Promotion of talent for computational thinking through the Catalan Informatics Olympiad

L’Olimpíada Informàtica Catalana (OIcat) és una competició anual dirigida als estudiants de secundària i batxillerat interessats en la informàtica i el pensament computacional a Catalunya. L’OIcat promou l’interès per la informàtica i estimula la creativitat tot posant a prova les habilitats dels participants en un context competitiu gratificant. A més de la competició en si mateixa, l’OIcat també ofereix activitats paral·leles per formar els estudiants i promoure la pràctica professional ètica i sostenible de la tecnologia. Aquest article destaca la importància del pensament computacional com una competència fonamental i presenta els actors, els recursos i les activitats al voltant d’aquesta competició.The Catalan Informatics Olympiad (OIcat) is an annual competition aimed at lower and upper secondary school students interested in computer science and computational thinking in Catalonia. OIcat promotes interest in computer science and stimulates creativity while testing participants’ skills in a rewarding competitive context. In addition to the competition itself, OIcat also offers parallel activities to train students and to promote ethical and sustainable professional practice in technology. This article highlights the importance of computational thinking as a fundamental skill and presents the key stakeholders, resources and activities connected with this competition

Crònica del Congrés «Linguistic Diversity in Professional Settings: Needs, Policies and Practices»

Crònica de congrés internaciona

“The experiential learning of English”: Discourses of Catalan families on teenage educational mobility abroad

La mobilitat educativa adolescent a l’estranger s’està popularitzant entre les classes mitjanes a Catalunya. Cada vegada són més les famílies que envien els fills i les filles a cursar un trimestre o un any a l’estranger per deixar el tema de l’anglès «resolt». En aquest article, basat en tretze entrevistes etnogràfiques amb mares i pares d’adolescents que han viatjat a països de parla anglesa, analitzem els discursos que les famílies construeixen per donar sentit a la seva decisió. La noció d’immersió, naturalitzada ideològicament com la forma més autèntica i efectiva d’aprendre la llengua «bé», és clau en els imaginaris familiars. Situem la nostra recerca en el camp de la política lingüística familiar (PLF), al qual contribuïm amb un context molt poc estudiat. Entenem la mobilitat educativa a l’estranger com una PLF que porta les famílies a planificar obsessivament les estades per minimitzar els riscos i maximitzar el retorn de la inversió. L’objectiu és aconseguir una oralitat fluida i espontània i, si pot ser, un «bon» accent. Les narratives dels pares, però, mostren que els beneficis percebuts d’aquestes estades van molt més enllà dels aprenentatges lingüístics. Destaquen la transformació dels seus fills en individus quasiadults segurs, responsables i independents. Els resultats indiquen, a més, que un dels èxits de l’estada és el canvi en les disposicions afectives dels adolescents cap a l’anglès, llengua que ara tenen «incorporada» al cos i a la ment.Early study abroad is becoming popular among the Catalan middle classes. An increasing number of families send their teenage children to spend a term or a school year abroad to “solve” the issue of English. In this article, based on thirteen ethnographic interviews with parents of teenagers who have spent time in an English-speaking country, we analyze the discourses that families construct to justify their decision. The notion of immersion, ideologically naturalized as the most authentic and effective way of learning a language “well”, is key in the families’ imaginaries. We situate our research within the field of family language policy (FLP), to which we contribute an under-researched context. We understand teenage educational mobility abroad as an FLP that leads parents to obsessively plan their children’s stay in order to minimize risks and maximize the return on their investment. The goal is for their children to acquire spontaneous and fluent oral communication skills and, if possible, a “good” accent. Parents’ narratives, however, show that the perceived benefits of these stays go far beyond language gains. They foreground their children’s transformation into confident, responsible and independent quasi-adults. The results also show that these stays are successful in that they effect a change in teenagers’ affective dispositions towards English, a language that becomes “incorporated” to their bodies and minds

Construction of a model of an icosahedral geodesic dome replicating the dome of the Dalí Museum in Figueres

