Gravar el nom a l'escorça d'un arbre

Escriure - i traduir no és res més ni res menys que això- significa prendre decisions irrevocables. El que s'apunta queda fixat com si ho haguéssim incrustat amb un ganivet esmolat a l'escorça d'un arbre. Sovint l'escriptura deixa la sensació d'haver fet algun gest impropi, que més aviat embrutal'entorn, maldestre, massa visible. I la traducció pot incomodar més, perquè les decisions que els traductors prenem són tan irrevocables com les d'un autor, però no les podem executar amb la mateixa llibertat de moviments. Quan ens posem a treballar amb la llengua, hem de ser conscients querebrem en custòdia un material que és viu i que hem de transmetre en les mateixes condicions, que ha de ser aprofitable per als altres, que ha de donar fruits i que ha de preservar l'entorn tot sencer.Writing, which is all that translation is, means taking irreversible decisions. What is written remains forever, as if it had been carved with the point of a sharp knife in the bark of a tree. Writing can often leave you with the feeling of having done something inappropriate, something that will later leave a stain, or something clumsy or too visible. And translation can make that feeling even more uncomfortable, because while the decisions we take as translators are as irreversible as those of the author, we must take them without the same freedom of movement. When we begin to work with language, we must be conscious of the fact that we are being given custody of living material that must be passed on in the same state. We must ensure that it can be enjoyed by others and that it can bear fruit while maintaining its completeness

Las Tres G: Gobernar es Gravar para Gastar

Governments must collect the resources necessary to carry out their duties, regardless of the intensity with which governments intervene in society. Ultimately, to govern must be to tax in order to spent. Everything else, such as the intentions of governmPublic goods, revelation of preferences, optimal taxation

Sistema de gestão de clientes: Manual do usuário.

bitstream/item/33621/1/documento-179.pd

Veus SilenciaDES

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic 2014-201

Servicios transfronterizos y su tratamiento en los convenios para evitar la doble imposición. Parte II

En este artículo se continuará analizando el tratamiento que los Convenios para evitar la doble imposición suscritos por Chile dan a las rentas originadas a través de la prestación de servicios. En particular, el presente artículo tratará sobre las rentas por servicios de transporte internacional, las rentas del empleo, las rentas originadas por la prestación de servicios de artistas y deportistas, las rentas de funcionarios públicos, de directores de empresas y rentas provenientes de asistencia y servicios técnicos en Convenios que tratan tales rentas de manera particular. El presente artículo, además dará cuenta del tratamiento previsto en los Modelos de Convenio (OCDE y ONU) y en sus comentarios sobre las mencionadas rentas derivadas de la prestación de servicios, dando especial énfasis a las recientes discusiones llevadas a cabo en el marco de la actualización de dichos Modelos. En la primera parte de este artículo, se analizó el tratamiento que los Modelos de Convenio para evitar la doble imposición (Convenios) dan a los servicios cubiertos únicamente en los artículos 5 y 7 (establecimiento permanente-beneficios empresariales) y artículo 14 (servicios personales independientes), los cuales representan la “regla general” en el tratamiento de servicios. Tal como se señaló en la primera parte del artículo, la prestación de servicios se encuentra regulada en distintas disposiciones a lo largo de los Convenios, los cuales excluyendo la regla general de los artículos 5, 7 y 14, se hacen cargo específicamente de ciertos tipos de actividades. Dichas disposiciones, principalmente, asignan potestades tributarias a los Estados contratantes tomando en cuenta las características que tiene el prestador del servicio. En este sentido, en los Modelos de Convenio y en los Convenios chilenos existen normas específicas que regulan los servicios llevados a cabo por empleados (servicios personales dependientes o rentas del empleo); los servicios llevados a cabo por artistas o deportistas; servicios llevados a cabo por funcionarios públicos; o las actividades de directores de empresas. Asimismo, ciertos servicios también son cubiertos en el artículo sobre transporte internacional

O podcasting no desenvolvimento da leitura: Uma experiência no 1º ciclo do ensino básico

A leitura tornou-se um dos temas de preocupação e de estudo na educação, tanto pela complexidade dos processos de ensino como pelas competências dos nossos cidadãos analisadas por diversos estudos. Embora os resultados dos alunos portugueses expostos no PISA 2009 revelem uma expressiva melhoria em áreas avaliadas incluindo a leitura, os níveis de alfabetização em Portugal ainda estão longe do ideal, daí vários projetos instituídos a nível nacional tentarem projetar um sonho possível de acontecer: gerar literacia na atual e futuras gerações. É na escola do Primeiro Ciclo do Ensino Básico que se efetiva a verdadeira aprendizagem do código linguístico, portanto, é necessário que utilizemos estratégias diversas e apelativas à leitura dos símbolos escritos, ferramentas necessárias para o seu enriquecimento pessoal, indo além da simples capacidade de decifrar sinais gráfico

