Deliri i creativitat

El procés delirant sovint converteix una persona senzilla i anodina en un ésser amb capacitats creatives insòlite

Reversible Verses

A collection of palindrome poems

Eloisa Grimaldi, Viviana Santoro, Collettivo InternoEnki, "M.E.D.E.A. BIG OIL". Con un'intervista a TERRY PATERNOSTER

II MODULO: Gruppo di studio su "M.E.D.E.A. BIG OIL" del Collettivo InternoEnki (Eloisa Grimaldi, Viviana Santoro

Philip Gerrans, The Measure of Madness. Philosophy of Mind, Cognitive Neuroscience, and Delusional Thought, MIT Press Cambridge, Massachusetts – London, 2014, pp. 274.

The Australian philosopher Philip Gerrans ambitiously tries to provide a general theory about the formation of delusions that should enclose neuronal, cognitive and phenomenological levels of description. His theory is defined as narrative and it is grounded on the so called “default thoughts”, that consist in simulations, autobiographical narrative fragments produced by the Default Mode Network (DMN). The DMN is a powerful simulation system that evolved to allow humans to simulate and imagine experiences in the absence of an eliciting stimulus. Such imaginative/simulative process is precariously disciplined by the Self’s demands of narrative coherence. The Author’s aim is to waive the notion of belief and the causal role played by the impairments of fixation-beliefs system in the onset of delusions, as predicted by the principle doxastic theories

Síndromes rares en psicopatologia: revisió bibliogràfica i anàlisi bibliomètrica

Les anomenades «síndromes rares» són aquelles que per la seua etiologia, casuística, símptomes peculiars o escassa prevalença poblacional, no solen ser abordades per la literatura científica. L'objectiu del present treball ha estat realitzar una revisió bibliogràfica i una anàlisi bibliomètrica de es publicacions científiques que des de de 1970 fins a l'actualitat s'han dut a terme en relació a quatre d'aquestes síndromes: síndrome de Capgras, síndrome de Cotard, síndrome de Münchausen i Folie à deux. A partir de la consulta dels bases de dades PsycoDOC, PsycINFO i SCOPUS es presenten els resultats obtinguts sobre les característiques clíniques, l'epidemiologia, el curs, la comorbiditat, l'etiologia i l'abordatge terapèutic de cada trastorn. Així mateix, s'analitza l'evolució al llarg d'aquest període de temps en el nom de publicacions, els autors i països més productius, les revistes científiques que han aportat un major nombre de publicacions i els aspectes sobre cadascun d'aquests quatre trastorns que han generat més interès en els investigadors

La incapacitació de Giner Rabaça, compromissari a Casp (1412)

Es fa una valoració mèdica dels símptomes aportats pels vint-i-dos testimonis que, a instàncies dels diputats, visitaren Giner Rabaça, compromissari pel regne de València, i que serviren per a prescriure la incapacitació d’aquest. Malgrat totes les deposicions aportades pels testimonis, que fan pensar que, efectivament, Giner Rabaça va patir algun tipus de demència o de deliri, hi ha alguns aspectes que no queden prou clars i que fan pensar en motivacions polítiques

Classificazione, diagnosi ed ICD-10. II - Le sindromi schizofreniche

Scopo: Presentare un breve profilo storico relativo ai numerosi tentativi di classificazione dei disturbi schizofrenici succedutisi dal secolo scorso ad oggi e descrivere le principali caratteristiche della classificazione ICD-10 della schizofrenia e dei disturbi ad essa correlati, le principali novità introdotte in essa rispetto all'ICD-9 ed infine le principali similarità e differenze ravvisabili tra la classificazione della WHO ed il DSM-III-R. Risultati - Il concetto di schizofrenia si é venuto definendo attraverso i contributi di autori di rilievo storico, quali Kraepelin, Bleuler e Schneider. Nella definizione dei criteri diagnostici per la schizofrenia, I'ICD-10 ha ripreso i principali criteri schneideriani relativamente ai sintomi patognomonici per questo disturbo, mentre ha ridimensionato, rispetto al DSM-III-R, Pimportanza del criterio longitudinale kraepeliniano relativo al decorso adottando una durata minima di un mese per la diagnosi e prospettando la possibilità di una prognosi non necessariamente sfavorevole. Conclusioni - Nel complesso, nell'ICD-10 si tende ad un ampliamento del concetto di schizofrenia, rispetto ad altri sistemi diagnostici più restrittivi, mentre l'enfasi posta sui sin- tomi schneideriani controbilancia questa tendenza e restringe i criteri di inclusion