Al llarg de la història de la humanitat s’han fet construccions de cúpules de diferents tipus, però les cúpules reticulars són molt recents. L’any 2023 es va complir el centenari de la construcció a Alemanya, a la ciutat de Jena, de la que podem considerar la primera cúpula geodèsica reticular del món, a càrrec de l’enginyer Walther Bauersfeld. Anys després d’aquest esdeveniment, el visionari nord-americà Buckminster Fuller va popularitzar la construcció de les cúpules geodèsiques i va arribar a ser molt conegut, però la cúpula del Museu Dalí la va dissenyar i construir un arquitecte de Calasparra (Múrcia), Emilio Pérez Piñero. Avui dia aquesta cúpula és un símbol de Figueres i no es pot dissociar de la ciutat. L’objectiu d’aquest article és presentar un repàs d’algunes fites històriques referides a les cúpules geodèsiques, fer una breu introducció als càlculs matemàtics i gràfics per dissenyar una cúpula geodèsica i resumir al màxim els càlculs necessaris per tal que qualsevol persona pugui construir, amb un mínim de coneixements de matemàtiques i de geometria, un model o una maqueta d’una cúpula geodèsica semblant a la del Museu Dalí.Domes of different types have been made throughout human history but reticular domes are very recent. The year 2023 marked the centenary of the construction in the city of Jena, Germany, of what may be considered the world’s first reticular geodesic dome by the engineer Walther Bauersfeld. Years later, the American visionary Buckminster Fuller popularized the construction of geodesic domes and became well known for them, but the dome of the Dalí Museum was designed and built by an architect from Calasparra (Murcia Province, Spain), Emilio Pérez Piñero. Today this dome is a symbol of Figueres, forming an inseparable part of the city. The purpose of this article is to review some historical milestones in the development of geodesic domes, to present a brief introduction to the mathematical and graphical calculations for designing them, and to summarize as succinctly as possible the necessary calculations allowing anyone with a minimum knowledge of mathematics and geometry to build a model geodesic dome similar to that of the Dalí Museum

Ikunde: Wild animals from Spanish Guinea for the Barcelona Zoo

Des de ben petit, l’Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) va anar cultivant una intensa afició per la natura i els animals. Poc a poc va anar construint un petit zoològic particular constituït per animals autòctons del Vallès a la seva casa de Granollers. La primera meitat de la dècada de 1950, a títol particular i abans d’ocupar el càrrec de director del Parc Zoològic de Barcelona (1955-1984), va dur a terme un projecte d’adquisició, d’aclimatació a la captivitat i d’enviament d’animals salvatges de la Guinea Espanyola a Granollers. No ho va fer sol, va comptar amb la col·laboració des de Guinea de l’Agustí Lorenzo i Gàcia. Periòdicament va rebre animals de Guinea que van passar a formar part de la seva col·lecció particular. L’èxit del projecte va afavorir la posició de Jonch com a aspirant a la direcció del zoo. Aquest projecte constitueix la gènesi del centre d’Ikunde (1958-1969), una estació de recerca que l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar a la colònia espanyola de Guinea des d’on es van enviar al zoològic de la ciutat milers d’animals com, per exemple, el famós goril·la albí Floquet de Neu. Tots ells van ser exhibits al propi parc o utilitzats per al comerç i intercanvi amb d’altres parcs zoològics.Antoni Jonch i Cuspinera (1916-1992) had an intense interest in nature and animals since childhood. He gradually built up a small private zoo with animals from the Vallés region in his house in Granollers. In the first half of the 1950s, as a private person and before becoming director of the Barcelona Zoo (1955-1984), he carried out a project to acquire wild animals from Spanish Guinea, acclimatise them and send them to Granollers. He was not on his own, but could count on the collaboration of Agustí Lorenzo i Gàcia from Guinea. He received animals from the colony at regular intervals, which became part of his private collection. The success of the project favoured Jonch’s position as a candidate for the post of zoo director. This project gave rise to the Ikunde Centre (1958-1969), a research station set up by the Barcelona City Council in the Spanish colony of Guinea. From there, thousands of wild animals were sent to Barcelona Zoo, including the famous albino gorilla Snowflake. They were all exhibited in the park itself or used for trade and exchange with other zoos