Evocações do Paraíso na iconografia da Idade Média

Evolução da iconografia do paraíso ao longo da Idade Média

Vínculos entre divindade e poder secular nos vasos de figuras negras da Lacônia no século VI a. C

Este artigo tem por intenção situar as imagens de deuses presentes em vasos lacônios de figuras negras com relação à iconografia em outros tipos de materiais lacônios, buscando entender a função político-social dos mesmos no contexto da sociedade espartana do século VI a.C.This article wants to examine the divine images on Laconian black-figure vases with regard to the iconography in other types of Laconian materials, thus hoping to understand their politico-social function in the context of the Spartan society of the 6th century b.C

The first book of the Roman de Fauvel in the writing (and in the iconography) of Paris B.N.fr.146 manuscript

La tradición del Roman de Fauvel, realización de la alegoría medieval tardía satírica más visible, tiene doce manuscritos, a los que se añaden dos fragmentos de longitud desigual. En los doce manuscritos, el texto de Fauvel preservado incluye los dos Livres tradicionalmente atribuidos a Gervais du Bus: con tres excepciones, cuando los manuscritos transcriben sólo el libro, esa situación puede corresponder a algún factor accidental, o dependen del uso de una copia, pero también reflejan la situación de un ejemplo que lo contiene, que se produjo en la composición y distribución de ambos libros ya terminados. En un caso, sin embargo, en el manuscrito de París BNfr.146, el estado del texto es exactamente lo contrario: la transcripción, o la que aparece como tal, no ha disminuido, sino que más bien aumentó con un alto número de adiciones.The tradition of the Roman de Fauvel, realization of the most conspicuous satirical late-medieval allegory, has twelve manuscripts, to which are added two fragments of unequal length. In the twelve manuscripts, the text of Fauvel preserved includes the two Livres traditionally attributed to Gervais du Bus: With three exceptions, where the manuscripts I transcribe only the Book, that situation may correspond to some accidental factor, or depend on the use of a copy I carried the book, but also reflect the situation of an exemplar that has gone only this, which occurred in the composition and distribution of both books now finished. In one case, however, in the Paris BNfr.146 manuscript, the status of the text is exactly the opposite: the transcription, or one that appears as such, there has decreased, but is rather increased with a high number of additions

La Iconografia del músic i de la música als dibuixos de la premsa barcelonina (1865-1936)

A partir del darrer terç del segle xix, amb una premsa catalana consolidada i de temàtica diversificada, s'editaren revistes musicals especialitzades que compartien l'espai editorial amb títols tan populars com les revistes il·lustrades La Campana de Gràcia o Cu-cut! Els grans dibuixants de premsa de l'entresegle van codificar la iconografia dels fets d'actualitat, quadres de costums i arquetips ciutadans, entre els quals trobem l'ens abstracte de la música i l'entitat concreta del personatge del músic. El bohemi incomprès o el mestre venerat foren els dos extrems d'aquesta iconografia. L'activitat musical reflectia també aquella Barcelona burgesa i obrera que s'esplaiava a les gales del Liceu, als cabarets del Raval o a les corals obreres. Els ninotaires van saber explotar la temàtica musical i transposar-la al camp polític, com va ser el cas de la caricatura de Joan Llaverias sobre els concerts que l'Orfeó Català va donar a Madrid i que el 1912 va suposar la suspensió definitiva del Cu-cut!As from the last third of the 19th century, with a consolidated Catalan press in a broad diversity of fields, music journals were published that shared their area of specialisation with such popular publications as the illustrated magazines La Campana de Gràcia and Cu-cut! The major draughtsmen of the turn-of-the-century press coded the iconography of current events, genre scenes and city archetypes, which included the abstract entity of music and the concrete entity of the musician. The misunderstood bohemian and the venerated maestro were the two extremes of this iconography. Musical activity also reflected the bourgeois and working-class Barcelona that found entertainment in the galas of the Liceu, the cabarets of the Raval quarter or the workers’ choirs. The cartoonists knew how to take advantage of musical subjects and shift them to the political terrain, as was the case of Joan Llaverias’s caricature of the concerts that the Orfeó Català held in Madrid, a caricature which led to the permanent closure of Cu-cut! in 1912