Study of epidermal growth factor receptor (EGFR) and embryo development of prepubertal goat oocytes in vitro matured with meiotic inhibitors and oocyte-secreted factors

La maduració in vitro dels oòcits (IVM) és un factor limitant per a la producció d'embrions in vitro (IVEP), ja que afecta negativament la capacitat dels oòcits per desenvolupar embrions. L'objectiu d'aquest estudi era analitzar el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) com a marcador de competència en oòcits de cabres prepuberals, i promoure l'expressió d'aquesta proteïna durant la IVM per millorar la competència dels oòcits per al desenvolupament embrionari. Es van utilitzar dues estratègies d'IVM: (1) atenuar la represa meiòtica espontània amb inhibidors meiòtics en un sistema d'IVM bifàsic (CAPA-IVM) i (2) promoure l'adquisició de competència mitjançant l'addició dels factors secretats per l'oòcit BMP15 i GDF9. En el primer estudi, vam quantificar l'expressió d'EGFR en oòcits de cabres i ovelles prepuberals obtinguts de fol·licles petits (<3 mm, SF) i grans (≥3 mm, LF). Es va quantificar l'EGFR en les cèl·lules del cúmul (CC) mitjançant western blotting i en els oòcits per immunofluorescència. En ambdues espècies, l'expressió d'EGFR en CC i oòcits va ser més elevada en LF que en SF. Això suggereix que l'expressió d'EGFR augmenta amb la mida del fol·licle i està relacionada amb la competència de desenvolupament dels oòcits. En el segon estudi, vam avaluar l'efecte del CAPA-IVM sobre la competència dels oòcits de cabra prepuberals obtinguts de SF i LF. En el primer experiment, els oòcits es van cultivar durant 6 hores en pre-IVM amb 200 nM de pèptid natriurètic tipus C (CNP) i 10 nM d'estradiol com a inhibidors meiòtics. Els resultats van mostrar que la taxa de vesícula germinal (GV) era més alta en els grups CNP que en el grup control (69% vs 28% en SF i 67% vs 31% en LF). En el segon experiment, els oòcits es van cultivar amb IVM convencional (c-IVM) o CAPA-IVM (pre-IVM + c-IVM) i es van avaluar l'expressió de la proteïna EGFR, les espècies reactives d'oxigen intra-oocitàries (ROS) i el desenvolupament de blastocists. En LF, l'expressió d'EGFR i els nivells de ROS intra-oocitaris van ser millors després de CAPA-IVM, però aquestes diferències no es van observar en SF. La taxa de blastocists va ser similar en SF (3,7% vs 2,6%) i LF (8,3% vs 2,5%). En resum, CAPA-IVM va millorar l'expressió d'EGFR i la capacitat antioxidant en oòcits de LF, però els oòcits de SF eren massa immadurs per beneficiar-se'n. En el tercer estudi, es va avaluar l'efecte d'afegir BMP15 i GDF9 al medi d'IVM dels oòcits de cabres prepuberals. Els complexos cúmul-oòcit (COCs) es van madurar in vitro en absència (grup control) o en presència de 100 ng/mL de BMP15, GDF9 o ambdós. Per avaluar la comunicació cúmul-oòcit, es va determinar la densitat de les projeccions transzonals (TZP) a 0 h, 6 h, 12 h i 24 h d'IVM. Després de la IVM, es van mesurar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul i l'activitat mitocondrial. Finalment, es va avaluar la producció de blastocists després de l'activació partenogenètica (PA) i la fecundació in vitro (FIV). L'addició de BMP15 va augmentar la densitat de TZP durant les primeres 6 hores i va millorar l'expressió d'EGFR, l'expansió del cúmul, l'activitat mitocondrial i la producció de blastocists després de PA (15,5% vs 6,3%) en comparació amb el control. No es van observar diferències en la producció de blastocists després de FIV. La suplementació amb GDF9, amb o sense BMP15, no va millorar cap paràmetre. En conclusió, l'addició de BMP15 al medi d'IVM, però no de GDF9 ni la CAPA-IVM, millora la maduració citoplasmàtica i la producció de blastocists en ovocits de cabres prepuberals.La maduración in vitro de los ovocitos (IVM) es un paso limitante para la producción de embriones in vitro (IVEP), ya que afecta negativamente la competencia de los ovocitos para el desarrollo embrionario. El objetivo de este estudio fue analizar el receptor del factor de crecimiento epidérmico (EGFR) como marcador de competencia en ovocitos de cabras prepúberes y promover la expresión de esta proteína durante la IVM para mejorar la competencia de los ovocitos en el desarrollo embrionario. Se emplearon dos estrategias de IVM: (1) atenuar la reanudación meiótica espontánea con inhibidores meióticos en un sistema bifásico (CAPA-IVM) y (2) promover la adquisición de competencia mediante la adición de los factores BMP15 y GDF9, secretados por el ovocito. En el primer estudio, cuantificamos la expresión de EGFR en ovocitos de cabras y ovejas prepúberes obtenidos de folículos pequeños (<3 mm, SF) y grandes (≥3 mm, LF). La expresión de EGFR en las células del cúmulo (CC) se midió mediante western blotting y en ovocitos mediante inmunofluorescencia. En ambas especies, la expresión de EGFR fue mayor en LF que en SF, tanto en ovocitos como en CC. Esto sugiere que la expresión de EGFR aumenta con el tamaño del folículo y se relaciona con la competencia de desarrollo de los ovocitos. En el segundo estudio, evaluamos el efecto de CAPA-IVM sobre la competencia de los ovocitos de cabras prepúberes obtenidos de SF y LF. En el primer experimento, los ovocitos se cultivaron durante 6 horas en pre-IVM con 200 nM de péptido natriurético tipo C (CNP) y 10 nM de estradiol como inhibidores meióticos. La tasa de vesícula germinal (GV) fue mayor en los grupos CNP que en el control (69% vs 28% en SF y 67% vs 31% en LF). En el segundo experimento, los ovocitos se cultivaron con IVM convencional (c-IVM) o CAPA-IVM (pre-IVM + c-IVM) y se evaluaron la