1,197 research outputs found

    Les Arts plàstiques del modernisme en terres de parla catalana

    Get PDF
    Els estudis sobre el Modernisme català començaren poc abans de la Guerra Civil espanyola, però no es generalitzaren fins als volts del 1950, amb els llibres Modernismo y modernistas de J.-F. Ràfols i El arte modernista catalán d'A. Cirici Pellicer. Gaudí comptà des del principi amb biografies notables, però la majoria de grans noms de l'art modernista no trobaren estudis aprofundits fins molt més tard. El 1969, una gran exposició oficial fou dedicada al Modernisme, i als anys setanta el tema modernista esclatà entre els investigadors, tant en el camp de l'art com en el literari, etc. A partir dels anys vuitanta, el Modernisme català fou objecte de grans exposicions a Anglaterra, el Japó o Suècia, afavorit per la presència de noms com el mateix Gaudí o el jove Picasso, que sortí d'aquell nucli. Diversos pintors modernistes han vist publicades ja monografies amb catàlegs raonats de la seva obra, com Anglada-Camarasa (1981), Santiago Rusiñol (1995) o Ramon Casas (1999), i noves grans exposicions de conjunt foren dedicades al Modernisme català (1990) i al valencià (1997). Entre el 2002 i el 2004 el coneixement sobre el Modernisme català i el seu context es condensà en cinc volums, en els quals participaren una vuitantena d'especialistes

    L'arquitectura eclèctica a Catalunya: una història per escriure

    Get PDF
    Con este artículo nos proponemos rescatar un legado arquitectónico ignorado e incomprendido: la arquitectura ecléctica catalana. A través de un repaso de las obras más importantes del eclecticismo en Cataluña, pretendemos organizar una primera clasificación, definiendo las diferentes tendencias así como introduciendo un intento de cronología. También se destacan aspectos como la relación entre el eclecticismo y los nuevos materiales del siglo XIX, mostrando que no es un estilo tan "anacrónico" como se ha pretendido, así como la asimilación de las influencias europeas, principalmente francesa y germánica, en la obra de nuestros arquitectos. Finalmente pretendemos hacer hincapié en que junto a la deslumbrante arquitectura modernista, el atracti

    The Modernist Visual and Plastic Arts in the Catalan-speaking Lands

    Get PDF
    Studies on Catalan Modernism got underway shortly before the Spanish Civil War but did not become widespread until about 1950, when the books Modernismo y modernistas by J.-F. Ràfols and El arte modernista catalán by A. Cirici Pellicer were published. Substantial biographies of Gaudí appeared from the start but some considerable time was to pass before in-depth studies of most of the key figures of Catalan Modernist Art were undertaken. In 1969 a major official exhibition was devoted to Modernism and in the 1970s there was an outburst of research into Modernism in fields including art and literature. In the 1980s major exhibitions on Modernism began to the staged in countries such as England, Japan and Sweden and were boosted by the presence of the names of Gaudí himself or the young Picasso, both of whom arose from the core of Modernism. Monographs with catalogues raisonnés have appeared on various Modernist painters: Anglada-Camarasa (1981), Santiago Rusiñol (1995) and Ramon Casas (1999), while new overall exhibitions have been dedicated to Catalan Modernism (1990) and Valencian Modernism (1997). Between 2002 and 2004, knowledge about Catalan Modernism and its background was condensed into five volumes comprising contributions from some eighty specialists

    The Modernist Visual and Plastic Arts in the Catalan-speaking Lands

    Get PDF
    Studies on Catalan Modernism got underway shortly before the Spanish Civil War but did not become widespread until about 1950, when the books Modernismo y modernistas by J.-F. Ràfols and El arte modernista catalán by A. Cirici Pellicer were published. Substantial biographies of Gaudí appeared from the start but some considerable time was to pass before in-depth studies of most of the key figures of Catalan Modernist Art were undertaken. In 1969 a major official exhibition was devoted to Modernism and in the 1970s there was an outburst of research into Modernism in fields including art and literature. In the 1980s major exhibitions on Modernism began to the staged in countries such as England, Japan and Sweden and were boosted by the presence of the names of Gaudí himself or the young Picasso, both of whom arose from the core of Modernism. Monographs with catalogues raisonnés have appeared on various Modernist painters: Anglada-Camarasa (1981), Santiago Rusiñol (1995) and Ramon Casas (1999), while new overall exhibitions have been dedicated to Catalan Modernism (1990) and Valencian Modernism (1997). Between 2002 and 2004, knowledge about Catalan Modernism and its background was condensed into five volumes comprising contributions from some eighty specialists

