Climatologia

S'ha estudiat el clima de Cabrera en base a les dades pluviomètriques subministrades per l'estació del Far de N'Ensiola i per observatoris propers i/o representatius. La mitjana de precipitacions anuals és de 380 mm, amb uns totals anuals situats entre 193 i 555 mm. La intensitat de les precipitacions és considerable, sobretot els mesos de tardor. Es presenten les freqüències de registres de pluja, tempestes, neu, calabruix, humitat i roada, així com estimacions de la insolació, irradiació i altres paràmetres meteorològics. El clima de Cabrera és un clima semiàrid càlid, d'acord amb la classificació de Emberger. Es presenta el diagrama ombromètric de Cabrera.The climate of the Island of Cabrera has been studied with data that came from the meteorological station of the light-house of N'Ensiola and also other stations that are in the geographical vicinity of the island. The mean annual rainfall is 380 mm, the lowest and highest annual values are 193 and 555 mm. The precipitations are of a great intensity, principally in autumn. The recorded frequencies of rain, snow, hail, dew and storms are given with the values of humidity and an estimate of the solar radiation and insolation. The climate of Cabrera following the classification of Emberger is semi-arid. The ombrometric diagram of Cabrera is show

Laboratório de climatologia.

bitstream/item/50168/1/fd450001.pdf1 folder

Colloque International de Climatologie (Fribourg, 10-13 de setembre de 1991)

Du 10 au 13 septembre 1991 a eu lieu & Fribourg (Suisse) le IV Colloque de Climatologie, organisé par l'Association Intemationale de Climatologie et sous le patronnage de l'Institut de Géographie de l'université de Fribourg. La première journée a été consacrée à un ateiier sur l'étude du climat urbain et la quaiité de l'air; dans les demikres joumées ont eu lieu les présentations des comrnunications et des posters concertant les différents aspects de la climatologie.The 4th Colloquium on Climatology, organized by the International Climatology Association under the auspices of the Institute of Geography of the University of Freiburg, was held in Freiburg (Switzerland) from 10th to 13th September 1991. The first session focused on the topic of Urban Climate and Air Quality, organized in the form of a workshop. During the remaining days, papers and poster sessions were presented on a diversity of themes within the field of Climatology.Del 10 al 13 de septiembre de 1991 se celebró en Fribourg (Suiza) el IV Coloquio de Climatologia, organizado por la Asociaci6n Internacional de Climatologia bajo los auspicios del Instituto de Geografia de la Universidad de Fribourg. La primera jornada se dedicó a un taller, centrado en el tema de clima urbano y calidad del aire, mientras los Últimos dias se destinaron a la presentación de comunicaciones y posters concemientes a diversos aspectos de la climatologia.Del 10 al 13 de setembre del 1991 es va celebrar a Fribourg (Suissa) el IV Col·loqui de Climatologia, organitzat per l'Associació Internacional de Climatologia sota els auspicis de 1'Institut de Geografia de la Universitat de Fribourg. La primera jornada es va dedicar a un taller centrat en el tema de clima urbà i qualitat de l'aire, mentre els darrers dies es van destinar a la presentaci6 de comunicacions i de cartells relacionats amb diversos aspectes de la climatologia

Patrimônio geomorfológico e paisagem como base para o geoturismo e o desenvolvimento local sustentável