Nivell de soroll ambiental a la BCUM

L’origen del projecte va tenir lloc quan treballava de becària a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa. Un dilluns tot llegint els fulls de queixes en vam observar un que deia que al cap de setmana hi havia hagut molt de soroll a la biblioteca; els caps de setmana oberts de la biblioteca, només en època d’exàmens, no hi treballa cap bibliotecària, només un becari i un vigilant, fet que fa que la directora de la biblioteca no pugui saber si realment els caps de setmana hi ha molt de soroll o no. Amb tot això vaig començar a pensar que es podria fer un estudi de soroll de la biblioteca, realitzar un projecte amb el qual es pogués portar un control de soroll. Enlloc d’utilitzar un sonòmetre convencional, el qual té un cost elevat, s’ha realitzat un programa que realitzés la funció d’un sonòmetre, utilitzant un micròfon i una targeta de so disponible en un PC multimèdia. Un cop es va tenir el programa enllestit, es va procedir a gravar el soroll de la biblioteca. Al utilitzar el Matlab, programa que no permet treballar en temps real, el que es va haver de fer va ser primer les gravacions i un cop acabades, l’anàlisi d’aquestes. Es va gravar durant dos dies el soroll que hi havia a la biblioteca. Es va deixar, el que anomenem equip de mesura, el portàtil amb el micròfon, al taulell de préstec. Aquest és segurament un dels llocs més sorollosos de la biblioteca, però ja que les gravacions només es van poder fer durant dos dies, es va creure que no es podia fer en el punt més silenciós de la biblioteca, sinó que en el lloc on hi havia més soroll i d’aquesta manera és pot assegurar que a la resta de la biblioteca, com a mínim, hi haurà menys soroll. Després de gravar durant els dos dies i tenir tots els arxius d’aquests, es va a procedir a l’anàlisi, com ja s’ha dit. De les dades gravades s’han extret varies coses. S’han extret el espectres de freqüències dels arxius per fer una observació inicial d’aquests; degut a que s’observaven molts harmònics els quals no sabíem que els podia causar, es va tornar a fer una gravació a la biblioteca, però aquest cop quan ja no hi havia cap usuari, i es van gravar tots els sorolls, que podien aparèixer en l’espectre, de manera individual, per intentar reconèixer els. Després dels espectres, s’han extret les potències mitjanes dels dos dies de gravacions i a continuació s’ha realitzat també tot un estudi dels nivells de percentils extrets. Els dos últims aspectes que s’han observat han estat els nivells de soroll Noise Criteria, els qual estableixen diferents nivells segon la zona on s’estigui. I per últim una observació de tot el senyal per les diferents octaves. S’ha observat tot el senyal des de tots aquests diferents punts, per tal de treure’n la informació màxima que se’n podia.El primer a comentar és el tema de la calibració del micròfon i la targeta de so. Ha estat un tema complicat de realitzar ja que la targeta de so incorpora característiques d’autoguany. Les mesures obtingudes no són vàlides per certificacions però si útils pel propòsit del projecte. Hagués estat bé poder realitzar més dies de gravacions i per exemple, realitzar un estudi per tota una setmana sencera, o gravar en diferents èpoques, com per exemple, a principi de quadrimestre, quan els estudiants encara no tenen molta feina a fer i no acostumen a anar a la biblioteca, a entremig curs, quan a la UPC tenen exàmens parcials i per tant els estudiants d’aquesta ja comencen a freqüentar-la, però els de la FUB encara no; i comparar aquestes dues èpoques amb la d’exàmens finals que és amb la que s’ha realitzat l’estudi. Aquest tema d’un augment de dies de gravació, pot donar peu a un segon projecte amb més profunditat sobre el nivell de soroll ambiental a la BCUM. Un dels fets que s’ha pogut anar observant al llarg de tot l’estudi és que la tarda és molt més sorollosa que el matí, tot això podria ser per varis factors com per exemple que els estudiants que porten des del matí a la biblioteca comencen a estar cansats i fan més descansos, és a dir, que surten i entren més cops de la biblioteca, o desconnecten més sovint i parlen amb el company, o van una estona als ordinadors... Tot això, el trànsit més freqüent d’entrades i sortides de la biblioteca i el fet que les mesures es van prendre a l’entrada d’aquestes, han pogut influir en la conclusió extreta sobre els diferents nivells de soroll que hi ha en diferents zones horàries del dia. El nivell de soroll al llarg del dia és una mica més alt del nivell que s’hauria d’esperar en una biblioteca, les gravacions s’han fet a, possiblement a la zona més sorollosa de labiblioteca, però això no treu el fet de que segueix estant dins d’una biblioteca. Hi ha molts aspectes que influeixen en el soroll, com també s’ha pogut observar, els telèfons, els ventiladors, la impressora, lector de codi de barres... Així que el que s’intentarà a continuació és proposar possibles alternatives o solucions per tal d’intentar disminuir algun dels sorolls que hem observat: Lector de codi de barres: existeixen lectors de codi de barres els quals disposen del mode silenci i no “piten” cada vegada que se’ls passa un codi de barres com el de la biblioteca, el qual es pot sentir des de tots els punts d’aquesta. Telèfon: cada vegada que sona el telèfon també es pot sentir des de l’altre extrem de la biblioteca, una alternativa seria posar un telèfon IP, el qual enlloc de sonar, fes aparèixer una finestra emergent a l’ordinador, de la bibliotecària, per tal de fer-li saber que estant trucant i així poder respondre la trucada. Impressora: la impressora que hi ha al taulell és en color i dins la sala de treball intern es disposa d’una altre impressora de blanc i negre, el que es podria fer és col·locar les dues impressores dins la sala de treball intern i evitar que es sentís cada vegada que algú de treball intern, de la factoria o del taulell imprimeixen una cosa. Telèfons mòbils: tot i que no s’han observat en l’estudi també s’ha de tenir en compte que, per molt que es demani que se silenciïn els mòbils, no tothom ho fa, i més d’un mòbil sona durant el dia dins la biblioteca, una solució dràstica a aquest problema seria utilitzar inhibidors de cobertura GSM dins la biblioteca, d’aquesta manera no es disposaria de cobertura suficient per rebre trucades, ni per parlar pel mòbil. Sales: un altre aspecte que no s’ha observat, però que també s’ha de considerar són totes les sales de les quals es disposen a la biblioteca: · UOC · Factoria · Sala de treball intern · Sala de treball en grup · Sala d’ús persona · Aula de formació Dins d’aquestes sales es treballa i es parla durant tot el dia i no estan suficientment ben aïllades com per no sentir el soroll des de fora. Per començar les portes són de vidre i al tancar-se queden espais oberts a tot el voltant de la porta; a més a més la sala de treball en grup i l’aula de formació, una al costat de l’altre, estan separades per una paret que no arriba fins al sostre, fet que fa que si en una es parli en l’altre s’escolti; un altre fet són les reixes de ventilació que connecten les del primer pis amb la planta baixa, així que si es parla amb un to normal dins d’alguna de les sales, al pis de dalt es pot sentir si s’està prop d’una de les reixes... Aquests són només alguns punts que es poden observar com a usuari de la biblioteca i com a becària de tal durant un any i mig he pogut comprovar a diari. Tot aquest punt també podria donar lloc a un altre projecte d’aïllament acústic dins la biblioteca, tema del qual dins d’aquest projecte no s’ha parlat ni tractat