    Epíleg

    Get PDF

    El Casino del Masnou, història i arquitectura

    Get PDF
    El Masnou és un poble costaner de la comarca del Maresme amb un gran nombre de construccions modernistes, sobretot de cases aixecades pels estiuejants de l’època, totes elles construïdes per coneguts arquitectes, com per exemple Gaietà Buïgues o Bonaventura Bassegoda i Amigó. Aprofitant que visc a El Masnou, i que tenia ganes de conèixer el seu patrimoni arquitectònic, vaig decidir realitzar el meu projecte final de carrera sobre una construcció modernista del poble, concretament el Casino del Masnou, de Bonaventura Bassegoda i Amigó. A banda de ser un dels edificis més emblemàtics del poble, li tinc un especial estima degut a que he passat allà gran part de la meva infància. A més, l’estudi d’aquesta edificació també m’ha permès buscar informació del Masnou en aquella època, per tenir un context històric sobre el qual ubicar la construcció d’aquest edifici modernista. Una vegada fets els tràmits necessaris al departament d’expressió gràfica de la EPSEB per poder realitzar el projecte, i amb el permís del Casino del Masnou per poder accedir a les seves instal·lacions per tal d’obtenir totes les dades necessàries per realitzar l’aixecament arquitectònic, vaig començar amb l’elaboració d’aquest treball

    L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)

    Get PDF
    L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) va viure a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Llicenciat l'any 1900, l'inici de la seva carrera professional es va desenvolupar a les poblacions de Palau de Plegamans, Sentmenat, Castellar del Vallès i Tossa de Mar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes. Va ser en aquesta època quan va construir els seus edificis més embemàtics: l'Escola Municipal de Música (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914). Amb l'arribada del noucentisme l'obra de Falguera perd interès artístic i la seva activitat se centra en la restauració d'edificis medievals, com ara la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929). De la seva vessant d'historiador de l'art destaca també l'obra que va escriure conjuntament amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals, Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).The architect Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) was astride the Art Nouveau and the Noucentisme (a Catalan art style of the XXth Century). He graduated in the year 1900 and he started developing his professional career in the villages of Palau de Plegamans, Castellar del Vallès, Sentmenat and Tossa de Mar. In the year 1906 he started to work in the Town Council of Barcelona as Assistant Architect and in 1916 he became Head Architect. It was during this period that he built up his most emblematic buildings: the Escola Municipal de Música of Barcelona (Town Council Music School) (1916-1927) and the Casa de la Lactància of Barcelona (Breastfeeding House) (1907-1914). With the arrival of the Noucentisme Falguera's work lost interest and his activity focused then on architectural recovers of medieval buildings such as the recover of the City Hall building of Barcelona (1929). As an art historian as he was it has to be mentioned the outstanding work written in collaboration with Josep Puig i Cadafalch and Josep Goday i Casals, called Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918)

    Patrimonio arquitectónico del siglo XX: el legado Art Nouveau en La Habana

    Get PDF
    [ESP] El artículo forma parte del proyecto de investigación desarrollado por varios expertos y expertas de ICOMOS-Cuba, parcialmente financiado por la AECID (2008-2012), titulado Influencias directas, indirectas y distanciamientos, entre la arquitectura cubana y la española. Dentro de esos 500 años de historia común, la autora de esta publicación profundiza sobre las características del Art Nouveau de La Habana (y otras obras de la isla), identificando rasgos provenientes del modernisme català e identificando otras influencias provenientes de ciudades europeas: Viena, París, Bruselas… El análisis se centra en cuatro puntos: 1) determinar las similitudes y distanciamientos de la arquitectura modernista cubana respecto a la española; 2) valorar los grados de asimilación de una cultura arquitectónica en otra; 3) precisar los distanciamientos respecto de la corriente dominante catalana y 4) establecer particularidades propias del Art Nouveau habanero respecto del modernismo español. La investigación que ha posibilitado el poder desarrollar este escrito se engloba dentro del Programa de ayudas de movilidad posdoctoral en centros extranjeros que financió en el 2010 el Ministerio de Educación de España. La investigación fue supervisada por el Doctor Arquitecto Daniel TABOADA ESPINIELLA, Titular de la Cátedra de Arquitectura Vernácula Gonzalo de Cárdenas, de la Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana durante 2011-2012 en Cuba. [ENG] The article is included on the research project entitled Direct and indirect influences and differences between the Cuban and the Spanish Architecture, developed by various experts from ICOMOS-Cuba, partially funded by the Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo AECID (2008-2012). Within these 500 years of common history, the author of this publication focuses on the characteristics of the Art Nouveau Architecture in Havana (and other works of the island), identifying features from the Catalan Modernism and other influences from different European cities: Vienna, Paris, Brussels ... The analysis highlights four objectives: 1) to determine the similarities and separations of Cuban Art Nouveau Architecture compared to the Spanish; 2) to assess the degree of assimilation of the Spanish architectural culture into the Cuban one; 3) to specify the distancing between Cuban Art Nouveau and the Catalan architectural trend and 4) to establish peculiarities of Havana Art Nouveau respect of Spanish modernism. The research that enabled this paper is included in the program of aid mobility postdoctoral in foreign centers funded in 2010 the Spanish Ministry of Education. The research was supervised by Dr. Daniel Taboada Espiniella: Architect, Head of the Department of Vernacular Architecture Gonzalo de Cárdenas, the City Historian of Havana Office, Cuba, during 2011-2012
    • …
    corecore