expresión de EGFR, los niveles de especies reactivas de oxígeno intraovocitarias (ROS) y el desarrollo de blastocistos. En LF, la expresión de EGFR y los niveles de ROS fueron mejores tras CAPA-IVM, pero estas diferencias no se observaron en SF. La tasa de blastocistos fue similar en SF (3,7% vs 2,6%) y LF (8,3% vs 2,5%). En resumen, CAPA-IVM mejoró la expresión de EGFR y la capacidad antioxidante en ovocitos de LF, pero los ovocitos de SF eran demasiado inmaduros para beneficiarse. En el tercer estudio, se evaluó el efecto de añadir BMP15 y GDF9 al medio de IVM de ovocitos de cabras prepúberes. Los complejos cúmulo-ovocito (COCs) se cultivaron in vitro en ausencia (grupo control) o presencia de 100 ng/mL de BMP15, GDF9 o ambos. Para evaluar la comunicación entre cúmulo y ovocito, se determinó la densidad de las proyecciones transzonales (TZP) a las 0 h, 6 h, 12 h y 24 h de IVM. Tras la IVM, se midió la expresión de EGFR, la expansión del cúmulo y la actividad mitocondrial. Finalmente, se evaluó la producción de blastocistos tras la activación partenogenética (PA) y la fecundación in vitro (FIV). La adición de BMP15 incrementó la densidad de TZP durante las primeras 6 horas y mejoró la expresión de EGFR, la expansión del cúmulo, la actividad mitocondrial y la producción de blastocistos tras PA (15,5% vs 6,3%). No se observaron diferencias en la producción de blastocistos tras FIV. La suplementación con GDF9, sola o combinada con BMP15, no mejoró ningún parámetro. En conclusión, la adición de BMP15 al medio de IVM mejora la maduración citoplasmática y la producción de blastocistos en ovocitos de cabras prepúberes, pero CAPA-IVM no mejoró la producción de embriones.Oocyte in vitro maturation (IVM) is a limiting step for in vitro embryo production (IVEP) which negatively affects oocyte competence for embryo development. Our objective was to analyze the epidermal growth factor receptor (EGFR) as marker of competence in prepubertal goat oocytes, and to promote the expression of this protein during IVM to increase embryo developmental competence. Two IVM strategies have been used: (1) attenuating spontaneous meiotic resumption using meiotic inhibitors in a biphasic IVM system (CAPA-IVM) and (2) promoting competence acquisition in vitro by adding exogenous oocyte-secreted factors BMP15 and GDF9. In the first study, we quantified the EGFR expression in prepubertal goat and sheep oocytes obtained from small (<3 mm, SF) and large (≥3 mm, LF) follicles. EGFR was quantified in cumulus cells (CC) by western blotting and in oocytes by immunofluorescence. In both species, EGFR expression in CC and oocytes was higher in LF than SF. We conclude that EGFR expression in prepubertal goat cumulus-oocyte complexes (COCs), both in oocytes and CC, increases with follicle size, suggesting it is related with oocyte developmental competence. In the second study, we assessed the effect of CAPA-IVM on oocyte competence of prepubertal goat oocytes from SF and LF. In experiment 1, oocytes were cultured for 6h in pre-IVM with 200 nM C-type natriuretic peptide (CNP) and 10 nM estradiol as meiotic inhibitors, and germinal vesicle (GV) rate was higher in CNP groups than control (69% vs 28%, and 67% vs 31%, SF and LF, respectively). In experiment 2, oocytes were cultured in conventional IVM (c-IVM) or CAPA-IVM (pre-IVM + c-IVM) and EGFR protein expression, intra-oocyte reactive oxygen species (ROS) and blastocyst development were assessed. In LF, EGFR expression after CAPA-IVM was higher compared to c-IVM in oocytes and CC, and intra-oocyte ROS levels were lower in CAPA-IVM. In SF these differences were not observed. c-IVM and CAPA-IVM produced similar blastocyst rates in SF (3.7% vs 2.6%, respectively) and LF (8.3% vs 2.5%, respectively). Overall, CAPA-IVM enhanced EGFR expression for EGF peptide signaling and antioxidant capacity in oocytes from LF but oocytes from SF were too immature to benefit from it. In the third study, we assessed the effect of adding BMP15 and GDF9 to IVM medium of prepubertal goat oocytes. COCs were in vitro matured in absence (control group) or presence of 100 ng/mL of BMP15, GDF9, or both. To determine cumulus-oocyte communication, transzonal projections (TZP) density at 0 h, 6 h, 12 h and 24 h of IVM were evaluated. After IVM, EGFR expression in oocytes and CC, cumulus expansion and mitochondrial activity were measured. Finally, blastocyst rates after parthenogenetic activation (PA) and IVF were assessed. IVM supplementation with BMP15 increased the TZPs density during the first 6 hours of culture. After IVM, BMP15 increased EGFR expression in oocytes and CC, cumulus expansion, oocyte mitochondrial activity and blastocyst production following PA (15.5% vs 6.3%) compared to control. No differences were observed on blastocyst production following IVF. IVM supplementation with GDF9, with or without BMP15, did not improve any parameters. In conclusion, IVM medium supplementation with BMP15, but not GDF9, improves cytoplasmic maturation and PA-blastocyst production of prepubertal goat oocytes. To summarize, we concluded that EGFR expression in prepubertal goat COCs, both in oocytes and CC, increases with follicle size and therefore with oocyte developmental competence. We proved that IVM strategies such as biphasic IVM (CAPA-IVM) and addition of BMP15 to IVM media promote EGFR expression in oocytes and CC from prepubertal goats. Finally, we improved developmental competence of prepubertal goats by adding BMP15 to IVM medium, however CAPA-IVM was not able to improve embryo production regardless of follicle size

