diferents que es va considerar que eren prometedors per tal de millorar la fertilització nitrogenada. Els mètodes assajats eren el mètode del balanç de nitrogen, el del nitrogen mineral i el del contingut de nitrats al suc de la base de les tiges (CNSBT). Els sòls on es van realitzar els assaigs no presentaven cap limitació especial per al cultiu del blat i eren profunds, ben drenats, no salins i de textura mitjana; l'única excepció era un assaig sobre sòl moderadament profund. Per tant, i també pel que fa a la fertilitat química, els sòls s'han de considerar d'un potencial productiu mitjàalt. El mètode del balanç de nitrogen s'ha mostrat com a molt prometedor de cara a definir si cal la magnitud de l'adobat de cobertora per a les condicions estudiades. El mètode de nitrogen mineral també ha estat efectiu en aquest sentit, mentre que el del CNSBT s'ha revelat com a no aplicable en les condicions assajades, on en molts casos l'aigua és també factor limitant. Al llarg dels assaigs s'han identificat un seguit de factors que impedeixen ajustar la fertilitat nitrogenada. Entre aquests cal esmentar la mala estimació de la producció objectiu, la dificultat de predir el N disponible a partir dels adobs orgànics, dificultats de mostreig pel nitrogen nítric i l'efecte crític que té l'erràtica disponibilitat d'aigua que complica molt l'estratègia de fertilització nitrogenada a adoptar.Several field experiments on nitrogen fertilisation for wheat under rainfed conditions were carried out at different sites within central Catalonia. Three different methods that are considered interesting for the improvement nitrogen fertilisation practices were tested. These were the nitrogen balance method, the mineral nitrogen method and the nitrate content at the base of the stem method (CNSBT). All the experiments were conducted on deep, well drained, non-saline and medium-textured soils and there was no limited for wheat crop development, with the only exception of one of the trials that was carried out on a moderately deep soil. So, these soils can be considered as having a medium-high production potential. This is also true from the point of view of chemical fertility. Under the conditons studied the nitrogen balance method has shown to be very powerful, on the studied conditions, for determining fertiliser needs. The mineral nitrogen method was also very effective for this purpose. On the other hand the CNSBT method was not useful on the sites studied, where rain-fall is usually a limiting factor for crop growth. Several factors which do not allow an adequate adjustment of nitrogen fertilisation, were identified. These were a poor estimation of the objective yield, the difficulty for predicting the available nitrogen from organic fertilisers, the difficulty of soil sampling for nitrate determination and the bottleneck for nitrogen fertilisation strategy that random distribution on time of water availability represents.Se realizó una serie de ensayos de abonado nitrogenado en diferentes comarcas de la Cataluña interior. En elconjunto de estos ensayos se comprobaron tres métodos diferentes que se consideró eran prometedores para la mejora de la fertilización nitrogenada. Los métodos ensayados eran el método del balance de nitrógeno, el del nitrógeno mineral y el del contenido de nitratos en el jugo de la base de los tallos (CNSBT). Los suelos donde se realizaron los ensayos no presentaban ninguna limitación especial para el cultivo del trigo y eran profundos, bien drenados, no salinos y de textura mediana; la única excepción era un ensayo sobre suelo moderadamente profundo. Por lo tanto, también por lo que respecta a su fertilidad química, los suelos deben considerarse de un potencial productivo mediano- alto. El método del balance de nitrógeno se ha mostrado como muy prometedor de cara a definir si hace falta la magnitud del abonado de cobertera para las condiciones estudiadas. El método de nitrógeno mineral también ha sido efectivo en este sentido, mientras que el del CNSBT se ha revelado como no aplicable en las condiciones ensayadas donde en muchos casos el agua es también un factor limitante. A lo largo de los ensayos se han identificado una serie de factores que impiden ajustar la fertilidad nitrogenada. Entre estos es preciso citar la mala estimación de la producción objetivo, la dificultad de predecir el N disponible a partir de los abonos orgánicos, dificultades de muestreo para el nitrógeno nítrico y el efecto crítico que tiene la errática disponibilidad de agua que complica mucho la estrategia de fertilización nitrogenada a adoptar

L'ús de la isotopia del N per determinar l'origen de la contaminació per nitrats en les aigües subterrànies a Osona (Catalunya)

S'ha determinat la procedència dels nitrats a les aigües subterrànies de la part d'Osona compresa entre Manlleu i Torelló mitjançant l'anàlisi de la δ15N del NO3 i de les concentracions dels anions principals en 32 mostres d'aigües de pou i 6 de fonts. Els resultats de la δ15N indiquen que l'aplicació superficial de fertilitzants orgànics (purins) és la principal font de la contaminació de NO3 de les aigües subterrànies. No obstant, en 3 mostres s'ha detectat també una influència per part de fertilitzants inorgànics. D'altra banda, la δ15N combinada amb les concentracions de NO3 i de SO4 indica l'existència del procés de desnitrificació en sectors puntuals de l'àrea estudiada, constituint un mecanisme d'atenuació de la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies de la zona.Nitrate sources in groundwaters in the area of Osona between Manlleu and Torelló has been studied through the analysis of δ15N of NO3 and the concentrations of the main anions in 32 well samples and 6 springwaters. δ15N data show that the main source of NO3 in the groundwater is from spreading pig manure over the fields. However, three samples also showed an influence of inorganic fertilisers. On the other hand, the combined measurements of δ15N with the concentrations of NO3 and SO4 indicated denitrification in located areas of the study site, which constitute a nitrate de-contamination mechanism for the groundwaters in the area