Restauració arquitectònica sostenible de pobles patrimonials a Jordània

Abstract

L’arquitectura tradicional patrimonial representa la identitat i el llegat cultural. Donada la importància de la sostenibilitat en la preservació d’aquesta arquitectura, el present article, mitjançant estudis teòrics i de camp, se centra en com s’han restaurat i rehabilitat cases patrimonials en dos pobles del sud de Jordània (Al Taybeh i Al Nawafleh). L’objectiu és conservar la identitat i autenticitat d’aquests pobles, analitzant els elements arquitectònics que caracteritzen les seves cases patrimonials, així com els mètodes de restauració aplicats. Això s’aconsegueix estudiant mètodes de restauració sostenibles per destacar els aspectes positius d’aquests enfocaments i proposar-los com a directrius recomanables per a futurs esforços en altres pobles patrimonials de Jordània. La metodologia de recerca inclou treball de camp, observacions in situ i entrevistes per avaluar el procés de restauració. La selecció dels llocs es va basar en la seva rellevància històrica, el grau de deteriorament i els projectes en curs. L’estudi avalua els avantatges i els reptes de les tècniques de restauració utilitzades, comparant-les amb normes internacionals com les cartes del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), amb la finalitat de subratllar la necessitat d’equilibrar les millors pràctiques globals amb les consideracions locals, tant socioeconòmiques com mediambientals. Els resultats posen en relleu la necessitat d’aplicar tècniques de restauració sostenibles que preservin la integritat arquitectònica i cultural dels pobles patrimonials. La rehabilitació d’aquests pobles com a destinacions culturals i turístiques pot fomentar el turisme local, el desenvolupament econòmic i la implicació comunitària. La seva transformació exitosa demostra com la conservació del patrimoni impulsa la continuïtat cultural i enforteix la identitat local. Finalment, l’estudi remarca la importància de la supervisió governamental, l’educació i la participació comunitària en el manteniment del patrimoni arquitectònic de Jordània. L’establiment d’un programa estructurat de manteniment i la promoció de la consciència social contribuiran a la protecció d’aquests pobles patrimonials, garantint la preservació del seu valor històric i cultural per a les generacions futures.Traditional heritage architecture represents identity and cultural heritage. Given the importance of sustainability in preserving heritage architecture, this article, through theoretical and field studies, focuses on how heritage houses in two villages in southern Jordan (Al Taybeh and Al Nawafleh) were restored and rehabilitated. The goal is to preserve the identity and authenticity of these two villages by analyzing the architectural elements that characterize their heritage houses, as well as the restoration methods applied to them. This is achieved by studying sustainable restoration methods to highlight the positive aspects of these approaches, which can be recommended as good practices guidelines for future restoration efforts in other heritage villages in Jordan. The research methodology includes fieldwork, site observations, and interviews to evaluate the restoration process. Site selection was based on historical significance, level of degradation, and ongoing projects. The study assesses the advantages and challenges of the restoration techniques used, comparing them with international standards such as ICOMOS charters to highlight the need to balance the best global practices with local socioeconomic and environmental considerations. Findings emphasize the necessity of sustainable restoration techniques preserving architectural and cultural integrity of heritage villages. Rehabilitating these villages as cultural and tourist destinations can enhance local tourism, economic development, and community engagement. Their successful transformation demonstrates how heritage preservation supports cultural continuity and reinforces local identity. Finally, the study highlights the importance of government oversight, education, and community engagement in sustaining Jordan’s architectural heritage. Establishing a structured maintenance program and promoting awareness will protect heritage villages, ensuring the preservation of their historical and cultural significance for future generations.La arquitectura tradicional patrimonial representa la identidad y el legado cultural. Dada la importancia de la sostenibilidad en la preservación de esta arquitectura, el presente artículo, a través de estudios teóricos y de campo, se centra en cómo se han restaurado y rehabilitado casas patrimoniales en dos pueblos del sur de Jordania (Al Taybeh y Al Nawafleh). El objetivo es conservar la identidad y autenticidad de estos pueblos analizando los elementos arquitectónicos que caracterizan sus casas patrimoniales, así como los métodos de restauración aplicados. Esto se logra estudiando métodos de restauración sostenibles con el fin de destacar los aspectos positivos de estos enfoques, proponiéndolas como directrices recomendables para futuros esfuerzos en otros pueblos patrimoniales de Jordania. La metodología de investigación incluye trabajo de campo, observaciones in situ y entrevistas, para evaluar el proceso de restauración. La selección de los sitios se basó en su relevancia histórica, el grado de deterioro y los proyectos en curso. El estudio evalúa las ventajas y desafíos de las técnicas de restauración utilizadas, comparándolas con normas internacionales como las cartas del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios (ICOMOS), con el fin de subrayar la necesidad de equilibrar las mejores prácticas globales con las consideraciones locales, tanto socioeconómicas como medioambientales. Los hallazgos destacan la necesidad de aplicar técnicas de restauración sostenibles que preserven la integridad arquitectónica y cultural de los pueblos patrimoniales. La rehabilitación de estos pueblos como destinos culturales y turísticos puede fomentar el turismo local, el desarrollo económico y la implicación comunitaria. Su exitosa transformación demuestra cómo la conservación del patrimonio impulsa la continuidad cultural y refuerza la identidad local. Finalmente, el estudio pone de relieve la importancia de la supervisión gubernamental, la educación y la participación de la comunidad en el sostenimiento del patrimonio arquitectónico de Jordania. El establecimiento de un programa estructurado de mantenimiento y la promoción de la conciencia social contribuirán a la protección de estos pueblos patrimoniales, garantizando la preservación de su valor histórico y cultural para las generaciones futuras.The authors would like to thank both Aqaba University of Technology and Amman Arab University for their support. Special thanks are also extended to Mr. Ahmad Al-Nawafleh and Mr. Hamedallah Alrawadieh from Al Nawafleh and Al Taybeh villages for their valuable assistance.Peer Reviewe