Impacts of invasive algae from the perspective of fishers in the Lagoon of Venice, Northern Italy

Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MInvasive alien species are generally considered a cause of biodiversity decline globally, and studying their evolution could provide valuable insights about their invasion mechanism and impacts to new habitats. The Lagoon of Venice (LV) is a significant gateway for invasive algae introduction into the Adriatic Sea. This work aims to address the pressing need to enhance research on the perceptions of local resource users, especially fishers, on invasive algae impacts on marine resources in the Mediterranean setting. The study conducted between February 2022 and April 2024 involved 31 people, most of whom had been engaged in fishing activities for up to over 60 years, who were interviewed during boat trips and algae collection. Interviewees reported knowledge components, complemented by scientific expertise, related to the invasion mechanisms of algae. Of the 26 identified algae recorded, eight taxa have not yet been reported with their scientific names in surveys on the impact of algae in the LV. Together with perceived reasons and related challenges, environmental impacts, solutions proposed by local fishing experts, and adaptations along with their positive uses are socio-economic impacts which are lacking in the LV scientific surveys. The findings reveal perceptions on the direct and indirect impacts of invasive macroalgae in the LV environment affecting its coastal ecosystem functions. Local fishers' knowledge (LFK) offers many ecologically relevant perspectives, which based on the long-lasting practice could complement scientific knowledge (SK) about the impacts of invasive algae and local stressors related to climate change. Hence, it is vital to integrate the broader knowledge of fishers and include them as equal stakeholders in conservation initiatives