Integració de competències genèriques a les titulacions de Grau de l’Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET) a través de les TIC: comunicació eficaç oral i escrita, tercera llengua i treball en grup

S'ha equipat una sala de la Biblioteca del Campus de Terrassa, BCT, com a estudi d'enregistrament de vídeos. Els estudiants poden reservar anticipadament una sessió d'enregistrament mitjançant una plataforma digital i, en aquest estudi, poden gravar un vídeo de la seva presentació oral de forma completament autònoma, amb un mètode senzill i ràpid a través de la plataforma Adobe Connect. El vídeo resultant queda allotjat en un servidor de streaming i la seva URL és el que els estudiants envien als Professors a través del correu-e o, millor, mitjançant ATENEA per procedir a l'avaluació de les competències corresponents. El Projecte nasqué de la necessitat d'avaluar les competències genèriques "comunicació eficaç oral i escrita” alhora que les competències “treball en equip" i "tercera llengua (anglès)" a tots els programes de Grau de l'àrea industrial i de les telecomunicacions a l'EET.Peer Reviewe

Servicios transfronterizos y su tratamiento en los convenios para evitar la doble imposición

Los Convenios para evitar la doble imposición que siguen los modelos de Convenio de la Organización para la Cooperación y Desarrollo Económico (OCDE) y de la Organización de Naciones Unidas (ONU) tienen variadas disposiciones que tratan sobre servicios transfronterizos. El presente artículo analizará, en dos partes, las distintas disposiciones de los Modelos OCDE y ONU respecto a los servicios transfronterizos, con un especial énfasis en lo que Chile ha acordado al respecto en sus Convenios para evitar la doble imposición. Esta primera parte tratará, en específico, de los servicios considerados como beneficios empresariales y el tratamiento del artículo 14 sobre servicios personales independientes, disposición que se encuentra en el modelo ONU y en varios de los convenios vigentes en Chile