Este artigo discute, a partir de exemplos do Brasil e de Portugal, a importância de consideramos o patrimônio geomorfológico da paisagem como um objeto de pesquisa para a geoconservação, devido à integração dos aspectos naturais e culturais refletidos no sistema da paisagem. A percepção da paisagem permite a valoração da mesma, a qual pode ser de natureza científico-educacional, cultural, funcional ou econômica. A maior parte das paisagens assume mais do que uma categoria de valor, e pode se modificar em função do lugar, da cultura e ao longo do tempo. Alguns conceitos envolvidos na geoconservação são discutidos, como o de geossítio e geomonumento e, por fim, apresentamos a exploração da paisagem por meio do geoturismo, como um caminho para construir um desenvolvimento local sustentável nos territórios que detêm um rico patrimônio natural.This paper discusses, from examples of Brazil and Portugal, the importance of considering the geomorphological heritage of landscape as an object of research to geoconservation due to integration of natural and cultural aspects which are reflected in the landscape system. The perception of the landscape confers a value to it, which can be of different natures like scientific-educational, cultural, functional, and economic. Most of the landscapes have more than one value category, and these values may differ depending on the place, on the culture and over time. Some concepts involved in geoconservation are discussed, as geosites and geomonuments, and finally, the exploitation of the landscape through geotourism is introduced as a way to build a sustainable local development in territories with a rich natural heritage.En este artículo se analiza, a partir de ejemplos de Brasil y Portugal, la importancia de considerar el patrimonio geomorfológico del paisaje como un objetivo de pesquisa para la geoconservación debido a la integración de los aspectos naturales y culturales que se reflejan en el sistema del paisaje. La percepción del paisaje permite la valoración de la misma, que puede ser a la vez científica-educativa, cultural, funcional o económica. La mayor parte de los paisajes asumen más que una categoría de valor, que a lo largo pueden ser modificados, dependiendo del lugar y de la cultura. Algunos conceptos relacionados con la geoconservación se discuten, como geositio y geomonumento y por fin, presentamos la exploración del paisaje a través de geoturismo como una manera de construir un desarrollo local sostenible en los territorios que detienen un rico patrimonio natural

Comentaris al capítol 44 del 'Libro de la Grandezas y Cosas Memorables de la Metropolitana, Insigne y Famosa Ciudad de Tarragona' (1572) de Micer Luys Ponts d'Icart

Un antecedent de la nostra comunicació es troba en Adserh Gebellí, J. (1989), que va presentar el treball: 'Pons d'Icart (s. XVI) se refiere a Hipócrates al comentar las condiciones favorables para la salud que presenta la climatologia de Tarragona', a la Primera Jornada d'Histbria de la Medicina Tarraconense

Los cambios metodológicos en los actuales estudios climáticos

L'article propose une définition, a la fois qu'il signale les differences internes, des approches méthodologiques fonamentales dans les études contemporaines en Climatologie: l'approche statistique, l'approche synoptique, l'approche dynamique et l'approche systemique. A cet egard, on a mesuré son importance relative pendant la periode 1970-1985, A partir de l'analyse de plus de trois mille publications. En plus, on étudie la rélation que ces approches ont-ils avec les champs thématiques divers, ainsi que les perspectives spatiales qu'ils utilissent et les espaces géographiques sur lesquels ils se projectent de façon la plus habituelle.This article defines and distinguish as the basic methodological approaches in the present Climatological studies the statistical approach, the synoptical approach, the dynamic approach and the systemic approach. With this scope, it evaluates its relative relevance in the period 1970-1985, based on the analysis of more than three thousand scientiphical articles. Moreover, it analyses the relationship between these approaches and the different thematic changes, and theirs spatial perspectives and their more frequent geographical spaces of analysis.El articulo propone una definición y diferencia entre si-corno enfoques metodológicos básicos en los actuales estudios de Climatologiael enfoque estadistico, el enfoque sinóptico, el enfoque dinámico y el enfoque sistémico. Con este fin, evalúa su importancia relativa durante el periodo 1970-1985, basándose en el análisis de más de tres mil publicaciones. Se estudia, además, la relación que presentan estos enfoques con los diferentes campos temáticos, asi como las principales perspectivas espaciales por las que optan y los espacios geográficos en los que preferentemente se proyectan.L'article proposa una definició i diferenciació -com a enfocaments metodològics bàsics en els estudis de Climatologia actuals- de l'enfocament estadístic, l'enfocament sinòptic, l'enfocament dinàmic i l'enfocament sistèmic. Per això, avalua llur importància relativa durant el període 1970-1985, basant-se en l'anàlisi de més de tres mil publicacions. S'estudia, a més, la relació que presenten aquests enfocaments amb els diferents camps temàtics, com també les principals perspectives espacials per les quals opten i els espais geogràfics sobre els quals es projecten preferentment