An acute sense of observation : Eusebi Ferré and the amateur documentary impulse

This work was supported by the Filmoteca de Catalunya under the Centenary of Amateur Cinema ProjectThis paper builds on the research conducted for the Centenary of Amateur Cinema in Catalonia, which included the localisation, restoration, and digitalisation of 108 films made by amateur filmmakers from 1928 to 1938, 62 of which are nonfiction, to position amateur cinema as the missing link in documentary film history. I will do so through the figure of Eusebi Ferré, whose archive was partially recovered in the context of the project. 90 years after the shooting of his films, which earned international awards and were praised by the critic Josep Palau in 1934 for their 'acute sense of observation', this paper highlights Ferré as one of the most interesting and unknown filmmakers of the documentary impulse in Spain in the 1930s. His work epitomises how amateur cinema was the backbone of the creative relationship with current affairs in the absence of a strong local film industry, leaving us with a precious archive of everyday life that still awaits its history

Modelling and Mapping Chinese Tourists' Perceived Distance in Decision-making

L'avaluació de la distància, distingint entre el llunyà i el proper, engloba una realitat objectiva i un fenomen perceptiu que influeix en el comportament de presa de decisions dels turistes. L'objectiu principal d'aquesta tesi és investigar com la distància influeix en la presa de decisions dels turistes xinesos. L'estudi utilitza una metodologia híbrida, integrant enfocaments tant quantitatius com qualitatius. Es van utilitzar anàlisis temàtiques i de xarxes socials per desenvolupar un model conceptual de distància percebuda basat en 65 articles acadèmics de les bases de dades Scopus, Web of Science i EBSCOhost. Les relacions lògiques subjacents dins del model s'examinen mitjançant el modelatge d'equacions estructurals i una mostra de turistes xinesos. La recerca comprova les relacions hipotètiques entre el temps, la distància geogràfica, el transport, la distància econòmica, cultural, social i la distància percebuda, verificant així empíricament els fonaments teòrics de la distància percebuda. A més, l'estudi inclou una anàlisi del valor emocional mitjançant l'extracció de coneixements de grups focals i entrevistes amb 19 enquestats sobre les seves percepcions de la distància, destacant la importància de les emocions en la configuració de la distància percebuda. Finalment, l'estudi analitza les dades de 450 turistes xinesos que han viatjat prèviament per comparar la distància percebuda en 10 destinacions internacionals i avaluar el paper de cada dimensió en la presa de decisions dels turistes. Mitjançant el modelatge teòric i l'anàlisi d'exemples, les conclusions clau revelen que les sis dimensions de la distància (temps, geogràfica, transport, econòmica, cultural i social) afecten positivament la distància percebuda. No obstant això, el transport i les dimensions culturals són les més importants en la configuració de les opcions de viatge internacionals. Les dimensions culturals i socials afecten notablement les percepcions, especialment entre els turistes xinesos que consideren destinacions europees. La proximitat geogràfica influeix positivament en les percepcions dels països asiàtics, mentre que el desconeixement de llocs com Mèxic crea percepcions negatives. La distància percebuda té un paper de mediació crucial en les decisions de viatge, i la distància cultural té efectes complexos, especialment en països com el Regne Unit i Mèxic. Aquesta tesi avança en la comprensió de com la distància percebuda influeix en el comportament de l'elecció de la destinació a les escales espacials dinàmiques. Desafia els models tradicionals de decadència de la distància i posa de manifest l'impacte significatiu de la distància percebuda en la presa de decisions turístiques. Les troballes proporcionen informació valuosa sobre el comportament dels turistes xinès i ofereixen implicacions estratègiques de màrqueting.La evaluación de la distancia, que distingue entre lo lejano y lo cercano, abarca una realidad objetiva y un fenómeno perceptivo que influye en el comportamiento de toma de decisiones de los turistas. El objetivo principal de esta tesis doctoral es investigar cómo la distancia influye en la toma de decisiones de los turistas chinos. El estudio emplea una metodología híbrida, que integra enfoques cuantitativos y cualitativos. Se utilizaron análisis temáticos y de redes sociales para desarrollar un modelo conceptual de la distancia percibida basado en 65 artículos académicos de las bases de datos Scopus, Web of Science y EBSCOhost. Las relaciones lógicas subyacentes dentro del modelo se examinan utilizando modelos de ecuaciones estructurales y una muestra de turistas chinos. Se prueban las relaciones hipotéticas entre el tiempo, la distancia geográfica, de transporte, económica, cultural, social y percibida, verificando así empíricamente la base teórica de la distancia percibida. Además, el estudio incluye un análisis del valor emocional mediante la extracción de información de grupos de discusión y entrevistas con 19 encuestados sobre sus percepciones de la distancia, destacando la importancia de las emociones en la configuración de la distancia percibida. Por último, el estudio analiza los datos de 450 turistas chinos que salieron del país para comparar la distancia percibida en 10 destinos internacionales y evaluar el papel de cada dimensión en la toma de decisiones de los turistas. A través de modelos teóricos y análisis de ejemplos, los hallazgos clave revelan que las seis dimensiones de la distancia (tiempo, geografía, transporte, economía, cultura y social) afectan positivamente la distancia percibida. Sin embargo, las dimensiones de transporte y cultura son las más significativas a la hora de dar forma a las opciones de viaje internacionales. Las dimensiones culturales y sociales afectan notablemente a las percepciones, especialmente entre los turistas chinos que consideran destinos europeos. La proximidad geográfica influye positivamente en las percepciones de los países asiáticos, mientras que la falta de familiaridad con lugares como México crea percepciones negativas. La distancia percibida desempeña un papel mediador crucial en las decisiones de viaje, y la distancia cultural tiene efectos complejos, especialmente en países como el Reino Unido y México. Esta tesis avanza en la comprensión de cómo la distancia percibida influye en el comportamiento de elección de destino en escalas espaciales dinámicas. Desafía los modelos tradicionales de descomposición de la distancia y destaca el impacto significativo de la distancia percibida en la toma de decisiones turísticas. Los hallazgos brindan información valiosa sobre el comportamiento de los turistas chinos y ofrecen implicaciones estratégicas de marketing.Distance assessment, distinguishing between far and near, encompasses an objective reality and a perceptual phenomenon, influencing the tourists' decision-making behaviour. The main objective of this dissertation is to investigate how distance influences Chinese tourists' decision-making. The study employs a hybrid methodology, integrating both quantitative and qualitative approaches. Thematic and social network analyses were used to develop a conceptual model of perceived distance based on 65 academic articles from the Scopus, Web of Science, and EBSCOhost databases. The underlying logical relationships within the model are examined using structural equation modelling and a sample of Chinese tourists. It tests the hypothetical relationships between time, geographical, transport, economic, cultural, social distance, and perceived distance, thereby empirically verifying the theoretical foundation for perceived distance. Furthermore, the study includes an analysis of emotional value by extracting insights from focus groups and interviews with 19 respondents on their perceptions of distance, highlighting the significance of emotions in shaping perceived distance. Finally, the study surveys data from 450 outbound Chinese tourists to compare perceived distance across 10 international destinations and assess the role of each dimension in tourists' decision-making. Through theoretical modelling and example analysis, the key findings reveal that all six distance dimensions-time, geographical, transport, economic, cultural and social-positively affect perceived distance. However, transport and cultural dimensions are the most significant in shaping international travel choices. Cultural and social dimensions notably impact perceptions, especially among Chinese tourists considering European destinations. Geographical proximity influences perceptions of Asian countries positively, whereas unfamiliarity with places like Mexico creates negative perceptions. Perceived distance plays a crucial mediating role in travel decisions, with cultural distance having complex effects, particularly in countries like the UK and Mexico. This dissertation advances the understanding of how perceived distance influences destination choice behaviour across dynamic spatial scales. It challenges traditional distance decay models and highlights the significant impact of perceived distance on tourism decision-making. The findings provide valuable insights into Chinese tourist behaviour and offer strategic marketing implications

