Free speech and hate speech: language and rights

Book synopsis: Quasi ogni aspetto dell’esperienza umana sembra essere legato all’idea di normatività. Ma cosa sono le norme? Che cosa le giustifica? A chi, in quale misura e perché si applicano? Che rapporto hanno con i fatti e i valori? Questo volume (corredato di un’amplissima bibliografia) affronta tali questioni dal punto di vista della filosofia del linguaggio, della teoria della conoscenza, della morale, della filosofia del diritto e dell’azione

Philosophy & Architecture

Philosophy & Architecture special number of philosophy@LISBON (International eJournal) 5 | 2016 edited by Tomás N. Castro with Maribel Mendes Sobreira Centro de Filosofia da Universidade de Lisboa ISSN 2182-437

The truth functional hypothesis does not imply the liars paradox

The truth-functional hypothesis states that indicative conditional sentences and the material implication have the same truth conditions. Haze (2011) has rejected this hypothesis. He claims that a self-referential conditional, coupled with a plausible assumption about its truth-values and the assumption that the truth-functional hypothesis is true, lead to a liar’s paradox. Given that neither the self-referential conditional nor the assumption about its truth-values are problematic, the culprit of the paradox must be the truth-functional hypothesis. Therefore, we should reject it. In this paper I argue that, contrary to what Haze thinks, the truth-functional hypothesis is not to blame. In fact, no liar’s paradox emerges when the truth-functional hypothesis is true; it emerges only if it is false

Cultural syndromes: Socially learned but real

While some of mental disorders due to emotional distress occur cross-culturally, others seem to be much more bound to particular cultures. In this paper, I propose that many of these “cultural syndromes” are culturally sanctioned responses to overwhelming negative emotions. I show how tools from cultural evolution theory can be employed for understanding how the syndromes are relatively confined to and retained within particular cultures. Finally, I argue that such an account allows for some cultural syndromes to be or become mental disorders and also steers clear of some of the anti-realist trappings associated with a social constructivism of cultural syndromes

Non-Epicurean Desires

In this paper, it is argued that there can be necessary and non-natural desires. After a discussion about what seems wrong with such desires, Epicurus’ classification of desires is treated similarly to Kripke’s treatment of the Kantian table of judgments. A sample of three cases is suggested to make this point

Els anys de formació de Miquel Carreras i Costajussà (1923-1930)

Miquel Carreras i Costajussà (1905-1938) és un polígraf sabadellenc, assassinat al front de l'Ebre, autor de diversos escrits importants que ja són clàssics en la història i la literatura catalanes (Elements d'història de Sabadell, Conceptes i dites deMartí Rialp, etcètera). La ciutat, la Caixa de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach - lloc on es guarden i es cataloguen els manuscrits del seu llegat - celebren aquest setembre el centenari d'aquest intel ·lectual. L'estudi dels manuscrits i de nova documentació inèdita provinent d'altres arxius i estudis especialitzats permeten la reconstrucció del seu període de formació a la Universitat de Barcelona i aMadrid entre el 1924 i el 1930, incloent-hi els doctorats de filosofia i dret. La meva comunicació versa sobre aquest període crucial, en què es couen els gradients del seu pensament posterior

La Identitat d'estructura entre "arqueologia" i "genealogia". Algunes tesis sobre la filosofia de Michael Foucault

En aquestes pagines intentaré oferir un esquema de les afirmacions compreses en la meva tesi doctoral i desenvolupar un punt particular. L'exposició es lliurarà encapsada a mode de les nines russes: (1) tests generals, (ii) sub-tesis que desenvolupen la tesi (2), (iii) explicació puntual de la sub-tesi (2.5) referent a la tècnica hermenèutica emprada per Foucault per al bastiment de l'«arqueologia del saber,, i la «genealogia del poder». Concretament, intentaré mostrar -en contra, em temo, de l'opinió del filòsof i de la quasi totalitat de la critica- que la tècnica constructiva de l'arqueologia (1969) i la genealogia (1971/1976) es idèntica. Em limitaré, però, a les qüestions conceptuals internes, sense efectuar-ne explícitament la critica. L'article es clourà amb unes observacions finals (iv). Tanmateix, donat el caràcter succint i pràcticament sense aparell crític de l'escrit, tal vegada resultaria d'utilitat al lector de començar on jo acabi i donar un cop d'ull a l'apartat VI. H. L'objectiu de la investigació ha estat mostrar 1'abast teòric i pràctic del pensament històrico-polític de Michel Foucault a partir de l'elucidació dels límits del seu llenguatge teorètic

Review

Índex de les obres ressenyades: Jaume MENSA i VALLS, Mercè RIUS (eds.), Filosofia catalana medieval i moderna. Bellaterra : UAB, Departament de Filosofia, 2009. Jaume MENSA i VAlls (ed.), Filosofia catalana del segle XX. Bellaterra : UAB, Departament de Filosofia, 201

Ugo Spirito: un maestro per la storia del diritto penale italiano

Spirito tratta figure e principi generali dell'ordinamento penale italiano e sovietico in concreto e indica la via di un diritto etico ideale, da attuarsi necessariamente nello Stato etico. E ciò non implica una mancata distinzione tra filosofia del diritto ed empirismo, moralismo, deontologia politica; né, tanto meno è indice di una tendenza ad isolare la filosofia del diritto dal contesto della filosofia. Al contrario, questo peculiare metodo denota che l'Autore fa filosofia del diritto in modo del tutto coerente alla sua posizione teoretica, mosso dalla convinzione che filosofia e scienza rappresentino due forme del conoscere in rapporto di reciproca interferenza e complementarità