Article thumbnail

Onctions et don de l'esprit dans les traditions occidentales anciennes de la période patristique

By Laurence Decousu

Abstract

Des de l'època carolíngia sempre s'ha cregut que en els ritus baptismals de les litúrgies occidentals no romanes s'ha seguit aquest ordre de cerimònies: Baptisme, unció postbaptismal i imposició de mans. Però, l'estructura d'aquestes litúrgies era veritablement així? A més, s'ha volgut veure en autors com Pacià de Barcelona i Agustí d'Hipona afirmacions a favor de la unció com un ritu associat al lliurament de l'Esperit Sant. En realitat, però, les teories sacramentals iniciades al segle IX alteraren la lectura d'un cert nombre d'autors antics perquè els teòlegs carolingis feien coincidir la imposició de mans i la unció com a signes del do de l'Esperit Sant. Era una teologia i una pràctica litúrgica en ruptura amb la tradició paleocristiana.Since the Carolingian times, it has been taken for granted that non Roman Western baptismal liturgies were always following the same order: 1) Baptism. 2) Chrismation. 3) Laying of the hands. But is this structure as uniform as we commonly think? Furthermore, scholars have read into Pacian of Barcelona and Augustin proofs of a pneumatical chrismation. As matter of fact, sacramental ideologies, that came only in existence in the ninth century, have lead us to misinterpret various ancient authors, because Carolingian theologians were confusing the laying of the hands and the chrismation as signs of the gift of the Spirit. This theology and this liturgical practice was turning its back to what stood as a paleochristian tradition

Publisher: Institut d'Estudis Catalans
Year: 2008
OAI identifier: oai:raco.cat:article/167684
Journal:

Suggested articles


To submit an update or takedown request for this paper, please submit an Update/Correction/Removal Request.