Wearable platform for real-time monitoring of biomarkers in sweat

El camp de la medicina esportiva exigeix tecnologies avançades per a monitorar paràmetres fisiològics i prevenir lesions, deshidratació, enrampades i hiponatrèmia entre els atletes. Recentment s'ha prestat especial atenció a la detecció de biomarcadors mitjançant mètodes analítics no invasius, sent la suor un fluid biològic molt adequat per la seva fàcil accessibilitat i el seu ric contingut en biomarcadors. L'ús de plataformes analítiques portàtils que integren sensors electroquímics i components fluídics basats en capil·laritat permet el monitoratge continu i en temps real de la composició de la suor, amb diversos electròlits com Na+, Cl- i K+, metabòlits com a glucosa i lactat, i hormones com el cortisol com a objectiu principal. S'ha demostrat que el contingut de la suor està relacionat amb la deshidratació, l'estrès, la intensitat de l'exercici i la fatiga. No obstant això, en el desenvolupament de dispositius portàtils persisteixen problemes com la les adsorcions no específiques i problemes de brutícia a causa de la mostra, la sensibilitat, la flexibilitat, l'estabilitat i la recollida de mostra. Factors com l'evaporació de la suor, la contaminació de la pell i la variabilitat en la composició compliquen encara més la precisió de les anàlisis. En aquest context, aquesta tesi se centra en el desenvolupament d'una plataforma portàtil flexible per al monitoratge continu de diversos biomarcadores de la suor. Inclou el desenvolupament i la caracterització exhaustiva de sensors potenciométricos basats en transistors d'efecte de camp sensibles a ions (ISFET) per a la mesura de pH, Na+, K+ i Cl-. A més, es produeix un elèctrode de referència d'estat sòlid, clau per a la integració d'aquests sensors en la plataforma portàtil, en un xip que conté un elèctrode de platí de pel·lícula prima. S'avalua la integració del sensor i l'elèctrode de referència juntament amb un sensor de temperatura i components fluídics en una petita plataforma flexible. S'exploren diferents arquitectures fluídiques per a permetre el monitoratge de mostres en temps real i a baixa velocitat de flux, avaluant diferents materials i dissenys geomètrics en condicions que s'assemblen a l'ús pràctic. Finalment, el prototip de sensor portàtil s'avalua en estudis clínics realitzats amb subjectes que realitzen sessions de ciclisme d'alta intensitat en un entorn controlat de l'Hospital Universitari de Lausana. El rendiment els sensors basats en ISFET en el cos es compara amb el d'elèctrodes selectius d'ions (ISE) comercials utilitzant mostres discretes recollides periòdicament durant les sessions de ciclisme. S'eluciden algunes tendències que poden correlacionar-se amb les condicions de l'atleta i que evidencien l'aplicació pràctica de la plataforma presentada per al monitoratge de biomarcadors en el cos.El campo de la medicina deportiva exige tecnologías avanzadas para monitorizar parámetros fisiológicos y prevenir lesiones, deshidratación, calambres e hiponatremia entre los atletas. Recientemente se ha prestado especial atención a la detección de biomarcadores mediante métodos analíticos no invasivos, siendo el sudor un fluido biológico muy adecuado por su fácil accesibilidad y su rico contenido en biomarcadores. El uso de plataformas analíticas portátiles que integran sensores electroquímicos y componentes fluídicos basados en capilaridad permite la monitorización continua y en tiempo real de la composición del sudor, con varios electrolitos como Na+, Cl- y K+, metabolitos como glucosa y lactato, y hormonas como el cortisol como objetivo principal. Se ha demostrado que el contenido del sudor está relacionado con la deshidratación, el estrés, la intensidad del ejercicio y la fatiga. Sin embargo, en el desarrollo de dispositivos portátiles persisten problemas como las adsorciones no específicas y problemas de ensuciamiento debido a la muestra, la sensibilidad, la flexibilidad, la estabilidad y la recogida de muestra. Factores como la evaporación del sudor, la contaminación de la piel y la variabilidad en la composición complican aún más la precisión de los análisis. En este contexto, esta tesis se centra en el desarrollo de una plataforma portátil flexible para la monitorización continua de varios biomarcadores del sudor. Incluye el desarrollo y la caracterización exhaustiva de sensores potenciométricos basados en transistores de efecto de campo sensibles a iones (ISFET) para la medida de pH, Na+, K+ y Cl-. Además, se produce un electrodo de referencia de estado sólido, clave para la integración de estos sensores en la plataforma portátil, en un chip que contiene un electrodo de platino de película delgada. Se evalúa la integración del sensor y el electrodo de referencia junto con un sensor de temperatura y componentes fluídicos en una pequeña plataforma flexible. Se exploran diferentes arquitecturas fluídicas para permitir la monitorización de muestras en tiempo real y a baja velocidad de flujo, evaluando diferentes materiales y diseños geométricos en condiciones que se asemejan al uso práctico. Por último, el prototipo de sensor portátil se evalúa en estudios clínicos realizados con sujetos que realizan sesiones de ciclismo de alta intensidad en un entorno controlado del Hospital Universitario de Lausana. El rendimiento los sensores basados en ISFET en el cuerpo se compara con el de electrodos selectivos de iones (ISE) comerciales utilizando muestras discretas recogidas periódicamente durante las sesiones de ciclismo. Se elucidan algunas tendencias que pueden correlacionarse con las condiciones del atleta y que evidencian la aplicación práctica de la plataforma presentada para la monitorización de biomarcadores en el cuerpo.The field of sports medicine demands advanced technologies to monitor physiological parameters, prevent injuries, dehydration, cramping, and hyponatremia among athletes. Recent focus has been put on the detection of biomarker using non-invasive analytical approaches, with sweat being a highly suitable biological fluid due to its easy accessibility and rich biomarker content. The use of wearable analytical platforms integrating electrochemical sensors and capillary-driven fluidic components enables continuous, real-time monitoring of sweat composition, with several electrolytes such as Na+, Cl-, and K+, metabolites such as glucose, lactate, and hormones such as cortisol being primarily targeted. Their sweat content has been show to related to dehydration, stress, exercise intensity, and fatigue events. However, challenges like biofouling, sensitivity, flexibility, stability, and sample collection persist in wearable device development. Factors such as sweat evaporation, skin contamination, and variability in composition further complicate accurate analysis. In this context, this thesis focuses on the development of a flexible wearable platform for continuous monitoring of various sweat biomarkers. It involves the development and comprehensive characterization of Ion-Sensitive Field-Effect Transistors (ISFETs) potentiometric sensors for pH, Na+, K+ and Cl- concentrations. Additionally, a solid-state reference electrode, key for the integration of such sensors onto the wearable platform, is successfully fabricated onto a thin-film platinum electrode chip. The sensor and reference electrode integration along with a temperature sensor and capillary-driven fluidic components into a small flexible platform, is assessed. Different fluidic architectures are explored to enable real-time, low-flow-rate sample monitoring, evaluating different materials and geometric designs under conditions resembling practical use. Finally, the wearable sensing prototype is evaluated on-body in clinical studies carried out with subjects performing high-intensity cycling sessions in a controlled environment in Lausanne University Hospital. The ISFET sensor on-body performance is compared to that of commercial Ion Selective Electrodes (ISEs) using with discrete samples periodically collected during the cycling sessions. Some trends are elucidated that can be correlated with the athlete's conditions and that evidence the practical application of the presented platform for on-body monitoring of biomarkers

