Aplicació d’un programa d’exercici terapèutic en una població adulta amb discapacitat intel·lectual

Objectiu Determinar els efectes d’un programa d’exercici terapèutic sobre la capacitat física funcional de persones amb discapacitat intel·lectual. Material i mètode Es realitzà un estudi quasiexperimental amb una mostra final de 24 adults amb discapacitat intel·lectual, d’un rang d’edat comprès entre els 24 i els 60 anys, distribuïts de forma aleatòria en un grup experimental (11 homes i 6 dones ) i un grup control (6 homes i una dona). Es valorà la condició física funcional abans d’iniciar un programa d’exercici terapèutic de 10 setmanes de durada, immediatament després del programa i 6 mesos després d’haver-lo finalitzat. Resultats En comparar els registres obtinguts pels grups dins el període preintervenció i postintervenció, s’observa que el grup d’exercici terapèutic obtingué millors puntuacions (p < 0,01) que el grup control, en les variables de resistència aeròbica, força de cames, força de braços, agilitat i coordinació. Comparant els períodes de preintervenció i 6 mesos després de finalitzar el programa, el grup d’exercici terapèutic continuava mostrant millors puntuacions (p < 0,05) en força de cames, força de braços i resistència aeròbica, respecte al grup control. Conclusions L’aplicació d’un programa d’exercici terapèutic de 10 setmanes de durada millora la puntuació de les variables de la condició física funcional, mesurada amb el Senior Fitness Test, en adults amb discapacitat intel·lectual. L’efecte del programa d’intervenció presenta una durada menor als 6 mesos, període a partir del qual els registres retornen als valors inicials