Generalised Hajłasz-Besov spaces on RD-spaces

Altres ajuts: acords transformatius de la UABAn RD space is a doubling measure metric space Ω with the additional property that it has a reverse doubling property. In this paper we introduce a new class of Hajłasz-Besov spaces on Ω and extend several results from classical theory, such as embeddings and Sobolev-type embeddings

Feasibility of Snapshot-Based Spoofing Detection Using OSNMA Unpredictable Symbols

L'autenticació i antispoofing de senyals de Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS) està rebent un interès creixent entre la comunitat científica, a causa del paper clau que juguen aquests sistemes en multitud d'aplicacions de geo-localització, incloent-hi aquelles amb implicacions de seguretat i fiabilitat. Galileu, el GNSS europeu, implementa l'Open Service Navigation Message Authentication (OSNMA) al senyal E1-B, a partir d'un conjunt de dades criptogràfics que tenen el propòsit d'autenticar el contingut del missatge de navegació. Algunes d'aquestes dades són impredictibles per als usuaris i, per tant, no es poden conèixer per endavant. Això introdueix un nivell de protecció addicional contra possibles falsificadors o "spoofers". Tot i ser impredictibles, els spoofers podrien intentar estimar aquestes dades sobre la marxa, i fer-les servir per generar un senyal fals que alteri la solució de navegació de l'usuari. En resposta a aquests atacs, aquesta tesi analitza una idea nova basada en detectar spoofing a partir de fragments o snapshots de dades impredictibles transmeses pel protocol OSNMA. La tècnica està dissenyada per ser implementada en receptors GNSS de tipus snapshot, els quals són àmpliament adoptats en telèfons intel·ligents i dispositius d'Internet de les Coses (IoT), on el processament continu de senyals GNSS no és factible a causa de l'alta càrrega computacional i el consum de bateria. Per aquest motiu, la tècnica s'anomena "snapshot OSNMA", i segueix un enfocament client-servidor on l'usuari reuneix un snapshot del senyal de Galileu E1-B, extreu algunes dades impredictibles i les envia a un servidor remot on se n'analitza autenticitat i se n'informa l'usuari. El problema de detecció es modela matemàticament mitjançant un canal simètric binari (BSC) equivalent, caracteritzat per les probabilitats d'error tant de l'spoofer com de l'usuari. La tesi centra el treball en derivar la base teòrica del concepte de "snapshot OSNMA", avaluar-ne la viabilitat i validar-la utilitzant senyals GNSS realistes. L'estudi consta de quatre contribucions principals. La primera tracta sobre les condicions de contorn relacionades amb les fonts d'errors que no provenen pròpiament del spoofer, per exemple, les degudes al soroll tèrmic, propagació multitrajecte, errors de sincronització, shadowing i fading en entorns urbans, incerteses temporals, etc. L'estudi d'aquestes condicions de contorn ajuda a identificar l'impacte dels possibles errors que apareguin a les dades rebudes, i a proporcionar una cota inferior on el detector pot operar de manera satisfactòria. La segona contribució correspon a caracteritzar les propietats estadístiques de la tècnica de "snapshot OSNMA". Això dóna com a resultat una optimització de les prestacions de la tècnica proposada. La tercera contribució se centra en l'impacte de possibles incerteses temporals al senyal rebut. Aquestes podrien aparèixer com a resultat de diversos factors, com ara el desfasament del rellotge del receptor o el desfasament del rellotge del satèl·lit, etc., i tenen un impacte en les prestacions de detecció. La quarta contribució se centra en l'anàlisi experimental que genera el senyal Galileu E1-B mitjançant el simulador de GNSS Skydel GSG 8, amb l'objectiu de validar les prestacions de la tècnica en qüestió. Els resultats indiquen que la tècnica és robusta per detectar atacs sofisticats, fins i tot en condicions favorables al costat de l'spoofer. Per tant, es converteix en una candidata valuosa per a l'explotació d'OSNMA en receptors GNSS on no s'implementa el processat continu del senyal GNSS, ni es disposa tampoc de la capacitat per processar completament totes les dades del protocol OSNMA.La autenticación y anti-spoofing de señales de Sistemas Globales de Navegación por Satélite (GNSS) está recibiendo un interés creciente entre la comunidad científica, debido al papel clave que juegan estos sistemas en multitud de aplicaciones de geo-localización, incluyendo aquellas con implicaciones de seguridad y fiabilidad. Galileo, el GNSS europeo, implementa el Open Service Navigation Message Authentication (OSNMA) en su señal E1-B, a partir de un conjunto de datos criptográficos que tienen el propósito de autenticar el contenido del mensaje de navegación. Algunos de estos datos son impredecibles para los usuarios y, por lo tanto, no se pueden conocer de antemano. Ello introduce un nivel de protección adicional contra posibles falsificadores o "spoofers". A pesar de ser impredecibles, los spoofers podrían intentar estimar estos datos sobre la marcha, y usarlos para generar una señal falsa que altere la solución de navegación del usuario. En respuesta a estos ataques, esta tesis analiza una idea novedosa basada en detectar spoofing a partir de fragmentos o "snapshots" de datos impredecibles transmitidos por el protocolo OSNMA. La técnica está diseñada para ser implementada en receptores GNSS de tipo snapshot, los cuales son ampliamente adoptados en teléfonos inteligentes y dispositivos de Internet de las Cosas (IoT), donde el procesado continuo de señales GNSS no es factible debido a la alta carga computacional y el consumo de batería. Por este motivo, la técnica se denomina "snapshot OSNMA", y sigue un enfoque cliente-servidor donde el usuario reúne un snapshot de la señal de Galileo E1-B, extrae algunos datos impredecibles y los envía a un servidor remoto donde se analiza su autenticidad y se informa al usuario. El problema de detección se modela matemáticamente mediante un Canal Simétrico Binario (BSC) equivalente, caracterizado por las probabilidades de error tanto del spoofer como del usuario. La tesis centra el trabajo en derivar la base teórica del concepto de "snapshot OSNMA", evaluar su viabilidad y validarla utilizando señales GNSS realistas. El estudio se compone de cuatro contribuciones principales. La primera trata sobre las condiciones de contorno relacionadas con las fuentes de errores que no provienen propiamente del spoofer, por ejemplo, las debidas al ruido térmico, propagación multi-trayecto, errores de sincronización, shadowing y fading en entornos urbanos, incertidumbres temporales, etc. El estudio de estas condiciones de contorno ayuda a identificar el impacto de los posibles errores que aparezcan en los datos recibidos, y a proporcionar una cota inferior en la que el detector puede operar de forma satisfactoria. La segunda contribución corresponde a caracterizar las propiedades estadísticas de la técnica de "snapshot OSNMA". Ello da como resultado una optimización de las prestaciones de la técnica propuesta. La tercera contribución se centra en el impacto de posibles incertidumbres temporales en la señal recibida. Éstas podrían aparecer como resultado de varios factores, como el desfase del reloj del receptor o el desfase del reloj del satélite, etc., y tienen un impacto en las prestaciones de detección. La cuarta contribución se centra en el análisis experimental generando la señal Galileo E1-B mediante el simulador de GNSS Skydel GSG 8, con el objetivo de validar las prestaciones de la técnica en cuestión. Los resultados indican que la técnica es robusta para detectar ataques sofisticados, incluso en condiciones favorables en el lado del spoofer. Por lo tanto, se convierte en una candidata valiosa para la explotación de OSNMA en receptores GNSS donde no se implementa el procesado continuo de la señal GNSS, ni se dispone tampoco de la capacidad para procesar por completo todos los datos del protocolo OSNMA.Global Navigation Satellite System (GNSS) signal authentication and anti-spoofing are receiving an increasing interest among the GNSS community as key enablers for the deployment of GNSS-based applications and services with safety-critical and liability-critical implications. To this end, Galileo is providing the Galileo Open Service Navigation Message Authentication (OSNMA) in its E1-B signal component, which conveys a set of cryptographic data with the purpose of authenticating the content of the Galileo I/NAV message. Some of these data symbols are unpredictable to the users, and therefore they cannot be known in advance and used to generate a counterfeit signal, thus introducing an additional protection level against potential spoofers. Despite being unpredictable, spoofers could still estimate these symbols on the fly and use them to retransmit a counterfeit signal to forge the user's navigation solution. In response to these attacks, this dissertation sets to present a novel idea of a snapshot-based spoofing detector at symbol level that makes use of only the OSNMA unpredictable symbols. The technique is intended to be implemented in snapshot GNSS receivers widely adopted in smartphones and Internet of Things (IoT) devices, where the continuous processing of GNSS signals is not feasible due to high computational load and battery consumption. Therefore, the proposed technique is referred to as snapshot OSNMA. It is envisaged following a client-server approach whereby the user gathers a snapshot of the Galileo E1-B signal, extracts a few unpredictable symbols and sends them to a remote server where their authenticity is analyzed and reported back to the user. The problem is formulated using an equivalent Binary Symmetric Channel (BSC) interpretation, where the performance is determined by the probabilities of error at the spoofer and the user sides. In particular, this document extends the discussion to derive the theoretical foundation of this client-server based snapshot OSNMA, evaluates the feasibility of this concept and validates the detector employing real-like GNSS E1-B signals. Intricately, the overall study comprises of four main components. The first component is about the boundary conditions that refer to the study of sources of symbol errors other than spoofer for instance, signal impairments such as thermal noise, multi-path, synchronization errors, shadowing and blockage in urban and suburban environments, time uncertainties. The study of these conditions helps identify either the contribution of symbol errors from these impairments or the spoofer and thereby develop a lower bound at which the detector would be able to work efficiently. Second component corresponds to characterize the statistical properties of snapshot OSNMA. This results in further optimizing the detection performance of the proposed detector. Third component comprehensively focuses on the impact of time uncertainties in detecting the spoofing attack at symbol level. These time uncertainties could appear as a result of various factors such as receiver clock offset or satellite clock offset, etc., and have an impact on overall detection performance. While the fourth component explicitly performs the experimental analysis by generating the real-like Galileo E1-B signals using GNSS simulator i.e., Skydel GSG 8 and then employing these signals to validate the performance of snapshot OSNMA. The performance results state that the approach is robust to detect sophisticated attacks even in favorable conditions at the spoofer side. Therefore, it becomes a valuable candidate for the exploitation of OSNMA in GNSS receivers where neither continuous processing of the GNSS signal nor OSNMA-enabled capabilities are implemented

In vitro diagnostic tests and biosensing devices for pathogenic bacteria in clinical and environmental settings

Un dels principals objectius al segle XXI és la necessitat de proves de diagnòstic ràpid, eficients i altament sensibles, especialment per a patògens emergents, noves malalties i biomarcadors, com una intervenció clau per reduir la mortalitat i prevenir la transmissió. La importància de les proves de diagnòstic ràpid s'ha destacat encara més amb l'esdevenir de la pandèmia. Aquesta tesi doctoral es centra en el disseny i el desenvolupament de proves de diagnòstic in vitro i dispositius biosensors per al diagnòstic i detecció de bacteris patògens tant en aplicacions ambientals com clíniques en entorns amb recursos limitats, amb l'objectiu principal d'aconseguir un dispositiu de fàcil ús mitjançant una intervenció mínima de l'usuari. En aquesta tesi s'han combinat múltiples elements per oferir una solució única i completa per resoldre els principals desafiaments en detectar bacteris en concentracions molt baixes i en grans volums de mostres. Així, es va dissenyar una estratègia pionera de preconcentració que integra partícules magnètiques i filtració. Aquesta nova tècnica millora significativament la capacitat de capturar i concentrar bacteris directament en filtres mitjançant la separació immunomagnètica per a la seva anàlisi posterior. La simplificació analítica s'aborda combinant la separació immunomagnètica i la marcació en un pas únic, amb l'objectiu de reduir significativament el temps d'anàlisi. Un altre objectiu és la incorporació d'un cartutx que realitza l'actuació magnètica i el rentat amb una operació simple, minimitzant la necessitat d'intervenció de l'usuari. Aquesta innovació contribueix a la simplicitat en l'ús i la reproductibilitat, eliminant etapes d'addició de reactius i rentat. Finalment, la lectura electroquímica en un dispositiu portàtil també és una innovació clau, permetent proves al lloc i al punt d'atenció. Aquesta portabilitat representa un canvi fonamental en l'aplicació dels biosensors electroquímics en entorns amb recursos limitats. Aquest procés simplificat és un avenç notable al camp, que permetrà estalviar temps i recursos valuosos. Finalment, s'explora l'ús de telèfons intel·ligents operats amb una aplicació per fer les mesures, amb l'objectiu de presentar estratègies que es puguin integrar en el disseny de proves de diagnòstic ràpid, fent-les més accessibles i rendibles per a entorns amb recursos limitats. Totes aquestes característiques podrien tenir implicacions rellevants en aplicacions del món real, duent a una millora significativa en el límit de detecció per a diverses aplicacions, superant els límits legislats en el monitoratge ambiental per a la detecció de Legionella pneumophila, E. coli i micobacteris ambientals, així com a la salut global per a la detecció de la tuberculosi.Uno de los principales objetivos en el siglo XXI es la necesidad de pruebas de diagnóstico rápidas, eficientes y altamente sensibles, especialmente para patógenos emergentes, enfermedades novedosas y biomarcadores, como una intervención clave para reducir mortalidad y prevenir transmisión. La importancia de las pruebas de diagnóstico rápido se ha destacado aún más con el devenir de la pandemia. Esta tesis doctoral se centra en el diseño y desarrollo de pruebas de diagnóstico in vitro y dispositivos biosensores para el diagnóstico y detección de bacterias patógenas tanto en aplicaciones ambientales como clínicas en entornos con recursos limitados, con el objetivo principal de conseguir un dispositivo fácil de usar mediante una mínima intervención del usuario. En esta tesis se han combinado múltiples elementos para ofrecer una solución única y completa para solventar los principales desafíos al detectar bacterias en concentraciones muy bajas y en grandes volúmenes de muestras. Así, se diseñó una estrategia pionera de preconcentración que integra partículas magnéticas y filtración. Esta novedosa técnica mejora significativamente la capacidad de capturar y concentrar bacterias directamente en filtros mediante la separación inmunomagnética para su análisis posterior. La simplificación analítica se aborda combinando la separación inmunomagnética y la marcación en un único paso, con el objetivo de reducir significativamente el tiempo de análisis. Otro objetivo es la incorporación de un cartucho que realizó la actuación magnética y el lavado en un modo de operación sencillo, minimizando la necesidad de intervención del usuario. Esta innovación contribuye a la simplicidad en el uso y la reproducibilidad, eliminando los pasos de pipeteo y lavado. Finalmente, la lectura electroquímica en un dispositivo portátil también es una innovación clave, permitiendo pruebas en el lugar y en el punto de atención. Esta portabilidad representa un cambio fundamental en la aplicación de los biosensores electroquímicos en entornos con recursos limitados. Este proceso simplificado es un avance notable en el campo, que permitirán ahorrar tiempo y recursos valiosos. Finalmente, se explora el uso de teléfonos inteligentes operados con una aplicación para realizar las mediciones, con el objetivo de presentar estrategias que puedan integrarse en el diseño de pruebas de diagnóstico rápido, haciéndolas más accesibles y rentables para entornos con recursos limitados. Todas estas características podrían tener implicaciones relevantes en aplicaciones del mundo real, llevando a una mejora significativa en el límite de detección para diversas aplicaciones, superando los límites regulatorios en la monitorización ambiental para la detección de Legionella pneumophila, E. coli y micobacterias ambientales, así como en la salud global para la detección de la tuberculosis.The 21st century place crucial emphasis on the need for efficient and highly sensitive, rapid diagnostic tests, especially in dealing with emerging pathogens, novel diseases and biomarkers, as a key intervention to reduce mortality and prevent transmission. The significance of rapid diagnostic testing has been further highlighted by the onset of the pandemic. The purpose of this doctoral thesis is to contribute to this field by enhancing the detection of pathogenic bacteria through electrochemical biosensing and in vitro diagnostic tests. This involves combining multiple elements to offer a unique and comprehensive solution to the challenges faced in detecting bacteria at very low concentration levels in large volumes of samples. According to this goal, this doctoral thesis introduces a pioneering preconcentration strategy that integrates magnetic particles and filtration. This novel technique significantly improves the ability to capture and concentrate bacteria directly on filters by immunomagnetic separation for downstream analysis. The analytical simplification is addressed by combining the immunomagnetic separation and labeling into a single step, aiming to significantly reduce the analysis time. Another goal is the incorporation of a cartridge to perform magnetic actuation and washing in a user-friendly operation mode, minimizing the need for user intervention. This innovation contributes to the ease of use and reproducibility, eliminating pipetting and washing steps. Finally, the electrochemical readout in a handheld device is also a key innovation, enabling on-site and point-of-care testing. This portability represents a fundamental shift in how electrochemical sensing can be applied in low-resource settings. This streamlined process is a noteworthy advancement in the field, saving valuable time and resources. Finally, the use of smart phones operated with an app to perform the measurements is explored, with the aim of presenting strategies that can be integrated into the design of rapid diagnostic tests, making them more accessible and cost-effective for low-resource settings. All these features could have significant implications for real-world applications, leading to a significant improvement in the limit of detections for various applications, surpassing regulatory limits in environmental monitoring for the detection of Legionella pneumophila, E. coli, and environmental mycobacteria and in global health for the detection of tuberculosis

Las obras de misericordia. Literatura pastoral y prácticas sociales en la Castilla del Renacimiento

Aquesta tesi doctoral té per objectiu estudiar la concepció cristiana de les obres de misericòrdia a través de la literatura pastoral castellana entre el 1500 i el 1565. Entenem el discurs pastoral no només com a reflex d'una doctrina preexistent, sinó com a instrument que genera actituds, conviccions, relats i formes dintercanvi social. Per això permet analitzar de manera privilegiada la construcció de la idea moderna de misericòrdia i els seus instruments de disseminació. El concepte, elaborat a l'època medieval a partir de Mateu 25, 36-41 i inclòs entre els elements bàsics de la doctrina cristiana, va ajudar a conformar la moral dels fidels, així com moltes dinàmiques econòmiques i socials. Convertit en la clau per a la salvació de les ànimes al Judici Final, es va erigir com un dels elements fonamentals de l'acció pastoral. Al segle XVI, el desenvolupament de la teologia protestant i de la doctrina de la justificació per la fe va posar en dubte el valor de les obres en part de la Cristiandat. A partir de la integració de diferents perspectives, aquest treball pretén, en primer lloc, formular aquesta doctrina sobre la misericòrdia i les seves obres difosa a través de literatura en llengua vulgar a Castella, així com els relats i ficcions teològiques que hi estan associats, que després la Reforma protestant es van reivindicar amb més vitalitat. Per això, hem utilitzat un corpus de cartilles, doctrines cristianes i confessionals, així com el Tractado muy útile de misericordia (1530) de Pero Gonçalez, un tractat dedicat exclusivament a aquesta part de la doctrina. En segon lloc, aquesta investigació proposa l'anàlisi d'aquesta doctrina a la pràctica social al Quinientos. D'una banda, a partir de la gestió de la pobresa de la Llei Tavera de 1540, així com dels parers de Diumenge de Soto i Juan de Robles, tots dos de 1545, sobre aquesta norma. En aquest "debat sobre els pobres" de la primera meitat del segle XVI, estudiat per la historiografia, examinem el pensament del franciscà Gabriel de Toro inclòs en el seu Thesoro de misericordia (1548), un tractat sobre la virtut de la misericòrdia inserit al context literari del pauperisme. D'altra banda, hem estudiat el vessant pràctic de la misericòrdia a partir d'institucions dedicades a la beneficència, com ho van ser les arques d'almoina i misericòrdia i, especialment, les confraries i germandats. Aquestes darreres recollien als seus documents fundacionals la teologia de les obres de misericòrdia que, en última estada, justificaven el seu origen. Després d'analitzar més d'un centenar d'estatuts de confraries castellanes al llarg del segle XVI, podem concloure el pes que aquestes obres tenien entre les regles que havien de guardar els confrares.La presente tesis doctoral tiene por objetivo estudiar la concepción cristiana de las obras de misericordia a través de la literatura pastoral castellana entre 1500 y 1565. Entendemos el discurso pastoral no solo como reflejo de una doctrina preexistente, sino como instrumento que genera actitudes, convicciones, relatos y formas de intercambio social. Por esta razón, permite analizar de forma privilegiada la construcción de la idea moderna de misericordia y sus instrumentos de diseminación. El concepto, elaborado en la época medieval a partir de Mateo 25, 36-41 e incluido entre los elementos básicos de la doctrina cristiana, ayudó a conformar la moral de los fieles, así como muchas dinámicas económicas y sociales. Convertido en la clave para la salvación de las almas en el Juicio Final, se erigió como uno de los elementos fundamentales de la acción pastoral. En el siglo XVI, el desarrollo de la teología protestante y de la doctrina de la justificación por la fe puso en tela de juicio el valor de las obras en parte de la Cristiandad. A partir de la integración de diferentes perspectivas, este trabajo pretende, en primer lugar, formular esa doctrina sobre la misericordia y sus obras difundida a través de literatura en lengua vulgar en Castilla, así como los relatos y ficciones teológicas asociados a ellas, que tras la Reforma protestante se reivindicaron con más vitalidad. Para ello, hemos utilizado un corpus de cartillas, doctrinas cristianas y confesionales, así como el Tractado muy útile de misericordia (1530) de Pero Gonçalez, un tratado dedicado exclusivamente a esta parte de la doctrina. En segundo lugar, esta investigación propone el análisis de esa doctrina en la práctica social en el Quinientos. Por un lado, a partir de la gestión de la pobreza de la Ley Tavera de 1540, así como de los pareceres de Domingo de Soto y Juan de Robles, ambos de 1545, sobre dicha norma. En este "debate sobre los pobres" de la primera mitad del siglo XVI, estudiado por la historiografía, examinamos el pensamiento del franciscano Gabriel de Toro incluido en su Thesoro de misericordia (1548), un tratado sobre la virtud de la misericordia inserto en el contexto literario del pauperismo. Por otro lado, hemos estudiado la vertiente práctica de la misericordia a partir de instituciones dedicadas a la beneficencia, como lo fueron las arcas de limosna y misericordia y, especialmente, las cofradías y hermandades. Estas últimas recogían en sus documentos fundacionales la teología de las obras de misericordia que, en última estancia, justificaban su origen. Tras analizar más de un centenar de estatutos de cofradías castellanas a lo largo del siglo XVI podemos concluir el peso que estas obras tenían entre las reglas que debían guardar los cofrades.This doctoral thesis aims to analyse the Christian notion of the works of mercy through Castilian pastoral literature from 1500 to 1565. Pastoral discourse is not only understood as the reflection of a pre-existing doctrine but as a mechanism that generated attitudes, convictions, accounts, and forms of social interaction. For this reason, the analysis presents a comprehensive view of the construction of the Early Modern idea of mercy and the tools used to disseminate it. The concept, elaborated in the Middle Ages after Matthew 25, 36-41 and incorporated into the core of Christian doctrine, helped to shape the morality of believers, as well as economic and social dynamics. Turned into the key for the salvation of the soul on Judgement Day, mercy became one of the key elements of pastoral action. In the 16th century the development of Protestant theology and the doctrine of the justification by faith, challenged the role played by the works of mercy among large swathes of Christianity. Combining several perspective, this work aims, first, to formulate the doctrine of mercy and its works as it was disseminated by Castilian vernacular literature, as well as the associated accounts and theological fictions, which were, after the Protestant reform, vindicated with particular vigour. For this, I have used a corpus of textbooks, Christian doctrines, and confessional manuals, as well as Pero Gonçalez's Tractado muy útile de misericordia (1530), which addresses this doctrinal field monographically. Second, I intend to analyse this doctrine within 16th-century social practices, from the management of poverty proposed by the Ley Tavera, enacted in 1540, to Domingo de Soto's and Juan de Robles's commentaries on this legislation, both of which were published in 1545. In relation to this "debate about the poor" that unfolded in the first half of the 16th century, I shall also examine the ideas conveyed by the Franciscan Gabriel de Toro's Thesoro de misericordia (1548), a treatise on the virtue of mercy framed by the literature on poverty. Finally, I have also analysed the practical perspectives on mercy through beneficence-oriented institutions, such as the arcs of alms and, especially, religious brotherhoods. In their foundational statutes, the latter reflected the theology of the works of mercy, which, ultimately, justified their very existence. The analysis of over a hundred such statutes leads to the conclusion that the works of mercy played a central role in the operation and rules of these brotherhoods during the 16th century